La Ciutat Prohibida va ser el palau imperial xinès des de la dinastia Ming fins al final de la dinastia Qing. Es troba al centre de Pequín (Xina) i en l'actualitat és el Museu del Palau. Durant gairebé 500 anys, va ser la llar dels emperadors de la Xina i la seva cort, així com centre cerimonial i polític del govern xinès.
Fou construït entre 1406 i 1420. El complex alberga 980 edificis i 9.999 habitacions repartits entre 720.000 m². El conjunt exemplifica l'arquitectura tradicional dels palaus de la Xina i ha influït en el desenvolupament cultural i arquitectònic de l'Àsia oriental i altres parts del món, de manera que la Ciutat Prohibida va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1987. A més a més, és considerada per la Unesco com el conjunt més gran d'estructures antigues de fusta al món.
Des de 1925, la Ciutat Prohibida ha estat sota control del Museu del Palau, que conté una extensa col·lecció d'obres d'art i objectes que van pertànyer a les col·leccions imperials de les dinasties Ming i Qing. Part de l'antiga col·lecció del museu es troba avui al Museu Nacional del Palau a Taipei, ja que tots dos museus van pertànyer a la mateixa institució i es van dividir després de la Guerra Civil xinesa.
Nom El nom comú en català, «la Ciutat Prohibida», és una traducció del nom xinès Zijin Cheng (en xinès: 紫禁城, en pinyin: Zǐjìnchéng, literalment 'Ciutat Púrpura Prohibida'). El nom de Zijin Cheng és una denominació amb significats a diversos nivells: Zi, o 'púrpura', es refereix a l'estrella Polar, que en l'antiga Xina es deia estrella Ziwei, i en l'astrologia xinesa era la casa de l'emperador celestial. La regió celestial circumdant, al recinte Ziwei (安德森), era el regne de l'emperador celestial i la seva família. La Ciutat Prohibida, com a residència de l'emperador terrestre, era la seva contrapartida terrenal. Jin, o 'Prohibida', es referia al fet que ningú podia entrar o sortir del palau sense el permís de l'emperador. Cheng significa 'ciutat emmurallada'.p. 18, En l'actualitat, el lloc és comunament anomenat en xinès Gugong (故宫), que significa 'Palau antic'.«Gùgōng» en sentit genèric també es refereix a tots els palaus antics, com el Palau Mukden a Shenyang. El museu que alberga el conjunt de palaus és conegut com a Museu del Palau (en xinès: 故宫 博物院, pinyin: Gugong Bówùyùan).
Història miniatura|119px|La Ciutat Prohibida en una pintura de la dinastia Ming La Ciutat Prohibida estava situada a la ciutat imperial durant la dinastia Yuan, fundada pels mongols. Després de l'establiment de la dinastia Ming, l'emperador Hongwu va traslladar la capital des de Pequín a Nanquín, i va ordenar que els palaus dels Yuan fossin cremats. Quan el seu fill Zhu Di es va convertir en l'emperador Yongle, va tornar a moure la seva capital a Pequín i allí va començar, el 1406, la construcció del que es convertiria en la Ciutat Prohibida (). La construcció va durar quinze anys, va requerir la participació de més d'un milió de treballadors () i va utilitzar materials com troncs sencers de la preuada fusta phoebe Zhennan (en xinès: 楠木; pinyin: nánmù), procedent de les jungles del sud-oest de la Xina, i grans blocs de marbre extrets de pedreres properes a Pequín. Els sòls dels salons principals van ser pavimentats amb «maons daurats» (en xinès: 金砖; pinyin: jīnzhuān), que van ser especialment cuits en forns de Suzhou ().
Des de 1420 fins a 1644, la Ciutat Prohibida va ser la cort de la dinastia Ming, fins que l'abril de 1644 va ser capturada per les forces rebels dirigides per Li Zicheng, que es va proclamar emperador de la dinastia Shun (). Aquest va fugir poc després davant els exèrcits combinats de l'antic general Ming Wu Sangui i les forces manxús, incendiant parts de la Ciutat Prohibida abans de marxar.p. 3734, Per l'octubre, els manxús havien aconseguit la supremacia al nord de la Xina i van celebrar una cerimònia a la Ciutat Prohibida per proclamar al jove emperador Shunzhi com a governant de tota Xina sota la dinastia Qing. Els governants Qing van canviar els noms d'alguns dels principals edificis de la ciutat, posant l'accent en «harmonia» en lloc de «supremacia», i van col·locar plaques bilingües en xinès i manxú.
miniatura|esquerra|L'emperador Kangxi va tornar a la Ciutat Prohibida després d'un viatge al sud El 1860, durant la Segona Guerra de l'opi, forces anglofranceses van prendre el control de la Ciutat Prohibida i la van ocupar fins al final de la guerra. El 1900, l'emperadriu vídua Cixi va fugir de la Ciutat Prohibida durant la rebel·lió dels bòxers; la ciutat va ser ocupada per forces dels països del tractat fins a l'any següent.
Després d'haver estat la llar de vint-i-quatre emperadors —catorze de la dinastia Ming i deu de la dinastia Qing— la Ciutat Prohibida va deixar de ser el centre polític de la Xina el 1912, amb l'abdicació de Puyi, l'últim emperador de la Xina. Sota un acord amb el nou govern de la República de la Xina, Puyi va residir al pati interior, mentre que l'exterior va ser destinat a l'ús públic, fins que va ser expulsat després d'un cop d'estat el 1924. Un any després, es va crear el Museu del Palau a la Ciutat Prohibida. El 1933, la Segona Guerra sinojaponesa va obligar a l'evacuació dels tresors nacionals de la Ciutat Prohibida,Vegeu el mapa de les rutes d'evacuació a: i encara que part de la col·lecció va ser retornada al final de la Segona Guerra Mundial, una altra va ser evacuada a Taiwan el 1947 sota les ordres de Chiang Kai-shek; el Kuomintang estava perdent la guerra civil xinesa. Aquesta col·lecció relativament petita, però de gran qualitat es va mantenir emmagatzemada fins al 1965, quan va tornar a ser exposada al públic com el nucli del Museu Nacional del Palau a Taipei. Després de l'establiment de la República Popular de la Xina el 1949, el zel revolucionari va provocar que es fessin alguns danys a la Ciutat Prohibida. No obstant això, durant la Revolució cultural, es va impedir una destrucció més important gràcies que el primer ministre Zhou Enlai va disposar un batalló de l'exèrcit per custodiar-la.
Descripció miniatura|upright=1.5|Plànol de la Ciutat Prohibida. Les etiquetes en vermell identifiquen els llocs en el text.
- – - Divisió aproximada entre els patis Interior (nord) i Exterior (sud).
A. Porta Sud B. Porta de la Divina Armonia C. Porta Gloriosa de l'Oest D. Porta Gloriosa del Est E. Torres F. Porta de la Suprema Armonia G. Saló de la Suprema Armonia
H. Saló de l'Eminència Militar J. Saló de la Glòria Literària K. Tres Palaus del Sud L. Palau de la Puresa Celeste M. Jardí Imperial N. Saló del Cultiu Mental O. Palau de la Longevitat Tranquil·la
La Ciutat Prohibida és el complex palatí més gran supervivent del món i cobreix 72 hectàrees. Té forma de rectangle, amb 961 metres de nord a sud i 753 m d'est a oest, i conté en l'actualitat 980 edificis amb 9.999 estances. La Ciutat Prohibida va ser dissenyada per ser el centre de l'antiga ciutat emmurallada de Pequín i s'insereix dins d'una zona emmurallada major anomenada la ciutat imperial, que al seu torn queda dins de la ciutat interior, que limita pel sud amb la ciutat exterior.
La Ciutat Prohibida continua sent important en el traçat urbà de la ciutat de Pequín, ja que el seu eix central nord-sud és l'eix central de la capital xinesa. Aquest eix s'estén al sud a través de la porta de Tian'anmen fins a la plaça de Tian'anmen, el centre cerimonial de la República Popular de la Xina, i fins a la porta Yongdingmen. Cap al nord arriba al parc Jingshan i les torres Gulou i Zhonglou. Aquest eix no està exactament alineat de nord a sud, ja que es desvia una mica més de dos graus, i els investigadors creuen ara que va ser traçat en la dinastia Yuan per alinear-se amb Xanadú, l'altra capital del seu imperi.
Murs i portes La Ciutat Prohibida està envoltada per una muralla de 7,9 metres d'alçària i un fossat ple d'aigua de 6 metres de profunditat per 52 m d'ample. Els murs tenen 8,6 m d'ample a la base i disminueixen fins a 6,6 m a la part superior.p. 25, Yang (2003) Aquests murs servien de muralles defensives i de murs de contenció de la ciutat i van ser construïts amb un nucli de tàpia recobert amb tres capes de maons especialment cuits per ambdues cares i units amb morter.p. 32, Yu (1984)
miniatura|esquerra|La porta del Sud, entrada principal de la Ciudad Prohibida Hi ha una torre a cadascuna de les seves quatre cantonades (E), totes coronades per complexes teulades que presenten setanta-dos pinacles, a imitació de com apareixen representats en les pintures de la dinastia Song el pavelló del Príncep Teng i el pavelló de la Grua Groga. Aquestes torres són la part més visible de la ciutat i són protagonistes de nombroses llegendes. Una en diu que els artesans no van ser capaços de reconstruir una de les torres després de ser desmantellada per restauracions durant la dinastia Qing, i només va poder ser refeta per la intervenció del fuster immortal Lu Ban.
La muralla té quatre portes, una a cada llenç. La principal és la porta del Sud (A),Tècnicament la Porta de Tiananmen no es part de la Ciutat Prohibida, és un accés de la Ciutat Imperial. al nord s'obre la porta de la Divina Harmonia (B), davant del parc Jingshan. Les de l'est i l'oest es diuen porta Gloriosa de l'Oest (C) i porta Gloriosa de l'Est (D). Tots aquests accessos estan tancats per portes de dues fulles decorades amb files de nou per nou claus daurats, a excepció de la porta de l'est, que només té vuit files de claus.p. 25, Yu (1984)
L'accés meridional, el principal, està flanquejat per dues ales que s'avancen tancant tres costats de la plaça quadrangular (plaça Wumen), que s'hi obre al davant.p. 33, Yu (1984) L'accés té cinc portes, la central de les quals és part de la via Imperial, un camí empedrat que forma l'eix central de la Ciutat Prohibida i de la mateixa Pequín, i duu des de la porta de la Xina al sud a Jingshan al nord. Només l'emperador podia caminar o cavalcar per la via Imperial, amb l'excepció de l'emperadriu en el dia del seu casament i dels estudiants d'èxit en el dia del seu examen imperial.
Pati exterior La Ciutat Prohibida es divideix en dues zones: el pati exterior (外朝) o pati frontal (前朝), que inclou les seccions meridionals usades per a propòsits cerimonials; el pati interior (内廷) o palau posterior (后宫) per a les seccions més al nord i on residia l'emperador i la seva família, i el lloc dels assumptes diaris d'estat. Una línia vermella marca al mapa de la dreta la divisió aproximada entre aquestes dues zones. Així mateix, la Ciutat Prohibida es va traçar amb tres eixos verticals, el més important dels quals és el nord-sud, on es troben els edificis més importants.
Entrant per la porta del Sud, ens trobem amb una gran plaça travessada pel riu d'Aigua Daurada, que té cinc ponts. Al fons de la plaça s'obre la porta de l'Harmonia Suprema (F), després de la qual s'alça el saló de l'Harmonia Suprema. Unes terrasses de marbre blanc de tres nivells s'eleven des de la plaça, i a la part superior hi ha tres edificis, el centre del complex: de sud a nord, el saló de l'Harmonia Suprema (太和 殿), el saló de l'Harmonia Central (中 和 殿) i el saló de la Preservació de l'Harmonia (保 和 殿).p. 48, Yu (1984) miniatura|upright=1.5|Saló de l'Harmonia Suprema