Maria Perpinyà i Sais (Verges, Baix Empordà, 6 de desembre de 1901 – Banyoles, Pla de l'Estany, 6 de juliol de 1994) fou una poeta, periodista i traductora catalana. Es donà a conèixer a partir de 1925 amb diverses publicacions a la premsa.
Era filla de Narcís Perpinyà i Ros, natural de Verges, i de Pietat Sais i Perpinyà, natural de Torroella de Montgrí, casats a Verges l'any 1892. Estigué casada amb el periodista i escriptor Lluís Jordà i Cardona.
Els anys 1928 i 1929 va veure editats alguns poemes seus en publicacions com Ciutat, de Manresa, El Dia, de Terrassa, Joia, de Badalona, La Paraula Cristiana, La Revista, La Nova Revista, D'Ací d'Allà, La Nau o La Veu de Catalunya, per exemple. I s'incorporà com a redactora al diari catòlic El Matí, just quan es fundava. En la seva secció, inicialment dedicada als infants, titulada «Un minut i prou», hi reflexionava sobre les rondalles populars.
Fou membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), de la secció femenina d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i una conferenciant habitual sobre catalanitat, moral catòlica i sobre feminisme; n'és un exemple la dissertació pronunciada l'octubre de 1930 «La meva visió del feminisme». També el 1930 signà el manifest pro amnistia de les dones. Al 1931 s'incorporà a la junta directiva de l'Acció Femenina presidida per Carme Karr.
El 1930 publica el recull de contes infantils El follet sentimental, amb il·lustracions de Josep Longoria. I les primeres traduccions del francès. El 1931 publica el llibre de poesies Poemes, editat per La Revista i al 1936 veié la llum el seu segon recull poètic, Terra de vent, un aplec de poemes de to elegíac, entorn d'un paisatge de natura cultivada i treballada per les persones que hi habiten. També es dedicà a fer recitals poètics en diferents entitats, a la traducció del francès, i a la correcció del català. L'any 1948 va guanyar l'accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals celebrats a París, amb el poema “A la Verge de Montserrat”.
La Guerra Civil va truncar la seva carrera, ja que després de la guerra, amb la implantació de la dictadura franquista, va perdre la seva feina principal com a col·laboradora d’El Matí. Es va anar tancant en el seu món, i tot i que va continuar escrivint fins a una edat avançada, només va publicar algun poema en Les Cinc Branques (1975) i en el recull de 31 poetes d'avui (1977).
Maria Perpinyà va revisar el llenguatge de la Processó de Verges i el va adaptar a un de més comprensible, sense que perdés rigor ni originalitat. L'any 1977 es va posar música a la seva poesia "Dansa de la Mort a Verges" i l'acte va ser retransmès per televisió.
El novembre de 2009, la Diputació de Girona va publicar el llibre Antologia de poemes – Maria Perpinyà, en el número 22 de la col·lecció Josep Pla.
Obra Llibres Poemes (1931) Terra de vent (1936) Antologia de poemes (2009)
Traduccions Va traduir Els miserables de Victor Hugo, no publicat fins al 2002 per Brau Edicions, de Figueres. D’Hugo també va traduir Notre-Dame de París, que ha estat reeditada per Brau Edicions.
Entre les seves traduccions d'altres autors destaca Remordiment, de Jeanne de Coulomb, i Les aventures de Polzet, de Claude Roen, publicades el 1930. A més, la seva obra inclou correccions i traduccions d'altres textos en llengua catalana.
Mitjans de premsa en els que va fer col·laboracions D'ací i d'allà Ciutat (revista) La Nau La Paraula Cristiana Esplai Llegiu-me Joia La Revista El Dia (Terrassa) La Nova Revista (1927-1929) La Veu de Catalunya
Segons algunes informacions, també col·laborà a: Revista d'Olot Diari de Mataró L'Avi Munné (Sant Feliu de Guíxols) Aires de la Conca (Montblanc) La Riuada (Móra d'Ebre)
Referències
Bibliografia
Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors baix-empordanesos contemporanis en català Categoria:Vergelitans Categoria:Morts a Banyoles