Parc Juràssic (Jurassic Park en el seu idioma original) és el terme que fa referència a una saga literària i cinematogràfica que va començar amb la novel·la, que porta per títol el mateix nom, de l'escriptor nord-americà Michael Crichton, publicada el 1990. Posteriorment, va ser adaptada com una pel·lícula dirigida per Steven Spielberg. El considerava, sovint, com un relat de preocupació sobre la manipulació biològica de la mateixa manera que ho va fer en la novel·la Frankenstein, de Mary Shelley en el seu temps. En aquest relat es fa servir el concepte matemàtic de la teoria del caos i les seves implicacions filosòfiques, per explicar el col·lapse d'un parc d'atraccions que té com espectacle principal certes espècies de dinosaures recreades artificialment.
Amb la publicació de la novel·la, el món va començar a interessar-se desmesuradament en els dinosaures, un fenomen que es coneix com a dinomania, la qual cosa va donar lloc a la versió fílmica de la novel·la, protagonitzada per Sam Neill, Laura Dern, Richard Attenborough i Jeff Goldblum.
La pel·lícula mostrava dinosaures recreats a partir de robòtica i animació digital, d'una manera tan realista, mai vista fins llavors, el que li va suposar 3 Premis Oscar (Millors Efectes Especials (Stan Winston), Millor So i Millor Edició de So). En el seu temps, la pel·lícula va ser el principal èxit de la història del cinema, i va donar lloc a la publicació d'una segona novel·la, El món perdut, del mateix autor, i a la versió fílmica corresponent, estrenada el 1997.
L'any 2001 es va estrenar la tercera part de la saga, la qual no es basa en cap novel·la; va ser la primera de la sèrie no dirigida per Steven Spielberg encara que estava en la producció. Cap a l'any 2014 s'espera l'estrena de la quarta part, de la qual se sap que el seu argument serà totalment diferent respecte del que hem vist fins ara.
Trama del llibre La introducció de la novel·la es presenta com un breu informe de les conseqüències de lincident d'InGen, que va ocórrer a l'agost de 1989. Aquesta "ficció com presentació del fet" havia estat utilitzada per Crichton anteriorment en "Devoradors de cadàvers" i "L'amenaça d'Andròmeda". Poc després de l'inici de la història, un grup de científics (que inclouen al paleontòleg Alan Grant i el matemàtic Ian Malcolm) són convidats a la inspecció prèvia del Parc Juràssic, un parc d'atraccions creat pel milionari John Hammond (fundador d'InGen) en l'Illa Nublar (fictícia, localitzada prop de Costa Rica). Hammond desitja escoltar les opinions dels científics i aconseguir finalment la seva aprovació del parc, tot i que Malcolm expressa dubtes des del principi.
El parc conté dinosaures, que s'han reconstruït a partir de l'ADN trobat en mosquits preservats en ambre. Hammond, i els seus enginyers genètics, amb el Dr. Henry Wu al capdavant, senten un gran plaer en explicar les maneres en què van crear als dinosaures. Els científics es mostren aprensius quan descobreixen que els dinosaures s'han estat procreant per si mateixos, malgrat els esforços d'InGen de mantenir-los estèrils.
L'acció comença quan Dennis Nedry, el principal programador informàtic del Parc Juràssic, intenta robar embrions de dinosaures segons un tracte amb Lewis Dodgson, que treballa per a un dels competidors de John Hammond, l'empresa Biosyn. Per poder assolir això, ha de desconnectar els sistemes de seguretat, fet que comporta que els tancats elèctrics, on habiten els dinosaures, es vegin privats d'energia i, de fet, moltes espècies perilloses puguin escapar. Per tant, un gran nombre de dinosaures escapen dels seus recintes, provocant fatals trobades amb el personal del parc i els visitants, qui romanen dintre del parc.
Finalment, diversos personatges escapen vius de l'illa (Grant, Gennaro, Sattler, Muldoon) però uns altres no. L'illa és destruïda per les Forces Aèries de Costa Rica, encara que es mostra una preocupant evidència que diversos velociraptors van poder escapar, així com cert nombre de procompsognàtids. El govern de Costa Rica reté als supervivents de l'incident indefinidament.
El llibre té una seqüela, El món perdut, també escrita per Michael Crichton, en la qual el científic Richard Levine amb l'ajuda d'Ian Malcolm descobreixen una segona illa amb dinosaures, l'Illa Sorna, on eren creats els dinosaures i alimentats fins que assolien l'estatura adulta. Levine i Malcolm amb l'ajut de Doc Thorne, Sarah Harding, amiga de Malcolm, i dos nois amics de Levine, fan una expedició a l'illa per documentar el comportament dels dinosaures. Alhora, Lewis Dodgson i dos companys agafen un vaixell cap a l'illa per robar un parell d'ous de cada espècie de dinosaure que hi ha a l'illa i, així, poder obrir el seu propi Parc Juràssic. Una sèrie de tràgics esdeveniments que posen en perill la vida dels protagonistes faran que es perdin per l'illa, on descobriran el veritable secret d'InGen.
Un dels temes expressats a través d'aquesta història i les seves seqüeles és sobre els dinosaures homeotèrmics (de sang calenta), una teoria recentment popularitzada pel paleontòleg Bob Bakker.
La novel·la és més fosca que la pel·lícula en to i en contingut, amb violència gràfica i una major quantitat de morts.
Pel·lícules Steven Spielberg va dirigir posteriorment Parc Juràssic, filmant la pel·lícula en les illes hawaianes d'Oahu i Kauai el setembre de 1992. Es va estrenar el 1993, i és protagonitzada per Sam Neill, Laura Dern, Jeff Goldblum i Richard Attenborough. Molts arguments de la novel·la van ser canviats o eliminats, i els aspectes més foscos o violents de la història van ser transformats en aspectes molt més amables. La trama secundària que implicava que els animals s'escapaven de l'illa va ser ignorat, i la quantitat de dinosaures es va veure limitada per fer-la més manejable.
Molts personatges secundaris també van ser descartats. Moltes escenes es van realitzar igual que en la novel·la, però amb alguns canvis en les espècies de dinosaures rellevants. La pel·lícula va ser extremadament popular, guanyant en total $919.700.000 dòlars a nivell mundial, el nivell més alt en aquella època, i el setè lloc a nivell mundial en recaptació total fins a 2006.
Gran part de l'èxit de la pel·lícula va ser a causa dels seus efectes especials, creats principalment per Industrial Light and Magic. Amb l'ús d'efectes mecànics convencionals i gràfiques CGI, els dinosaures en la pel·lícula semblaven relativament realistes, a causa de l'experiència que ILM havia adquirit en pel·lícules anteriors tals com Terminator 2: Judgment Day. Parc Juràssic va marcar un abans i un després en la indústria de Hollywood, perquè es va passar dels efectes òptics convencionals a les tècniques digitals.
La pel·lícula va guanyar tres Oscar de l'Acadèmia pels seus efectes visuals, els efectes sonors, i edició de so, i va generar dues continuacions, El món perdut: Parc Juràssic (1997) i Parc Juràssic III (2001). Parc Juràssic IV està actualment en preproducció. També existeixen atraccions basades en Parc Juràssic en els parcs temàtics de Universal Studios en Orlando, Califòrnia i Osaka.
Canvis entre la novel·la i la pel·lícula Existeixen algunes diferències substancials entre el llibre i la pel·lícula. Algunes d'aquestes diferències són l'eliminació de personatges, una cronologia alterada, i, a més, alguns personatges són modificats respecte dels seus equivalents en la novel·la.
Ian Malcolm, tal com apareix en el llibre, és un home amb un àcid sentit de l'humor i intel·ligència brillant, que no va poder apreciar l'exactitud de les seves teories sobre els errors de la gestió del parc perquè un atac de dinosaure el fereix greument i conseqüentment és immobilitzat. Els extensos (i una mica lents) monòlegs de Malcolm són atenuats en la pel·lícula. En el llibre suposadament mor al final, atès que l'ajuda mèdica no arriba a temps (almenys és el que se'ls informa a Grant i Sattler una vegada fora de l'illa), no obstant això, Ian malcolm reapareix en la segona part El Món Perdut. La relació entre Alan Grant i Ellie Sattler en el llibre era purament professional, mentre que en la pel·lícula estan implicats románticament. Donald Gennaro es descriu com un tipus musculós en la novel·la, i la seva edat s'estipula al voltant dels 40. Ell és major i de trets més fins en la pel·lícula. En el llibre, Gennaro es mostra més valent que en la pel·lícula. Aquest personatge sobreviu en el llibre, però no en la pel·lícula. El personatge de John Hammond és completament diferent: en el llibre mor al final a la mercè d'un nombrós grup de dinosaures petits ("compis") mentre intentava pujar un pujol cap al seu bungalow amb un turmell trencat, mentre pensava plans per reconstruir el parc en alguna altra part, per irritació dels seus convidats i els seus nets. Així mateix, es mostra com un personatge freturós d'escrúpols, capaç de qualsevol cosa darrere de l'èxit econòmic. En la pel·lícula, Hammond escapa completament il·lès, humiliat i terroritzat per la monstruositat que ha creat. En el llibre, també ho retraten com un vell capritxós i absurd. Ell és molt més savi i agradable en la pel·lícula. En la novel·la, Lex Murphy és més jove que Tim i retratada com una nena atrevida, mentre que Tim és un maníac dels ordinadors amb una obsessió pels dinosaures. En la pel·lícula, Tim és el més jove dels dos i la seva personalitat d'intrús informàtic és retratada per Lex.
Separació de la continuïtat Hi ha diferències clau entre les novel·les, les pel·lícules i els còmics en Jurassic Park. Les diferències no solament estan en la disposició arquitectònica de l'illa, sinó també en els dinosaures, les dates, i, fins i tot, els personatges utilitzats. L'estat sobre el que seria considerat com cànon varia des del punt que s'observa Jurassic Park. Per exemple, si un mirés les pel·lícules com la font oficial del cànon, només els esdeveniments considerats en les tres pel·lícules serien considerats cànon de la pel·lícula. No obstant això, si un mirés estrictament les novel·les com la font oficial, llavors solament les novel·les serien considerades cànon. Els videojocs, especialment Trespasser, són considerats cànon de les pel·lícules en teoria, encara que també té algunes contradiccions. Els còmics il·lustren a l'Illa Nublar amb una quantitat indeterminada de dinosaures, i fins i tot porten a Robert Muldoon de nou a la vida. La conclusió a la qual es pot arribar d'això és que les novel·les, els còmics, i les pel·lícules han de ser considerats dins del seu propi cànon individual i no es poden combinar un amb un altre.
Els mateixos parcs temàtics són una altra interpretació d'aquesta franquícia. En la seva imatge ignoren alguns temes precautoris en un esforç de reconstruir el parc de John Hammond, i manar als visitants en un viatge emocionant, que inclou als amenaçants raptors que s'escapen i el mateix T.Rex., i també la informació sobre els passejos extreta de la pel·lícula. Si els passejos contradiuen el que va ser indicat en les pel·lícules sobre la informació pertinent a la funcionalitat del parc, de les illes, o dels dinosaures que estaven presents, simplement aquestes fonts no són tingudes en compte. Això pot semblar una mica confús, però és l'única manera veure com les Illa Nublar i Illa Sorna es relacionen.
Desenllaç original Originàriament, es va pretendre que la pel·lícula finalitzés amb l'esquelet del T-Rex (en el centre de visitants) caient sobre els raptors abans que ataquessin a Alan Grant, Tim, Lex, i Ellie Sattler. Hammond arriba i dispara als velociraptors amb una escopeta. Posteriorment, quan el final original va ser considerat com massa simplista, l'esquelet va ser substituït per un Tiranosaure Rex viu que ataca als raptors, salvant al Doctor Grant i als altres. Aquest desenllaç també elimina l'escena on se li dispara als velociraptors. En ambdues versions, els éssers humans supervivents fugen ràpidament amb en Hammond en el seu Jeep cap a l'helicòpter i escapen de l'illa.