Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans. Va ser una província autònoma de Iugoslàvia dins Sèrbia i proclamà la seva independència d'aquesta darrera el 17 de febrer del 2008.Diari el Periòdico
Després de la declaració unilateral d'independència, més d'un centenar d'estats del món l'han reconeguda oficialment, així com la gran majoria d'estats de la Unió Europea. Entre els països que l'han reconeguda hi ha Albània, el Regne Unit, Alemanya, França, els Països Baixos, Suïssa, Austràlia o els Estats Units. D'altres, però, s'hi oposen i no la reconeixen, com Sèrbia mateix, Rússia, Grècia, Romania, Espanya, Argentina, el Brasil o Sud-àfrica. En total, des del reconeixement de Síria en 29 d'octubre de 2025, Kosovo és reconegut en 2025 per 109 dels 193 estats membres de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
El 14 de novembre de 2018 Espanya va reconèixer l'himne i la bandera kosovars.
Des de 1999 fins al 2008, després de la recent Guerra de Kosovo, va ser administrada per les Nacions Unides.
En nom de la població majoritàriament albanesa (estimada en el 92%, segons dades del 2011), es declarà la independència de la República de Kosovo el 1990, però no va ser reconeguda, excepte per Albània. El 17 de febrer de 2008, el parlament kosovar la tornà a declarar.
Kosovo s'associa històricament com la llar del nacionalisme serbi. Durant l'existència de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la regió formà la província autònoma socialista de Kosovo, subordinada a Sèrbia. Amb la dissolució de Iugoslàvia, Kosovo passà a formar part de la República Federal de Iugoslàvia, que després formaria l'estat de Sèrbia i Montenegro, encara més tard reduït a Sèrbia perquè Montenegro va assolir la seva independència de Sèrbia.
Malgrat la dominació política sèrbia, la població de Kosovo era majoritàriament d'origen albanès. El govern de Slobodan Milošević en la República Federal de Iugoslàvia reduí l'autonomia de Kosovo i engegà un procés per augmentar la proporció de serbis al territori. Després d'anys de tensió i enfrontaments separatistes, el 1999 esclatà la Guerra de Kosovo que enfrontà Iugoslàvia contra les tropes de l'OTAN, que donà suport als albanokosovars.
En finalitzar el conflicte bèl·lic, l'ONU hi establí una missió de pau. Encara que Kosovo restà de iure com una província autònoma sota el govern de la República de Sèrbia, la UNMIK es mantindria a càrrec de l'administració del territori, juntament amb dirigents de l'ètnia albanesa.
Després d'anys de disputes i negociacions, Kosovo declarà la independència el 17 de febrer de 2008. Molts països com els EUA i d'altres han reconegut ja la seva independència, encara que molts d'altres com Sèrbia, Espanya,Diari Avui - Política Rússia, etc., s'abstenen de reconèixer-la i alguns àdhuc s'hi oposen amenaçadorament.Propostes amenaçadores La Unió Europea formalment no reconeix cap país i no existeix cap política de reconeixement de la independència de Kosovo; tanmateix, el Parlament Europeu sí que l'ha reconegut de manera particular.
El 22 de juliol de 2010, el Tribunal Internacional de Justícia va determinar que la declaració d'independència de Kosovo no viola cap llei internacional, ja que segons va declarar el seu president, "les declaracions d'independència no estan pas prohibides".
El 27 d'octubre de 2015 va signar un acord d'associació amb la Unió Europea per impulsar el lliure comerç amb Kosovo i per tendir cap a una eventual adhesió a la Unió Europea. http://www.lavanguardia.com/politica/20151027/54437487891/la-ue-y-kosovo-firman-el-acuerdo-de-estabilizacion-y-asociacion.html
Els ministres d'interior i de migració han aprovat el 9 de març del 2023 l'exempció de visats amb Kosovo que entra en vigor l'1 de gener del 2024.
Etimologia L'origen de la paraula Kosovo sembla remuntar-se a la paraula d'origen eslau kos, que significa 'merla'. Aquesta teoria sembla confirmar-se amb el fet que un dels noms per a designar Kosovo Polje (lloc de la Batalla de Kosovo) és el dAmselfeld, que significa literalment en alemany 'camp de la merla'. En català s'hesita entre Kosovo, Kosova i Kosovë. http://blocs.mesvilaweb.cat/llengua/?p=76776
Dins de la regió, la pronunciació i l'escriptura del nom varia considerablement entre els principals grups ètnics. Mentre els serbis prefereixen la denominació Kosovo, els albanesos utilitzen Kosova (o Kosovë, sense l'article definit). Les organitzacions internacionals han provat d'utilitzar la fórmula Kosovo/Kosova com un camí intermediari entre ambdues posicions, que sovint són considerades ofensives per l'altre grup ètnic. Tanmateix, mentre l'ús serbi s'ha assentat amb més força per la comunitat internacional, l'albanès s'utilitza per les forces d'ocupació al país.
Kosovo també inclou el territori conegut com a Metòkhia, que deriva de la paraula grega μετόχια (metohiia) que significa 'terra posseïda per l'Església'. Històricament, els monestirs de l'Església ortodoxa sèrbia foren localitzats principalment en aquesta regió. El nom, en general, és preferit pels serbokosovars mentre que els albanokosovars el denominen Rrafsh i Dukagjinit ('altiplà del duc Gjin', en honor d'un antic noble albanès). Durant el govern serbi, la zona es denominava oficialment Kosovo i Metohiia, encara que era freqüent usar la contracció Kosmet.
Geografia física lang=ca|miniatura|esquerra|Geografia de Kosovo miniatura|Mapa de Kosovo Amb una extensió de 10.887 km² i una població de més de 2 milions d'habitants abans de la crisi de 1999, Kosovo limita al nord-oest amb Montenegro, al nord i a l'est amb la resta de Sèrbia (l'anomenada Sèrbia estricta), al sud amb Macedònia del Nord i al sud-oest amb Albània.
Les ciutats principals en són Pristina, la capital, amb una població estimada el 2011 de 198.214 habitants, i Prizreni, al sud-oest, amb 178.112. Cinc ciutats més passen dels 108.690 habitants: Ferizaj (o Uroševac), 94.158 Gjakova (o Đakovica), 95.723 Pejë (o Peć), 90.015 Gnjilane i 71.601 Mitrovica.
Regions: Metòkhia (pronunciat en català: metohiya), anomenada Rrafshi i Dukagjinit ('altiplà Dukagjin') pels albanesos, és una gran conca a l'oest de la província. La regió inclou els pobles d'Istog, Pejë, Deçani, Gjakova, Rahoveci i Prizreni. La segona gran regió n'és Kosovo, una conca al voltant del riu Sitnica que conté les ciutats de Ferizaj, Pristina, Vučitrn i Mitrovica. Kosovo Polje ('Camp de les merles') és la vall on tingué lloc la batalla de Kosovo Polje. Quan el govern socialista canvià, el 1968, el nom de la província a Kosovo, impulsaren també Kosovo Polje per anomenar la regió sencera. Part de Kosovo, al llarg del riu Lab, que conté la ciutat de Podujevo, és anomenada Malo Kosovo (literalment 'Petita Kosovo'). Just entre Metohiia i Kosovo es troba Drenica (pronunciació: Drenitza), amb les ciutats de Srbica, Klina i Mališevo. Al voltant del riu Binačka Morava es troba Binačko Pomoravlje. Al sud de la província, al llarg de la frontera amb Macedònia del Nord, s'alineen Gora, Sredačka Župa i Sirinićka Župa.
Política, govern i estatus internacional miniatura|Localitats de Kosovo Administració de l'ONU Durant els darrers anys el seu estat, com la resta de regions de l'antiga República Federal de Iugoslàvia, és anòmal: encara que, formalment, és una província de la República de Sèrbia, l'administració és conduïda per l'ONU sense la participació del govern serbi sota la resolució del Consell de Seguretat 1244 del 10 de juny del 1999.SECURITY COUNCIL RESOLUTIONS - 1999 Aquesta resolució reafirmà el respecte de tots els estats membres a la sobirania i integritat territorial de la República Federal de Iugoslàvia.
Estructura actual El govern actual de la província és dut a terme per la Missió de Nacions Unides al Kosovo (UNMIK). La UNMIK ha format provisionalment l'assemblea, el govern i l'oficina del president, que són cossos legislatius i òrgans executius en el control de la UNMIK; la seguretat, justícia i afers exteriors són encara sota control total de la UNMIK. El parlament fou elegit el novembre de 2001 i Ibrahim Rugova en fou elegit president el març de 2002. Aquest morí abans de finalitzar-ne el mandat. La seu de l'assemblea, el govern i el president és a Priština.
El parlament establí, amb l'aprovació de la UNMIK, un marc constitucional, el codi de duana i dos codis penals.
La UNMIK expedeix documents de viatges que serveixen de passaport, carnets d'identitat i matrícules per a automòbils, que són vàlids només en països que els acceptin com a tal. El sistema postal de Kosovo és també utilitzable només en països que l'accepten com a tal (les cartes dirigides només a Kosovo, o a Sèrbia i Montenegro tenen possibilitat de no arribar si s'utilitza la denominació de Iugoslàvia).
La UNMIK també creà la policia (Servei de policia de Kosovo), i reorganitzà els ferrocarrils. La KFOR (Kosovo Force) controlava l'espai aeri de la província. La UNMIK empra la bandera de l'ONU.
La UNMIK proclamà una discriminació positiva a l'Assemblea de Kosovo. Dels 120 escons, 10 són reservats per a serbis i 10 per a altres minories no albaneses, mentre que els restants 100 escons són escollits per votació directa.
L'estatus anòmal de Kosovo és el resultat de la Guerra de Kosovo (març a juny de 1999), en el transcurs de la qual es produïren atacs aeris contra les forces armades de la República Federal Iugoslava i la infraestructura civil, pels exèrcits de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) sense l'aprovació de l'ONU, que forçà la signatura de l'acord Kumanovo, que assegurà la retirada de militars i l'ocupació de la província per una força conduïda per l'OTAN (KFOR), incloent-hi també tropes russes (que no hi presten servei des de juliol de 2003).
Des de 1998, les forces iugoslaves lluitaven durament contra l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK), temps durant el qual, intencionadament, segons l'OTAN, mataren diversos civils albanesos, violentaren o temporalment els expulsaren de la província, i l'OTAN començà atacs aeris per aturar-ho.
Tant l'OTAN com l'ONU continuen reconeixent formalment Kosovo com a part de Sèrbia, encara que no permeten que Sèrbia n'exerceixi la sobirania, com des de 1999 la major part de la població sèrbia ha estat expulsada per extremistes albanesos. D'altra banda, Sèrbia ha negat en repetides ocasions la possibilitat de reconèixer la independència de Kosovo, i que aquesta violaria la llei internacional (els principis d'integritat territorial i no-interferència en assumptes interns). El resultat més probable és l'aprovació de la independència, cosa que provocaria la fugida de la majoria dels kosovars d'origen serbi que resten a la zona.
El 7 d'octubre de 2005 l'ONU recomanà al Consell de Seguretat la iniciació de converses per arribar a un acord sobre l'estatut definitiu per a la regió, segons l'informe elaborat per l'enviat especial de Kofi Annan.
El 26 de gener de 2007 Martti Ahtisaari, enviat especial de l'ONU per a Kosovo, va donar a conèixer els detalls de la seva proposta per a un estatus definitiu de la província. Aquesta, tot i no parlar directament d'independència, establia un important grau d'autonomia. Aquest esborrany de treball va portar a un procés de negociacions que va acabar amb el trencament de converses i la declaració d'independència del Parlament Kosovar el 17 de febrer del 2008.