La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran Depressió aralocaspiana. És la massa d'aigua interior (conca endorreica) més gran del món, amb una superfície de 371.000 km² (sense incloure el llac de Garabogazköl) i un volum de 78.200 km³ amb característiques comunes tant amb els mars com amb els llacs. Sovint és considerat el llac més gran del món, tot i que no és d'aigua dolça sinó salada. Té nombroses illes, la més gran de les quals és la d'Ogurja Ada, que té 47 quilòmetres de llargada; cap al nord, la major part de les illes són petites i deshabitades.
Etimologia Segons l'historiador grec Estrabó, el nom de mar Càspia degué derivar de la paraula sànscrita Kashyap, nom d'un antic savi indi, tal com també creuen els hindús.
Entre els grecs i els perses antics era conegut com l'oceà Hircà. Per als perses antics, així com en el modern Iran, és conegut com la mar Gilan (en persa: گیلان). Els indis l'anomenaven Kashyap Sagar. En els països de llengua turquesa se la coneix com la mar Khazar. Antigues fonts russes s'hi referien com la mar Khvalyn (Khvalynian) (Хвалынское море / Хвалисское море) i després de Khvalis, els habitants de Khwarezmia. Les antigues fonts àrabs s'hi refereixen com a بحر جیلان Gilan Bahr.
La paraula Càspia prové dels caspis (en persa: کاسپی), un antic poble que va viure al sud-oest d'aquesta mar, a Transcaucàsia.Caspian Sea. (2006). In Encyclopædia Britannica. Consultat agost 13, 2006, from Encyclopædia Britannica Premium Service: http://www.britannica.com/eb/article-9110540 Estrabó deixà escrit que "al país dels albanesos pertany també el territori anomenat Caspiana, que porta el nom de la tribu de la mar Càspia, com ho era també la mar, però la tribu ara ha desaparegut". D'altra banda, les Portes càspies, que és el nom d'una regió de la província de Teheran, a l'Iran, és una possible prova que aquest poble va migrar cap al sud, a partir de la mar Càspia.
La denominació de la mar Càspia en les llengües turqueses és Hazar deňzi en turcman, Xəzər dənizi en àzeri, i Hazar denizi en turc. En tots aquests idiomes, la segona paraula simplement significa 'mar' i la primera es refereix als històrics khàzars turcs, que van tenir un extens imperi al nord de la mar Càspia, entre els segles VII i X.
Geologia Com la mar Negra, la mar Càspia és una de les restes de l'antic oceà de Tetis. El mar Caspi es va quedar sense sortida al mar fa 5,5 milions d'anys a causa de l'elevació tectònica i una caiguda del nivell del mar.
Durant el Miocè els esdeveniments tectònics van tancar l'oceà de Tetis, que va evolucionar cap al llac de Sarmàcia, que es creà a partir del modern mar Negre i del sud del Caspi, quan la col·lisió de la península Aràbiga amb Àsia occidental va empènyer el Köpetdag i les muntanyes del Caucas. El moviment orogènic era continu i el Caspi es desconnectava regularment del mar Negre. A finals del Pòntic, un arc de muntanya s'elevà a través de la conca sud i el va dividir en els llacs Khachmaz i Lankaran, i els moviments durant el Neocè van acabar de donar-li la forma actual.
Durant els darrers 2.500 anys ha tingut una variació de fins a 6 metres d'alçada, i durant els períodes climàtics càlids i secs arribà a gairebé assecar-se, dipositant al sòl els sediments evaporítics com l'halita. A causa de l'actual afluència d'aigua dolça, el mar Caspi és un llac d'aigua dolça al nord. Té un índex més alt de salinitat a la costa de l'Iran, on la conca hidrogràfica té poc de cabal. Actualment la salinitat mitjana del mar Caspi és una tercera part de la mitjana dels oceans de la Terra. La salinitat del golf de Garabogazköl, el qual s'assecà a la dècada de 1980 tot i que des de llavors s'ha anat recuperant, multiplica per deu la salinitat oceànica."General background of the Caspian Sea". Caspian Environment Program.
Geografia La mar Càspia és la major massa d'aigua continental del món i si el considerem com un llac representa entre el 40 i el 44 per cent del total d'aigües lacustres del món. Es troba voltada per Rússia a l'oest, per l'Azerbaidjan al sud-oest, per l'Iran al sud, pel Turkmenistan al sud-est i pel Kazakhstan al nord i a l'est, on es troben les estepes de l'Àsia central. Al sud-oest de la Càspia hi ha les muntanyes del Caucas, i al sud el massís de l'Elburz. A la costa oriental, al Turkmenistan, té una àmplia entrada en forma de golf anomenada Garabogazköl.
La mar Càspia està dividida en tres regions físiques diferents: la septentrional, la central i la meridional.Amirahmadi, Hooshang. The Caspian Region at a Crossroad: Challenges of a New Frontier of Energy and Development (Hardcover). Page 112. St. Martin's Press. Consultat 28-01-2008.
Està connectada amb la mar d'Azov mitjançant el canal de Manitx.
Illes miniatura|esquerra|Boscos mixtos caspihicàrnics, al nord de l'Iran i l'Azerbaidjan del Sud La mar Càspia té moltes illes en la seva longitud. Ogurja Ada és l'illa més gran: té 47 quilòmetres de llarg, amb gaseles pasturant lliurement.
Al nord de la mar Càspia, la majoria de les illes són petites i deshabitades, com l'arxipèlag Tyuleniy, una Àrea Important d'Ocells (IBA), encara que algunes tenen colons humans.
Moltes de les illes properes a la costa de l'Azerbaidjan tenen una gran importància geopolítica i econòmica a causa de les seves reserves de petroli. L'illa de Bulla és davant les costes de l'Azerbaidjan, i conté enormes reserves de petroli. L'illa Pirallahı, davant la costa de l'Azerbaidjan, també té reserves de petroli, i fou un dels primers llocs a l'Azerbaidjan on es va descobrir petroli, i el primer lloc a la mar Càspia on es va realitzar una perforació sectorial. L'illa de Nargin va ser utilitzada com a base militar de la Unió Soviètica i és l'illa més gran de la badia de Bakú. Ashuradeh es troba a l'extrem oriental de la península de Miankaleh al nord-est de la badia de Gorgan, prop de la costa iraniana. Va ser separada de la península després que els illencs hi creessin un canal.
Diverses illes, particularment al voltant de l'Azerbaidjan, han patit greus danys ambientals a causa de la producció de petroli. Vulf, per exemple, va sofrir greus danys ecològics per la producció de petroli a les illes veïnes, tot i que s'hi poden seguir trobant foques del Caspi i diverses espècies d'aus marines.
Diverses illes de l'arxipèlag de Bakú foren originàriament volcans de fang de l'Azerbaidjan extints.
Ciutats properes a la mar Càspia miniatura|Riba de la mar Càspia, prop de Bandar Anzali, Iran miniatura|esquerra|Mar Càspia a Babolsar, Iran miniatura|Mapa de la mar Càspia: el color groc indica la conca del Caspi. (D'ençà que aquest mapa es va dibuixar, el mar d'Aral adjacent ha disminuït de mida de forma molt important)
Les ciutats històriques més importants vora la mar Càspia són: Hircània, antic estat al nord de l'Iran Astracan, Derbent i Makhatxkalà, a Rússia Bakú, Astara, Lenkeran, Sumqayit, Neft Daslari, Xacmas a l'Azerbaidjan Astara, Bandar-e Anzali i Chalus, a l'Iran Türkmenbaşy (l'antiga Krasnovodsk), al Turkmenistan Akhtau (l'antiga Xevtxenko) i Atirau (l'antiga Guriev), al Kazakhstan
Ciutats modernes: Azerbaidjan Astara Avrora Bakú Bankə Gobustan Qala Khudat Khachmaz Lenkoran Nabran Oil Rocks Sumqayit Iran Ali Abad Amol Astaneh-ye Ashrafiyeh Astara Babul Babolsar Bandar-e Anzali Bandar-e-gaz Bandar Torkaman Behshahr Chaloos Fenderesk Ghaem Shahr Gonbad-e Kavus Gorgan Jooybar Kordkuy Lahijan Langrud Mahmood Abad Neka Nowshahr Nur Ramsar Rasht Rudbar Rudsar Sari Tonekabon Kazakhstan Atirau (abans Guriev) Aqtau (abans Shevchenko) Rússia Astrakhan Derbent Makhatxkalà Turkmenistan Türkmenbaşy (abans Krasnovodsk) Hazar (abans Çeleken) Esenguly Garabogaz (abans Bekda)
Canals existents i propostes Tot i que la mar Càspia és endorreica, el seu principal afluent, el Volga, està connectat per canals molt importants com són el canal que connecta amb el riu Don (i per tant amb la mar Negra) i el canal que connecta amb el mar Bàltic, i amb canals subsidiaris fins al nord de Dvina i cap a la mar Blanca.
Un altre afluent de la mar Càspia, el riu Kuma, està connectat per un canal de reg amb la conca del Don.
Canals proposats en el passat El canal principal del Turkmenistan, la construcció del qual començà l'any 1950, s'estendria des del Nukus a l'Amu-Darya de Krasnovodsk a la mar Càspia. Seria utilitzat no sols per al reg, sinó també per al transport, la connexió de l'Amu-Darya i el mar d'Aral amb la mar Càspia. El projecte fou abandonat poc després de la mort de Stalin, a favor del canal del Karakum, que s'executa en una ruta més al sud i no arriba a la mar Càspia.
Des dels anys 1930 fins al 1980, els projectes del canal Pechora-Kama van ser àmpliament discutits, i algunes proves de construcció amb experiments amb explosions nuclears es van dur a terme el 1971. Per a aquest projecte, el transport marítim era una consideració secundària: l'objectiu principal era redirigir una part de l'aigua del riu Pechora (que desemboca a l'oceà Àrtic) a través del Kama al Volga. Els objectius eren principalment el reg i estabilitzar el nivell d'aigua a la mar Càspia, que es creia que estava decaient perillosament ràpid en aquell moment.
Canal d'Euràsia El juny de 2007, per tal d'impulsar l'accés als mercats de la riquesa en petroli que tenia el país, el president del Kazakhstan Nursultan Nazarbaev va proposar un enllaç de 700 km entre la mar Càspia i la mar Negra. S'espera que el "Canal d'Euràsia" (Canal Manych Ship) transformaria el Kazakhstan sense litoral i d'altres països de l'Àsia central en estats marítims, fet que els permetria augmentar significativament el volum de comerç. Mentre que el canal travessaria territori rus, beneficiaria Kazakhstan a través dels seus ports del mar Caspi.
Els funcionaris del Comitè de Recursos Hídrics del Ministeri d'Agricultura del govern del Kazakhstan diuen que la ruta més probable per al canal seguiria la depressió del Kumà-Mànitx, on en l'actualitat una cadena de rius i llacs ja està connectat per un canal de reg (Canal Kuma-Manych). L'actualització del Canal Volga-Don seria una altra opció.
Hidrografia miniatura|esquerra|Riba del mar Caspi, Türkmenbaşy, Turkmenistan. La mar Càspia té característiques comunes tant amb els mars com amb els llacs. Sovint és considerat el llac més gran del món, tot i no ser d'aigua dolça.
El Volga (que aporta un 80% de l'aigua de riu) i l'Ural desguassen a la mar Càspia, que és endorreica, és a dir, que no té cap sortida natural d'aigua (a part de la derivada de l'evaporació). D'aquesta manera, l'ecosistema caspià és el d'una conca tancada, amb el seu propi nivell del mar que és independent del nivell eustàtic dels oceans del món. La Càspia es va tancar fa uns 5,5 milions d'anys. El seu nivell ha anat baixant i pujant, sovint ràpidament, diverses vegades al llarg dels segles. Alguns historiadors russos sostenen que una de les crescudes medievals de la mar Càspia van ocasionar la inundació d'algunes ciutats costaneres dels khàzars, com per exemple Atil. El 2004, el nivell de les aigües era de 28 metres sota el nivell del mar.
Clima La zona nord del mar Caspi es congela durant l'hivern, i en hiverns freds, tota l'àrea nord queda coberta de gel. El gel també apareix en algunes àrees del sud al desembre i el gener. En hiverns suaus, el gel forma bancs a les àrees pantanoses prop de la costa.
Ecologia i medi ambient