La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, sovint també A Corunha) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic. És la capital de la província de la Corunya i de la comarca homònima i va ser la capital de Galícia entre 1563 i 1981. És el segon municipi més poblat de Galícia per darrere de Vigo, però el seu nucli urbà és el més poblat de la comunitat.
És un important port històric. El centre de la ciutat es troba en una petita península situada entre la ria de la Corunya i la badia de l'Orzán. Una de les característiques més notables que identifiquen la Corunya són les galeries i els miradors de les nombroses cases del , que van donar a la Corunya el sobrenom de “Ciutat de Vidre” (Cidade de Cristal).Coruña Turismo. Ciudad de cristal.
Topònim Origen Hi ha moltes teories sobre això, des ètims indoeuropeus (incloent celtes) o llatins:
Diverses fonts assenyalen un origen romà. D'una banda la possible evolució des del llatí acrunia = Península, que passaria com fals article a Crunia>la Crunia. Procés similar a Agrela (diminutiu d'Agra = terra de cultiu)> a grelos. En temps de Ferran II de Lleó () apareix documentat el topònim Crunia, en un escrit de 1262 apareix en un escrit La Crunia. Els noms Curunia, Crunnia i Crunna són freqüents en l'edat mitjana. Un altre possible origen llatí és corona = Lloc alt, amb nombroses variants en gallec: Curuto, Curota, Corot, cor. Hi ha correspondències toponímiques europees, en anglès, suec, txec, etc. Per a altres (V. Caridad Arias) Corunya es basa en el nom de corono o Cronos, que també es va dir Açores, Grono, Goron, Gronwy en gal·lès, etc. Cal recordar que les Columnes d'Hèrcules van ser també anomenades Columnes de Cronos. Aquests noms es refereixen a la divinitat celeste suprema que els grecs van anomenar Cronos, paraula el qual radical conté la idea de «l'alt», «l'elevat», «la muntanya», d'on procedeixen els noms d'Acre, Accra, i la acròpolis, les ciutats a la part alta. La forma celta del nom Cronos és cruinne, antiga divinitat suprema, equivalent al Saturn romà. Donada la tendència celta a l'anticipació de la "i" desinencial, aquest nom equival a Crunni, i pot ser la forma gaèlica més immediata del nom epònim de Crunia o Cruña. Un topònim d'arrel celta és Clunia, que va poder derivar Crunnia, Cruña, Curuña i Corunya. Una localitat amb nom similar,Coruña del Conde (província de Burgos), era Clunia Sulpícia. A Portugal hi ha un lloc anomenat Quinta da Corunha l'origen sembla el d'una família de la Corunya gallega. Una altra via suposa una derivació del topònim Corunya des Cornia atribuint a banya geogràfic, com la regió britànica de Cornwall, que té aquesta forma, procedeix del terme desfile (Kernyw en celta), molt semblant al nom del déu Kernunos. Autors grecs (Scylax, Diodor de Sicília ...) van parlar, a més, d'una illa o península (Nesos) a la costa atlàntica d'Àfrica anomenada igualment desfile. La paraula banya (llatí Cornus) es diu kerasos en grec, amb la mateixa arrel Ker-que el topònim desfile. Una estesa teoria apunta a l'arrel preromana Cor- (també Car-) amb el significat «roca, duresa, pedra al costat del mar». Diverses paraules cèltiques i mediterrànies suggereixen l'arrel indoeuropea. La coincidència de topònims a la zona serveix de referent als defensors d'aquesta versió: Corcubión, Corme, Cariño, Carnota, Corrubedo, etc. També hi ha les denominacions dA Cruña/A Crunha, gairebé en desús.
Denominació oficial miniatura|Localització en la mapa provincial A Coruña és la denominació en gallec i també l'única oficial d'acord amb la Llei 3/1983Llei 3/1983, de 15 de juny, de normalització lingüística de la Xunta de Galicia. La Coruña és la denominació tradicional en espanyol recomanada per la Reial Acadèmia Espanyola.Recomanació toponímica de la Reial Acadèmia Espanyola, Reial Acadèmia Espanyola Va ser oficial fins al 1983. Coruña és la forma del topònim sense l'article, d'ús freqüent i comú a ambdues llengües, d'ús col·loquial molt habitual entre corunyesos. la Corunya és l'exònim en català.
En el cas del municipi, el novembre de 2004 l'ajuntament va aprovar un acord plenari de pretenia emparar-se en la Llei de Grans CiutatsLlei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local (de l'BOE) Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local (en HTML) per establir la cooficialitat de les dues formes toponímiques, incomplint l'esmentada llei de normalització lingüística. Aquesta decisió d'admetre la doble denominació «A Coruña / La Coruña» en l'àmbit municipal ha estat anul·lada pel Tribunal Superior per considerar que una norma municipal no pot derogar la Llei gallega 3/1983 de normalització lingüística que en el seu article número 10 especifica que «els topònims de Galícia tindran com a única forma oficial la gallega».
Actualment diversos sectorsL'Ajuntament de la Corunya veta una campanya a favor del bilingüisme segueixen defensant afegir La Coruña a la forma oficial, emparant-se en la Constitució espanyola de 1978. Denuncien que aquesta es vulnera en no permetre utilitzar l'espanyol, llengua oficial, per nomenar una ciutat i incloure en documents oficials, i que cap llei autonòmica pot estar per sobre de la Constitució.
El topònim de la ciutat és un dels pocs que té diverses formes segons les diferents llengües: en castellà La Coruña, en anglès Corunna o The Groyne, en francès La Corogne, en portuguès Corunha, etc. En esperanto se'n diu Korunjo.
Gentilici Els habitants de la Corunya són «corunyesos» i «corunyeses»; en gallec i castellà, coruñeses i coruñesas.
Símbols 65px|miniatura|Escut de la Corunya. El característic escut de la ciutat és molt present en el mobiliari públic, representat en fanals, papereres i fins i tot en el paviment urbà. L'escut està format per un fons atzur, sobre el qual apareix representada la Torre d'Hèrcules, assentada sobre unes penyes i acompanyada de set veneres d'or, posades tres a cada flanc i una a punta. Potser l'element més cridaner sigui la presència d'una calavera amb dues tíbies, simbolitzant en la mitologia el triomf d'Hèrcules sobre Gerió, les restes del qual soterraria en els fonaments del far.
Segons aquesta llegenda, Hèrcules va lluitar amb Gerió, un rei vingut de Troia. Hèrcules, que el venia perseguint des de Cadis, al trobar-lo a la península corunyesa, manté amb Gerió una lluita cruel de la qual surt vencedor Hèrcules, decapitant al vençut Gerió en una petita península plena de grans pedres, vora el mar. En honor de l'enemic vençut, va edificar a sobre la famosa Torre, que figura en l'escut de la Corunya des de 1521.
Història miniatura|esquerra|Torre d'Hèrcules, far de l'època romana, encara en servei. La ciutat es va estendre a partir de la construcció a la restinga formada entre l'illa on avui hi és la Torre d'Hèrcules i el continent. La part més antiga, coneguda com a Cidade Vella (ciutat vella), està edificada sobre un castro, poblat típic de la zona a les Edats de Bronze i Ferro. El centre era l'actual barri d'A Pescadaría.
Hom creu que la Corunya podria ser la població que Ptolemeu menciona al dC com Brigantium i que va estar habitada pels àrtabres, tribu d'origen celta. Els romans van arribar-hi entre els segles II i I aC i la vila va començar a créixer, especialment durant els segles I i II dC (quan es construeix la Torre d'Hèrcules), per decaure a partir del i sobretot amb les incursions normandes, que sembla que van fer fugir la població cap a l'interior de la ria d'O Burgo.
miniatura|Plaça de María Pita.
La població rep a l'alta edat mitjana el nom de Faro. El 1208, el rei gallec Alfons IX refunda Crunia com a port (iuxta Turrim de Faro in loco qui dicitur Crunia) i la vila comença un gran desenvolupament mercant i pesquer. La ciutat creix i s'estén pel tómbol de la península. Després de la invasió castellana de 1483, els Reis Catòlics instal·len a la ciutat la Reial Audiència del Regne de Galícia, abandonant Compostel·la, per evitar així la intromissió arquebisbal. La Corunya serà també la seu del Capità General. La Junta del Regne de Galícia aconsegueix entre 1522 i 1529 que Carles I li concedeixi la Casa d'Especiaria, la qual cosa li permet distribuir a Europa les espècies. S'autoritza el comerç amb les Índies entre 1529 i 1575.
A partir de 1764, amb la instal·lació dels Reials Correus Marítims a Amèrica, la Corunya adquireix l'impuls portuari i comercial definitiu. Es crea el Consolat del Mar i es restaura la Torre d'Hèrcules. El 1804 es crea la Fàbrica Nacional de Cigarretes, a causa del moviment obrer i durant el van instal·lant-se lentament altres indústries (vidre, fosa, teixits, gas, etc.), tot i que va ser el comerç marítim i l'emigració el que va atraure als inversors catalans, lleonesos, belgues, francesos o anglesos. El Banco de La Coruña es va fundar el 1857 i la Caja de Ahorros el 1876. També va influir en el desenvolupament econòmic la nova divisió provincial de 1832, que va reduir les províncies gallegues de 7 a 4 i va augmentar l'activitat burocràtica administrativa. Com a conseqüència, la Corunya es va convertir en la capital regional de facto.
miniatura|esquerra|L'Almirall i corsari Drake va saquejar la ciutat el 1589. miniatura|Mapa de la batalla d'Elviña el 1809.
En aquesta ciutat va reunir Carles I les corts que el coronarien emperador; del seu port va partir el 1554 Felip II per casar-se amb Maria I d'Anglaterra i el 1588 l'Armada Invencible. Francis Drake la va saquejar el 1589 durant la batalla contra l'Armada anglesa però va ser rebutjat i va néixer llavors el mite de María Pita quan aquesta dona va agafar l'arma del seu marit mort i va continuar disparant.
El defensor de Barcelona durant el setge de 1714 Antoni de Villarroel va passar els darrers anys de la seva vida empresonat en el Castell de Santo Antón; arribà l'any 1715 i va morir el 22 de febrer de 1726 en una cel·la que s'inundava amb les onades de la mar, les quals li van fer patir una paràlisi total de les cames fins a la seva mort."Què se'n va fer dels herois de la Guerra de Successió?" : Sàpiens; núm. 89; març 2010; p. 31; ed. Grup Cultura 03; ISSN 1695-2014MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Antoni de Villarroel». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 (octubre 2009), p. 16. ISSN 1695-2014
El 1809, durant la Guerra del Francès, les tropes franceses van assetjar les angleses que fugien i el general anglès Sir John Moore va morir en la batalla d'Elviña. El 1815, el mariscal Porlier es va pronunciar contra Ferran VII i va marxar amb l'exèrcit sobre Santiago. Un cop pres, va ser penjat al Campo da Leña. En totes les revoltes del , la Corunya va formar part del bàndol liberal. La ciutat va jugar també un paper vital en el Rexurdimento i allà es van fundar la Real Academia Galega el 1906 i les Irmandades da Fala el 1916.
A principis del , la Corunya tenia uns 45.000 habitants, que es van multiplicar fins als 100.000 després de la Guerra civil espanyola. A partir de la dècada de 1960, va recobrar la iniciativa empresarial que havia perdut des de principis del segle gràcies al gran promotor de la ciutat, Pedro Barrié de la Maza (Banc Pastor, Fenosa, Aluminios de Galicia, Genosa, Emesa, etc.); es van obtenir també la refineria de petroli i alguns dels primers pols de desenvolupament.
Ja en democràcia, es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Galícia el 1981, amb el qual la Corunya perdia la capitalitat de Galícia, que mantenia des de 1563,La Voz de Galicia. La manifestació més multitudinària de la història corunyesa compleix 25 anys en benefici de Santiago de Compostel·la, fet que va provocar la manifestació de protesta més multitudinària de la història de la ciutat.