ViàEn francès té les grafies Vià i Via és un vilatge, comuna independent fins al 1822, que pertany actualment a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la Catalunya del Nord.
Està situatVià en els ortofotomapes de l'IGN al centre del terç meridional de la comuna a la qual pertany, al sud-est del poble d'Odelló. És en un petit altiplà al nord i damunt del Rec de l'Angust i al peu de la carretera D - 29.
L'indret també dona el nom a un petit riuet, el Rec de Vià, afluent del Segre a través del Rec de l'Angust. A poca distància al nord del nucli hi ha l'Estació de Font-romeu, Odelló i Vià, servida pel Tren Groc de la Cerdanya.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1994. en el seu Onomasticon Cataloniæ que Vià té el mateix origen que Avià: són formes que procedeixen del llatí avitianum, adjectiu derivat del nom propi Avitīus. És, com la major part dels topònims acabants en -à, un topònim que s'origina amb la colonització romana i l'assignació de predis als colons, per això l'origen és un adjectiu que prové d'un nom propi personal.
El poble de Vià miniatura|esquerra|Vià en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) El poble de Vià és l'únic dels tres pobles de la comuna que no ha sofert un creixement espectacular en els darrers cinquanta anys.
És un grup de cases agrupat, però no compacte, situat uns 200 metres al sud-est de l'església, antigament parroquial, de Santa Coloma de Vià, que té el cementiri en el seu costat de migdia.
Al sud-est del poble de Vià hi havia hagut la capella i hospital de pelegrins de Sant Vicenç de Portolers. D'aquests edificis, en queden poques restes, però s'hi pot reconèixerLa planta de l'església, en l'ortofotomapa de l'IGN encara prou bé la planta de l'església.
Història La primera menció del topònim Vià que es conserva és a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (inicialment datada l'any 839, però segons estudis més recents, cal situar-la a l'entorn del 1010)Via Romanica - La Cerdagne Perpinyà: Consell Comarcal de la Cerdanya - Comunitat de comunes de Pirineus - Cerdanya, 1998 p. 69 amb la forma Avizano. Posteriorment també està documentada la forma Avidano; ambdues derivarien d'un lloc d'Avitius, basat en un nom personal llatí.
A finals del Arnau de Cortsaví tenia la senyoria del lloc, que havia rebut per raó del seu matrimoni amb Geralda d'Urtx, de qui era una possessió familiar. El germà de Geralda, Galceran III d'Urtx, però, ordenà en el seu testament (morí poc després del 1279) que es vengués el castell de Vià per pagar deutes de son pare Galceran II (mort pel 1247), i pels voltants del 1300 fou adquirit per Pere de Fenollet i d'Urtx, d'una altra branca de la família Urtx. En morir el 1353 el seu fill i successor, Pere II, els seus marmessors declararen que s'havia de vendre el castell per pagar (altra volta) deutes contrets.
Al fogatge del 1359 s'indica que el poble dAvià tenia 13 focs (o famílies, unes 70 persones) i que era possessió indivisa de l'abadia de Santa Maria de la Perxa (a la Cabanassa)A la plana web "Histoire du Roussillon" s'hi indica "Saint Martin de la Perche", però aquest monestir no es localitza enlloc; en canvi, l'Enciclopèdia Catalana esmenta el de Santa Maria, en un indret relativament proper. i de Jaume Comes, de Puigcerdà. Un segle més tard, al fogatge del 1515Josep Iglésies, a cura de Gaspar Feliu El fogatge de 1515, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998) Vià tenia un total de 7 focs. Després de passar per diversos propietaris, el senyoriu de Vià era d'Antoni de Miró, baró de Riunoguers (Ceret, 1721 - Perpinyà, 1794) quan el títol fou extingit de resultes de la Revolució Francesa.
Vià va ser absorbit el 1822 per la comuna d'Odelló, que va ser anomenada Odelló i Vià a partir del 1900; però el turisme d'estiu i els esports d'hivern van fer créixer considerablement el nucli constituït a prop del santuari de Santa Maria de Font-romeu, l'Ermitatge, de manera que amb el pas dels temps esdevingué la capital de facto'' de la comuna. La comuna va ser oficialment rebatejada el 1957 com a forma actual, de manera que es reflectia oficialment la preponderància definitiva que havia adquirit Font-romeu.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)Pélissier, 1986. Evolució demogràfica de Vià entre 1365 i 17891365137815531720176717741788178917 f15 f15 f26 f190 h40 f158 h36 f (Fonts: Pélissier, 1986.)
Demografia contemporània Des de la implantació del Nou règim derivat de la Revolució Francesa fins al 1822, any de la incorporació de Vià''' a Odelló, Evolució de la població 1793 1794 1796 1800 1804 1806 1820 160 170 151 167 179 168 192
Edificis d'interès L'església romànica de Santa Coloma és Monument històric de França.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Notes històriques, fotografia i mapa
Categoria:Entitats de població de l'Alta Cerdanya Categoria:Geografia de Font-romeu, Odelló i Vià