miniatura|Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal. Es caracteritzen per desenvolupar-se al voltat d'una doble membrana lipídica. A l'interior s'hi desenvolupen rutes metabòliques específiques no produïdes a la resta del citosol. La teoria endosimbiòtica suposa que els plastidis han estat originats de cianobacteris, per endosimbiosi. Divergirien en tres llinatges: cloroplasts, rodoplasts i cianeles. Els plastidis difereixen en pigmentació i estructura.
Plastidis de les plantes miniatura|esquerra|Cèl·lules vegetals amb cloroplasts (un tipus de plast) visibles Els proplastidis (indiferenciats) poden diferenciar-se d'acord amb la seva funció biològica en els següents tipus: Amiloplasts: per a l'acumulació de midó Cloroplasts: per a la fotosíntesi Etioplasts: cloroplasts que no estan exposats a la llum Elaioplast: per acumulació de greixos Cromoplasts: per a la síntesi de pigments Leucoplasts: per a la síntesi de monoterpè
Plastidis d'algues En les algues s'utilitza el terme de leucoplast per a referir-se a plastidis sense pigmentació. La seva funció en les algues difereix de la funció en les plantes. Els etioplasts, els amiloplasts i els cromoplasts són específics de les plantes i no es troben en les algues. Els plastidis algals difereixen dels plastidis vegetals pel fet que poden tenir pirenoides.
Feoplast: plast de les feofícies, ric en ficoxantina.
Enllaços externs
Plastídeos e Cloroplasto