Bangkok és la capital i la ciutat més poblada de Tailàndia. Coneguda en tailandès com a Krung Thep Mahanakhon (en tailandès: กรุงเทพมหานคร, o กรุงเทพฯ Krung Thep ), va ser un petit punt comercial a la desembocadura del riu Chao Phraya durant el Regne d'Ayutthaya. Va arribar al primer pla de Siam quan va rebre l'estatus de ciutat capital l'any 1768, després de cremar-se Ayutthaya. Això no obstant, l'actual regne de Rattanakosin no va començar fins al 1782, quan Rama I va traslladar la capital a través del riu després de la mort del rei Taksin. La capital de Rattanakosin s'anomena ara formalment "Phra Nakhon" (en tailandès: พระนคร), i pertany als antics límits del nucli de la metròpoli. Des del , el nom de Bangkok incorpora l'acumulació urbana amb la seva pròpia administració pública i el seu propi governador. Durant els últims dos cents anys, Bangkok ha crescut fins a arribar a ser el centre polític, social i econòmic, no només de Tailàndia, sinó de tot Indoxina i el sud-est asiàtic. La seva influència en l'art, la política, la moda, l'educació i l'entreteniment, i també en el món dels negocis, ha proporcionat a Bangkok un estatus de ciutat global.
La ciutat té una població de 9.100.000 habitants, i si es té en compte tota l'àrea del gran Bangkok, arriba als 13.000.000 habitants (2013). Això, a la vegada, ha modificat el país, ja que ha passat de ser una població tailandesa bastant homogènia a una mescla amb grups procedents de l'Índia i la Xina, convertint-la en una ciutat cada vegada més cosmopolita.
Toponímia El nom cerimonial complet de Krung Thep és กรุงเทพมหานครอมรรัตนโกสินทร์มหินทร - ายุธยามหาดิลกภพนพรัตนราชธานีบูรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์มหาสถานอมรพิมานอวตารสถิตสักกะทัตติยวิษณุกรรมประสิทธิ์|Krungthepmahanakhon Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit, que significa 'Ciutat d'àngels, la gran ciutat, la ciutat de joia eterna, la ciutat impenetrable del déu Indra, la magnífica capital del món dotada amb nou gemmes precioses, la ciutat feliç, que abunda en un colossal Palau Reial que s'assembla al domicili diví on regnen els déus reencarnats, una ciutat donada per Indra i construïda per Vishnukam. Per facilitar les converses, els habitants del lloc es refereixen a ella com Krung Thep Maha Nakhon. El Llibre Guinness dels Rècords no la reconeix com la ciutat amb el nom més llarg del món perquè és un topònim en desús.
El rècord l'ostenta Taumatawhakatangihangakoauotamateturipukakapikimaungahoro-Nukupokaiwhenua kitanatahu, turó de Nova Zelanda, amb 92 lletres.
Ús del nom de la ciutat Moltes ciutats de Tailàndia tenen un nom popular, àmpliament utilitzat per la gent local per anomenar llur ciutat, a més d'un nom oficial sovint molt llarg, amb un ús més formal i restringit. Bangkok és potser el cas més extrem d'aquest fenomen.
Hi ha diverses abreviacions d'aquest nom segons els contexts. Les matrícules dels vehicles duen una versió abreviada del nom de la ciutat: "Krungthepmahanakhon" (กรุงเทพมหานคร). Aquests nom és també el més corrent en els mitjans de comunicació i en textos de qualsevol mena en l'idioma thai.
Els habitants del lloc es refereixen a Bangkok com a "Krungthep" (กรุงเทพ) en conversacions informals en thai. Normalment la denominació "Bangkok" es reserva per als contexts d'idiomes estrangers, car els tailandesos s'adonen que aquesta manera d'anomenar llur ciutat està molt més estesa arreu del món.
La paraula "Bangkok" (บางกอก) es refereix a un petit poble que existia a la vora del riu Chao Praya al temps de la fundació de la capital.
Geografia física
Està ubicada a la vora del delta del riu Chao Phraya que travessa la part oest de la ciutat. Al límit sud de la ciutat hi ha el golf de Siam amb el port comercial de Bangkok.
La zona d'Administrativa Especial de Bangkok és de 1568,7 km², per la qual cosa és la 68a província de Tailàndia. Gran part de la zona és considerada la ciutat de Bangkok, per tant, la converteix en una de les ciutats més grans del món. El riu Chao Phraya, que s'estén 372 km, és la característica geogràfica principal de la ciutat de Bangkok. La conca del riu Chao Phraya, a prop de Bangkok i les províncies properes inclouen una sèrie de planes i deltes dels rius que desemboquen a la badia de Bangkok a uns 30 km al sud del centre de la ciutat. Això va donar lloc a la denominació de Bangkok com a la "Venècia d'Orient", pel gran nombre de canals i vies que divideixen l'àrea en parcel·les separades de la terra. La ciutat, durant un temps va utilitzar aquests canals, que abundaven a Bangkok, com a divisions dels districtes de la ciutat. No obstant això, com que la ciutat va créixer a la segona meitat del , el pla va ser abandonat i un sistema de divisió diferent va ser adoptat.
Bangkok es troba a uns dos metres (6,5 peus) sobre el nivell del mar, fet que causa diversos problemes per a la protecció de la ciutat contra les inundacions durant la temporada dels monsons. Tot sovint, després d'un xàfec, l'aigua en els canals i el riu es desborda del llit, i causa inundacions. L'Administració Metropolitana de Bangkok (BMA) ha instal·lat recentment més bancs al costat d'alguns canals per impedir que el nivell de l'aigua arribi al nivell del carrer. No obstant això, hi ha alguns desavantatges per a les rutes del canal més ampli de Bangkok, i a la ciutat es rumoreja que s'enfonsa una mitjana de dos centímetres a l'any i que es troba completament en un pantà.
Clima Bangkok té un clima tropical amb estació seca i estació humida dins el Sistema de classificació climàtica de Köppen. Les temperatures mitjanes a la ciutat són uns 2 °C (3,6 °F) superiors a les que s'han donat a l'aeroport de Don Mueang durant el període 1960-1990. La màxima temperatura màxima registrada és de 40,8 °C, el maig de 1983, i la temperatura més baixa mai registrada és de 9,9 °C, registrada el gener de 1955. Les temperatures més baixes es van registrar el gener de 1924, gener de 1955, gener de 1974 i desembre de 1999. L'any més calorós registrat va ser 1997 (mitjana anual a Don Muang 30 °C), i el més fred va ser 1975 (mitjana anual a Don Muang 26,3 °C). La temperatura màxima més freda durant el dia va ser registrada el desembre de 1992, amb 19,9 °C. Les pedregades són pràcticament desconegudes a la ciutat, amb només un sol registre en els últims cinquanta anys.
Zones verdes i principals parcs Bangkok té grans àrees amb vegetació conservades o bé pel Departament Nacional Forestal o designades com a zones verdes. La ciutat però, segueix mancada d'un cinturó verd de desenvolupament, ja que l'activitat econòmica segueix arribant a la capital, donant lloc a projectes d'habitatge massiva al llarg dels suburbis.
Bangkok és coneguda pels seus grans sectors verds al centre de la ciutat, incloent-hi el gran parc forestal entre Yannawa i Samut Prakan. Aquesta part de la ciutat cobreix una àrea de més de 50 km² i està destinada a esmorteir l'impacte de les grans indústries de l'oest i el sud de la zona metropolitana de Bangkok. Altres àrees inclouen Bung Makkasan, un reducte de la ciutat urbana de residències, les seccions de molts grans eixos viaris, els pantans sense construir i camps verds. Algunes d'aquestes àrees estan intencionadament poc desenvolupades per a protegir-les contra la urbanització, mentre que altres són terreny perdut durant la crisi financera asiàtica.
El parc Lumphini és famós a nivell regional. Reconegut com el Central Park de Bangkok, va ser construït a la dècada de 1920 per Rama VI amb aquesta intenció. Des d'aleshores ha estat utilitzat per a celebrar-hi grans esdeveniments, com les cerimònies de la constitució de Tailàndia. També va ser un campament per als soldats japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Els diumenges, les portes de l'oest estan obertes per als corredors per anar a la carretera de Silom. El parc normalment és tancat a la nit a causa de la incidència d'actes de vandalisme, robatoris i assassinats reportats. El parc Chatuchak i el parc Rama IX són dos dels parcs més grans de Bangkok. Tots dos, construït en els últims 50 anys atenen a la població dels suburbis de Bangkok, són enormes i inclouen els jardins botànics, clubs i complexos esportius, jardins anglesos/francesos/japonesos, i també grans estanys i llacs. Altres parcs famosos inclouen el de la Reina Sirikit, a prop de Lat Yao, el de Benchasiri a Sukhumvit, el de Saranrom al Gran Palau, Sanam Luang, Suan Romaneenat, i el parc Dusit.
Política i govern Divisió administrativa miniatura|upright=2.0|Mapa de Khet Administrativament, Bangkok és una de les dues àrees d'administració especial de Tailàndia (l'altra és Pattaya), en la qual els ciutadans voten per elegir el seu governador, a diferència de les altres 75 províncies (changwat) de Tailàndia. A les últimes eleccions governatives, el 2004, va ser elegit com a governador Apirak Kosayothin.
La dispersió urbana de la Gran Metròpolis de Bangkok s'estén fins més enllà de les fronteres de la província de Bangkok, s'escampa a les províncies veïnes de Nonthaburi, Samut Prakan i Pathum Thani. La província, com és avui, va ser creada el 1972, quan l'anterior província de Bangkok (changwat Phra Nakhon) es va fusionar amb la província de Thon Buri.
El segell de la ciutat mostra el déu Indra que cavalca pels núvols a cavall d'Erawan (Airavata), una criatura mitològica amb forma d'elefant (de vegades representat amb tres caps). A la mà, Indra sosté un llamp, que és la seva arma que allunyar la sequera. El segell es basa en una pintura feta per Somdej Chaofa Kromphraya Narisra-nuwattiwong. El símbol d'arbre de Bangkok és el ficus benjamina.
Bangkok està subdividit en 50 districtes (khet, també anomenats amphoe com a les altres províncies), que estan subdividits en khwaeng (แขวง). Els 50 districtes de Bangkok són:
Phra Nakhon Dusit Nong Chok Bang Rak Bang Khen Bang Kapi Pathum Wan Pom Prap Sattru Phai Phra Khanong Min Buri Lat Krabang Yan Nawa Samphanthawong Phaya Thai Thon Buri Bangkok Yai Huai Khwang Khlong San Taling Chan Bangkok Noi Bang Khun Thian Phasi Charoen Nong Khaem Rat Burana Bang Phlat<li>Din Daeng <li>Bueng Kum <li>Sathon <li>Bang Sue <li>Chatuchak <li>Bang Kho Laem <li>Prawet <li>Khlong Toei <li>Suan Luang <li>Chom Thong <li>Don Mueang <li>Ratchathewi <li>Lat Phrao <li>Watthana <li>Bang Khae <li>Lak Si <li>Sai Mai <li>Khan Na Yao <li>Saphan Sung <li>Wang Thonglang <li>Khlong Sam Wa <li>Bang Na <li>Thawi Watthana <li>Thung Khru <li>Bang Bon
No obstant això, aquestes districtes poden no representar amb exactitud les divisions funcionals dels barris de Bangkok. Al llarg dels anys, Bangkok ha crescut d'una ciutat dispersa al llarg del riu a una àrea metropolitana que s'estén fins a sis províncies. Les principals zones de negocis de la ciutat i les zones residencials estan en contínua expansió. L'afluència d'estrangers de països occidentals i d'immigrants dels veïns Laos, Myanmar, Cambodja i molts altres països asiàtics, juntament amb el creixement de la mateixa població tailandesa, ha provocat l'arrencada de centenars de projectes d'habitatges en tota l'àrea metropolitana i el desenvolupament de les comunitats a la perifèria. Amb els anys, aquestes comunitats són absorbides per la gran Bangkok i es converteixen en una altra part d'aquesta jungla urbana.
Els districtes de negocis més importants de Bangkok inclouen Silom, Bangrak, Pinklao, Sathon, Phra Ram 2, Phetchaburi, Phra Nakhon, Pathumwan, Chatuchak (nou districte central empresarial), i Phra Ram 3 (el nou centre financer).