miniatura|Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Les ideologies solen constar d'una representació del sistema; que proporciona un punt de vista propi i particular sobre la realitat, a partir del qual s'analitza i es fa un judici, habitualment comparant-lo amb un sistema alternatiu, real o ideal; i de programes d'acció; que pretenen acostar en tant que sigui possible el sistema considerat real al sistema ideal pretès.
Les ideologies caracteritzen grups socials, institucions i moviments polítics, socials, religiosos o culturals. Expliquen la diferència de visions en política, filosofia o ètica, i condicionen moltes de les decisions de l'individu; així, es qualifica una persona de conservadora, de progressista, de relativista o de fonamentalista, per exemple. La ideologia no sempre és conscient, ja que va lligada al judici sobre els fets i els altres.
Al pensament marxista, és el sistema de valors que la classe dominant difon entre les classes subalternes per justificar el seu domini, amb la intenció que els oprimits l'interioritzin i l'assumeixin com a natural. Per exemple, dins les societats capitalistes, la idea que la propietat privada és un dret natural inalienable.
Orígens del nom La seva etimologia ve del grec ("eidos", 'idea, aparença' + "logos", 'ciència, paraula').
La paraula va ser creada per Destutt de Tracy al (Mémoire sur la faculté de penser, 1796), i originalment denominava la «ciència que estudia les idees, el seu caràcter, origen i les lleis que les regeixen, així com les relacions amb els signes que les expressen».
Mig segle més tard, el concepte es dota d'un contingut combatiu per Karl Marx, per a qui la ideologia és el conjunt d (errònies, en la seva major part); la relació amb la realitat és menys important que el seu objectiu, que és evitar que els oprimits percebin el seu estat d'opressió.
Friedrich Engels, proper a Marx, va escriure:
Des d'un punt de vista o d'altre, el concepte va adquirir un tint pejoratiu del qual no s'ha després. Sota aquesta concepció negativa, cada ideologia és una cosmovisió que pretén despullar l'ésser humà de la seva llibertat, submergir-lo en una mentida, convertint-lo en part d'una massa que es pretén manipular i, si triomfa, dominar. Des d'aquest punt de vista, les ideologies són eines de control social.
Sociologia i ideologia Parlem dideologia quan una idea determinada és àmpliament compartida conscientment per un grup social en una societat. A vegades, és un tret fortament identitari, de manera semblant a la religió, la nació, la classe social, el sexe, partit polític, club social, incloent-hi grups petits i tancats com les sectes, o grups grans i oberts com ser partidari d'un equip de futbol... A més dels membres del grup ideològic, admeten o no que determinat individu pertanyi al grup segons comparteixi o no certs pressupostos ideològics bàsics.
La ideologia interpreta i justifica els actes personals o col·lectius dels grups o classes socials, als interessos del qual serveix, i explica la realitat d'una forma assumible i tranquil·litzadora perquè pugui mantenir la interpretació o justificació prèvia tal com estava en l'imaginari col·lectiu, independentment de la circumstància real. De l'estudi de la ideologia s'encarrega la Sociologia del coneixement, el pressupost bàsic és que les maneres de veure el món varien socialment d'una societat a una altra i dins de sectors diferents de la mateixa societat.
Saint-Simon
El comte de Saint-Simon (1760-1825)No confondre amb el duc de Saint-Simon autor dels cèlebres memòries va ser un dels primers a recuperar el concepte d'ideologia per tal de fer-ne un sistema filosòfic complet, completament fundat en les ciències, excloent-hi tota aportació de les religions, ja que era ateu. Va tenir un paper molt particular en la difusió de la ideologia.
Saint-Simon, molt influenciat pels ideòlegs, sobretot el doctor Jean Burdin, construeix entre 1801 i 1825 un sistema global que Pierre Musso qualifica de filosofia de les xarxes. Per a Saint-Simon, les relacions dels individus en societat són, per metàfora amb la fisiologia, que era en ple desenvolupament en aquest moment, assimilables a les xarxes orgàniques dels éssers humans (xarxes sanguínies, sistema ansiós). Introdueix també la noció de capacitat de la xarxa.
La denominació de "nou cristianisme" va ser en realitat enganyosa per a un sistema que, prenent Isaac Newton com a referència suprema, pretenia reemplaçar Déu per la llei de la gravitació universal. En l'aspecte espiritual, les ciències substitueixen la religió. En l'aspecte temporal, els economistes reemplacen els polítics.
El sistema de govern ha d'incloure tres cambres, (inventors, cambra... execució).Per a més detalls, vegeu Pierre Muss, filosofia i la creació de xarxes de telecomunicacions Saint-Simon presenta la seva exclusiva confiança en el progrés industrial. El seu sistema era molt ple de religiositat, especialment en els darrers anys.
Recerca d'un sistema coherent (1825) La preocupació de la recerca d'un sistema coherent que es trobava ja a l'escola dels ideòlegs, una mica oblidada per les guerres de l'imperi i per la Restauració, ressorgeix cap a 1825,Aquest any era la de la mort de Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon (19 de maig), del qual el sistema va trobar una posteritat per l'intermediari dels seus parents i els seus antics alumnes. en el context del començament del regnat de Carles X.
La fi de l'any 1825 i l'any 1826 van ser, així, a França, un moment de reflexió sobre un sistema filosòfic global. Es pot considerar que és un període frontissa en la història de les idees. Els pensadors que van participar en aquesta reflexió van ser principalment August Comte, Prosper Enfantin, Charles Fourier… i probablement Félicité Robert de Lamennais, que va ser contractat en la reflexió pels catòlics.
Aquest període va iniciar un gran nombre de moviments de diferent naturalesa: ideologies, utopies, que donaran a llum llavors a les grans teories sobre el liberalisme, així com a les diferents formes de socialisme.
Saintsimonisme: continuació A la mort de Saint-Simon (1825), un politècnic, Prosper Enfantin, reprèn la seva doctrina.
Molt interessat pel sistema de Saint-Simon, publica amb Saint-Amand Bazard, l'''Exposició de la doctrina de Saint-Simon (1829). Aquestes idees són així difoses pel moviment dit saintsimonisme (saint-simonien), sota formes transformades en el transcurs del temps:
el 1831, Saint-Amand Bazard es desvincula del grup liberal d'Enfantin ('cisma') i funda una branca de sensibilitat socialista, que influencia sobretot Karl Marx; Lazare Hippolyte Carnot, segon fill de Lazare Carnot, col·labora en un dels diaris; Michel Chevalier, saintsimonià de sensibilitat liberal, és un proper conseller de Napoleó III; les idees saintsimonistes es desenvolupen en certs cercles de l'escola politècnica.
Les idees saintsimonianes tenen així una forta influència a França en la fase de desenvolupament industrial del Segon Imperi, després de la III República (revolució industrial).
S'escampen també fora de les fronteres amb la colonització d'Àfrica i de l'Orient Mitjà, de la qual Enfantin va ser l'iniciador. És així com es parla d'una ideologia colonial francesa.
Troben aplicacions pràctiques en la construcció dels ferrocarrils (estrella de Belgrand), de carreteres, de canals, i encara avui en les xarxes de telecomunicacions.
Positivisme d'Auguste Comte
miniatura|Auguste Comte
Auguste Comte va ser secretari de Saint-Simon del 1817 al 1824. Va deixar Saint-Simon per fundar el seu propi moviment filosòfic.
La ideologia de Comte se subdivideix en dues parts:
el positivisme científic
Les causes primeres són oblidades. En el Curs de filosofia positiva (1830-1842), Comte exposa la llei dels tres estats: la humanitat passa per tres estats: l'estat teològic (els déus governen el món), l'estat metafísic (entitats abstractes determinen el món), i l'estat positiu (les ciències aconsegueixen l'estat positiu).
el positivisme "religiós"
En aquesta fase, August Comte defineix les relacions en societat a partir de tres fonaments: l'altruisme, l'ordre i el progrés. La sociologia (reprèn el terme de Sieyès) corona les ciències anomenades positives: matemàtiques, física, química, astronomia, biologia (sistema de política positiva, 1851-1854).
El món és governat per les morts. La humanitat és un gran-ésser, mena de continuació del culte de la raó i de l'ésser suprem, del qual és el "gran sacerdot".
El positivisme tindrà una influència determinant a partir de mitjans del sobre nombroses personalitats i en nombrosos àmbits: el positivisme lògic, el positivisme jurídic, que es fonamenta en el sistema de política positiva de la fase religiosa,
el neopositivisme.
Origen de les ideologies L'origen de la majoria de les ideologies es troba en un corrent filosòfic, i és una versió molt simplificada, i de vegades distorsionada, de la filosofia original, cosa que es produeix, de manera general, quan un pensament original es converteix en "-isme".Plató-platonisme; Marx-marxisme, etc.
Sol situar-se l'origen d'acord amb les necessitats que sustenten socialment un determinat pensament. Els primers filòsofs que van estudiar la "ideologia", els psicologistes francesos (Condillac, Cabanis, Destutt de Tracy), van situar aquesta necessitat en el "jo interior", interpretat de diverses maneres (psicologisme i psicofisiològics).
Més tard, el compromís polític de filòsofs socials (socialistes utòpics, Claude-Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon, Fourier, Proudhon) va situar aquestes necessitats en la vida social, cosa que va provocar el qualificatiu de "doctrinaris" pels "ideòlegs" en el seu enfrontament amb el poder, donant a la paraula un sentit pejoratiu que no ha perdut.
El sentit més elaborat d'ideologia és el de Hegel i Marx, considerant la ideologia com una "escissió de la consciència", que produeix l'alienació, bé sigui aquesta considerada com a merament dialèctica del pensament, idealisme (Hegel), o dialèctica material materialisme (Karl Marx).
Al , la ideologia és considerada com a problema de comunicació social. Per als frankfurtians, de manera especial Habermas, la ideologia expressa la violència de la dominació que distorsiona la comunicació. Aquesta distorsió és conseqüència d'una raó instrumental que produeix la ciència i la tecnologia com a eixos de la dominació social. És, doncs, necessària una hermenèutica de l'emancipació i l'alliberament. De la mateixa forma, Marcuse subratlla aquest fet en el si de les classes socials.
Karl Mannheim i Max Scheller emmarquen la ideologia en el context de la sociologia del saber. El saber emmarcat dins de la dominació política genera tal cúmul d'interessos que configura la visió del món dels grups socials. Mannheim distingeix entre ideologia parcial de tipus psicològic, i ideologia total de tipus social.
Sartre, per la seva banda, introdueix una idea d'"ideologia" completament diferent. Per a Sartre, la ideologia és fruit d'un pensador "creador", capaç de generar una manera de veure la realitat.Critique de la raison dialectique, I, 1960, pàg. 15 i seg.
Willard Van Orman Quine, per la seva banda, lliga la ideologia a una manera de considerar l'ontologia.Notes on the Theory of Reference, a From a Logical Point of View, 1935, pàg. 131