miniatura|Al·legoria de la justícia.La Justícia restaurativa és un moviment per donar resposta als fenòmens delictius mitjançant el rescabalament dels possibles danys que hagin patit víctimes, delinqüents i la comunitat de ciutadans en general.
Fruit de la insatisfacció i frustració amb els resultats de la justícia tradicional, molts països es plantegen respostes alternatives al delicte i als desordres socials. Alternatives que proporcionen a les parts involucrades, i a la mateixa comunitat, l'oportunitat de participar en la resolució dels conflictes i abordar-ne les conseqüències. enfocant-se en la compensació del dany a les víctimes, fent els delinqüents responsables de les seves accions i també, sovint, involucrant la comunitat en la resolució del conflicte.
És un concepte evolutiu i sense una única fórmula d'aplicació; cal adaptar els processos als diversos contextos culturals i a les necessitats de les diferents comunitats.
La participació de les parts és essencial al procés per aconseguir la construcció de relacions i reconciliacions, així com el desenvolupament d'acords sobre un resultat desitjat per les víctimes i pels delinqüents.
Les característiques per una aplicació d'aquests processos han d'orientar-se a:
Una resposta adaptada a les circumstàncies del delicte, del delinqüent i la víctima, tractant cada cas individualment. Una resposta al delicte amb respecte de la dignitat i la igualtat de cadascuna de les persones, que promogui l'harmonia social i la reparació de víctimes, delinqüents i les comunitats afectades. Una alternativa viable al sistema de justícia penal tradicional i l'estigmatització dels delinqüents. Un mètode que sigui complementari amb els processos i les sancions de la justícia penal tradicional. Un mètode que incorpora la solució dels problemes i està dirigit a les causes subjacents del conflicte.
Antecedents A partir dels anys setanta, a conseqüència del desenvolupament d'experiències pràctiques portades a terme arreu del món, existeix un corrent internacional cada vegada més sòlid que propugna la incorporació de la justícia restaurativa als sistemes judicials de les diferents societats.
Es considera que la major aportació al concepte de Justícia Restaurativa la fa el treball publicat als anys setanta per Nils ChristieEn el seu article Conflicts as Property (1976) on defensa la idea d'una alternativa, en què les parts en conflicte, per elles mateixes, participen activament en el procés per trobar una solució als seus problemes.En E.G Weitekamp i H.J. Kerner (Editors.)Restorative Justice. Theoretical foundations. Portland: Willian Publishing, 2002Gordillo Santana, L: La Justicia restaurativa y la mediación penal. Madrid : Iustel, 2007
Zehr, en el seu treball Retributive justice, restorative justice: New perspectives in crime and justice (1985) presenta el model de Justícia Restaurativa com un paradigma alternatiu de Justícia, en oposició al sistema tradicional de Justícia Retributiva. En la seva visió presenta els beneficis que per a les víctimes i pels seus delinqüents suposa l'assumpció de la responsabilitat dels fets, fent bé allò que estava mal fet prèviament, reparant el dany inferit i afirma que la relació víctima- delinqüent suposa una reestructuració dels danys morals i materials.
Altres autors com Wriht, Umbreit, Harding (1989) introdueixen la idea del dany causat com un instrument positiu per a reintegrar als delinqüents a les seves comunitats.
Heike i Marshall emmarquen els orígens del moviment de Justícia Restaurativa en aquestes raons:
- Accés a la justícia, es tracta de permetre a les persones participar més directament a controlar les infraccions: apropar les institucions judicials a la població.
- Moviment de les víctimes, que el seu objectiu seria satisfer les necessitats de les víctimes a l'àmbit material y psicològic. Abolicionisme: és a dir, alliberar del domini de l'Estat i de la burocràcia i, en particular, suprimir les presons.
- Descentralització i control per la comunitat local: crear espais e institucions comunitàries per tractar els enfrontaments sorgits a la comunitat.
- Justícia participativa: fer participar la població en la regulació de les infraccions penals per a treure partit dels recursos de la societat.
- Professionals socials: reduir el nombre de delictes animant la responsabilitat social dels delinqüents, fent participar la seva família o altres membres del seu entorn i atenuant els estigmes de la repressió.
- A petició dels membres de les professions jurídiques i diversos grups de pressió liberals que demanen trobar medis més eficaços per a reduir la criminalitat i que al mateix temps siguin medis més humans i que es fonamentin menys en la sanció.
- Atenent al nombre de casos tractats i a la crisi dels recursos en justícia penal s'han de trobar mètodes menys costosos y que tinguin com a objectiu la calma per a tractar la criminalitat.
- Privatització: reduir la responsabilitat de l'Estat afavorint les forces del mercat.
- Moviment de la regulació dels enfrontaments (ADR): aplicar tècniques constructives de regulació de conflictes i dels seus problemes per aconseguir solucions més prolongades.
- Justícia rehabilitadora: sintetitza l'anterior.
Orígens antropològics de la justícia Restaurativa: Els cercles restauratius.Peacemaking Segons la perspectiva de Paul McCold a la majoria de cultures i tradicions aborígens el cercle és una forma sagrada. A través d'ells es donaven problemàtiques derivades dels crims, de l'organització social i de la quotidianitat. Qualsevol qüestió que pertorbés l'ordre i la pau de la comunitat o a un dels membres era tractada al cercle amb la finalitat d'obtenir una solució al·legada democràticament, expressant la llibertat. De vegades els cercles estan formats per membres jerarquitzats que donen consell a l'individu o al conjunt de la societat, una vegada escoltat el problema i tenint en compte totes les parts involucrades, les situacions similars, la situació mateixa i els establiments dels caps. Als Estats Units els aborígens Navahos fan servir aquest cercles com un instrument restauratiu: si una persona se sent ofesa se li demana a l'ofensor que repari aquest acte amb una compensació. Aquesta demanda també serveix perquè la relació entre les parts s'equilibri. Si això falla, l'ofès es dirigeix a un líder comunal perquè organitzi un cercle per fer la pau (peacemaking circle), és a dir, les famílies d'ambdues parts no es confronten sinó que totes juntes intenten d'arribar a una solució. Cal dir que avui en dia els navaho continuen amb el mateix procés assistits per un lletrat assignat per les comunitats per a adaptar-se a les lleis. Aquest apartat està fet a partir del capítol VII "Les noves tendències de la política criminal: alternatives a la pena tradicional relacionades amb la reparació de la víctima" de l'obra La reparació del dany causat pel delicte, de Margarita ROIG TORRES. Editorial Tirant Lo Blanch, València, 2001. Págines 506-558. Resum del capítol de Paul McCold "The recent history of restorative justice", a Handbook of restorative justice.
Un altre concepte antropològic que es relaciona amb la justícia restaurativa és el de ubuntu, és una regla ètica o ideologia sud-africana enfocada cap a la lleialtat de les persones i les relacions entre aquestes. La paraula prové de les llengües zulu i xosa i el terme té diverses traduccions, l'original vol dir "una persona és una persona a causa dels altres". El significat envolta la cooperació mútua i el més profund respecte cap a tots els éssers humans. A l'àmbit de reparació s'intenta fomentar aquest valor per a obtenir millors resultats a les comunitats africanes, i actualment les institucions de mediació occidentals el fan servir per a encaminar i aconsellar a les parts conflictuals.
La justícia restaurativa al Europa: El projecte Alternativenwurf Wiedergutmachung (AE-WGM)
Aquest apartat està fet a partir del capítol VII "Les noves tendències de la política criminal: alternatives a la pena tradicional relacionades amb la reparació de la víctima" de l'obra La reparació del dany causat pel delicte, de Margarita Roig Torres.
El 1962 un cercle de juristes de la República Federal Alemanya, Àustria i Suïssa es van oposar al projecte de reforma del Codi Penal Alemany de 1962 - el qual enduria les penes i les mesures de seguretat - començant a redactar alternatives i, sobretot als anys vuitanta, posarem la seva mirada en la víctima, discutint el paper de la reparació en aquest àmbit.
El 1992 aquests individus de l'entorn jurista, uns quinze professionals, els més destacats Claus Roxin i H. Schöch redacten un projecte alternatiu basant-se en el fet que la reparació no només hauria de ser un mitjà de compensació per a la víctima sinó també un element influenciador sobre el concepte de resocialització. La nova postura es fonamenta en el principi de subsidiareitat en tant que s'exigeix que s'imposi la pena en la mesura en què sigui necessària per a restablir l'ordre social i garantir la prevenció de futurs delictes. Així doncs l'objectiu principal és integrar la reparació en el sistema processal i de sancions vigents, evitant la pena en la mesura del possible.
La definició que donen de reparació és "la compensació dels efectes del fet mitjançant una prestació voluntària de l'autor". L'escrit va constar d'una regulació basada en propostes legislatives de caràcter processal i l'apartat d'execució penal de la "tercera via" (s'entenen com a primera les penes privatives de llibertat i com a segona les mesures de seguretat). En ell s'identifiquen tres principis estructurats de la nova sanció: voluntarietat, eficàcia i universalitat, els quals diferencien el projecte de la reparació de perjudicis pròpia del dret civil.
El principi de voluntarietat contempla que si el condemnat no està d'acord amb portar a terme l'acte de reparació no té cap sentit obligar-lo, ja que no es compleixen els objectius i ni tan sols s'aconsegueix la conciliació personal entre l'autor del delicte i la víctima, allò que Eser, anomenava la "pau jurídica"; no només la restauració material del dany sinó també espiritual.
L'últim principi és el d'aplicabilitat universal en tant que l'AE-WGM contempla la tercera via per a qualsevol tipologia de delicte, inclosos aquells que no han arribat a ser consumats – grau de temptativa, delictes sense dany civil o sense víctima en concret – per exemple en el cas català seria un delicte contra la salut pública: tinença o tràfic de drogues i es repararia a la comunitat, al conjunt de la societat. Per a Schöch, "la idea de reparació hauria de regir en el conjunt del Dret penal i el Processal Penal, sense estar limitat als delictes lleus".
Quant a l'execució dels actes restauradors el projecte contempla diverses prestacions reparadores en tant que dependran del delicte i la situació; això és un element molt important, ja que estableix una finestra oberta per a emmotllar la restauració, donant flexibilitat, comoditat, la qual cosa repercuteix en l'eficàcia. En l'escrit s'enumeren algunes formes com prestacions laborals amb utilitat social i individual cap a la víctima, regals a l'ofès o prestacions immaterials, la disculpa i una conversa de reconciliació o qualsevol cosa que demani la víctima i ambdues parts estiguin d'acord i compleixen els objectius de la sanció reparadora.