125px|miniatura|Escut de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem La Comanda de Susterris fou una de les comandes (divisions territorials) en què s'organitzà l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, popularment anomenada dels hospitalers. miniatura|Tremp, embassament de Sant Antoni, les aigües del qual cobreixen la casa de la comanda de Susterris.
Història El poblet de Susterris (agregat de Talarn, Pallars Jussà), avui desaparegut sota l'aigua de l'embassament de Sant Antoni, fou a mitjan el lloc escollit per l'orde de l'Hospital per instal·lar-hi la seu de la comanda que havia d'administrar les possessions rebudes a les terres pirinenques dels dos Pallars (Sobirà i Jussà), la Ribagorça, la Llitera, l'Alt Urgell, Andorra i la Cerdanya.Fuguet, 2000, p. 37-41. El lloc estava situat en un indret engorjat del riu Noguera Pallaresa, vora la ruta que unia els dos Pallars. Era, per tant, un punt estratègic del camí, defensat per una fortificació (probablement una torre) subsidiària del castell de Talarn. Al llarg del , per iniciativa dels comtes de Pallars, havia estat erigida a Susterris una església dedicada a Santa Maria, i un hospital per atendre pobres i pelegrins. Des de la seva fundació, els comtes i altres senyors havien dotat Santa Maria de patrimoni suficient per atendre aquelles funcions.Bertan, 1983, p. 221.
Segons la “Consulta” de 1759”Consulta hecha al Exmo. Sr. Gran Maestre por los abogados de la Veneranda Asamblea del Priorato de Cataluña en el año de 1759” (ACA, GP., 685, núm. 192-195.). Citada per Fuguet, 2000, p. 124. l'església de Sant Joan (Sta. Maria) fou consagrada el 28 de juny de 1058 per Ermengol, bisbe d'Urgell, a instàncies del comte Ramon Sunyer i Ermesendis, els quals la dotaren de diferents alous. Al voltant de l'any 1120, el bisbe d'Urgell, sant Ot, amb consentiment i voluntat d'Arnau Ramon, amo de l'església, la transferí a l'orde de l'Hospital;Miret, 1910, p. 42, 84; “Consulta”, ibidem. donació que confirmà el bisbe Pere d'Urgell el 14 d'octubre de 1140.
El 9 de novembre de 1151, Arnau, comte de Pallars, i Àurea, i Ramon, són fill, concediren a l'església i a l'orde de l'Hospital, el castell i la vila de Susterris i l'almunia de Samalumina, amb tots els drets de senyoriu.Ibidem; Miret, 1910, p. 84; Bertran, 1983, p. 221-222. Aquesta important donació, en afegir-se a la de sant Ot dels anys vint, convertí Susterris en el nucli central de la comanda hospitalera del Pallars. El comte Arnau Mir I de Pallars Jussà, que probablement fou cavaller hospitaler, afavorí l'orde fins al punt de deixar-li en testament l'any 1157 (ratificat, l'any 1171, tres anys abans de morir), el domini eminent del comtat.Miret, 1910, p. 84-85; Bertran, 1983, p. 225-226 Fou un testament curiós (estrambòtic, segons Bertran), comparable al d'Alfons el Bataller, que, com aquell, se solucionà mitjançant pactes entre l'orde i els descendents. L'Hospital rebé també del comte ─que fou enterrat a Susterris─ el lloc d'Arbul i permís per repoblar el Palau de Noguera. miniatura|esquerra|Comandes Temple i Hospital terres de Ponent Aquestes accions primerenques en favor de l'orde —com s'esdevingué arreu de Catalunya— no trigaren a reproduir-se entre la gent de tots els nivells socials d'aquelles terres pirinenques. Els comtes d'ambdós Pallars, el Sobirà i el Jussà, contribuïren a formar el patrimoni hospitaler d'aquelles terres, sobretot amb donacions que es feren efectives durant la segona meitat del . Entre 1139 i 1178 van rebre del comte Artau III del Pallars Sobirà terres a Espot, i a Bretui i Montcortès, vora Gerri.Bertran, 1983, p. 224-228.
La formació del patrimoni es complementà amb compravendes, a l'entorn de les possessions principals amb la intenció de concentrar les propietats. Els nuclis principals de domini hospitaler foren Bretui al Pallars Sobirà i Susterris al Jussà, però el centre neuràlgic se situà entre Susterris i Talarn, tot i que, segons Bertran,Bertan, 1983, p. 228-229. aquesta concentració probablement fou més involuntària que fruit d'una política organitzada.
De la comunitat que habità Susterris no se’n sap gran cosa. El 1139 apareix documentat per primera vegada un frare anomenat "Pere hospitaler", indicatiu de l'inici de l'establiment de l'orde als territoris pallaresos.Bertran, 1983, p. 236, doc. 1 Una mica més tard, el 1141, la documentació permet pensar que ja estava acompanyat per un petit nucli de frares. Aquest primer convent s'establí al costat de l'església de Santa Maria, on hi havia edificacions per a residència de la comunitat i per guardar els productes del camp; sembla que no fou en cap moment gaire nombrosa: no degué passar de deu membres. Era regentada per un comanador —de vegades anomenat també preceptor. Existien esporàdicament els càrrecs de prior, com a representant del comanador en la seva absència, i el de procurador, el frare encarregat de l'administració interna. També tenia capellans. A finals del , el centre principal de l'administració de la comanda havia passat a la vila de Talarn, on tenien casa els fraresMiret, 1910, p. 446. A la casa de Susterris hi havia colons i pagesos, car la principal activitat econòmica era l'explotació de les terres, les pastures i les salines, que al Pallars constituïen una producció important. Com en altres comandes, els frares no explotaven directament les propietats sinó que les arrendaven o establien a cens.
Vers el 1340, les comandes de Sant Salvador d'Isot, Santa Maria de Costoja i Sant Joan de Berga, que aleshores ja formaven una sola comanda, documentada amb el nom de "Comanda d'Isot-Costoja-Berga" s'annexionaren a Susterris. Més endavant, el 1425, Susterris formà una sola preceptoria amb la Comanda de Siscar.Fuguet, 2000, p. 37-39. A partir d'aleshores, a la documentació, figura com a “comanda de Susterris-Siscar”.
De la comanda de Susterris depenien els priorats de Rialb i Vilamur (Pallars Sobirà) i Palau de Noguera (Pallars Jussà), creats probablement durant el . També tenia el priorat de Montanyana, a la Ribagorça, que havia format part de la casa de Siscar.
El conjunt d'aquests dominis, sota el nom de Comanda de Susterris-Siscar, foren administrats per un mateix comanador fins a la desamortització de Madoz.Fuguet, Ibidem.
El 1381 el lloc de Susterris tenia 7 famílies (uns 35 habitants), i els preveres de Susterris se n'anaren a Palau de Noguera. El 1436 el lloc ja era pràcticament abandonat del tot. La decadència dels hospitalers ja va començar, doncs, al , però continuaren en aquesta comanda fins al 1767, tot i que no hi van residir mai: molt de temps fou Talarn la residència habitual dels hospitalers. Es coneix la llista de comanadors entre 1146 i 1822, però cap d'ells residí mai a Susterris. Ja a ran de la decadència de la casa hospitalera, la capella de Sant Joan de Susterris fou dedicada a sant Antoni, que és el darrer nom que rebé aquest temple, i el que el donà a l'embassament.
Amb la construcció de la presa, el 1913, l'església quedà sota les aigües del Pantà de Sant Antoni, al lloc on es conserva encara el topònim, a prop de la fita quilomètrica 91 de la carretera C-13.
Edificis de la comanda La Seu de la comanda La seu de la comanda o preceptoria de Susterris, en els primers temps la formaven l'església de Santa Maria i l'hospital, a més de les dependències conventuals annexes. Tot i que l'antiga capella va desaparèixer engolida per les aigües del pantà de Sant Antoni l'any 1918, se'n conserven fotografies i descripcions. La visita prioral que realitzà l'any 1532 el comanador Gaspar Ferrer parla d'una capella voltada amb les parets de pedra i argamassa, de la qual tenia bona cura, car hi havia fet posar, entre altres coses, un "palit de or y pell ab dos personatges de la Verge Maria y Sant Joan". Però la visita de 1746 explica que Susterris és un priorat les rendes del qual no li permetien mantenir un prior, per la qual cosa tenia cura de l'església un ermità.Fuguet, 2000, p. 103-104.
Església de Santa Maria i Sant Joan miniatura|Restes de l'església de Santa Maria de Susterris que avui cobreixen les aigües del embassament de Sant Antoni (Tremp). L'edifici que hi ha sota les aigües del pantà no és la primitiva església consagrada l'any 1058 pel bisbe d'Urgell, sinó una fàbrica romànica bastida probablement dins la sisena dècada del . L'any 1162 Arnau Mir I confirmà als hospitalers la donació de Susterris, feta uns anys abans, al temps que els manava construir l'església. Les despulles del comte foren sebollides en aquesta església; probablement l'ordre de construir un temple nou es pugui relacionar amb la decisió de ser-hi enterrat que va prendre Arnau Mir. Per les fotografies conservades podem veure que era (potser encara és, sota l'aigua) un temple d'una sola nau, voltada de canó apuntat, amb absis semicircular cobert de quart d'esfera. Orientada canònicament, tenia el frontispici a ponent, on hi havia la porta principal ─de punt rodó i dovellada─ i un campanar de cadireta de dues arcades. Damunt de la porta i al mig de l'absis hi havien sengles finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada.
Comanadors de Susterris Miret, 1910, p.523-524 Guillem, 1146 Arbert, 1167 Ramon de Selligiu, 1176 Berart, 1178-1179 Bernat de Rocanegada, 1184-1187 Arnau de Seró, 1188 Guillem de Sarais, 1195 Bertran Amell, 1205 Ramon de Seró, 1208 Bertran Amell, 1214 Père de Viu, 1219-1221 Bertran Amell, 1230 Bertran de Salavert, 1234 Père de Soler, 1235 G. Assalid, 1247 Berenguer d'Aguda, 1255 Roger de Vilamur, 1265 Berenguer Bertran, 1268 G. Odós, 1282 Roger de Montespan, 1291 P. d'Era, 1295 Bernat Valerna, 1300 Alaman de Toralla, 1306 Père Guilla, 1307-1310 Arnau de Cervera, 1311 Père Guilla, 1312-1315 Berenguer de Bages, 1320-1322 Père Guilla, 1331-1336 F* errer Colomer, 1338 Père Toló, 1357-1359 Ramon de Puig, 1366 Jordi de Masons, 1373 Joan de Castellmaura, 1374 Arnau de Pallars, 1377 Ramon dez Pou, 1378 Guillem Sicart, 1387-1404 Francesc de Montsoriu, 1417 Rafel Saplana, 1425 Guillem Sicart, 1436 Jaume de la Geltrú, 1437-1438 Jordi Saplana, 1451 Pere Uguet, 1457 Nicolau Canta, 1475 Joan Icart, 1491-1496 Pons de Corregó, 1501 Gaspar Dezlor, 1512 Joan Moliner, 1521 Gaspar Ferrer, 1532-1549 Joan Ortiz, 1555-1571 Joanot de Torrelles, 1574-1580 Onofre de Copons, 1593-1599 Joan d'Alentorn, 1604-1608 Galceran Turell, 1612-1614 Guillem de Calders, 1621-1629 Francesc de Miquel, 1629-1654 Miquel de Caldes, 1659-1661 Père Fortesa, 1669-1680 Miquel Bordils, 1687-1696 Ramon Despui9g, 1704-1710 Francesc Anton de Puigdorfila, 1722 Joan Anton de Puigdorfila, 1729 Miquel de Bordils, 1746 Nicolau Abrí Descatllar, 1753-1773 Ramon de Copons, 1779-1781 Salvador Xammar, 1781-1788 Anton d'Eril y Ribas, 1798-1822
Referències
Bibliografia BERTRAN I ROIGÉ, Prim (1979): «Una comanda hospitalera a la primera meitat del : Susterris. Notes i documents», Actas del X Congreso de la Corona de Aragón, Saragossa, p. 37-50. — (1983): «L'Orde de l'Hospital al Comtat de Pallars (). Notes i Documents», Analecta Sacra Tarraconensia, 53-54, (Barcelona), p. 221-251. — (1983a): «Notes sobre l'orde de l'Hospital al Comtat de Pallars ()», Actas del VII Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos. Seu d'Urgell. 16-21 septiembre 1974, 6 sección V, Jaca, p. 79-95. — (1986-1987): «El capbreu-llevador de la comanda de Susterris (1378)», Urgellia, VIII, Societat Cultural Urgel·litana, p. 379-419. FUGUET SANS, Joan (2000): Templers i Hospitalers, III. Guia de les Terres de Ponent i de la Franja, Barcelona: Rafael Dalmau, Ed. . MIRET Y SANS, Joaquim: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona, 1910.
Susterris Susterris Susterris