Sabata

miniatura|Sabata de vestir actual lang=ca|miniatura|Diagrama que mostra les parts d'una sabata. La sabata és una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l'alçada del turmell, i més que una sandàlia. Serveix per a protegir el peu, així com per a l'estabilitat i resistència damunt el terreny.

El cos de la sabata, que cobreix el peu, s'anomena empenya. La part inferior, en contacte amb el terra, és la sola. La sabata pot ser tancada, o bé tancar amb sivella, si bé el més habitual avui dia és que tanqui amb cordons, passats per ullets; llavors el conjunt reposa sobre una llengüeta, per motius de comoditat. D'ençà finals del s'ha generalitzat la sabata reforçada amb taló.

Tradicionalment les sabates eren de forma única per a tots dos peus, i era costum anar-les canviant de peu per tal d'evitar que es deformessin excessivament; no fou fins a les primeres dècades del que es generalitzà el parell de sabates amb forma específica per als peus dret i esquerre.

miniatura|Sabata de cuir de entre 800 i 400 aC al Museu de Hallstatt, a Àustria

Ús militar Tradicionalment la sabata era el calçat més habitual de la infanteria de la majoria d'exèrcits de tot el món, sovint en combinació amb polaines; en canvi, la cavalleria i, generalment, l'oficialitat, acostumaven de dur botes. Pels volts del 1830 les sabates tendiren a ser substituïdes per algun tipus de bota com a calçat bàsic de tot l'exèrcit. En les darreres dècades les sabates han reaparegut als exèrcits, circumscrites, però, a l'uniforme de passeig.

Fetitxisme El fetitxisme amb el calçat és una forma de fetitxisme sexual en què determinats tipus de sabates o botes esdevenen objectes d’atracció o interès eròtic. Aquest fenomen s’inscriu dins del fetitxisme de la indumentària i en paral·lel amb el fetitxisme del peu. Pot incloure una gran varietat de peces, com ara sabates de taló alt (especialment els stiletos), botes altes, sandàlies o calçat esportiu, entre d’altres.

Des d’un punt de vista psicològic, aquest tipus de fetitxisme s’ha interpretat com una associació simbòlica entre el calçat i atributs com l’estatus, la identitat, el poder o la sexualitat. En el cas dels talons alts, per exemple, sovint s’ha assenyalat la seva relació amb la representació de la feminitat, la dominància o l’atractiu físic. Les botes, especialment les de canya alta, també poden tenir connotacions culturals vinculades a l’autoritat o a determinats rols socials. Aquest fenomen ha estat objecte d’estudi en camps com la psicologia, la sociologia i els estudis culturals, que han analitzat la seva presència en diferents contextos històrics i socials. Així mateix, el fetitxisme amb el calçat ha tingut una certa representació en la moda, la publicitat i diverses manifestacions artístiques, on el calçat pot adquirir un valor simbòlic que va més enllà de la seva funció pràctica.

Història de la sabateria a Catalunya L'any 1110, un sabater —i alhora sastre— s'instal·là a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya, hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francolí, etc. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175. El 1203, a Barcelona, ja hi tenien una confraria professional, que tenia com a patró Sant Marc (era un dels gremis més rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A més, també veneraven com a patrons els sants sabaters Anià d'Alexandria, Crispí i Crispinià i Salvador d'Horta. A Puigcerdà, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan , n'hi havia almenys 66.

Tapins als Països Catalans El gremi dels sabaters de Barcelona està documentat des de 1257. Els tapiners en formaren part fins al 1392. Any en que obtingueren un privilegi del rei Joan el Caçador. Els tapins eren una mena de sabates amb sola gruixuda de suro. Les disputes entre els gremis separats foren contínues: els sabaters feien tapins i els tapiners feien sabates. Si els infractors eren trobats la seva mercaderis era confiscada i subhastada. Una concòrdia de 1486, que precisava els límits respectius de fabricació i comercialització, va suposar una millora moderada. Els sabaters podien fer tapins fins a dos dits de gruix de sola. Els tapiners només podien fer tapins de dona. A Mallorca passava una cosa semblant.

Antiguitat de la confraria dels sabaters de Barcelona Els oficis són més antics que els col·legis. La creació d'un col·legi, primer, i la seva autorització posterior només indiquen una certa importància social i un estatus legal. D'acord amb una referència del es comparen a continuació les dates documentades de l'existència de diversos col·legis a les ciutats de París i Barcelona. En cas de dubte caldria consultar altres fonts. Nota: Algunes de les referències indicades a la taula documenten l'ofici i no tenen relació amb el col·legi corresponent. Barcelona Col·legis documentats París1203Sabaters1537 1218 Picapedrers 1535 1252 Pellaires 1443 1257 Terrissaires 14731257 Fusters 15741257 Serrallers 1411 1257 Boters. 1538 1257 Freners, esperoners. 1577 1257 Courers. 1566 1291 Pintors, escultors 1311 1301 Argenters 1330 1310 Guanters 13571311 Assaonadors 1618 1311 Pergaminers. 1545 1311 Bataners. 15941320 Tintorers. 13571357 Beiners. 1560 1377 Mestres de cases 16701390 Sellers 1409 1395 Calderers 14841447Gremi de Tenders Revenedors? 1455 Vidriers.ELS FORNS DE VIDRE A BARCELONA I LA SEVA RODALIA (SEGLES XIV-XVI). SÍLVIA CAÑELLAS I MARTÍNEZ. 2008. 1467 (1305)1455 Cerers ? 1545 Bonetaires o barreters. 1578 1596 Ullerers 1581?

Art Les sabates en general i altres tipus de calçat han estat protagonistes en contes i altres relats. A La ventafocs, una sabata de vidre forma part important del relat. Unes suposades "Botes de set llegües" figuren en el conte de Polzet. El conte El gat amb botes de Charles Perrault. Les sabatilles vermelles, conte de Hans Christian Andersen. La cançó «Blue Suede Shoes» de Carl Perkins (1956), popularitzada per Elvis Presley. Les sabates de robí de la pel·lícula El màgic d'Oz.

Referències

Vegeu també

Calçador Formó Enllustrador Sabates amb aire condicionat

Categoria:Calçat