Brutus és un bust en marbre, realitzat el 1539-1540 per l'escultor Miquel Ángel Buonarroti; es troba al Museu Nazionale del Bargello, a Florència.
Miquel Àngel va esculpir Brutus uns anys després de la derrota de la República de Florència (1527–1531). Com a partidari de la República Florentina, que va dissenyar i supervisar la remodelació i la construcció de les seves fortificacions, Miquel Àngel va ser un ferm opositor de la tirania.Charles de Tolnay, Michelangelo: Sculptor, Painter, Architect (translated from French by Gaynor Woodhouse) (Princeton, NJ; Princeton University Press: 1975) p. 43–45, 61–63, 173.
Encàrrec rebut mitjançant el seu amic Donato Giannotti per al cardenal Niccolo Ridolfi, té una mesura de 74 cm d'alçada sense comptar la base. Obra relacionada amb els busts romans de l'època de Caracal·la, manté aquesta escultura una gran solemnitat i potència, al lleuger inacabat del rostre que contrasta més fortament pels grans plecs de la toga, completament acabats i polits. L'expressió del rostre amb els músculs tensos es reforça en la poderosa torsió del cap. La cara de l'escultura és asimètrica, amb el costat girat cap a l'espectador mostrant més signes d'emoció, incloent-hi un forat nasal dilatat.Charles Tolnay, "Michelangelo's Bust of Brutus", The Burlington Magazine for Connoisseurs 67(338), July 1935; JSTOR.
A la Divina Comèdia, Dante havia situat Brutus entre els més baixos dels més baixos. Miquel Àngel era molt devot dels poemes de Dante, però amb el Renaixement, Brutus va passar a ser vist com un oponent fort i desafiant de la tirania. "Durant el Renaixement, amb l'Imperi Romà vist com l'inici de la decadència de Roma, es va desenvolupar un veritable culte a Brutus", escriu el biògraf de Miquel Àngel, Charles de Tolnay.Charles de Tolnay, Michelangelo: Sculptor, Painter, Architect (translated from French by Gaynor Woodhouse) (Princeton, NJ; Princeton University Press: 1975) p. 43–45, 61–63, 173.
Durant els anys posteriors a la capitulació de Florència, Miquel Àngel va mantenir el contacte amb alguns dels antics líders de la República, homes que defensaven la llibertat de la ciutat-estat i s'oposaven a la tirania mèdica. De Tolnay creu que un d'aquests homes, concretament Donato Giannotti, va inspirar el bust de Brutus. "El bust és important per entendre les opinions polítiques de [Miquel Àngel] Buonarroti", afirma De Tolnay. "La concepció de Miquel Àngel sobre Brutus s'expressa clarament en aquest bust: representa el menyspreu heroic per aquells que volen destruir la llibertat".Charles de Tolnay, Michelangelo: Sculptor, Painter, Architect (translated from French by Gaynor Woodhouse) (Princeton, NJ; Princeton University Press: 1975) p. 43–45, 61–63, 173. Els contemporanis poden haver relacionat l'escultura amb l'assassinat d'Alessandro de Mèdici, duc de Florència, per Lorenzino de Mèdici el 1537.Irving Lavin, "On Illusion and Allusion in Italian Sixteenth-Century Portrait u", Proceedings of the American Philosophical Society 119(5), October 15, 1975; JSTOR.
Johannes Wilde, un altre estudiós de Miquel Àngel, també veu el Brutus com una "glorificació de la llibertat contra la tirania". Wilde suggereix que l'escultura va romandre inacabada.Johannes Wilde, Michelangelo: Six Lectures (Oxford, UK; Oxford University Press, 1978) p. 9.
Va ser adquirida entre els anys 1574 i 1584 pel gran duc Francesc I de Mèdici, i se li va afegir al pedestal una cartel·la amb els versos latins: "Dum Bruti effigiem sculptor de marmore ducit - in mentem sceleris venit et abstinuit".
Referències
Categoria:Escultures de Michelangelo Buonarroti