miniatura|Dues pàgines de Flos mundi
Flos mundi és la més extensa de les cròniques universals catalanes i arribava fins als temps del regnat de Martí I d'Aragó. L'únic exemplar que ha arribat fins als nostres dies, conservat a la Biblioteca Nacional de França, s'atura, per mutilació, en l'episodi del Desafiament de Bordeus protagonitzat per Pere III d'Aragó "el Gran". L'estil es caracteritza per ser fortament llatinitzant i l'autor ha restat anònim, tot i que pels detalls que facilita, se'l relaciona amb el Llinatge de la Casa de Cervera, que l'hauria escrit vers el 1407.
Fonts Fou redactada a base de la traducció catalana de la Crònica Universal de Guillem de Nangís, i per la part de la Corona d'Aragó, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Pere el Cerimoniós. També té aportacions d'altres procedències, com la Crònica Universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la Crònica d'Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà.
L'anònim autor explica a l'inici de la seva crònica que vol completar el que han dit sobre «Spanya» autors que no són espanyols i que per tant s'han ocupat de la seva història superficialment,
Per Miquel Coll i Alentorn es troba aquí el primer testimoni de la utilització extensiva del terme «espanyol» a Catalunya, com a traducció del llatí «hispanus» i no del diminutiu «hispaniolu», que hauria donat originalment i a la mateixa Catalunya la forma espanyol aplicada als habitants del regne de Castella i Lleó, o «hispans menors».Coll i Alentorn, Miquel, Textos i estudis de cultura catalana. Història, 2., Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, , «Sobre el mot español», p. 49 y 55. Peláez, Manuel J.,«Los conceptos França y Espanya en el pensamiento literario y jurídico-político de Francesc de Eiximenis (c. 1340-1409)», Bulletin Hispanique, vol 82 (1980), p. 353-361, p. 357, indica però que ja Francesc Eiximenis empra el terme espanyol amb caràcter extensiu a tots els habitants de la península almenys en una ocasió, vint anys abans de la seva aparició al Flos Mundi.
Manuscrit Aquest exemplar es trobava a l'Arxiu Reial de Barcelona i en temps de l'Arxiver Reial Pere Miquel Carbonell, que en parla, el manuscrit encara era complet. Durant el , un altre arxiver, Dídac Montfar-Sorts i Cellers, ja el trobà mutilat quan el possessor, Jaume Ramon Vila, l'hi deixà examinar.
Bibliografia
Vegeu també Flores historiarum
Notes
Categoria:Cròniques Categoria:Historiografia de la Corona d'Aragó Categoria:Historiografia medieval en català Categoria:Obres literàries del segle XV