La Primera carta de Joan és un llibre del Nou Testament, i la quarta epístola general o catòlica. Escrita a la ciutat d'Efes –no obstant això, hi ha altres llocs possibles Antioquia de Síria i Alexandria– vers l'any 85-110,J.O. Tuñí, «Las Cartas de Juan», a Escritos joánicos y carta católicas, 206. s'ha atribuït tradicionalment al mateix autor de l'Evangeli segons Joan, les altres dues epístoles joanines i el llibre de l'Apocalipsi, tot i que no hi ha consens sobre si totes les obres pertanyen al mateix autor.
L'epístola, dirigida als cristians en general, no és exactament una carta –no hi ha remitent, destinatari ni salutacions finals–, sinó un sermó escrit per combatre les heretgies que proclamaven que Jesús no s'havia encarnat i que sols havia vingut en esperit. Afirma que "Déu és amor", i proclama el doble manament de la fe en Crist i l'amor fratern. També determina com els cristians han de distingir els mestres veritables: per la seva ètica, la proclamació de la natura humana de Jesús, i pel seu amor. El context polèmic de la carta –el conflicte entre la comunitat i el grup dissident que nega la humanitat de Jesús– ens fa pensar en un ambient de finals del .
El text original va ser escrit en grec koiné. L'epístola està dividida en cinc capítols.
Autoria
Tradicionalment es considera que l'epístola va ser composta per Joan Evangelista, a Efes,Burton, p. 367 quan l'escriptor era d'edat avançada. El contingut, el llenguatge i l'estil conceptual de l'epístola són molt similars a l'Evangeli de Joan, la Segona i la Tercera carta de Joan.Harris, Stephen L., Understanding the Bible (Palo Alto: Mayfield, 1985) "1 John," p. 355–356 Així, a finals del , l'erudit Ernest DeWitt Burton va escriure que no hi podia haver "cap dubte raonable" que la Primera de Joan i l'evangeli van ser escrits pel mateix auto.Burton, p. 366
La carta està escrita en un grec correcte, tot i que bastant pobre: utilitza poques preposicions, repeteix la conjunció καὶ i evita construccions subordinades. Inclou alguns arameïsmes.Cf. J. BONSIRVEN, "Les aramaïsmes de S. Jean l'Evangeliste?" a Revista Biblica 30 (1949), p. 405-431.
Tanmateix, a partir del , estudiosos crítics com Heinrich Julius Holtzmann i C. H. Dodd van identificar l'Evangeli de Joan i la Primera Epístola de Joan com a obres d'autors diferents. Certs trets lingüístics dels dos textos donen suport a aquest punt de vista. Per exemple, la Primera Epístola de Joan sovint utilitza un pronom demostratiu al principi d'una frase, després una partícula o conjunció, seguit d'una explicació o definició del demostratiu al final de la frase, una tècnica estilística que no s'utilitza a l'evangeli. L'autor de l'epístola també "utilitza l'oració condicional en una varietat de figures retòriques que són desconegudes per l'evangeli". Això indica, com a mínim, que les característiques lingüístiques han canviat amb el temps. Avui dia, seguint el treball de J. Louis Martyn i Raymond Brown, la majoria dels estudiosos creuen que Joan i la Primera Epístola de Joan van ser escrits per diferents membres de la mateixa comunitat: la "Comunitat Joanina".
La majoria d'estudiosos crítics conclouen que Joan l'Apòstol no va escriure cap d'aquestes obre,."Although ancient traditions attributed to the Apostle John the Fourth Gospel, the Book of Revelation, and the three Epistles of John, modern scholars believe that he wrote none of them." Harris, Stephen L., Understanding the Bible (Palo Alto: Mayfield, 1985) p. 355 i sembla més prudent dir que l'autor resta en l'anonimat.J.O. Tuñí, El Evangelio es Jesús, 53. Pius-Ramon Tragan, «Joan: el deixeble predilecte? Reflexions sobre l'autor del quart evangeli», a la revista Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya (n. 94 desembre de 2006).
Contingut Els temes principals de l'epístola són l'amor i la comunió amb Déu.Wilder, p. 214Barbour, p. 346 L'autor descriu diverses proves mitjançant les quals els lectors poden determinar si la seva comunió amb Déu és genuïna o no, i ensenya que la prova de la regeneració espiritual és una vida de justícia activa.Barbour, p. 348 També distingeix entre el món (que està ple de maldat i sota el domini de Satanàs) i els fills de Déu (que estan separats del món).
Una divisió plausible d'aquesta carta seria: 1,1-4 Pròleg 1,5-5,12 L'amor de Déu i la fe en Jesús 5,13-21 Epíleg
Capítol Versicles Contingut 11-4Testimoniatge de Joan5-7Déu és llum8-10, 1-2El reconeixement del pecat n'obté el perdó 23-6La comunió amb Déu7-11L'odi és tenebra; la caritat és llum12-14Missatge joiós als fidels15-17Cal fugir de l'amor al món18-29Els anticrists 31-2La filiació divina3-10El pecat, obstacle per a pertànyer a Déu11-24La guarda dels manaments, garantia de la filiació 41-6Esperit de veritat i esperit d'error7-21Déu és amor 51-4La fe ens fa fills de Déu5-12El testimoniatge de Déu13Finalitat de l'escrit14-17Quelcom sobre l'oració18-21Resum
Estil L'epístola no està escrita de la mateixa forma que les altres epístoles bíbliques, ja que no té una obertura o conclusió epistolar. L'epístola està escrita en un estil senzill, sense floritures sintàctiques, i fa un ús freqüent de l'asíndeton, on els pensaments relacionats es col·loquen un al costat de l'altre sense conjuncions. En contrast amb l'estil lineal utilitzat a les epístoles paulines, l'erudit bíblic Ernest DeWitt Burton suggereix que el pensament de Joan "es mou en cercles", formant una seqüència de pensament que avança lentament. Això és similar a l'estructura paral·lela de la poesia hebrea, en què el segon vers d'un paret sovint té el mateix significat que el primer, tot i que en aquesta epístola les recapitulacions freqüents d'idees ja expressades també serveixen per afegir al que s'ha dit anteriorment.Barbour, p. 342 En resum, es pot dir que l'epístola exhibeix un estil paraenètic que està "marcat per l'atractiu personal, els contrastos entre el bé i el mal, el veritable i el fals, i una pregunta retòrica ocasional".
El text es refereix diverses vegades al públic de l'escriptor com a "nens petits" (grec antic: Τεκνία, teknia).Greek Text Analysis: 1 John 2:1. Biblehub.com This Aquest diminutiu afectuós apareix set vegades a la carta, una vegada com a "els meus fills petits" (), i la frase també apareix a . Pau també utilitza la frase "els meus fills petits" quan s'adreça a les esglésies de Gàlata a .Meyer, H. A. W. (1880), Meyer's NT Commentary on 1 John 2, translated from the German sixth edition, accessed 14 April 2024
Alguns estudiosos han proposat la idea que l'epístola és realment el comentari de Joan sobre una selecció de coplices paral·lels tradicionals. Si bé aquesta teoria, proposada per primera vegada per Ernst von Dobschütz i Rudolf Bultmann, no és universalment acceptada, Amos Wilder escriu que: "Almenys és clar que hi ha elements considerables i de vegades continus a l'epístola l'estil dels quals els distingeix del de l'autor tant pel que fa a l'estructura poètica com a l'ús sintàctic."Wilder, p. 212
Propòsit "El Quart Evangeli aborda els reptes plantejats pel judaisme i altres persones fora dels cercles joànics que han rebutjat la visió de la comunitat de Jesús com a Fill preexistent, enviat pel Pare". El New Jerome Biblical Commentary suggereix que les tres epístoles joàniques «descriuen la fracturació de la mateixa comunitat joànica».The New Jerome Biblical Commentary, Edited by Raymond E. Brown, S.S., Union Theological Seminary, New York; NY, William J. Dalton, S. J.; Roland E. Murphy, O. Carm. (emeritus) The Divinity School, Duke University, Durham, NC; [The Johannine Epistles, Pheme Perkins], with a foreword by His Eminence Carlo Maria Cardinal Martini, S.J.; Prentice Hall, Englewood Cliffs, New Jersey, 1990
L'autor va escriure l'epístola perquè l'alegria del seu públic "fos plena" (); que "no practiquin el pecat" (); que no siguin enganyats per falsos mestres (); i que "vosaltres que creieu en el nom del Fill de Déu ... pugueu continuar sabent que teniu vida eterna" (). Hi ha dos enfocaments principals per entendre el propòsit general de la carta, les proves de vida (popularitzades per Robert Law) i les proves de comunió (popularitzades per John Mitchell i Zane Hodges). Mentre que l'Evangeli de Joan va ser escrit per a no creients (), aquesta epístola va ser escrita per a aquells que ja eren creients ().Barbour, p. 341 Ernest DeWitt Burton va trobar probable que el seu públic fos en gran part gentil en lloc de jueu, ja que conté poques cites de l'Antic Testament o formes d'expressió clarament jueves.
L'epístola també participa en el debat sobre la naturalesa de Jesús: el debat sobre la "carn" o l'encarnació. En el cristianisme primitiu, alguns defensaven el docetisme, una visió que la figura de Crist a la Terra havia estat purament il·lusòria (és a dir, no en carn i ossos). El més notable és que el grup que finalment es convertiria en els gnòstics eren docets. La Primera de Joan denuncia ferotgement aquesta creença a favor de la idea que Jesús va tenir una aparició real "en carn i ossos" a la Terra. El capítol 4 escriu que "tot esperit que confessa que Jesucrist ha vingut en carn i ossos és de Déu" () i altres passatges diuen que Jesús va vessar sang, i si no podia vessar sang, la seva mort no tenia sentit. El capítol 2 també inclou un passatge que fa referència a un grup de protognòstics: un grup que una vegada va estar amb l'església però que des de llavors l'ha abandonat i nega que el Jesús humà també fos el Crist espiritual. L'autor denuncia aquests secessionistes com a "anticrists". La introducció possiblement també aborda el tema, sobretot si s'assumeix la identificació de l'autor com a Joan, o una afirmació pseudoepigràfica d'haver estat deixeble: el capítol 1 escriu que té proves de la veritat a través dels ulls i el tacte. Per tant, l'autor pot estar afirmant haver conegut personalment el Jesús físic i emfatitza la seva fisicalitat com a persona de carn i ossos en lloc d'un esperit o fantasma..
Molts temes que llegim a l'Evangeli de Joan, tornen a aparèixer en aquesta carta: creure, estimar, confessar la fe en Jesús, viure com Jesús i subratlla de manera especial que cal fer com Jesús ens va ensenyar: és necessari estimar amb les obres () perquè no es pot estimar Déu sense estimar els germans ().
Manuscrits antics que sobreviuen miniatura|upright| La part final de la Segona carta de Pere (3:16-18) i el principi de la Primera Epístola de Joan (1:1-2 : 9) a la mateixa pàgina del Còdex Alexandrinus(400-440 dC) Les primeres versions escrites de l'epístola s'han perdut; alguns dels manuscrits més antics que es conserven inclouen: En grec Còdex Vaticanus (300-325 dC) Còdex Sinaiticus (330–360) Còdex Alexandrinus (400–440) Còdex Ephraemi Rescriptus (c. 450; fragmentari) Papir 74 (; fragmentari)
En llatí Palimpsest de León (; versos existents ,Bruce M. Metzger, The Early Versions of the New Testament, Oxford University Press, 1977, p. 316. incloent-hi el text del Comma Johanneum (). [UBS4]
El Fragment Muratorià, datat l'any 170 dC, cita el capítol 1, versos 1-3 dins d'una discussió de l'Evangeli de Joan. El papir 9, que data del , conserva parts del capítol 4, versos 11-12 i 14-17.
Diferents versions del manuscrit grec tenen paraules diferents per a alguns versos.
El Pròleg Els versos 1-4 del primer capítol constitueixen un pròleg o introducció sobre el Verb Encarnat.Jerusalem_Bible, 1966, 1 John Com el Pròleg de l'Evangeli de Joan, aquesta introducció ens diu que allò sobre el qual l'autor es proposa escriure és el Verb que és la Vida.Plummer, A. (1896), Cambridge Bible for Schools and Colleges on 1 John 1, accessed 23 September 2020 El comentarista anglicà Alfred Plummer assenyala que "la similitud amb l'inici de l'Evangeli és manifesta", però amb una diferència significativa, ja que l'evangeli es refereix a l'existència del grec antic: λόγος , lógos, paraula, abans de la creació, mentre que aquí el punt és que la paraula existia abans de l'encarnació.
Coma Joanina