miniatura|300x300px|Criolls espanyols de TexasCrioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.Enciclopèdia catalana Històricament, els criolls compartien, generalment, una ètnia castellana i es concentraven a les capes més altes de la societat. Contrari a la creença popular, els criolls sí podien tenir càrrecs en la política. Així mateix, tots els virregnats a Amèrica han tingut almenys un virrei crioll. També hi va haver a les Corts de Cadis presidents i diputats criolls i mestissos.
També s'usa el terme criollisme per designar el moviment dels fills de peninsulars nascuts a l'Amèrica espanyola, i que buscaven suposadament una identitat pròpia a través del passat natiu, de símbols propis i de l'exaltació de tot el relacionat amb allò americà. La seva identitat es va enfortir com a conseqüència de les reformes borbòniques que els van relegar de molts principals càrrecs polítics i eclesiàstics en Nova Espanya, situació determinant per a l'esclat del moviment insurgent i la consumació de la independència.
Els criolls d'origen espanyol controlaven bona part del comerç i de la propietat agrària, de manera que tenien un gran poder econòmic i una gran consideració social, però comunament estaven desplaçats dels principals càrrecs polítics en favor dels nascuts a Espanya.
Història del terme El terme crioll encobreix també una història sobre la diferència entre la pròpia identitat i les etiquetes ètniques. En la història colonial es va introduir la paraula castellana criollo que significava natural de, com per exemple l'expressió criollo de La Española. El terme, inicialment, va ser molt emprat per classificar coses provinents del Nou Món desconegudes a Europa. A partir d'aquest fet, els espanyols van aplicar el terme de forma pejorativa per als no europeus nascuts a Amèrica, especialment per als esclaus africans (negros criollos).
Degut a aquest ús despectiu, i durant el període virregnal, els espanyols nascuts a Amèrica van rebutjar el terme i, en conseqüència, poques vegades el trobem en els documents. Durant el , quan la cultura, les creences i les peculiaritats de la forma de parlar s'havien diferenciat prou dels models castellans com per semblar diferents als peninsulars que anaven a Amèrica, va ser habitual identificar els americans com espanyols i distingir als nascuts fora d'Amèrica com europeus o peninsulars. Durant el , a partir de les guerres d'independència, la distinció entre criolls i peninsulars va ser transformada pels historiadors nacionalistes del continent americà en un fet permanent i projectat fins als inicis del passat colonial. Al el concepte esdevé ja un anacronisme inevitable.Jorge Klor de Alva "Indios y criollos" (pàgina 38 i 39). A Elliott, John. 1492/1992. La historia revisada. Madrid: editorial de El País. 1992.
Exemples d'ús modern Riu de la Plata A l'Argentina i Uruguai, països que van rebre una immigració molt forta d'italians i espanyols entre 1850 i 1950, així com altres migracions posteriors a la denominació de crioll, el seu ús es documenta des del per indicar als nadius de país de raça caucàsica: un fill d'espanyols nascut al país era un crioll. Tal denominació va canviar fins a emprar-se per designar els descendents de persones que van habitar el país (i conformaven part de la seva societat, ja que els pobles indígenes conformaven les seves pròpies societats a banda) des de l'època anterior a la de l'onada immigratòria, independentment de la seva raça, diferenciant-se així dels descendents d'immigrants arribats a partir de meitat de (europeus en la seva gran majoria), els qui conformen una important porció de la població argentina i una fins i tot molt més gran en la uruguaiana (encara que amb el temps van ser barrejant amb la població autòctona criolla i, després, amb grups procedents de migracions més recents). A causa del cert grau de mestissatge que posseïen en el seu llinatge una part dels descendents d'espanyols a la regió al , alguns dels criolls no eren descendents únicament de blancs, tal com en el significat original del terme, sinó també, en major o menor mesura, d'amerindis i negres (en alguns casos amb més ascendència d'una d'aquestes dues races que de la blanca).
Brasil Al Brasil el terme crioulo designa persones negres o mestisses de negres. Al , els esclaus podien ser criolos (els nascuts al Brasil) o africans (nascuts a l'Àfrica, que podien no parlar portuguès ni conèixer els costums de la nova terra). Per tant, al Brasil, el terme crioulo mai s'usa per designar persones blanques, al contrari que a la resta d'Amèrica, excepte a l'estat de Riu Gran de Sud, fronterer amb l'Argentina i l'Uruguai, on algunes persones distingeixen crioulo (negre o mestís de negre) i criolo (fill d'europeus nascut a Amèrica).
Veneçuela, l'Equador i Colòmbia A Veneçuela, l'Equador i Colòmbia, segons el discurs oficial el terme de crioll en la parla vernacla significa idíl·licament de la terra nostra i és un terme suposadament inclusivista que s'aplica a tots els ciutadans, els que són criolls sense importar la seva regió d'origen. Segons aquesta línia oficial de la censura racial vernacla, el rètol de crioll s'ha de portar amb orgull perquè històricament s'assumeixen de facto els vincles i herència espanyola i ameríndia en una mena de mestissatge que fa desaparèixer les races per fondre en una sola o criolla. Segons aquesta versió, des del moment de la independència s'estava gestant una nació criolla amb identitat i orgull patri. És a dir, d'acord amb la lletra oficial tot el llegat natiu de la Gran Colòmbia es fon amb el virregnal i amb el crioll.
Un altre ús de la paraula crioll és per a la gallina criolla, que és més petita i que es degusta al preparar el sancocho de gallina criolla. Una cosa semblant passa amb l'ànec crioll (Cairina moschata domestica) que és l'ànec domèstic originari d'Amèrica tropical, domesticat pels indígenes des de temps precolombins. En aquests casos, el terme crioll significa vernacle o autòcton, que és l'accepció més comuna de la paraula en aquestes latituds.
França i Portugal A França es va denominar tradicionalment créole el blanc nascut en qualsevol de les seves colònies, encara que no fos a Amèrica. Encara en ex-colònies franceses (com Haití o el Quebec) o a les actuals dependències franceses (Guaiana francesa, Martinica, Reunió, Mayotte, Nova Caledònia, etc.) es denomina crioll a la llengua basada en el francès encara que localment diferenciada de tal idioma, les formes de cultura o les persones (gairebé sempre mestisses) en què predominen els orígens francesos.
A les ex-colònies portugueses d'Àfrica (independitzades en l'any 1974) la paraula crioll (creol, crioulo) ha tendit a designar les poblacions homogeneïtzades de blancs o caucàsics amb melanoafricans o negres, és a dir dels anomenats tradicionalment i vulgarment mulats, això es nota especialment a Cap Verd on tota la població és miogènica de caucàsics europeus i melanoafricans o africans negres.
Perú A Perú el terme crioll ha seguit un curs diferent. Té diversos significats, molts dels quals no tenen valor racial, social o ètnic. Generalment s'usa com a adjectiu qualificatiu per a la música de la regió de la costa, específicament amb gèneres com vals crioll o marinera o tondero, o altres amb forts orígens afroperuanos, com ara el festeig o d'altres. Coneguts intèrprets d'aquesta música tenen noms com Los Embajadores Criollos, Los Troveros Criollos, Las Criollitas i altres. S'usa a més per qualificar el menjar crioll o menjar típic de la regió de la costa peruana com el ceviche, o potser xucli de gambetes o la gelea, etc.
Altres països americans En altres països del continent americà, es dona per extensió el qualificatiu de crioll a tot el produït per criolls o en l'àmbit de la cultura criolla, per exemple: cavall crioll, cuina criolla, circ crioll, salsa criolla o vals crioll; i per extensió fet al país, com a sinònim de nacional i en oposició a estranger.
Estats Units Alaska miniatura|Un home aleutià amb una dona criolla d'Alaska a les illes Aleutianes. Els criolls d'Alaska, de vegades escrits col·loquialment Kriol en anglès (del rus креол), són un poble únic que va sorgir per primera vegada a través de la barreja d'homes promyshlenniki sibero-russos amb dones aleut i inuit a finals del i van assumir una posició destacada en l'economia de l'Amèrica russa i la vora del Pacífic Nord.
Arkansas Les arrels franceses dels criolls d'Arkansas són profundes a Arkansas. Va ser a Arkansas, prop de l'emplaçament original d’Arkansas Post, a finals del , que Sieur de la Salle va establir el que imaginava que seria el centre de l'Imperi francès a Amèrica del Nord. El que realment va sorgir va ser, efectivament, Arkansas: un vast arc de forts i assentaments francesos, que unia el Golf de Mèxic amb els Grans Llacs i més enllà, l'Atlàntic Nord i la mateixa França. Els funcionaris francesos esperaven que aquesta xarxa d'assentaments i llocs comercials servís de baluard contra l'expansió dels assentaments britànics a l'est i els espanyols al sud i a l'oest.
Les ambicions franceses a Amèrica del Nord dins de la històrica Louisiana francesa es van aturar completament amb la seva derrota davant la Gran Bretanya a la Guerra dels Set Anys, i tot i que la conquesta espanyola del territori conegut com la Louisiane va preservar moltes normes culturals, religioses i legals existents, la majoria de les comunitats francòfones restants van desaparèixer després que la compra del territori de Louisiana pels Estats Units el 1803 obrís la porta a un ràpid assentament angloamericà.
Però la cultura criolla a Arkansas va persistir. Caçadors i colons francòfons, molts d'ascendència mixta europea i indígena, algunes persones esclavitzades o anteriorment esclavitzades d'ascendència africana, van continuar vivint i treballant en aquesta regió. També van continuar arribant nous francòfons, tot i que en nombre relativament petit, fins i tot després de l'adquisició d'Arkansas pels Estats Units i l'annexió com a territori el 1819.
Colònies de Chesapeake El crioll atlàntic és un terme encunyat per l'historiador Ira Berlin per descriure un grup de persones d'Angola i l'Àfrica Central als segles XVI i XVII amb vincles culturals o ètnics amb Àfrica, Europa i, de vegades, el Carib. Algunes d'aquestes persones van arribar a les colònies de Chesapeake com la Generació Carta d'esclaus durant la colonització europea de les Amèriques abans de 1660. Alguns havien viscut i treballat a Europa o al Carib abans de venir (o ser deportats) a Amèrica del Nord. Exemples d'aquests homes incloïen John Punch i Emanuel Driggus (el seu cognom probablement derivava de Rodrigues). A més, durant els primers assentaments de les colònies, els fills nascuts d'immigrants a les colònies sovint eren anomenats criolls Això es troba més sovint a les colònies de Chesapeake.
Louisiana
Als Estats Units, les paraules crioll de Louisiana es refereixen a persones de qualsevol raça o barreja d'aquestes que són descendents de colons colonials francesos de La Louisiane i colonials espanyols de Louisiana (Nova Espanya) abans que la regió de Louisiana passés a formar part dels Estats Units el 1803 amb la Compra de Louisiana. Tant la paraula com el grup ètnic deriven d'un ús similar, que va començar al Carib al , que distingia les persones nascudes a les colònies franceses, espanyoles i portugueses dels diversos nouvinguts nascuts a les seves respectives pàtries no caribenyes. Alguns escriptors d'altres parts del país han assumit erròniament que el terme es refereix només a persones d'ascendència racial mixta, però aquest no és l'ús tradicional de Louisiana.