La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Fórmula 1 seguint una "fórmula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els participants. Les curses es disputen en circuits tancats construïts especialment per a aquests esdeveniments o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que componen la categoria, els anomenats Campionat del Món de Pilots i Campionat del Món de Constructors. esquerra|miniatura|Una cursa de Fórmula 1 En l'actualitat l'esport és seguit de forma massiva per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de l'espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també l'elevada velocitat de pas pels revolts (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depèn clarament de l'electrònica, l'aerodinàmica, la suspensió i els pneumàtics així que un pilot que no sigui a l'equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a guanyar el campionat. La reglamentació de la Fórmula 1 pateix canvis any rere anyNovetats al Reglament de la F1 per la temporada 2007 aconseguint adaptar-se a les noves evolucions tecnològiques introduïdes pels equips i millorant contínuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1,5 litres als de 4,5 litres. La màxima potència aconseguida ha estat al voltant de 1.200 cavalls als anys 80 durant l'època en què s'usaven motors turbo.
El centre tradicional de la Fórmula 1 és Europa, no obstant es corren curses a altres països del món com Bahrain, el Brasil, Canadà, Estats Units, Malàisia, Turquia o la Xina. La popularitat de l'esport i en conseqüència els interessos econòmics generats han estat l'origen de grans disputes entre els organitzadors i els equips que posaren en perill la continuïtat de la categoria fins a la signatura i posteriors renovacions del Pacte de la Concòrdia.
Història La sèrie de la Fórmula 1 té les seves arrels en el Gran Premi d'Europa d'Automobilisme (QV-1947 per a la prehistòria) dels anys 1920 i 1930. La "fórmula" és un conjunt de regles que tots els participants i els cotxes han de complir. La Fórmula 1 era una nova fórmula d'acords realitzats després de la Segona Guerra Mundial (1946), amb el primer campionat de carreres que se celebrà aquest any.
Un grup d'organitzacions dels grans premis havia establert normes per a un Campionat del Món abans de la guerra, però a causa de la suspensió de les curses durant el conflicte, el campionat del món de pilots no es va formalitzar fins al 1947.
La primera cursa del campionat mundial es va fer al circuit de Silverstone, al Regne Unit, l'any Temporada 1950 de Fórmula 1. El Campionat de Constructors es començaria a disputar la temporada 1958.
Paral·lelament existien campionats nacionals a Sud-àfrica i el Regne Unit entre els anys 1960 - 1970. Aquestes curses fora del campionat de Fórmula 1 es van dur a terme durant molts anys però, a causa del creixent cost de les curses, l'última d'elles es va disputar el 1983.
El títol de l'esport, la Fórmula 1, indica que està destinada a ser la més avançada i més competitiva de les fórmules de competició de la FIA.Twite, Mike. "Formula Regulations: Categories for International Racing" in Northey, Tom, ed. The World Of Automobiles (London: Phoebus, 1978), Volume 6, p.702.
Professionalització (1950–1980)
En aquella època l'organització de les curses era molt menys formal, gairebé amateur, i era habitual que els pilots canviessin de vehicle durant la cursa si el seu cap d'equip ho necessitava. El primer campionat va ser guanyat per l'italià Giuseppe Farina amb Alfa Romeo l'any 1950 després de batre al seu company d'equip Juan Manuel Fangio. Així i tot, després Fangio va arribar a guanyar fins a 5 campionats del món els anys 1951, 1954, 1955. 1956 i 1957. Fangio és recordat com el gran dominador de la primera dècada de la categoria.
miniatura|Juan Manuel Fangio va ser campió amb aquest Alfa Romeo 159 l'any 1951.
De mica en mica durant les dècades de 1960 i 1970 la categoria va anar agafant forma i els equips van començar a fer recerca. Principalment es va començar a estudiar l'aerodinàmica dels vehicles, en concret l'anomenat efecte terra, que aconseguia que els vehicles poguessin elevar considerablement la seva velocitat de pas per corba.
Durant els últims anys d'aquesta època la formació de la Fédération Internationale du Sport Automobile (FISA) l'any 1979 va acabar desembocant en un enfrontament entre la FISA i la FOCA en la qual el president de la FISA (Jean Marie Balestre) va enfrontar-se contínuament amb l'Associació de Constructors de la Fórmula 1 (FOCA) a causa dels drets televisius de la categoria.
Era V10 (1980-2005) Popularitat (1981–1999)
L'any 1981 es va signar el primer Pacte de la Concòrdia, un contracte entre els equips per tal de repartir-se els beneficis obtinguts a través dels drets televisius. Aquest acord va posar fi a la coneguda guerra entre la FISA i la FOCA i va contribuir al domini econòmic que té Bernie Ecclestone en l'esport.
La FIA va prohibir els efectes de terra l'any 1983 en una època en què dominaven els motors turbo que tenien una potència d'uns 700 cavalls. L'any 1986 els cotxes turbo arribaren als 1100 cavalls (i fins i tot a 1400 cavalls en règims de qualificació), els cotxes van ser els més potents de la història. Per tal de reduir la velocitat la FIA va limitar la capacitat del dipòsit de gasolina l'any 1984 i va decidir finalment prohibir els motors turbo l'any 1989.
L'arribada de grans pilots a la categoria va fer que la popularitat cresques arreu del món. Entre d'altres seran recordats els duels entre Ayrton Senna i Alain Prost o els de Michael Schumacher i Mika Hakinnen. De fet la mort d'Ayrton Senna l'any 1994 al circuit d'Imola va ser un punt d'inflexió en la seguretat que ha anat millorant a passos gegants des de llavors.
L'era Ferrari (2000-2004)
Al principi del segle XXI l'alemany Michael Schumacher pilotant per la Scuderia Ferrari va trencar tots els rècords absoluts establerts a la categoria incloent els 5 campionats del món de Juan Manuel Fangio, el record de victòries d'Alain Prost i el record de pole position d'Ayrton Senna.Schumacher fa història
La mediatització a Espanya (2005) Per tal de reduir els costos de la categoria la FIA va prohibir els motors V10 de cara al 2006. Així l'any 2005, any del primer campionat del món de Fernando Alonso amb l'equip Renault i de la popularització de l'esport a Espanya va ser també l'últim any dels motors V10 a la categoria.
Amb l'aparició de Fernando Alonso i els bons resultats que obté es crea a Espanya un corrent de simpatia envers la F1, que porta a un moviment anomenat alonsomania.
Últims anys (2006-actualitat) L'any 2006 a causa de les noves regulacions de la FIA la majoria d'equips van desenvolupar motors V8. Fernando Alonso va ser campió també aquest any i amb 25 anys és el doble campió més jove per davant de Michael Schumacher que va assolir aquesta fita amb 26 anys 27 i 28 anys
El 2007 va estar un any ple de novetats, la retirada de Michael Schumacher va portar Kimi Raikkönen a la Ferrari, on fa equip amb Felipe Massa. Aquí Kimi va guanyar el campionat de pilots i el de constructors.
Fernando Alonso va passar a l'equip McLaren a la recerca de nous reptes i com a company té Lewis Hamilton qui va destacar com el millor debutant de la història de la categoria amb 9 podis consecutius, tot i que al final de la temporada i després d'un fi de campionat catastròfic per ell va acabar perdent el títol de campió del món que ja tenia gairebé assegurat, ja que a falta de dues curses (20 punts) portava 18 punts d'avantatge a Kimi.
Fernando Alonso va decidir tornar a Renault a la temporada 2008, any en què es proclamà campió el seu excompany a McLaren, el britànic Lewis Hamilton.
La temporada 2009 Ross Brawn compra l'equip Honda després de la retirada de la marca japonesa i forma l'equip Brawn GP, que es proclama campió del món de constructors. Així mateix, es proclama campió del món de pilots amb el britànic Jenson Button. Aquest equip per la seva banda es comprat per Mercedes que d'aquesta forma entra a la Fórmula 1.
Fets històrics La competició automobilística de primer ordre comença ja a principis de segle:
1906 Primera edició del «Gran Premi de França». 1908 Primera edició del «Gran Premi dels Estats Units». 1929 Primera edició del «Gran Premi de Mònaco». 1947 Creació de la reglamentació «Fórmula 1». 1948 Ferrari alinea els seus primers cotxes en un Gran Premi.
El campionat del món de Fórmula 1 pren cos el 1950.
1950 Creació del Campionat del Món modern. Primera cursa al Gran Premi de Gran Bretanya 1951 Primera cursa al Circuit de Pedralbes. 1958 Primera participació de Maria Teresa de Filippis la primera dona que va competir a la F1. Posteriorment hi ha hagut altres pilots femenins (un total de 5). 1969 Primera cursa al Circuit de Montjuïc. 1991 Primera cursa al Circuit de Catalunya. 1994 Mor al Circuit d'Imola el brasiler Ayrton Senna. Veure Pilots de Fórmula 1 morts en accident per veure la llista completa. 2008 Primera cursa al Circuit Urbà de València. 2010 2 pilots catalans a la Fórmula 1. 2014 Accident mortal de Jules Bianchi al Gran Premi del Japó (va xocar contra la grua que retirava el Sauber-Ferrari d'Adrian Sutil). 2020 Els efectes de la Pandèmia de COVID-19 van reduir el calendari a 17 curses, i en 25 d'octubre de 2020 Lewis Hamilton es va convertir en el pilot que va guanyar més victòries de la història.
Organització L'esport és regulat per la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA) situada a la Plaça de la Concòrdia de París i que actualment presideix Max Mosley. Els drets comercials de la competició són gestionats pel Formula One Group presidit per Bernie Ecclestone i que actualment té com a accionista majoritari el grup Alpha Prema.
Organismes La FIA (Federació Internacional de l'Automòbil), presidida per Jean Todt i amb seu a la Plaça de la Concòrdia de París s'encarrega de la direcció tècnica i esportiva i, per tant, determina la reglamentació i les sancions. La FOA (Formula One Association), presidida per Bernie Ecclestone, organitza les curses. La FOM (Formula One Management), presidida també per Bernie Ecclestone s'ocupa de la part comercial especialment dels drets de difusió televisiva.
Reglamentació Vegeu Reglament de la Fórmula 1
Puntuació Històricament la puntuació ha determinat l'ordre a la classificació del campionat del món de pilots i de constructors, i en cas d'empats decideix per qui hagi assolit millors posicions en carrera.
En el cas dels constructors, la suma dels punts dels seus pilots determina els punts totals de l'equip i la posició final al campionat.
El sistema de puntuació ha anat canviant al llarg del temps, arribant-se a la fórmula actual (Temporada 2010 de Fórmula 1) de puntuar deu pilots i donar més importància a la victòria.
Posició 1950-1959 1960 1961-1990 1991-2002 2003-2009 2010-20182019-2024A partir de 2025 1º 8 punts 8 punts 9 punts 10 punts 10 punts 25 punts25 punts25 punts 2º 6 punts 5 punts 6 punts 6 punts 8 punts 18 punts18 punts18 punts 3º 4 punts 4 punts 4 punts 4 punts 6 punts 15 punts15 punts15 punts 4º 3 punts 3 punts 3 punts 3 punts 5 punts 12 punts12 punts12 punts 5º 2 punts 2 punts 2 punts 2 punts 4 punts 10 punts10 punts10 punts 6º - 1 punt 1 punt 1 punt 3 punts 8 punts8 punts8 punts 7º - - - - 2 punts 6 punts6 punts6 punts 8º - - - - 1 punt 4 punts4 punts4 punts 9° - - - - - 2 punts2 punts2 punts 10º - - - - - 1 punt1 punt1 puntVR1 punt - - - - -1 punt -
Seguretat