Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria. Pertanyia a la dinastia Árpád, sent el segon fill del rei Bela III i d'Agnès de Châtillon.
Biografia Príncep de Galítsia A la mort de Iaroslau Osmomysl, els boiars del principat de Galítsia van afavorir Vladímir II Iaroslàvitx contra la voluntat de Iaroslau, que havia deixat el tron al seu fill petit Oleg Iaroslàvitx, però Vladímir va haver de va fugir a Hongria a finals de 1188 quan Galítsia fou presa per Roman Mstislàvitx. Al seu torn Béla III d'Hongria va envair Galítsia, capturant i empresonant Vladímir a Hongria, i va cedir Galítsia al príncep Andreu d'Hongria. Vladímir va escapar del captiveri i amb el suport de Casimir II de Polònia van expulsar Andreu i el seu seguici del principat a l'agost de 1189 o 1190.
Duc A la mort del seu pare l'abril del 1196, el seu germà gran Emeric rebé el regne. L'herència d'Andreu consistí en una suma important de diners que el seu pare li deixà per tal de poder acomplir el jurament d'anar a lluitar a les croades i que no havia pogut complir. Andreu, però, va fer servir aquests diners per finançar una campanya per tal d'arrabassar poder al seu germà.
Després de la derrota de les tropes d'Andreu a prop de Macsek el desembre de 1197, Emeric es va veure obligat a cedir al seu germà els ducats de Croàcia i Dalmàcia.
El 1198 el papa Innocenci III va demanar a Andreu que complís els desitjos del seu pare i anés a les croades. En lloc d'això, Andreu va iniciar una nova companya contra províncies veïnes i va preparar una conspiració per deposar el seu germà. Emeric descobrí la trama, i va fer arrestar alguns dels seguidors del seu germà. L'estiu de 1199 Andreu fou derrotat per Emeric i hagué de fugi a Àustria. Finalment, amb la mediació d'un legat papal, els dos germans van fer les paus i el rei tornà al seu germà els ducats de Croàcia i Dalmàcia.
Andreu encara es rebel·là un cop més contra Emeric, aquest cop possiblement persuadit per la seva esposa Gertrudis. El rei Emeric es va presentar sol i desarmat enmig del campament d'Andreu, que es va rendir avergonyit.
El rei Emeric va emmalaltir, i reconciliat amb Andreu el va nomenar regent perquè governés durant la minoria d'edat del seu fill Ladislau, de només quatre anys. Quan Emeric morí, la reina vídua Constança temé per la vida del seu fill, i va fugir a Àustria amb Ladislau. Andreu governà Hongria mentre preparava una guerra contra Àustria, però el 7 de maig de 1205 Ladislau moria (amb tan sols cinc anys) i Andreu heretà el tron.
Rei Després de la mort del seu nebot Ladislau III d'Hongria el 1205, Andreu II accedí al tron hongarès. Pocs regnats han estat tant perjudicials a la història hongaresa com el d'Andreu II. Donà diners, vil·les, dominis, comtats sencers, fins a empobrir el tresor fins al punt que, per primera vegada a la història hongaresa, la corona depengué de la gran noblesa. En tots els assumptes de govern fou igualment temerari i descuidat. Fou el responsable directe dels inicis de l'anarquia feudal que conduí a l'extinció de la Dinastia Árpád a finals del .
En 1205 Roman Mstislàvitx moria a la batalla de Zawichost i en tant els dos fills de Roman, Daniel i Vasilko Romànovitx en ser menors eren inelegibles, n'intentaren treure profit Hongria i Polònia, dues potències rivals. Andreu II d'Hongria s'autoproclamà rei de Galítsia.
L'any 1213, després de la mort de la seva esposa Gertrudis de Merania, hagué d'intervindre a Galítsia Després que Andreu es retirés de Galítsia, els boiars van oferir de nou el tron a Mstislav Mstislàvitx, que va expulsar Daniel Romanòvitx i la seva mare del principat. Andreu va partir per a una nova campanya contra Galítsia a l'estiu de 1213. Durant la seva absència, els senyors hongaresos que estaven agreujats pel favoritisme de la reina Gertrudis cap al seu seguici alemany la van capturar i assassinar a ella i a molts dels seus cortesans als turons de Pilis el 28 de setembre. Quan va sentir parlar del seu assassinat, Andreu va tornar a Hongria i va ordenar l'execució de l'assassí, Pere, fill de Töre.
En 1215, hongaresos i polonesos arribaren a un compromís en virtut del qual el principat romandria independent amb Coloman d'Hongria, fill del rei d'Hongria, com a sobirà, el qual s'hauria de casar amb Salomé, filla de Leszek I el Blanc. Aquest matrimoni va tenir lloc el 1219.
El 1217 el papa Honori III l'instà a liderar la Cinquena Croada a Terra Santa, la qual fou força impopular a Hongria i de nul èxit militar, retornant a Hongria l'any 1218, on es trobà un regne dominat pels barons i la petita noblesa. La seva filla Anna Maria d'Hongria, filla d'Andreu II es casà amb Ivan II Assèn de Bulgària en 1221., fet que l'obligà a subscriure la Butlla d'Or, document fonamental a la història hongaresa.
Andreu convidà al seu regne als cavallers de l'Orde Teutònic oferint-los terres a Transsilvània per tal de defensar les fronteres dels cumans, això no obstant, a la llarga va haver d'expulsar-los el 1225, ja que van intentar organitzar un principat independent supeditat únicament a Honori III. El seu últim èxit militar fou evitar la invasió de Frederic II d'Àustria el 1234.
Família Avantpassats
miniatura|Andreu II amb la seva esposa Gertrudis de Merania Núpcies i descendents Primeres núpcies amb Gertrudis de Merania: Ana Maria d'Hongria: (1203-1221), casada amb el tsar Ivan Asen II de Bulgària. Béla IV d'Hongria: (1206-1270), rei d'Hongria Isabel d'Hongria: (1207-1231), santa, casada amb el landgrave Lluis de Turingia-Hesse. Coloman de Galítsia-Lodomèria: (1208-1241), duc d'Eslavònia Andreu d'Hongria: (1210-1234), rei de Galítsia
Segones núpcies amb Violant de Courtenay (1215): Violant d'Hongria: (1215-1251), casada amb Jaume I d'Aragó.
Terceres núpcies amb Beatriu d'Este (1234): Esteve d'Hongria: (1236-1271), pare d'Andreu III d'Hongria
Referències
Bibliografia <
Enllaços externs
Andreu II
Categoria:Reis d'Hongria Categoria:Casa d'Árpád Categoria:Morts a Buda Categoria:Participants cristians en la Cinquena Croada Categoria:Militars hongaresos Categoria:Nascuts al segle XII