LAssociació d'Estudiants Progressistes (AEP), en un inici AEP-ACE (de l'Associació Catalana d'Estudiants) i anteriorment Alternativa d'Estudiants Progressistes, és un sindicat d'estudiants de Catalunya, d'ideologia esquerrana, que té com a principals objectius l'assoliment d'un ensenyament públic, de qualitat i gratuït, la millora de les condicions d'estudi dels estudiants i la realització d'activitats socioculturals que fomentin l'esperit crític.

L’AEP té com a prioritats l’assoliment d’un ensenyament veritablement públic, la millora de les condicions d’estudi en els centres i la potenciació d’activitats socioculturals que fomentin el pensament crític. Plural en la seva composició, agrupa unitàriament estudiants d’esquerres de les diferents universitats i centres de secundària i terciària de tot Catalunya.

Història Orígens L’Associació Catalana d’Estudiants (predecessora de l’AEP) s’inscriu en el registre el 17 d’octubre de 1985 a partir d’un grup de persones de la Coordinadora Catalana d’Estudiants Universitaris. A mitjans de la mateixa dècada, i en el context d’unes primeres eleccions als Claustres Generals, sorgeixen altres organitzacions d’estudiants: a part de l’ACE, es configuren l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).

A finals dels 80, l’ACE orienta part de la seva activitat en la construcció d’una organització estudiantil unitària, i participa en processos d’integració amb altres organitzacions per tal de teixir xarxes que avancin cap a objectius comuns i puguin tractar les problemàtiques locals. A la UAB, s’aconsegueix reunir AJEC, ACE i altres organitzacions de facultats sota el paraigua de l’Alternativa per una Universitat Progressista; a la UPC, l’ACE concorre amb altres grups en la candidatura del Bloc d’Estudiants a les eleccions; en canvi, a la UB encara no succeeixen aquest tipus d’agrupaments (cosa que, avui en dia, sí que té ha tingut un èxit considerable, vegi's Fem-la Pública). El 1989, a partir de l’experiència associativa a la UAB, es planteja transferir el mateix tipus de col·lectiu al global de les universitats: l’Alternativa d’Estudiants Progressistes pretén aglutinar l’ACE, l’AJEC, l’AUP i la FAEP sota una mateixa organització, per tal de lluitar per uns objectius comuns amb més força.

L’any 1990, en el context de la guerra del Golf, es produeixen discrepàncies entre l’ACE i l’AJEC al voltant de la participació en la intervenció de l’Estat: les bases de l’ACE aproven rebutjar-la i dona suport als insubmisos, cosa que contrasta amb la posició de l’AJEC. A partir d’això, el procés unitari es comença a afeblir i l’ACE segueix com a associació independent amb part del suport de les organitzacions amb les quals havia col·laborat. El dia 11 de març del 1991, l’AEP-ACE s’inscriu al registre, i la seva primera Assemblea Nacional succeeix l’any següent. S’engega el procés per canviar el nom progressivament (que, el 1997, esdevindria Associació d’Estudiants Progressistes) i s’acorda crear el Queixal, òrgan d'expressió principal del sindicat.

Els '90-'00 El 1995 l’activitat del moviment estudiantil es troba en un moment poc positiu: la institucionalització d’altres sindicats i la disminució de la militància a l’AEP suposen gran part del problema. En paral·lel, trobem un panorama de crisi econòmica, de retallada de la inversió pública, i d’universitats massificades amb pocs recursos. Arran d’aquesta situació, s’impulsa la creació de la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (PDUP). Aquesta organització aglutina la majoria d’organitzacions i compta també amb el suport del PAS i el PDI. En aquest marc, es redacta des de les bases assembleàries el Manifest per la Defensa de la Universitat Pública, que seria ratificat posteriorment a les juntes de facultat i els claustres universitaris. Aquesta posa les bases per a un futur més actiu pel que fa a la mobilització estudiantil, i serveix per activar i posar al centre el debat sobre el model educatiu, la influència neoliberal i la necessitat de finançament públic. miniatura

L'assalt a la seu nacional el 1999 Un dels moments més tensos dins la història del sindicat va tenir lloc el 6 de juliol de 1999, quan un escamot armat va assaltar el que llavors era la seu nacional de l'AEP al Carrer Margarit. El grup, conformat per 4 membres, van emmanillar a una cadira l'administratiu del local, van embenar-li els ulls i li van exigir els censos de l'organització, mentre era encanonat i posteriorment agredit. De l'acció en va resultar ferit el sindicalista que en aquell moment feia tasques administratives al local i els arxius van ser regirats i llençats per terra. Una pintada on es llegia "Primera Advertència" i un text en arxiu Word deixat a un dels ordinadors convidava l'organització a deixar de tractar temes "polítics". Malgrat les denúncies corresponents als cossos policials, mai no van ser localitzats els agressors.

Pla Bolonya El dia 5 de març de 2008, l’AEP va publicar un comunicat després de la repressió del moviment estudiantil de la UAB en unes protestes contra la precarització de la universitat pública i el procés de Bolonya (per part del cos de Mossos d’Esquadra, sota les ordres del govern tripartit i amb el vistiplau de les institucions universitàries).

Anys '10 Algunes de les grans mobilitzacions de l’última dècada (en les quals el moviment estudiantil participa activament i pren un paper important) es produeixen en reacció a esdeveniments o condicions insostenibles:

2011: el 15-M té molt seguiment, sobretot a l’acampada a Plaça Catalunya. També se surt als carrers per recuperar la segona convocatòria a la UB. 2012: Vagues generals del 29M i el 14D per la derogació de la reforma laboral del PP; també una vaga general educativa per reclamar la reversió de les retallades de la Generalitat en matèria d’educació. 2014: suport al referèndum del 9N. 2016: manifestació nocturna del 17N, el dia mundial de l’estudiant, que es consolida com la primera de les grans després del cicle de Bolonya. 2017: mobilitzacions per l’1O i, sobretot, la vaga general del 3O. 2019: tardor marcada per les accions contra la sentència del Procés, traduïda al món estudiantil amb el referent de l’acampada de Plaça Universitat. 2020: després que les restriccions marcades per la pandèmia s’alleugerissin, el 21O va haver-hi una jornada de mobilitzacions per protestar contra les afectacions de la gestió de la crisi sanitària a les universitats, i l’educació en general.

Anys '20 La tornada a la presencialitat després de la crisi de la COVID-19 i la davallada de les mobilitzacions del Procés provoquen un estancament en el moviment estudiantil. L'AEP participarà en les acampades contra la guerra a Palestina i celebrarà amb una gran festa els 30 anys d'història del sindicat.

Coordinació Nacional Al capdavant de l'organització hi ha el Coordinador o Coordinadora Nacional. El primer en ocupar el càrrec fou un dels fundadors del sindicat, David Rodríguez i el present Coordinador Nacional és Macbeth González. Les últimes persones que ocuparen el càrrec foren: +1993-1995David Rodríguez Albert1995-2007[...]2006-2007Lluís Monerris2007-2009Nora Sánchez2009-2011?2011-2015?2013-2015? 2015-2017Ismael Benito2017-2020Miguel Morilla2020-2022Dana Sánchez2022-2023Irene García2023-2024Glòria Romero2024-2025Aleix Farrero2025-2026Arnau Bonet2026-Macbeth González

Resultats electorals L'AEP es presentà a la UB a la candidatura unitària Fem-la Pública, juntament amb altres sindicats d'estudiants d'esquerres com el SEPC, les assemblees de les facultats i altres associacions de la universitat.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Sindicats d'estudiants de Catalunya Categoria:Sindicats d'estudiants Categoria:Sindicats d'Espanya Categoria:Procés independentista català