Manitoba (pronunciació en anglès canadenc: /ˌmænɪˈtoʊbə/) és una de les deu províncies del Canadà. Amb una superfície de 649.950 km², té majoritàriament un clima continental, amb milers de llacs i nombrosos rius. L'agricultura es concentra bàsicament a les parts sud i oest de la província, les més fèrtils i és de vital importància per a la seva economia; altres indústries importants són el transport, la indústria manufacturera, la mineria, la silvicultura, l'energia i el turisme.
La capital, i principal ciutat de Manitoba és Winnipeg, l'àrea metropolitana de la qual acull el 60% de la població de la província, cosa que la situa en la vuitena concentració de població més gran del Canadà. Winnipeg és la seu de l'Assemblea Legislativa de Manitoba. També acull quatre de les cinc universitats de la província, dels principals equips esportius professionals i de les activitats culturals.
A final del arribaren a Manitoba els primers comerciants de pells, passant a ser el centre de la Terra de Rupert, propietat de la Companyia de la Badia de Hudson. Manitoba passà a ser una província del Canadà el 1870 després de la rebel·lió del riu Red i la seva separació dels Territoris del Nord-oest.
Etimologia El nom Manitoba es creu que deriva dels idiomes cree, ojibwe o assiniboine. El nom deriva del cree manitou-wapow o l'ojibwa manidoobaa, en què en ambdós casos significa "estrets de Manitú, el Gran Esperit", un indret que fa referència al que en l'actualitat es coneix com The Narrows, al centre del llac Manitoba. També pot derivar del l'assiniboine, significant "llac de les Praderies".
El llac era conegut entre els exploradors francesos com a llac de les Praderies. Thomas Spence va escollir el nom per referir-se a una nova república que va proposar a la zona sud del llac. Louis Riel també va triar el nom, i aquest fou acceptat a Ottawa en la Manitoba Act de 1870.
Geografia miniatura|Llac Winnipegosis des de Winnipegosis Beach miniatura|Vista del riu Nelson des de l'aire Manitoba té una superfície de 553.556 km², similar a la de França. Limita a l'est amb la província d'Ontario i la badia de Hudson; a l'oest amb Saskatchewan; al nord amb els territoris de Nunavut i els Territoris del Nord-oest; i al sud, amb els estats dels Estats Units de Dakota del Nord i Minnesota. El port de Churchill és l'únic port d'aigües profundes de l'Àrtic al Canadà. El llac Winnipeg és el desè major llac d'aigua dolça al món. La badia de Hudson és la badia més gran al món. Manitoba era una àrea de vital importància per a la Companyia de la Badia de Hudson, per la gran quantitat de llacs i rius que hi ha, els quals proporcionaven excel·lents oportunitats per al comerç.
Hidrografia La província compta amb més de 110.000 llacs, que cobreixen aproximadament el 15,6% de la seva superfície o, cosa que és el mateix, 101.593 km². El llacs més grans de Manitoba són els llacs Manitoba, Winnipegosis i Winnipeg, el desè més gran del món d'aigua dolça. Algunes terres natives tradicionals i els boscos boreals de la riba est del llac Winnipeg són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Manitoba es troba al centre de la conca hidrogràfica de la badia de Hudson, amb un alt volum d'aigua que procedent del llac Winnipeg es dirigeix cap al nord fins a la badia de Hudson a través del riu Nelson. Els rius d'aquesta conca tenen el seu naixement a les llunyanes muntanyes de l'oest, o fins i tot del sud, ja dins els Estats Units, o per l'est a Ontario. Els principals cursos d'aigua són el Red, l'Assiniboine, el Nelson, el Winnipeg, el Hayes, el Whiteshell i el Churchill. La major part de les zones habitades del sud de Manitoba es troben sobre el llit prehistòric de llac Agassiz. Aquesta regió, sobretot la vall del riu Red, és plana i fèrtil; hi ha zones amb turons i força pedregoses per tota la província, fruit del retrocés de les glaceres.
El mont Baldy és el punt més alt de la província amb 832 metres sobre el nivell del mar, mentre la costa de la badia de Hudson és el punt més baix sobre el nivell del mar. El mont Riding, els turons Pembina, el bosc provincial Sandilands i l'escut canadenc són altres zones elevades de la província. Gran part de les terres poc poblades del nord i l'est es troben en l'irregular escut canadenc, així com els parcs provincials de Whiteshell, Atikaki i Nopiming.
L'agricultura extensiva es practica només a les zones del sud de la província, tot i que hi ha cultiu de cereals a la regió de la vall de Carrot, prop de The Pas. L'activitat agrícola més comú és la cria de bestiar boví (34,6%), seguit per un ampli ventall de cereals (19,0%) i llavors oleaginoses (7,9%). Al voltant de 12 per cent de les terres agrícoles del Canadà es troben a Manitoba. miniatura|Mapa de Manitoba. Llacs de Manitoba (llacs amb més de 400 km²)The Atlas of Canadá. Disponible a: Nom Àrea neta(km²) Àrea total(km²) Altura(m) Llac Winnipeg 23.760 24.387 217 Llac Winnipegosis 5.164 5.374 254 Llac Manitoba 4.607 4.624 248 Llac Southern Indian 2.015 2.247 254 Llac Cedar 1.321 1.353 253 Llac Island 1.043 1.223 227 Llac Gods 1.061 1.151 178 Llac Cross 590 755 207 Llac Playgreen 652 657 217 Llac Dauphin 519 519 260 Llac Granville 429 490 258 Llac Sipiwesk 346 454 183 Llac Oxford 349 401 186 Llac Molson 391 400 221
Clima miniatura|Tornado F5 d'Elite. Manitoba té un clima continental extrem. Les temperatures i les precipitacions disminueixen generalment de sud a nord, i la precipitació disminueix d'est a oest. Manitoba es troba molt lluny de les influències moderadores de les serralades i les grans masses d'aigua, i pel paisatge generalment pla està exposada a les masses d'aire fred procedents de l'Àrtic durant els mesos de gener i febrer. Durant l'estiu a vegades hi arriben les masses d'aire càlides i humides procedents del sud dels Estats Units i el golf de Mèxic. Les temperatures superen els 30 °C habitualment cada estiu, i la combinació de la calor i la humitat fan que la temperatura de xafogor arribi a valors superiors als 40. La vila de Carman té la segona temperatura de xafogor més alta mai registrada al Canadà, amb 53,0. Segons Environment Canada, Manitoba és la província amb els cels més clars durant tot l'any, i el segon durant l'estiu, així com la més assolellada durant l'hivern i la primavera.
El sud de Manitoba, incloent la ciutat de Winnipeg, es troba dins la zona de clima continental humit (Köppen Dfb). Aquesta zona és freda i ventosa a l'hivern, experiment sovint tempestes de neu. Els estius són càlids, amb una amplitud tèrmica moderada. Aquesta regió és la zona més humida de les províncies de les praderies, amb precipitacions moderades. El sud-oest de Manitoba, tot i trobar-se dins la mateixa classificació climàtica, com la resta del sud de Manitoba, està més a prop del clima semiàrid del Triangle de Palliser. La zona és més seca i més propensa a les sequeres que altres parts del sud de Manitoba, amb hiverns freds i ventosos i estius càlids i amb baixa o moderada humitat
Parts del sud de la província, que es troben just al nord del corredor dels tornados, pateixen tornados cada any, amb 15 d'ells que van tocar terra el 2006. El 2007, els dies 22 i 23 de juny nombrosos tornados van tocar terra, el més gran dels quals fou un F5 que va devastar part d'Elie, el tornado més fort registrat oficialment al Canadà.
Els sectors més septentrionals de la província, inclosa la ciutat de Thompson) es troben dins el clima subàrtic (Kp Dfc). Aquesta regió es caracteritza per hiverns llargs i molt freds i breus estius càlids amb escasses precipitacions. Les temperatures de nit baixen dels -40 °C diversos dies cada hivern.
ComunitatMàx. juliolMàx. generPrec. anual Morden 26 °C -10 °C 541 mm Winnipeg 26 °C -11 °C 521 mm Pierson 27 °C -9 °C 457 mm Dauphin 25 °C -10 °C 482 mm Steinbach 25 °C -11 °C 581 mm Portage la Prairie N/A N/A 532 mm Brandon 25 °C -11 °C 474 mm The Pas 24 °C -14 °C 450 mm Thompson 23 °C -18 °C 474 mm Churchill 18 °C -22 °C 453 mm
Flora i fauna miniatura|Ossos blancs al parc nacional Wapusk Els extrems est, sud-est i nord de la província estan coberts per boscos de coníferes i muskeg, mentre que al voltant de la badia de Hudson hi ha una petita secció de tundra. Els boscos representen al voltant de 263.000 quilòmetres quadrats, el 48 per cent de la superfície de la província. Els boscos estan formats per pins (principalment Jack Pine i algun pi roig), picees (blanca, negra), làrix, pollancres (d'Aspen, balsàmic), bedolls (blanc, nan) i petites poblacions de cedre blanc de l'est. La praderia de pastures altes domina el sud i especialment el sud-est de la província, sobretot a la vall del riu Red. En elles destaca la presència d'una estranya espècia d'orquídea, la platanthera praeclara, que es troba en perill d'extinció, mentre a la resta del sud i sud-oest hi predomina una praderia mixt.
Manitoba és la llar de diverses espècies d'animals, destacant la presència d'ossos polars. Churchill és coneguda com la "capital de l'os polar". Altres grans animals que hi ha són ants, cérvols, pumes, linxs i llops, habituals per tota la província, sobretot en els parcs provincials i nacionals. Hi ha una gran població de serps thamnophis prop de Narcisse. Manitoba compta amb més de 145 espècies d'aus, incloent el gamarús de Lapònia, au oficial de la província, i el falcó pelegrí en perill d'extinció. Els llacs de Manitoba compten amb 18 espècies de peixos, destacant diverses espècies de truita de riu, lucis i Hiodon alosoides, així com molts peixos petits.
Història Primeres nacions i primer poblament europeu La zona de l'actual Manitoba va ser habitada pels pobles de les Primeres Nacions poc després que les glaceres de l'última glaciació es retiressin del sud-oest fa uns 10.000 anys. La primera terra lliure de gel va ser la zona de les muntanyes Turtle. Els pobles anishinaabemowin, cree, dene, sioux, mandans i assiniboine fundaren assentaments i altres tribus van entrar a la zona per a comerciar. Al nord de Manitoba es va extreure quars per fer puntes de sageta. Els primers cultius a Manitoba van tenir lloc al llarg del riu Red, on fou plantat blat de moro i d'altres cultius abans del contacte amb els europeus.
El 1611 Henry Hudson va ser un dels primers europeus a navegar per la gran badia que porta el seu nom, la badia de Hudson, on va ser abandonat per la seva tripulació. El primer europeu a arribar al centre i sud de l'actual Manitoba va ser Sir Thomas Button, que va viatjar aigües amunt pel riu Nelson fins al llac Winnipeg el 1612 en un intent fallit de trobar i rescatar a Hudson. El Nonsuch, un vaixell britànic, va navegar per la badia de Hudson entre 1668 i 1669, convertint-se en el primer vaixell mercant en arribar a la zona. Aquest viatge va dur a la formació de la Companyia de la Badia de Hudson, a qui se li va donar el control absolut de tota la conca de la badia de Hudson per part del govern britànic. En un primer moment aquest vas territori fou anomenat Terra de Rupert, en record al príncep Robert del Palatinat, que va ajudar a finançar la Companyia de la Badia de Hudson. El 1684 es va fundar York Factory, després que el primer fort de la Companyia de la Badia de Hudson, Fort Nelson (construït el 1682), fos destruït per comerciants francesos rivals.
Pierre Gaultier de Varennes, va visitar la vall del riu Red durant la dècada de 1730 per ajudar a obrir la zona per a l'exploració i el comerç francès. Així, la Companyia del Nord-oest, amb seu a Mont-real, començà a enviar exploradors a la zona, on començaren a comerciar amb els métis. Tant la Companyia del Nord-oest com la Companyia de la Badia de Hudson van construir diverses bases comercials a la zona; les dues empreses competien al sud de Manitoba, de vegades amb enfrontaments violents entre elles, fins que es van fusionar el 1821.