miniatura|Retrat idealitzat de Leucip, la figura més antiga el compromís de la qual amb l'atomisme està ben documentat i se li sol acreditar l'invent de l'atomisme.Latomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïda per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir). Va sorgir a Grècia durant el .
Les referències al concepte d'atomisme i els seus àtoms van aparèixer tant a les tradicions filosòfiques a l'antiga Grècia com a l'Índia. Leucip és la figura més antiga el compromís de la qual amb l'atomisme està ben documentat i hom acostuma a acreditar-li l'invenció de l'atomisme.Berryman, Sylvia, "Ancient Atomism", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2008 Edition), Edward N. Zalta (ed.), online Ell i altres atomistes grecs antics van teoritzar que la natura consta de dos principis fonamentals: àtom i buit. Els cúmuls de diferents formes, disposicions i posicions donen lloc a les diverses substàncies macroscòpiques del món.Aristotle, Metaphysics I, 4, 985b 10–15.
L'àtom és definit com a l'element més petit, alhora extens i indivisible, del qual estan fetes totes les coses. Segons l'atomisme mecanicista de Leucip i Demòcrit (segles V i IV aC), els àtoms són unes partícules materials indestructibles, desproveïdes de qualitats, que no es distingeixen entre si més que per la forma i dimensió, i que per les seves diverses combinacions en el buit constituïxen els diferents cossos. La concepció de la natura és absolutament materialista, i explica tots els fenòmens naturals en termes de nombre, forma i grandària dels àtoms. Fins i tot, redueix les propietats sensorials de les coses a les diferències quantitatives dels àtoms. Aquest moviment filosòfic tindrà continuïtat amb la filosofia d'Epicur i Lucreci.
Els budistes indis, com ara Dharmakirti (fl. c. o VII) i d'altres, van desenvolupar teories distintives de l'atomisme, per exemple, que implicaven àtoms (kalapas) momentanis (instantàniament) que entren i surten de l'existència.
A l'edat mitjana es va desenvolupar aquesta teoria, on les qualitats emergien de combinacions d'àtoms i es podien percebre mitjançant la meditació i una preparació especial de la ment,Shankman, Richard (2008), The Experience of Samadhi: An In-depth Exploration of Buddhist Meditation, Shambhala, p. 178 atès que formaven part del cosmos amb el qual els humans estaven units amb la seva ànima. Els filòsofs islàmics van heretar parcialment l'atomisme indi.
Les partícules de matèria química per a les quals els químics i altres filòsofs naturals de principis del segle XIX van trobar proves experimentals es pensava que eren indivisibles i, per tant, John Dalton els va donar el nom "àtom", utilitzat durant molt de temps per la filosofia atomista. Encara que la connexió amb l'atomisme històric és en el millor dels casos tènue, les partícules elementals s'han convertit en un anàleg modern dels àtoms filosòfics.
L'atomisme modern és la base de la ciència química i física contemporànies. Estudia les propietats de la matèria, que són objectives i experimentables i es poden deduir del moviment dels àtoms en determinades condicions. Descartes va ser un dels principals defensors d'aquesta teoria, que feia extensible a un mecanicisme general del món físic. La teoria atòmica del segle XIX estudia les propietats dels àtoms amb les noves eines científiques.
El reduccionisme L'atomisme filosòfic és un argument reductor, proposant no només que tot està compost d'àtoms i buit, sinó que res del que componen no existeix realment: les úniques coses que realment existeixen són els àtoms que reboten els uns als altres de manera mecànica en un buit d'altra manera. Un defensor d'aquesta teoria va ser el filòsof grec Demòcrit.
L'atomisme contrasta amb una teoria de la substància en què un continu de material primer roman qualitativament invariant sota la divisió (per exemple, la proporció dels quatre elements clàssics seria la mateixa en qualsevol porció d'un material homogeni).
Antiguitat Atomisme grec Demòcrit miniatura|Demòcrit Al , Leucip i el seu deixeble Demòcrit van proposar que tota la matèria estava formada per petites partícules indivisibles que van anomenar "àtoms".The atomists, Leucippus and Democritus: fragments, a text and translation with a commentary by C.C.W. Taylor, University of Toronto Press Incorporated, 1999, , p. 157-158. No se sap res de Leucip excepte que va ser el mestre de Demòcrit. Demòcrit, en canvi, va escriure prolíficament, produint més de vuitanta tractats coneguts, cap dels quals ha arribat fins als nostres dies complet. No obstant això, ha sobreviscut un gran nombre de fragments i cites dels seus escrits. Aquestes són la principal font d'informació sobre els seus ensenyaments sobre els àtoms. L'argument de Demòcrit a favor de l'existència dels àtoms es basava en la idea que és impossible seguir dividint la matèria infinitament, i que, per tant, la matèria ha d'estar formada per partícules extremadament diminutes. La teoria atomista pretenia eliminar la "distinció que l'escola eleàtica va establir entre l'Absolut, o l'única existència real, i el món del canvi que ens envolta".
Demòcrit creia que els àtoms són massa petits perquè els sentits humans els detectin, que són infinitament molts, que n'hi ha d'una infinitat de varietats i que sempre han existit. Floten en el buit, cosa que Demòcrit va anomenar "buit" i varien en forma, ordre i postura. Alguns àtoms, va sostenir, són convexos, altres còncaus, alguns amb forma de ganxos i altres com ulls. Es mouen constantment i xoquen entre si. Demòcrit va escriure que els àtoms i el buit són les úniques coses que existeixen i que totes les altres coses només es diu que existeixen per convenció social. Els objectes que els humans veuen a la vida quotidiana estan formats per molts àtoms units per col·lisions aleatòries i les seves formes i materials estan determinats pel tipus d'àtoms que els componen. De la mateixa manera, les percepcions humanes també són causades pels àtoms. L'amargor és causada pels àtoms petits, angulars i irregulars que passen per la llengua; mentre que la dolçor és causada pels àtoms més grans, més suaus i més arrodonits que passen per la llengua.
Anteriorment, Parmènides havia negat l'existència del moviment, el canvi i el buit. Creia que tota l'existència era una massa única, que ho englobava tot i que no canviava (un concepte conegut com a monisme), i que el canvi i el moviment eren meres il·lusions. Va rebutjar explícitament l'experiència sensorial com el camí cap a la comprensió de l'univers i, en canvi, va utilitzar un raonament purament abstracte. Creia que el buit no existeix, equiparant-lo amb el no-ésser. Això al seu torn significava que el moviment és impossible, perquè no hi ha buit on moure's.Melsen (1952) Parmènides no esmenta ni nega explícitament l'existència del buit, afirmant en canvi que allò que no és no existeix. També va escriure tot el is ha de ser una unitat indivisible, perquè si fos múltiple, llavors hauria d'haver un buit que la pogués dividir. Finalment, va afirmar que la Unitat que engloba tot és immutable, perquè la Unitat ja engloba tot el que és i pot ser.
Demòcrit va rebutjar la creença de Parmènides que el canvi és una il·lusió. Creia que el canvi era real, i si no ho era, almenys s'havia d'explicar la il·lusió. Així doncs, va donar suport al concepte de buit i va afirmar que l'univers està format per moltes entitats parmènides que es mouen al buit. El buit és infinit i proporciona l'espai on els àtoms es poden empaquetar o dispersar de manera diferent. Els diferents empaquetaments i dispersió possibles dins del buit conformen els contorns canviants i la major part dels objectes que els organismes senten, veuen, mengen, escolten, oloren i tasten. Tot i que els organismes poden sentir calor o fred, el calent i el fred en realitat no tenen existència real. Simplement són sensacions produïdes en els organismes pels diferents empaquetaments i dispersió dels àtoms en el buit que componen l'objecte que els organismes senten com a "calent" o "fred".
El treball de Demòcrit només sobreviu en informes de segona mà, alguns dels quals són poc fiables o conflictius. Bona part de la millor evidència de la teoria de l'atomisme de Demòcrit la informa Aristòtil (384–322 aC) en les seves discussions sobre les opinions contrastades de Demòcrit i Plató sobre els tipus d'indivisibles que componen el món natural.Berryman, Sylvia, Democritus, Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2008 Edition), Edward N. Zalta (ed.)
Atomisme punt-unitat Segons alguns filòsofs del segle XX,Paul Tannery (1887), Pour l'histoire de la science Hellène (Paris), and J. E. Raven (1948), Pythagoreans and Eleatics (Cambridge: Cambridge University Press), are the major purveyors of this view. l'atomisme de punts unitaris era la filosofia dels pitagòrics, un repudi conscient de Parmènides i els eleàtics. Va afirmar que els àtoms eren infinitesimalment petits ("punt") però posseïen corporalitat. Va ser un predecessor de l'atomisme demòcrit. Estudiants més recents de filosofia presocràtica, com Kurt von Fritz, Walter Burkert, Gregory Vlastos, Jonathan Barnes i Daniel W. Graham, han rebutjat que qualsevol forma d'atomisme es pugui aplicar als primers pitagòrics (abans d'Ecphantus de Siracusa).Gregory Vlastos and Daniel W. Graham (1996), Studies in Greek Philosophy: The Presocratics (Princeton: Princeton University Press), 257. Es va invocar l'atomisme de punt d'unitat per tal de donar sentit a una afirmació atribuïda a Zenó d'Elea a Parmènides de Plató: "aquests escrits meus estaven destinats a protegir els arguments de Parmènides contra els que es burlen d'ell... La meva resposta s'adreça. als partidaris de molts".Jonathan Barnes (1982), The Presocratic Philosophers (London: Routledge), 232–33. ElementPoliedreNombre de caresNombre de trianglesFocTetraedre
(Animació)50x50px|Tetrahedron424AireOctaedre
(Animació)50x50px|Octahedron848AiguaIcosaedre
(Animació)50x50px|Icosahedron20120TerraCub
(Animació)56x56px|Hexahedron (cube)624Cossos simples geomètrics segons Plató miniatura|Epicur Geometria i àtoms Plató (c. 427 – c. 347 aC) va argumentar que els àtoms simplement xocant contra altres àtoms mai podrien produir la bellesa i la forma del món. Al Timeu de Plató (28b–29a) el personatge de Timeau insistia que el cosmos no era etern sinó que va ser creat, tot i que el seu creador el va emmarcar segons un model etern i immutable.
Una part d'aquesta creació eren els quatre cossos simples de foc, aire, aigua i terra. Però Plató no considerava aquests corpuscles com el nivell més bàsic de la realitat, ja que, segons la seva opinió, estaven formats per un nivell de realitat immutable, que era matemàtic. Aquests cossos simples eren sòlids geomètrics, les cares dels quals estaven, al seu torn, formades per triangles. Les cares quadrades del cub estaven formades cadascuna per quatre triangles rectangles isòsceles i les cares triangulars del tetraedre, octaedre i icosaedre estaven formades cadascuna per sis triangles rectangles.
Plató va postular l'estructura geomètrica dels cossos simples dels quatre elements tal com es resumeix a la taula adjacent. El cub, amb la seva base plana i estabilitat, estava assignat a terra; el tetraedre va ser assignat al foc perquè els seus punts penetrants i vores afilades el feien mòbil. Els punts i les vores de l'octaedre i l'icosaedre eren més contundents i, per tant, aquests cossos menys mòbils es van assignar a l'aire i l'aigua. Atès que els cossos simples es podien descompondre en triangles i els triangles reagrupats en àtoms d'elements diferents, el model de Plató oferia un relat plausible dels canvis entre les substàncies primàries.Lloyd 1970, p74–77
Epicur