Andrew Barron «Andy» Murray OBE (Glasgow, 15 de maig de 1987) és un tennista professional escocès que fou número 1 del rànquing individual. Si bé ha dit que la seva superfície preferida és la terra batuda, ha aconseguit els seus millors resultats en pista dura. Ha estat un dels millors tennistes de la dècada del 2010 en la qual arribà al número 1 després de molts anys estant a l'ombra dels tres grans tennistes de la seva època Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Đoković.
Al llarg de la seva trajectòria fou finalista dels quatre torneigs Grand Slam però fins al 2012 no va aconseguir la primera victòria en una final, concretament el US Open. Poques setmanes abans havia guanyat la medalla d'or olímpica aconseguida en els Jocs Olímpics de Londres 2012, superant a Federer en la final, número 1 del rànquing i màxim favorit. Quatre anys després va repetir èxit als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 enfront Juan Martín del Potro, esdevenint el primer tennista masculí en guanyar dos ors olímpics individuals. Malgrat haver disputat la final de tots quatre torneig de Grand Slam, el suís Roger Federer i el serbi Novak Đoković el van apartar de la glòria en la majoria d'ocasions. Durant la temporada 2015 va guiar l'equip britànic per aconseguir la Copa Davis, des del 1936 que el seu país no aconseguia aquest títol.
Biografia Murray va néixer el 15 de maig de 1987 a Glasgow (Escòcia), fill de Will i Judy, i té un germà un any més gran, Jamie, que també és tennista professional però es dedica bàsicament al circuit de dobles i que han jugat diversos torneigs junts. Quan tenia nou anys es van separar els seus pares i ambdós germans van anar a viure amb el seu pare i va estudiar a l'institut Dunblane High School.
El 1996, als 8 anys, Murray va sobreviure a la Massacre de Dunblane, en la qual 16 xiquets i un mestre van ser assassinats en una escola primària. Murray es va amagar en l'oficina del director durant el tràgic fet, encara que ha dit que no recorda gens sobre aquell moment.
El 29 de desembre de 2012 fou distingit com a Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) pel Príncep Guillem de Cambridge en reconeixement dels èxits obtinguts en el món del tennis, per la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Londres de 2012, i especialment per ser el primer tennista britànic en conquerir Wimbledon en categoria individual després de 77 anys de sequera.
Des de l'any 2005 manté una relació sentimental amb l'artista anglesa Kim Sears i viuen a Oxshott (Surrey). Al novembre de 2014 va anunciar el casament per a l'abril de l'any següent.
Torneigs de Grand Slam Individual: 11 (3−8) Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador 1. 2008 US Open Roger Federer 2−6, 5−7, 2−6 2. 2010 Obert d'Austràlia Roger Federer 3−6, 4−6, 6−7(11) 3. 2011 Obert d'Austràlia Novak Đoković 4−6, 2−6, 3−6 4. 2012 Wimbledon Roger Federer 4−6, 7−5, 6−3, 6−4 1. 2012 US Open Novak Đoković 7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2 5. 2013 Obert d'Austràlia Novak Đoković 7−6(2), 6−7(3), 3−6, 2−6 2. 2013 Wimbledon Novak Đoković 6−4, 7−5, 6−4 6. 2015 Obert d'Austràlia Novak Đoković 6−7(5), 7−6(4), 3−6, 0−6 7. 2016 Obert d'Austràlia Novak Đoković 1−6, 5−7, 6−7(3) 8. 2016 Roland Garros Novak Đoković 6−3, 1−6, 2−6, 4−6 3. 2016 Wimbledon Milos Raonic 6−4, 7−6(3), 7−6(2)
Jocs Olímpics Individual Any Campionat Oponent Resultat 2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Roger Federer 6−2, 6−1, 6−4 2016 Jocs Olímpics, Rio de Janeiro, Brasil Juan Martín del Potro 7–5, 4–6, 6–2, 7–5
Dobles mixtos Any Campionat Parella Oponents Resultat 2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Laura Robson Viktória Azàrenka Maks Mirni 6−2, 3−6, [8−10]
Carrera esportiva Inicis Va començar a jugar a tennis amb cinc anys i va estar a les ordre de Leon Smith fins als disset anys. Amb dotze anys, va obtenir l'Orange Bowl de Florida, prestigiós esdeveniment júnior. Als 15 anys es va traslladar a Barcelona per a entrenar-se en l'escola Sánchez-Casal Academy, on va entrenar a les ordres d'Emilio Sánchez Vicario. Al setembre de 2004, als 17 anys, va guanyar l'Obert dels Estats Units en júniors. Dues setmanes més tard, va ser convocat per a representar a Gran Bretanya en la Copa Davis en la sèrie contra Àustria, encara que no va disputar cap dels partits que van determinar el resultat advers de 3-2. A final d'any li fou concedit el premi BBC Young Sports Personality of the Year al millor esportista jove de l'any 2004 que atorga la BBC.
Va debutar en el circuit professional amb una invitació a l'Open SEAT de Barcelona però va perdre davant Jan Hernych. Després de diversos torneigs júniors, fou convidat al torneig de Queens on va aconseguir la primera victòria derrotant a Santiago Ventura. Gràcies a ser una de les promeses del tennis britànic, també va rebre una invitació per participar en el torneig de Wimbledon. No va defraudar les expectatives i va arribar a tercera ronda derrotant a Radek Štěpánek, cap de sèrie 14, esdevenint així en el primer tennista escocès de l'Era Open en arribar a aquesta ronda. Després de jugar la Copa Davis, on va perdre el seu partit contra Stanislas Wawrinka, va arribar a la primera final ATP, concretament al torneig de Bangkok, però va coincidir amb el millor tennista del rànquing mundial, Roger Federer, que el va derrotar fàcilment. Va acabar la temporada en la posició 64 del rànquing quan va començar més enllà de la 400.
Ascens al Top 20 (2006−2007) miniatura|esquerra|Andy Murray entrenant en el US Open (2007). Per la temporada 2006 va decidir disputar tot el circuit ATP completament. Ben aviat va aconseguir el seu primer torneig professional a San Jose vencent a Lleyton Hewitt en la final. La prometedora temporada no va continuar tan reeixida i no va guanyar gaires partits fins a arribar a Wimbledon, on va arribar a quarta ronda vencent a diversos caps de sèrie però va perdre davant Markos Bagdatís. Aquests bons resultats van continuar a Washington, on fou finalista però va perdre contra Arnaud Clément. A Toronto va arribar a semifinals i a Cincinnati es convertí en un dels dos únics tennistes, junt a Rafael Nadal, que va derrotar a Federer durant l'any 2006. Al US Open també va arribar a la quarta ronda on fou vençut per Nikolai Davidenko. Tots aquests èxits li van permetre entrar al Top 20 del rànquing arribant fins a la 17a posició a final d'any. Malgrat aquests resultats, va decidir canviar Brad Gilbert per Miles Maclagan com a entrenador principal.
Un important acord de patrocini amb Highland Spring per aproximadament un milió de lliures esterlines el va convertir en el tennista més ben pagat per un patrocini per samarretes. El 2007 va començar arribant a la final de Doha on fou derrotat per Ivan Ljubičić. Després d'arribar a quarta ronda de l'Open d'Austràlia, on fou vençut per Nadal (número 2 del món), va defensar amb èxit el títol aconseguit a San Jose. Seguidament va encadenar tres semifinals consecutives a Memphis, Indian Wells i Miami, on va caure contra Roddick i Đoković en els dos últims. Una important lesió en el canell va provocar que es perdés els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon, i va arribar just de forma en el US Open on només va arribar a tercera ronda. Posteriorment fou finalista a Metz, on el vencé Tommy Robredo. Murray va aconseguir el seu tercer títol ATP a Sant Petersburg, on va vèncer a Fernando Verdasco en la final. Tot i aquesta victòria, va romandre a les portes del Top 10 i no va aconseguir plaça per disputar la Copa Masters.
Consolidació en el Top 4 (2008−2011) 2008
miniatura|Murray a la Copa Masters (2008). Només començar l'any 2008 va guanyar el torneig de Doha derrotant el primer preclassificat, Nikolai Davidenko, en semifinals i al suís Stanislas Wawrinka en la final, i amb els punts aconseguits va tornar a entrar al Top 10. A l'Obert d'Austràlia va perdre en primera ronda davant el francès Jo-Wilfried Tsonga, que fou la revelació del torneig arribant a la final. Poc després va aconseguir el seu cinquè títol en el Torneig de Marsella derrotant en la final a Mario Ancic. Després d'una poca reeixida gira per Estats Units i en les pistes lentes d'Europa (va perdre davant Nicolás Almagro en la tercera ronda de Roland Garros), va arribar als quarts de final de Wimbledon però va caure fàcilment davant Rafael Nadal, després guanyador del torneig. El mateix Nadal el derrotà en semifinals del Masters del Canadà. L'agost s'adjudicà el primer títol important de la seva carrera, Masters de Cincinnati, després de derrotar en la final al serbi Đoković per 7-6(4) i 7-6(5). Posteriorment va disputar els seus primers Jocs Olímpics però va caure inesperadament davant el taiwanès Ien-Hsun Lu. Tanmateix, poc després va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam. Pel camí va superar a Juan Martín del Potro i també a Nadal per primera vegada fins a arribar a la seva primera final de Grand Slam, però fou vençut per Federer en tres sets. Era el primer britànic a arribar a una final de Grand Slam des de Greg Rusedski el 1997. A l'octubre va conquerir el seu segon Masters a Madrid, on va superar Federer a semifinals i Gilles Simon en la final. La fantàstica temporada va continuar amb el títol segon títol a Sant Petersburg la setmana següent, superant Andrei Gólubev en la final. Així doncs, esdevenia el primer tennista britànic de la història en aconseguir cinc títol en una temporada, i també el primer a guanyar dos Masters. Per primera ocasió es classificà per disputar la Copa Masters després d'arribar a la quarta posició del rànquing individual. A Xangai va guanyar els tres partits de la fase Round Robin, però a semifinals va patir el cansament de superar a Federer en el tercer partit i va caure davant Davidenko.
2009