miniatura|Manifestació a la plaça de toros de Palma contra la tauromàquia el 2018. miniatura|Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" Una manifestació és una forma d'activisme que consisteix en l'exhibició pública d'una opinió o reivindicació mitjançant la reunió de persones (els manifestants) al carrer. El propòsit d'una manifestació és mostrar que una part significativa de la població està a favor o en contra d'una determinada política, persona, llei, etc, i a vegades provocar un canvi de política i fins i tot de règim. L'opinió dels manifestants es pot expressar de diverses maneres, especialment amb el lema de la manifestació (si en té), la lectura d'un comunicat, l'exhibició de pancartes, la crida d'eslògans, els càntics, o la compartició i comentari a les xarxes socials. Algunes manifestacions reben noms especials segons les seves característiques: Marxa: els manifestants fan un recorregut més o menys llarg, que pot durar dies o setmanes. Un exemple fou la Marxa de la Llibertat. Cadena humana: els manifestants es donen la mà formant una llarga cadena. Per exemple, la Via Catalana cap a la Independència. Concentració: reunió d'un grup relativament petit, a vegades més aviat silenciosa. Un exemple en serien les concentracions que convocava Gesto por la Paz d'Euskal Herria després de produir-se una mort en el marc del conflicte basc. Seguda o assentada: els manifestants romanen asseguts en un lloc fins que en són desallotjats, o fins que les seves peticions s'han acomplert. Les segudes van ser profusament utilitzades a mitjan en la lluita contra la segregació racial als Estats Units.
Les manifestacions acostumen a ser convocades per grups activistes, com ara partits polítics, sindicats, moviments socials, etc. A vegades se celebren en un lloc simbòlic (com ara el Fossar de les Moreres de Barcelona) o en una data simbòlica (per exemple l'1 de maig) associats amb el punt de vista que defensen. Altres mecanismes de protesta com ara les vagues (especialment les vagues generals) van acompanyats a vegades de manifestacions. L'èxit d'una manifestació sol ser considerat més gran com més gent hi participa, la qual cosa provoca que diferents fonts donin xifres diferents de participació.
A les manifestacions sempre hi ha la presència de les forces de seguretat. La seva finalitat pot ser diversa: garantir que no es produeixin incidents, evitar la col·lisió amb altres manifestacions, mantenir la manifestació dins d'un determinat lloc, o fins i tot impedir la realització de la manifestació. En algunes manifestacions es produeixen disturbis, amb violència contra objectes (com els cotxes o contenidors), establiments, vianants, policia, o fins i tot contra els mateixos manifestants. Aquests disturbis poden ser provocats per agents diversos: manifestants, contramanifestants, o fins i tot infiltrats.
Llista de manifestacions importants Motiu Data Lloc Nombre aproximat de participants Lema Principal Referències Marxa de Washington pel treball i la llibertat 28 d'agost de 1963 Washington 300.000 Treball, justícia i pau Diada de Catalunya 1977 11 de setembre de 1977 Barcelona 1.000.000 Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia Retorn del president Tarradellas 23 d'octubre de 1977 Barcelona 1.000.000 - - Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq entre el 3 de gener i el 12 d'abril de 2003 Múltiples Ciutats del Món 36.000.000 No a la guerra Manifestació pels atemptats del 11M 12 de març de 2004 Diverses Ciutats Espanyoles 11.400.000 - Protestes antigobernamentals a Birmània 2007 Birmània - - - Un Milió de veus contra les FARC 4 de febrer de 2008 Múltiples Ciutats del Món 10.000.000 Colòmbia sóc jo Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" 10 de juliol del 2010 Barcelona 1.500.000 Som una nació. Nosaltres decidim Manifestació pel canvi global 15 d'octubre de 2011 Centenars de ciutats de tot el món - "United for Global Change" - Manifestació del 12M12 12 de maig de 2012 Madrid - "el poble som la solució" - Diada de Catalunya 2012 11 de setembre de 2012 Barcelona 1.500.000 Catalunya nou estat d'Europa Via Catalana 11 de setembre de 2013 Catalunya 1.600.000 Cap a la independència Via Catalana 2014 11 de setembre de 2014 Barcelona 1.800.000 Via Catalana 2014 Via Lliure 11 de setembre de 2015 Barcelona 530.000 - 2.000.000 Via Lliure a la República Catalana En directo: la Via Lliure reúne en Barcelona a 1,4 millones de personas por la independencia de Catalunya (en castellà) Diario Público Endavant República 11 de setembre de 2016 Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona 370.000 -1.000.000 A punt La Diada del Sí 11 de setembre de 2017 Barcelona 350.000-1.000.000 (Diada del Sí al referèndum) Tots som Catalunya/Todos somos Cataluña 20 d'octubre de 2017 Barcelona 300.000 No a la independència catalana Manifestació «Llibertat presos polítics. Som República» 11 de novembre de 2017 Barcelona 750.000-1.000.000 Llibertat presos polítics. Som República. Fem la República Catalana 11 de setembre de 2018 Barcelona 1.000.000 Fem la República Catalana Objectiu: Independència 11 de setembre de 2019 Barcelona 600.000 Pels drets i les llibertats, absolució Marxes per la Llibertat 16 al 18 d'octubre de 2019 Catalunya 525.000 al final - Manifestació per la llibertat dels presos polítics 26 d'octubre de 2019 Barcelona 350.000 Llibertat
A més a més, l'1 de maig, Dia del Treballador, hi ha manifestacions sindicals a tot el món.
Evolució Segons el Departament d'Interior, aquesta és l'evolució del nombre de manifestacions i concentracions comunicades al Govern de la Generalitat en els últims anys:
2007 : 188 comunicacions 2008 : 208 comunicacions 2009 : 290 comunicacions 2010 : 420 comunicacions 2011 : 414 comunicacions
Referències
Vegeu també
Llei mordassa