El Canal de Panamà és un canal marítim artificial de 82 quilòmetres de llargada, que creua Amèrica Central unint l'Oceà Pacífic amb l'Oceà Atlàntic. Va ser inaugurat el 15 d'agost de 1914. Des de llavors ha tingut una gran repercussió econòmica i mediambiental a l'escurçar el temps de navegació entre els dos oceans, una de les rutes marítimes més transitades del món. El seu trajecte es pot fer en unes 8 o 10 hores.
Donada la seva importància global i les restriccions de les seves dimensions, el Canal de Panamà ha donat lloc a una classe específica de vaixells transoceànics, els vaixells de la classe Panamax, dissenyats per ajustar-se a les dimensions màximes permeses per al trànsit per les seves antigues rescloses, determinades per la dimensió de les càmeres de les rescloses i el seu calat. Els vaixells aptes per al trànsit per les noves rescloses són denominats Neopanamax.
Introducció El Canal ha influït considerablement sobre els patrons del comerç mundial, ha impulsat el creixement en països desenvolupats i ha donat a moltes àrees allunyades del món l'embranzida bàsica que necessiten per a la seua expansió econòmica, en haver proporcionat una via curta de trànsit i d'un cost relativament baix entre els dos grans oceans. Per exemple, un vaixell carboner que ix de la costa oriental dels Estats Units d'Amèrica en direcció al Japó per mitjà del Canal de Panamà estalvia prop de 4.830 quilòmetres en comparació de la ruta marítima alternativa més curta; un vaixell bananer que ix de l'Equador en direcció a l'Europa s'estalvia una distància de prop de 8.050 km.
miniatura|esquerra|Canal de Panamà En gran part, el trànsit envers el Canal es mobilitza entre la costa oriental dels EUA i l'Extrem Orient, mentre que el trànsit entre Europa i la costa occidental dels EUA i el Canadà constitueixen la segona ruta principal del comerç de la via marítima. No obstant això, altres regions i països, com els països d'Amèrica Central o de Sud-amèrica, depenen proporcionalment molt més d'aquesta artèria per a promoure el seu desenvolupament econòmic i incrementar-hi el comerç.
Des de la seua obertura el 15 d'agost de 1914, el Canal ha proporcionat un servei de trànsit de qualitat a més de 700.000 vaixells. Tot i que en anys recents hi ha hagut un creixement en el nombre i la grandària dels vaixells que hi transiten, el temps total de permanència d'un vaixell en aigües del Canal segueix sent poc menys de 24 hores. Cada any es destinen prop de deu milions de dòlars als programes d'ensinistrament per a preparar els panamenys per al funcionament i manteniment del Canal.
La República de Panamà assumí la responsabilitat completa de l'administració, el funcionament i el manteniment del Canal el 31 de desembre de 1999 (vegeu Tractat de Torrijos-Carter). Panamà exerceix les seues funcions mitjançant una entitat governamental, anomenada Autoritat del Canal de Panamà (ACP), creada per la Constitució Política de la República de Panamà.
Segons les lleis panamenyes, el Canal de Panamà constitueix un patrimoni inalienable de Panamà, per la qual cosa no pot ser venut, ni cedit, ni hipotecat, ni gravat o alienat de cap altra manera. El règim jurídic que s'establí per a l'ACP té l'objectiu de preservar les condicions mínimes que fan del Canal de Panamà una empresa al servei pacífic i ininterromput de la comunitat marítima i del comerç internacional.
Descripció El canal de Panamà està situat entre el Golf de Panamà, dins de l'oceà Pacífic, i la mar Carib a l'Atlàntic. La forma sinuosa de l'istme de Panamà fa que el recorregut del canal travessi de sud-est (al Pacífic) al nord-oest (a l'Atlàntic). Per evitar tota confusió, les autoritats del canal classifiquen els trànsits en dues categories: direcció nord (del Pacífic a l'Atlàntic) i direcció sud (de l'Atlàntic al Pacífic).
El canal pot acollir vaixells de diferents mides, des de iots privats fins a grans naus mercants. Els grans vaixells dissenyats prenent el Canal de Panamà com a patró, prenent la restricció de màxima amplada admissible són anomenats Panamax. Un nombre creixent de naus sobrepassen aquesta mida, als quals se'ls anomena post-Panamax. En terme mitjà, el viatge creuant aquest canal per a un vaixell de càrrega dura unes nou hores. El 2008, 12.849 naus van prendre el canal, transportant un total de 198 milions de tones de càrrega.
Arranjament del Canal miniatura|El Pont de les Amèriques és un pont amb carretera que permet el pas de la circulació per sobre del Canal de Panamà. Està situat a l'entrada del Pacífic. El canal consisteix en dos llacs artificials, un cert nombre de canals adaptats a la navegació, canals artificials i tres conjunts de rescloses. Un llac artificial suplementari, el llac Alajuela, serveix de dipòsit d'acumulació d'aigua per al canal. El recorregut que faria un vaixell de l'oceà Pacífic a l'Atlàntic seria el següent:
Després de passar els elements d'abalisament que marquen l'entrada al golf de Panamà fins a les rescloses de Miraflores, les naus recorren 13,2 km dins el canal, passant per sota del Pont de les Amèriques. El sistema de rescloses de Miraflores té una llargària d'1,7 quilòmetres (incloent-hi els murs d'aproximació) i un desnivell de 16,5 m a marea mitjana. El llac artificial de Miraflores fa 1,7 km de llarg i es troba a 16,5 metres per damunt del nivell del mar. La resclosa de Pedro Miguel d'1,4 km de llargària és la darrera part en fase d'ascensió, amb un desnivell de 9,5 m. El Tall Gaillard fa 12,6 km de llargària a una altitud de 26 metres i passa a través del pont Centenari. El riu Chagres, curs de l'aigua natural millorada per l'embassament que conforma el llac Gatún, forma part de la ruta dels vaixells durant 8,5 km fins al seu vessament al llac Gatún. El llac Gatún, un llac artificial format per la presa Gatún, que serveix de mitjà de moviment dels vaixells durant 24,2 km. Les rescloses de Gatún, formades per tres etapes amb una llargària total d'1,9 km que retornen a les naus al nivell del mar. Un canal de 3,2 km que serveix d'aproximació a les rescloses de la costa Atlàntica. La Bahía Limón, un immens port natural, que permet l'amarratge de les naus en parada i que transcorre durant 8,7 km de la ruta fins al dic exterior.
El trànsit total després de l'entrada del canal a la costa Pacífica fins a la costa Atlàntica és de 76,9 km.The Panama Canal as a Passageway for Fishes, Samuel F. Hildebrand, Zoologica (New York), 1939 La màxima amplitud de la marea del Pacífic és de 6,55 m (+3,35 m sota marea alta i -3,20 m sota marea baixa), el desnivell de Miraflores varia doncs de 13,1 m a plenamar fins a 19,7 m a baixamar. La costa Atlàntica no excedeix en 60 cm d'amplitud de les marees. El nivell mitjà de la mar a la costa Pacífica és de 20 cm més alt que el de la costa Atlàntica en mitjana.Sea Level: Frequently asked questions and answers , Proudman Oceanographic Laboratory.
La Bahía Limón de la costa Atlàntica és un moll protegit per un dic. Com que la seua capacitat no s'adapta al nombre o la mida dels vaixells que utilitzen el canal, hi ha nombrosos vaixells que s'amarren fora de la badia. El moll de la costa Pacífica és obert i es troba protegit per la topografia del golf.
Rescloses Les parts més espectaculars del canal són les rescloses. Aquestes són molt grans, amb 33,53 metres d'amplada i 304,8 metres de longitud utilitzable.El Canal de Panamà, de George W. Goethals. La profunditat disponible varia, tot i que la profunditat mínima és de 12,55m dins de la part sud de les rescloses de Pedro Miguel.Vessel Requirements , per l'autoritat del canal. Les dimensions de les rescloses són les que determinen l'amplària màxima dels vaixells, aquesta mesura és anomenada Panamax. Totes les rescloses del canal van per parells: formant dues rescloses en paral·lel a cadascun dels tres llocs on es troben, permetent el pas de les naus en les dues direccions. Això no obstant, les grans naus no poden creuar ràpidament dins el Tall Gaillard. Això fa que en la pràctica, la regulació del trànsit siga alternativa en les dues direccions. D'aquesta manera, tot i existir-hi dues vies amb rescloses, no és possible el pas simultani en els dos sentits.
Cada càmera entre rescloses pot reomplir-se de 101.000 metres cúbics d'aigua.Preguntes freqüents de l'Autoritat del Canal . Accedit el 17 d'agost del 2016. L'aigua entra per gravetat gràcies al vessament d'aigua amb uns conductes a cada càmera. Els vaixells són assistits i guiats per unes petites locomotores anomenades mules (mulas), en referència a la sirga amb mules (muls, matxos), que és com tradicionalment es tiraven les barques. Les "mules" van sobre un sistema de rails disposats sobre els murs de les rescloses. Discorren sobre els carrils a banda i banda del vaixell, estirant amb una corda (o sirga) per mantenir-lo al mig del canal; quan el vaixell és molt gran, son dues a proa i dues a popa a banda i banda, donant un total de vuit "mules" per mantenir el vaixell ben encaminat. Les "mules" només estabilitzen, no fan avançar el vaixell, sinó que aquest es mou cap endavant sota els seus propis motors. Aquest sistema a banda, les barques més petites són amarrades i empentades o estirades a mà.
Els Llacs Gatún i Alajuela El Llac Gatún i la ribera del Chagres són els components claus del canal, permetent a les naus travessar una part important de l'istme. El llac és en si un embassament d'aigua, que permet a les rescloses funcionar durant l'estació seca. La formació del llac i l'engrandiment de la ribera s'efectuaren gràcies a la construcció de la presa Gatún sobre la ribera del Chagres. La vall original del Chagres fou artificialment inundada. Després d'un segle, els de caoba pugen encara a la superfície. A més, encara resten troncs semisubmergits que poden representar un perill per a les barques que s'aventuren més enllà de les vies abalisades. Existeix una petita drecera a través del llac, anomenat el tall Banana, que és utilitzat pels iots i les autoritats del canal amb l'objectiu d'evitar el trànsit important.The Panama Canal , basant-se en S/V Pelorus Jack Hi han moltes illes situades al Llac Gatún, com per exemple l'Illa Barro Colorado, on se situa l'Institut tropical de recerca de l'Smithsonian.
El volum d'aigua utilitzat pels vaixells en passar per les rescloses combinat amb les variacions estacionals de les precipitacions compliquen el manteniment del nivell de l'aigua al llac Gatún, amb dificultat afegida a l'estació seca. Un embassament suplementari, la presa Madden fou construïda sobre el Chagres, creant el llac Alajuela (també conegut amb el nom de llac Madden), procurant així una reserva d'aigua suplementària pel canal.Madden Dam, basant-se en CZ Brats.
Travessa del canal Existeixen moltes maneres de travessar el canal. Al sud, a la costa Pacífica, el Pont de les Amèriques és una gran ruta, oberta el 1962. Aquest pont fou, durant molts anys, l'única manera de travessar el canal. Abans de la seua construcció, el trànsit era realitzat mitjançant un ferri al mateix lloc on modernament hi ha el pont. Més al nord, al nivell de les rescloses de Miraflores, hi ha un pont amb ús de carretera i ferroviari. Obert el 1942, només funciona en absència de trànsit marítim i en l'actualitat s'utilitza en comptades ocasions.Fotografia: L'obertura del pont Miraflores, CZ Brats. Al mateix lloc, un petit pont rotatiu s'integra dins de l'estructura de la resclosa, encara que no s'utilitza gaire tampoc.
El mitjà més recentment habilitat per tal de travessar el Canal és el pont Centenari, situat al damunt del Tall Gaillard, al nord de les rescloses Pedro Miguel. Fou finalitzat el 2004 i obert al trànsit el 2005, disposa de sis vies per a vehicles de carretera.
Per acabar, un darrer pont rotatiu s'integra a les rescloses Gatún, utilitzable únicament quan les rescloses són tancades, amb una capacitat molt limitada.Imatge del pont de les rescloses a Gatún, canalmuseum.com.