Julio de Lasarte Pessino (Trubia, 18 d'agost de 1862 - Barcelona, 8 d'agost de 1932). Capità de Cavalleria de l'Exèrcit espanyol. Es va casar el 1881 amb Mercedes Ronzart Moré i van tenir dos fills: Emili i Maria Teresa. Fou cosí del pintor Erasme de Lasarte i de Janer i de l'escriptor Josep Maria de Lasarte i de Janer, i net de l'industrial Erasme de Janer i de Gònima.
Biografia El "Fitxer Lasarte", pàgina 90. va ser creat oficiosament la primavera de 1919 pels empresaris somatents de Barcelona i el seu radi, en una casa del carrer Diputació, sota la direcció de diversos afiliats i dos inspectors de policia (probablement els agents Molina i Manuel Bravo Portillo), que cobraven 500 pessetes mensuals d'aquests patrons a través de la Comandància General de Somatents., pàgina 81: Lasarte actuaba por esos años de "correveidile" del Somatén. Incloia tota mena de confidències i informacions que permetessin la repressió i l'eliminació de tota mena d'"elements subversius".
Quan el desembre de 1922 fou nomenat cap de policia de Barcelona Hernández Malillos, aquest nomenà com a ajudants a Fernández Valdés i Julio de Lasarte.
Com a capità de la Guàrdia Civil, va reunir el que havia quedat de la banda de Koënning per formar el seu grup de confidents. Estava vinculat a altres policies com Padilla i Alix, implicats en assassinats quan Martínez Anido era governador civil de Barcelona.
Referències
Bibliografia , Pere, Los archivos del terrorismo blanco. El fichero Lasarte. Las Ediciones de la Piqueta; 1978. . (Editat originalment a Ariel, 1931). , Eduardo i , Fernando. La defensa armada contra la revolución. CSIC. Madrid, 1995. . , Eduardo. El máuser y el sufragio: orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, 1999. , Maria Amàlia. L'anarquisme i les lluites socials a Barcelona 1918-23. La repressió obrera i la violència. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. . , Ramón J. (edició a càrrec de , José Francisco). Proclamación de la sonrisa. Ensayos. Prensas Universitarias de Zaragoza, 2005. . Article publicat a La Libertad el 12 d'agost de 1932 en ocasió de la mort del capità Lasarte, amb el títol de Terror Blanco, pàgines 123 a 127.
Enllaços externs
Dr. Eduardo Ruiz Tosaus, "El caso Savolta: entre realidad y ficción".
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Persones d'Oviedo Categoria:Militars asturians Categoria:Militars barcelonins contemporanis