John Gavin Malkovich o John Malkovich (Christofer, Illinois, 9 de desembre de 1953) és un cèlebre actor, director, productor de teatre i cinema estatunidenc.

Dades personals L'avi de Malkovich era croata desplaçat als Estats Units. El seu pare Daniel va ésser molt polifacètic (escriptor, periodista, fotògraf), destacant en el seu treball en la conservació del patrimoni arquitectònic i natural. La seva mare Joanne era editora d'un diari local a Benton (Illinois), on John va passar la seva infància. En el seu moment, va passar per la Universitat de l'Estat d'Illinois, sense acabar els estudis i decantant-se definitivament pel teatre i, més tard, pel cinema.

Va estar unit, en un primer matrimoni, amb l'actriu americana Glenne Headly de 1982 a 1988. Posteriorment, el 1989, es va casar amb la seva actual esposa Nicolette Peyran, assistent de direcció amb qui va coincidir en el rodatge dEl cel protector. Tenen una filla, Amadine, nascuda el 1990, i un fill, Lowry, nascut el 1992.

Gran entusiasta de la cultura mediterrània, ha viscut durant molts anys a la Provença i visita Catalunya assíduament essent un admirador de l'arquitectura modernista i gran expert en la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol, sobre el qual va pronunciar una conferència al MNAC de Barcelona el 17 de juliol de 2002.

Teatre Els seus inicis professionals van ésser en el teatre a Chicago on va col·laborar a la fundació de la companyia Steppenwolf Theatre, nom que van prendre de la novel·la de Hermann Hesse, El llop estepari. La seva connexió amb la companyia es mantindrà al llarg de tota la seva carrera amb etapes més intenses o menys en funció dels seus altres projectes. A Chicago hi va treballar de 1976 a 1982, fent de tot, des d'actor, guionista, director, productor, il·luminador, encarregat de vestuari, decorats o, fins i tot, cap de premsa. El 1982 passà a Nova York amb algunes produccions de la seva companyia i el 1984 debutà a Broadway amb l'adaptació de La mort d'un viatjant, d'Arthur Miller, amb Dustin Hoffman. Posteriorment, el 1985, se'n va fer una versió per a televisió, amb la qual Malkovich va guanyar un premi Emmy.

Malgrat que té una producció cinematogràfica notable i n’és la seva faceta més coneguda, ha treballat més en el teatre que a la pantalla gran. Ha voltat per tot el món i, de tant en tant, ha tornat a Chicago amb la seva companyia de sempre.

El setembre de 2004 va estrenar al teatre Victòria de Barcelona l'obra Hysteria, de Terry Johnson, que recrea una trobada entre Sigmund Freud i Salvador Dalí. L'actor principal era Abel Folk, que ja havia estat a les ordres de Malkovich a la pel·lícula Passos de Ball, el 2002.

El maig de 2010 va anar al Teatre Metropol (Tarragona), a fer dos representacions de l'obra The Infernal Comedy. En les dues actuacions no hi havia seients buits al Metropol. John Malkovich va participar en una taula rodona durant l'estada a Tarragona sobre l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (arquitecte del Metropol), Malkovich es va declarar gran admirador seu.

Cinema Pel que fa a la seva relació amb el setè art, després de petits papers, va entrar per la porta gran del cinema amb Un lloc en el cor, de Robert Benton, el 1984, que li va valer una nominació als Oscar i el premi de la crítica al millor actor de repartiment. Va repetir aquest premi l'any següent amb Els crits del silenci, de Roland Joffé.

Es va consagrar a la primera línia el 1987, aprofitant l'oportunitat que li va oferir Steven Spielberg a L'imperi del sol. Aquest mateix any va tenir un altre treball remarcable a la pel·lícula de Paul Newman, El zoo de vidre.

Però, probablement, el paper que li va atorgar més popularitat fou el del cínic vescomte de Valmont de Les amistats perilloses, de Stephen Frears, amb Glenn Close, Michelle Pfeiffer i Uma Thurman, que fou estrenada el 1988.

Després va treballar amb Bernardo Bertolucci, el 1990, a El cel protector. Amb Woody Allen va rodar Ombres i boira el 1992. El 1994, pel seu treball a A la línia de foc, de Wolfgang Petersen, on feia anar de corcoll Clint Eastwood, va rebre una altra nominació a l'Oscar.

El 1998 va rebre el Premi Donostia del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.

El 1999 va participar, parodiant-se a si mateix, a Com ésser John Malkovich, de Spike Jonze.

La seva filmografia és extensa i d'alta qualitat. Ha abordat també el camp de la producció, amb una dotzena de títols. El 2002 va debutar com a director amb Passos de ball, que estava inspirada en el líder del grup terrorista peruà Sendero Luminoso i va comptar amb Javier Bardem com a protagonista.

Filmografia 1981. American Dream. (per a TV) 1981. Word of Honor. (per a TV) 1983. Say Goodnight, Gracie. (per a TV) 1984. American Playhouse. (per a TV) 1984. En un racó del cor (Places in the Heart) Dir.: Robert Benton 1984. Els crits del silenci. Dir.: Roland Joffé 1985. La mort d'un viatjant (Death of a Salesman). Dir.: Volker Schlondorff 1985. Eleni (Eleni). Dir.: Peter Yates 1986. Rocket to the Moon. (per a TV) 1986. Santabear's First Christmas. (veu, per a TV) 1987. Empire of the Sun (L'imperi del sol). Dir.: Steven Spielberg 1987. Making Mr. Right (Fabricant l'home perfecte). Dir.: Susan Seidelman 1987. Santabear's High Flying Adventure. (veu, per a TV) 1987. The Glass Menagerie (El zoo de vidre). Dir.: Paul Newman 1988. Les amistats perilloses (Dangerous Liaisons). Dir.: Stephen Frears 1988. Més enllà de l'ambició (Miles from Home). Dir.: Gary Sinise 1989. Saturday Night Live. (per a TV) 1990. The Sheltering Sky (El cel protector). Dir.: Bernardo Bertolucci 1991. Old Times. (per a TV) 1991. Queens Logic (La lògica de Queens). Dir. Steve Rash 1991. Objecte de seducció (The Object of Beauty). Dir.: Michael Lindsay Hogg 1992. Jennifer Eight (Jennifer 8). Dir.: Bruce Robinson 1992. Homes i ratolins (Of Mice and Men). Dir .: Gary Sinise 1992. Shadows and Fog (Ombres i boira). Dir.: Woody Allen 1993. Saturday Night Live. (per a TV) 1993. Viuen (Alive). (narrador) 1993. In the Line of Fire (A la línia de foc). Dir.: Wolfgang Petersen 1994. Heart of Darkness. (per a TV) 1995. Al di là delle nuvole (Més enllá dels núvols). Dir.: Michelangelo Antonioni i Wim Wenders 1995. El convent (O Convento). Dir.: Manoel de Oliveira 1996. Der unhold (L'ogre). Dir.: Volker Schlondorff 1996. Mary Reilly (Mary Reilly). Dir.: Stephen Frears 1996. Mulholland Falls (La brigada del barret). Dir.: Lee Tamahori 1996. The Portrait of a Lady (Retrat d'una dama). Dir.: Jane Campion 1997. Con Air (Con Air). Dir.: Simon West 1998. Rounders. Dir.: John Dahl 1998. The Man in the Iron Mask (L'home de la màscara de ferro). Dir.: Randall Wallace 1999. Being John Malkovich (Com ésser John Malkovich). Dir.: Spike Jonze 1999. Ladies Room. 1999. Le temps retrouvé (El temps retrobat). Dir.: Raoul Ruiz 1999. RKO 281 (RKO 281). Dir.: Benjamin Ross 1999. Joana d'Arc (The Messenger: The Story of Joan of Arc). Dir.: Luc Besson 2000. 'Les Misérables (minisèrie per TV). 2000. Shadow of the Vampire (L'ombra del vampir). Dir.: E. Elias Merhige 2001. Hotel. 2001. Je rentre à la maison (Torno a casa). Dir.: Manoel de Oliveira 2001. Knockaround Guys. Dir.: Brian Koppelman i David Levien 2001. Les âmes fortes (Les ànimes fortes). Dir.: Raoul Ruiz 2002. Hideous Man. (narrador) 2002. Napoléon (minisèrie per TV). 2002. Ripley's Game (El joc de Ripley). Dir.: Liliana Cavani 2002. The Dancer Upstairs (Passos de ball). Dir.: John Malkovich 2003. Johnny English (Johnny English). Dir.: Peter Howitt 2003. Um Filme Falado (Una pel·lícula parlada). Dir.: Manoel de Oliveira 2004. The Libertine (El llibertí). Dir.: Laurence Dunmore 2005. Colour Me Kubrick. A True...ish Story (Digueu-me Kubrick). Dir.: Brian W. Cook 2005. The Hitchhiker's Guide to the Galaxy (Guía de l'autostopista gal·làctic). Dir.: Garth Jennings 2006. Art School Confidential (L'art de la seducció). Dir.: Terry Zwigoff 2006. Eragon (Eragon). Dir.: Stefen Fangmeier 2006. Klimt (Klimt). Dir.: Raoul Ruiz 2006. The Call (curtmetratge) 2007. Beowulf (Beowulf, la llegenda). Dir.: Robert Zemeckis 2007. Drunkboat (Drunkboat).Dir.: Bob Meyer 2007. Gardens of the Night (Jardins de la nit). Dir.: Damian Harris 2007. In Tranzit (De pas). Dir.: Tom Roberts 2008. Afterwards (Afterwards). Dir.: Gilles Bourdos 2008. Burn After Reading (Cremar després de llegir). Dir.: Ethan i Joel Coen 2008. Changeling (L'intercanvi). Dir.: Clint Eastwood 2008. Disgrace (Desgràcia). Dir.: Steve Jacobs 2008. Love and Virtue (Amor i virtut). Dir.: Raoul Ruiz 2008. The Great Buck Howard (El gran Buck Howard). Dir.: Sean McGinly 2008. The Mutant Chronicles (Les cròniques mutants). Dir.: Simon Hunter 2011. Transformers: Dark of the Moon. Dir.: Michael Bay 2013. Una educació siberiana. Dir.; Gabriele Salvatores 2014. Crossbones. (sèrie)CASTELLVÍ, Albert, ''John Malkovich es converteix en Barbanegra en una nova sèrie'', Diari Ara, 28/4/2014 2015. 100 Years: The Movie You Will Never See 2018. Els assassinats de l'abecedari (minisèrie per TV). 2021. El supervivent (The Survivalist) 2022. El riu de la ira (Savage Salvation)

Referències

Enllaços externs

Biografia a ElCriticón Dossier a Yahoo!Cine

Categoria:Actors de cinema d'Illinois Categoria:Actors de sèries de televisió d'Illinois Categoria:Actors de teatre d'Illinois Categoria:Directors de cinema d'Illinois Categoria:Directors de teatre estatunidencs Categoria:Productors de cinema d'Illinois Categoria:Productors teatrals estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal d'Illinois Categoria:Alumnes de la Universitat d'Illinois Oriental Categoria:Actors estatunidencs del segle XXI Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX