El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan calgui.
Cal destacar, a més de les diferents polítiques reguladores i conciliadores a escala internacional, l'establiment del patró or/dòlar. Aquest patró equiparava el valor de les divises a una certa quantitat de dòlars (tal com es fa en l'actualitat) però sempre a un tipus fix (és a dir, en aquells anys no hi havia variacions en aquest aspecte entre els països regulats pel Fons Monetari Internacional). Aquesta mesura, que és una de les causes primeres de la creació del Fons Monetari Internacional, es mantindria en vigor fins a la crisi de 1973, quan va ser derogada la clàusula que regia les regulacions monetàries en aquest aspecte.
El Fons Monetari Internacional forma part dels organismes especialitzats de les Nacions Unides, essent una organització intergovernamental que compta amb 187 membres. Actualment té la seu a Washington DC i la seva directora gerent és la francesa Christine Lagarde, des del 28 de juny de 2011, any en què va substituir el també francès Dominique Strauss-Kahn, el qual va renunciar després d'haver estat acusat d'agressió sexual.
Aquesta institució i el Banc Mundial es coneixen com les Institucions de Bretton Woods, que es van crear a partir dels Acords de Bretton Woods.
Organització i propòsit El Fons Monetari Internacional es descriu com "una organització de 190 països que treballen per a promoure la cooperació monetària global, assegurar l'estabilitat financera, promoure l'ocupació i el creixement econòmic sostenible, i reduir la pobresa". De tots els membres de l'ONU només Corea del Nord, Cuba, Liechtenstein, Tuvalu i Nauru han escollit no pertànyer-hi, o estan integrats i representats per altres països.
Part de la seva missió ha estat donar suport als països que experimenten dificultats econòmiques. Els estats membres amb problemes en la balança de pagaments poden sol·licitar ajuda en forma de préstecs i/o administració de l'economia. Els països que són ajudats han de realitzar certes reformes econòmiques imposades per l'FMI, "per evitar que es repeteixi la situació", cosa que sovint ha estat fortament criticada, especialment pels moviments antiglobalització.
El Fons Monetari Internacional té com unitat monetària de càlcul el Dret Especial de Gir. El DEG és un actiu de reserva internacional creat el 1969 per l'FMI per complementar els actius de reserva existents dels països membres. Els DEG són assignats als països membres amb relació a les seves quotes a l'FMI. Igualment, el DEG s'usa en molts altres organismes internacionals, particularment en les institucions de Bretton Woods o en els préstecs que aquestes atorguen a tercers països. El seu càlcul es basa en una cistella de monedes fonamentals del món. Inicialment, el valor del DEG, es defineix com el valor equivalent a 0,888671 grams d'or fi, que era l'equivalent d'un dòlar americà, moneda de referència del sistema de canvis internacional. Quan el sistema de Bretton Woods cau, el 1973, el DEG adopta la seva forma moderna, pel càlcul de la qual s'usen les monedes més presents en el mercat de canvis internacional: el dòlar d'EUA, l'euro, la lliura esterlina i el ien japonès. El valor del DEG en dòlars estatunidencs es publica diàriament a la pàgina web de l'organisme, en funció dels tipus de canvi (cotitzacions) de les diverses monedes en dòlars al migdia a la borsa de Londres.
Un altre objectiu és promoure la cooperació internacional en temes monetaris internacionals i facilitar el moviment del comerç a través de la capacitat productiva.
Des de la seva fundació promou l'estabilitat canviària i règims de canvi ordenat a fi d'evitar depreciacions canviàries competitives, facilita un sistema multilateral de pagaments i de transferències per a les transaccions, tractant d'eliminar les restriccions que dificulten l'expansió del comerç mundial. Així mateix, assessora els governs i als bancs centrals en el desenvolupament de sistemes de comptabilitat pública.
D'acord amb l'article I del Conveni constitutiu de l'FMI, els objectius del Fons Monetari Internacional són:
Fomentar la cooperació monetària internacional per mitjà d'una institució permanent que serveixi de mecanisme de consulta i col·laboració en qüestions monetàries internacionals. Facilitar l'expansió i el creixement equilibrat del comerç internacional, contribuint així a assolir i mantenir alts nivells d'ocupació i d'ingressos reals i a desenvolupar els recursos productius de tots els països membres com a objectius primordials de política econòmica. Fomentar l'estabilitat en els intercanvis de divises, procurar que els països membres mantinguin règims de canvis ordenats i evitar depreciacions canviàries competitives. Facilitar l'establiment d'un sistema multilateral de pagaments per les transaccions corrents que es realitzen entre els països membres, i eliminar les restriccions canviàries que dificulten l'expansió del comerç mundial. Infondre confiança als països membres posant a la seva disposició temporalment i amb les garanties adequades els recursos generals del Fons, donant-los així oportunitat que corregeixin els desequilibris de les seves balances de pagaments sense recórrer a mesures pernicioses per a la prosperitat nacional o internacional. D'acord amb els punts anteriors, Escurçar la durada i disminuir el grau de desequilibri de les balances de pagaments dels països membres.
Història El Fons Monetari Internacional es va crear per mitjà de les Nacions Unides. La idea es va originar després d'una conferència internacional de Finances al poble de Bretton Woods, part del municipi de Carroll (Nou Hampshire), als Estats Units, el 22 de juliol, 1944, que van desembocar en els Acords de Bretton Woods, si bé el seu funcionament fou esbossat anteriorment en el Pla White. Els articles de l'acord van entrar en vigor el 27 de desembre, 1945, i l'organització es va fer realitat el maig de 1946, com a part d'un pla de reconstrucció posterior a la Segona Guerra Mundial, i va començar a realitzar operacions financeres l'1 de març, 1947.
Originàriament, l'FMI es va crear com un fons a curt termini per a l'estabilització de les taxes de canvi durant 1945-1971. Després de la fi dels sistemes de canvi fixos en els anys setanta, la seva funció va canviar. Amb l'arribada del neo-liberalisme a les polítiques econòmiques dels Estats Units i Europa Occidental, el FMI ara assisteix a les nacions deutores amb problemes per complir amb els dèficits de les balances de pagaments sota la condició que aquests països han d'emprendre reformes congruents amb el neo-liberalisme i l'economia clàssica. Hi ha hagut moltes crítiques sobre les reformes, i certs economistes creuen, per exemple, que la crisi argentina del 2001 va ser provocada per elles.
El nou ordre econòmic proposat pel representant americà Harry Dexter White reposava sobre tres regles:
Cada Estat havia de definir la seva moneda respecte a l'or, o al dòlar americà ell mateix convertible en or. Se'n desprenia per a cada moneda una paritat oficial en or o en dòlar (sistema dit de «patró de canvi-or» o «gold excanvi estàndard»). El valor de les monedes sobre el mercat dels canvis no havia de fluctuar més que en un marge d'1% respecte a la seva paritat oficial. Cada Estat estava encarregat de defensar aquesta paritat procurant equilibrar la seva balança de pagaments.
El paper del sistema monetari internacional és promoure l'ortodòxia els diners per mantenir un entorn propici per al desenvolupament del comerç internacional, mentre que la concessió de préstecs als països en crisi amb el context de la reconstrucció de la postguerra. El Fons Monetari Internacional és més o menys complementari a altres grans institucions econòmiques creades en el moment: el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament (també conegut com a Banc Mundial) es va establir al mateix temps que el Fons Monetari Internacional, i el GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç), signat poc després.
Durant les negociacions de Bretton Woods, el representant britànic, l'economista John Maynard Keynes, va voler crear una molt més important, un veritable Banc Mundial per tal d'emetre una moneda internacional, el "Bancor". Aquesta proposta va ser rebutjada. Que hauria significat per als Estats Units una pèrdua de sobirania en relació amb una institució internacional i que han impedit gaudir de la posició dominant del dòlar dels EUA en el moment.
En 2025, 86 països devien a l'FMI 162.000 milions de dòlars, dels quals tres representen la meitat del total i entre els 10 països principals deuen el 73%. L'Argentina amb 57.000 milions de dòlars és el país que més deu, seguit d'Ucraïna amb 14.000 milions de dòlars i Egipte amb 9.000 milions de dòlars.
L'FMI en virtut de les institucions de Bretton Woods Funcionament El paper del Fons Monetari Internacional ha sigut el d'intentar de garantir el correcte funcionament del sistema monetari de Bretton Woods. Quan alguns països no han pogut arribar a mantenir el valor de la seva moneda en el rang d'1% previst pels acords de 1944, que podria utilitzar l'avaluació o revalorització en el seu cas. Si els seus ajustos monetaris han de ser per sobre del 10%, llavors han d'obtenir l'aprovació prèvia de l'organització.
En un intent per evitar aquesta situació, el Fons Monetari Internacional té un paper d'intermediari financer entre els Estats membres. Cada Estat haurà de pagar a l'organització una suma determinada, anomenada shares i l'import es determina pel seu poder econòmic, mesurat pel mateix PIB i per la importància del seu comerç exterior. 25% d'aquesta quota ha de ser pagada en or, i la resta en moneda nacional. En cas de desequilibri en la seva balança de pagaments podria posar en perill l'equilibri monetari en el mercat de divises, cada país membre pot obtenir automàticament el 25% de la seva quota (dret de gir), permetent suport, mitjançant la compra de la seva moneda. Si l'FMI ho considera necessari, pot donar a aquest país de fins a 125% de la seva quota. Els seus préstecs estan destinats a permetre que Bancs Centrals per a la defensa de les seves monedes en el mercat de divises.
La concessió d'aquests fons està subjecta a les condicions i el país candidat ha de comprometre's en una política d'ajustament assessorats per l'organització per abordar les causes de la depreciació de la seva moneda.
L'FMI també treballa amb un sistema electoral de majoria, on els vots són ponderats per l'import de la quota. Així que en els seus inicis, els Estats Units tenen el 25% de la votació. Els Estats Units també són els únics amb dret de vet dins de l'organització.
Cal remarcar de què en un sistema d'aquest tipus, només els Estats Units no han de preocupar-se, a priori, el preu de la seva moneda, ja que actua com una norma. Així doncs, els Estats Units podrien experimentar importants dèficits sense estar subjecte a les observacions de l'FMI.
Primeres propostes de reforma