Un placebo és qualsevol mena de medicament o altre tipus de tractament que s'administra com a teràpia, però que no té cap valor curatiu real, excepte per l'efecte psicològic que pugui provocar, anomenat popularment «efecte placebo».
L'efecte placebo és precisament l'efecte curatiu promogut a partir de l'administració d'un placebo. Atès que del placebo no se n'espera cap efecte fisiològic, els canvis en l'estat de salut de la persona que el pren són atribuïbles a altres causes com ara l'efecte psicològic que té l'administració d'un medicament sobre el malalt. De fet, l'efecte terapèutic pot ser veritablement significatiu en molts casos.
Els detractors de les anomenades medicines alternatives solen argumentar que els suposats èxits d'aquestes pràctiques són deguts només a l'efecte placebo i que no superen una comparació amb un grup control amb un placebo. Les mateixes crítiques s'apliquen a les curacions miraculoses.
Avui en dia, per tal de poder registrar un nou producte farmacèutic per a la seva comercialització cal demostrar que és terapèuticament eficaç més enllà de l'efecte placebo. Això s'aconsegueix habitualment amb assaigs clínics amb dos grups de pacients, un dels quals rep el medicament real, i l'altre rep només un placebo, administrat de la mateixa manera. La comparació de l'evolució clínica dels dos grups pot determinar si el medicament estudiat té realment un efecte terapèutic real i estadísticament significatiu. De vegades, quan la intervenció ho permet, es realitza en forma de «doble cec»; és a dir, que cap dels participants en l'assaig (pacients, metges, infermers, persones que analitzen les dades...) sap quin grup que rep el placebo i quin el medicament. D'aquesta manera s'intenten evitar possibles biaixos en els resultats observats.
Etimologia La paraula placebo és un terme llatí, que significa aproximadament 'agrada', 'complau'. Per exemple, Placebo Domino in regione vivorum, que vol dir «Agrada al Senyor a la terra dels vius», és una de les respostes en el servei de vespres pels difunts de l'Església Catòlica.
Mitologia El terme placebo ve de la litúrgia cristiana. Al , el placebo s'utilitzava com a terme musical: feia referència a un cor fúnebre. El placebo es considerava com una cosa d'esplendor sagrada. Fins al no es va incorporar al lèxic mèdic. http://www.uni-kiel.de/prof-bobert-projekte/Leseproben/Sabine_Bobert_Jesusgebet_und_neue_Mystik_11.pdf
Història El primer que esmentà el placebo en la història fou el filòsof grec Plató. Creia que les paraules tenien poder de curar els malalts. Per això, és correcte donar a un pacient per malalt, perquè dona una sensació que hi ha possibilitats de recuperar-se o que la malaltia que té és molt més greu del que s'imaginava.
El 1785 es va realitzar el primer experiment què va aplicar l'efecte placebo, dirigit pel científic Benjamin Franklin. En aquest moment, va afirmar Franz Anton Mesmer, afirmava que el cos emet una mena de fluid que podria influir en la distància. El rei de França va convocar un comitè que va examinar el seu treball. Consistia en que les dones es creien que estaven davant un hipnotitzador i les sometien a unes preguntes on la resposta només podia ser correcta o incorrecta. Es va demostrar que les dones només pel fet que estiguessin davant un hipnotitzador, les seves respostes canviaven.M. E. Dean: ‘An innocent deception': placebo controls in the St Petersburg homeopathy trial, 1829-1830. In: J R Soc Med. 2006 July; 99(7), S. 375–376. (online)
El 1830 i el 1835 es varen dur a terme dues investigacions més. La primera va qüestionar els productes homeopàtics. Varen fer un experiment on les mostres (en aquest cas persones humanes) varen donar millor tractament amb placebo que amb productes homeopàtics. El del 1835 va ser el primer assaig aleatori, on varen administrar placebo a tothom i miraren quines persones pel simple fet d'haver pres placebo ja mostraven símptomes de millora.George Löhner: Die homöopathischen Kochsalzversuche zu Nürnberg: Als Anhang: Ein Beispiel homöopathischer Heilart. 1835
Els metges dels segles i proporcionaven placebo d'amagats als pacients, ja que llavors el placebo no estava permès. Alguns metges l'utilitzaven perquè no tenien medicaments eficaços per a moltes malalties. Això va fer que al desaparegués, també perquè molts del metges creien que el placebo funciona si només el pacient s'imaginava el dolor.Ray M. Merrill: Introduction to Epidemiology. Jones and Bartlett PUBLISHERS, 2009, . googlebooks preview
Avui en dia, els placebos encara tenen mala reputació, deguda al fet que només es pot explicar de manera psicològica l'efecte d'aquest producte.Carsten Binsack, Hilmar Liebsch, Kristin Raabe, Corinna Sachs: Der Placeboeffekt – Glaube als Medizin? S. 14 bei: Quarks & Co., abgerufen am 25. April 2009
Utilitat clínica El placebo utilitzat sobretot en la medicina, té en compte una sèrie de factors:
Durada L'efecte placebo pot durar molt temps. Depèn de la malaltia que té el pacient. Més de vuit setmanes per al trastorn de pànic,^ Coryell W, Noyes R (1988). "Placebo response in panic disorder". Am J Psychiatry 145 (9): 1138–40. de sis mesos per l'angina de pit^ Boissel JP, Philippon AM, Gauthier E, Schbath J, Destors JM (1986). "Time course of long-term placebo therapy effects in angina pectoris". Eur Heart J 7 (12): 1030–6. i dos anys i mig per l'artritis reumàtica.^ Traut EF, Passarelli EW (1957). "Placebos in the treatment of rheumatoid arthritis and other rheumatic conditions". Ann Rheum Dis 16 (1): 18–22. doi:10.1136/ard.16.1.18. PMC 1006924.
Importància clínica Hrobjartsson i Peter C. Gøtzsche van publicar un estudi l'any 2001Hróbjartsson A, Gøtzsche PC (2001). "Is the placebo powerless? An analysis of clinical trials comparing placebo with no treatment". New England Journal of Medicine 344 (21): 1594–1602. doi:10.1056/NEJM200105243442106. i un estudi de seguiment el 2004,Hróbjartsson A, Gøtzsche PC (2004). "Is the placebo powerless? Update of a systematic review with 52 new randomized trials comparing placebo with no treatment". J. Intern. Med. 256 (2): 91–100. . per qüestionar la naturalesa de l'efecte placebo. Els estudis es van realitzar en dues metanàlisis. Van trobar que en els estudis amb un resultat binari, és a dir, que els pacients van ser classificats com millorats o no millorats, el grup del placebo no va presentar millora estadísticament significativa sobre el grup sense tractament. Els autors van concloure que l'efecte placebo no té «efectes de gran abast clínic» (efectes objectius) i que les millores en el dolor informades pel pacient (efectes subjectius) eren petites i no es podien distingir clarament d'un biaix d'informació. Els placebos no funcionen amb tanta força en els assaigs clínics perquè els subjectes no saben si estan rebent el tractament real o no. Altres autors han argumentat que l'efecte placebo pot demostrar-se de forma fiable en condicions adequades. En 2010 Cochrane actualitzà i revisà sistemàticament els estudis anteriors de Hrobjartsson i Goczsche, amb més de 200 assaigs que van investigar 60 afeccions clíniques.
Els efectes negatius Els placebos poden tenir efectes secundaris negatius associats amb el tractament real.Shapiro AK, Chassan J, Morris LA, Frick R (1974). "Placebo induced side effects". Journal of Operational Psychiatry 6: 43–6. Un exemple d'això es dona amb els que ja han pres un narcòtic, que pot mostrar una depressió respiratòria quan es dona de nou en la forma d'un placebo. Els símptomes d'abstinència també poden ocórrer després del tractament amb placebo.^ Benedetti F, Amanzio M, Baldi S, Casadio C, Cavallo A, Mancuso M, Ruffini E, Oliaro A, Maggi G (1998). "The specific effects of prior opioid exposure on placebo analgesia and placebo respiratory depression". Pain 75 (2-3): 313–9.
Tots aquests símptomes negatius es diuen resposta nocebo. L'efecte nocebo és un contrast amb l'efecte placebo. És el conjunt de totes les reaccions negatives que no són atribuïbles als efectes primaris o secundaris del tractament. La resposta nocebo és indistingible de les reaccions d'intolerància, com les al·lèrgies causades per certs ingredients (excipients farmacèutics) del placebo.
Símptomes i malalties miniatura|esquerra|Quatre placebos L'efecte placebo es produeix amb més força en algunes malalties que en altres. Un estudi va determinar que l'efecte que produeix un placebo és més probable que es trobi en els aspectes perifèrics dels processos de la malaltia. Dylan Evans ha suggerit que els placebos treballen millor en condicions com ara el dolor, les úlceres, la depressió…Evens, D. (2003) Placebo: The belief effect. HarperCollins
Dolor Segons uns estudis, els placebos analgèsics tindrien més possibilitats de funcionar quan més fort és el dolor.Levine JD, Gordon NC, Bornstein JC, Fields HL. (1979) Role of pain in placebo analgesia. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 76:3528-31. Un estudi va determinar que el dolor provocat per una intervenció quirúrgica on s'havia extret el tercer molar a un pacient, al qual després se li va injectar una solució salina i se li va dir que era un potent analgèsic, feia el mateix efecte que una dosi entre 6 i 8 mil·ligrams de morfina.
Depressió El 1998, una metanàlisi d'antidepressius, va descobrir que el 75% de l'eficàcia de la medicació antidepressiva es deu a l'efecte placebo i altres efectes no específics, més que al mateix medicament.Kirsch, I. Sapirstein, G. (1998) Listening to Prozac but hearing placebo: A meta-analysis of antidepressant medication. Prevention & Treatment. 1, ArtID 2a abstract Més tard, el metanàlisi va incloure dades d'assaigs no publicades fins ara, on la diferència global entre el fàrmac i el placebo no és significativa, excepte en els casos de depressió molt extrema.Kirsch, I., Deacon, B. J., Huedo-Medina, T. B., Scoboria, A., Moore, T. J., & Johnson, B. T. (2008). Initial severity and antidepressant benefits: A meta-analysis of data submitted to the Food and Drug Administration. PLoS Medicine, 5(2). Retrieved from http://medicine.plosjournals.org/perlserv/?request=get-document&doi=10.1371/journal.pmed.0050045 En el 2002, un article publicat al Washington Post titulat «Contra la depressió, una píndola de sucre és difícil de superar», va resumir la investigació de la següent manera: «En la majoria dels assaigs portats a terme per les companyies farmacèutiques en les últimes dècades, les pastilles de sucre ho han fet igual —o millor que— els antidepressius».
Úlceres gàstriques i duodenals Un estudi d'assaigs controlats amb placebo, per al tractament d'úlceres gàstriques o duodenals van trobar que, en molts casos, els tractaments amb placebo eren tan eficaços com tractaments amb fàrmacs. Dels 1.692 pacients tractats, el 76% dels 916 tractats amb un fàrmac van ser «curats», i el 48% dels 776 tractats amb placebo van ser «curats».
Síndrome de fatiga crònica S'havia suposat que les taxes de resposta al placebo en pacients amb síndrome de fatiga crònica (SFC) eren inusualment altes, «almenys del 30% al 50%», a causa de la informació subjectiva dels símptomes i la naturalesa fluctuant de la malaltia. D'acord amb una metanàlisi i contràriament a la saviesa convencional, la taxa de respostes favorables en el grup del placebo va ser només del 19,6%. Els autors ofereixen possibles explicacions per aquest resultat: el CFS és àmpliament conegut per ser difícil de tractar, la qual cosa podria reduir les expectatives de millora. En el context de l'evidència que mostra que els placebos no tenen efectes clínics amb comparació amb cap fàrmac, una baixa taxa de remissió espontània de CFS podria contribuir a reduir les taxes de millora en el grup placebo.
Mecanisme