Lambigüitat és un fenomen lingüístic que es dona quan en una construcció no és clar el seu significat. És a dir, un enunciat (una oració, un text) és ambigu quan és susceptible de dues o més interpretacions.Diccionario de lingüística moderna. Alcaraz Varó i Martinez Linares 19979 p.1 Pot ser deguda a una construcció sintàctica poc clara (per exemple, en la frase «Passejava amb el nen cantant» no és clar qui canta dels dos) o a la polisèmia o homonímia pròpia de determinades paraules (en un cas extrem, es parla de mots bagul o comodí, que poden tenir molts sentits). L'ambigüitat només es pot resoldre pel context, que atorga més probabilitat a un significat per sobre dels altres possibles, i per això s'estudia sobretot des de la pragmàtica.

Ambigüitat lèxica Ambigüitat en forma de morfema o paraula. Es dona quan, en un diccionari o lèxic, es permet més d'una interpretació per a un sol mot. Presenta problemes de comprensió al receptor, l'única solució és recórrer al context o a la situació. Es dona quan una mateixa paraula admet dos o més significats diferents.

Homonímia Les paraules tenen el mateix so, però els seus significats són diferents. Hi ha una coincidència gràfica de dues o més paraules que tenen significats diferents.

Banc: establiment públic de crèdit, constituït en societat per accions. Banc: seient, amb respatller o sense, en què poden asseure's diverses persones. Banc: establiment mèdic on es conserven i emmagatzemen òrgans, teixits o líquids fisiològics humans per cobrir necessitats quirúrgiques, d'investigació, etc. Banc: conjunt de peixos que van plegats en gran nombre.

Per exemple, l'oració han posat un banc nou a la plaça pot tenir dues interpretacions, segons la interpretació que s'assigne al mot polisèmic banc: «han posat un seient nou a la plaça», o bé, «han posat una institució financera a la plaça».

gat: mamífer carnívor de la família dels fèlids, digitígrad, domèstic, amb cap rodó, llengua molt aspra, potes curtes i pelatge espès, suau, de color blanc, gris, marró, vermellós o negre. gat: màquina que serveix per aixecar grans pesos a poca altura.

Per exemple, l'oració hi havia un gat sota l'automòbil pot tenir dues interpretacions, ja que el gat es pot tractar de «la màquina per a alçar l'automòbil per a reparar-lo», o bé, es pot tractar d'«un animal a sota de l'automòbil».

Homòfon Paraules que es pronuncien igual però l'escriptura i els significats de les quals són diferents. Ball/vall: en què "ball" fa referència a la dansa i "vall" és una zona enclotada entre dues muntanyes. Bola/vola: en què "bola" fa referència a una pilota, mentre que "vola" fa referència a la tercera persona del present del verb 'volar'.

Homògraf Paraules que tenen la mateixa escriptura i pronunciació, encara que els seus significats són diferents.

deu substantiu que significa un aflorament d'aigua una desena (nombre) 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb deure.

Ambigüitat estructural Es dona en una oració o frase quan té dos o més significats a causa de l'estructura, ja sigui per l'agrupament o la diferent funció gramatical.

Ambigüitat d'agrupament Oració que té dues estructures possibles:

Què vols, galetes o pa de la tia Pepa? → Les galetes i el pa són tots dos de la tia Pepa o només el pa és de la tia Pepa.

Va veure un home en un vaixell amb una ullera de llarga vista → L'home portava una ullera de llarga vista o el va veure mitjançant una ullera de llarga vista.

Ambigüitat funcional Es dona quan una paraula o frase completa dues o més relacions gramaticals; els morfemes i grups són iguals per a ambdós significats:

"La crítica de Riba", en què Riba pot ser-ne el crític o el criticat.

Referències

Categoria:Lexicologia