Este article és sobre el municipi de l'Alcalatén, per al dels Serrans vegeu Figueroles de Domenyo

Figueroles és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló. Fita amb els municipis de Llucena, Les Useres, Costur i L'Alcora.

Geografia El terme municipal és travessat pel riu Llucena. El paisatge és muntanyós i típicament mediterrani, de bosc baix i camps d'oliveres i ametlers. Té una altitud mitjana és de 370 msnm i hi predomina el clima mediterrani.

Història Va pertànyer a la Tinença de l'Alcalatén. Després de la conquesta cristiana, Jaume I (1208-1276) concedí el domini jurisdiccional, cap al 1233, a Ximeno II d'Urrea, qui l'havia pres; continuà el senyoriu dins la família, que reuní posteriorment el títol de comtes d'Aranda, fins a l'extinció dels senyorius en 1818. En 1602 es constituí com a parròquia i l'any 1726 va segregar-se de Llucena i es convertí en un municipi independent.

Economia L'activitat principal del municipi és la indústria taulellera, i les activitats terciàries i agrícoles hi tenen menor entitat. S'hi cultiven ametles, olives i hortalisses.

Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Alcaldia Des de 2003 l'alcalde de Figueroles és Luis Gregori Herrando, de Partit Popular (PP).

Demografia La població figuerolenca ha fluctuat durant el segle XX amb tendència a la baixa. La seua indústria ceràmica ha conegut un cert auge que, a partir de l'expansió de la de l'Alcora, no sols ha aconseguit aturar la pèrdua de població sinó que esta va augmentar moderadament en els anys del boom econòmic.

A data de 2022, Figueroles tenia 518 habitants (INE).

Monuments miniatura|Església de Sant Mateu Casa dels col·legials. Del , és la casa dels senyors del poble. Ermita i calvari. Església de Sant Mateu. Del , construïda sobre altra anterior, d'un barroc rural i d'una sola nau amb capelles laterals. S'hi conserva una bona col·lecció de retaules en fusta del , originals, així com llenços interessants: d'Ànimes (mal conservat, d'escola valenciana del ), Crucifix amb la Verge, Sant Joan i la Magdalena als costats (també del ), i Sant Bernat (de 1667, possiblement de Jeroni Jacint Espinosa).

Festes i celebracions Dia del Crist. El primer dilluns als cinquanta dies de Pasqua. Sant Antoni. El 17 de gener. Sant Mateu. El 21 de setembre.

Referències

Enllaços externs

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .

Categoria:Municipis de l'Alcalatén