Interlingue o occidental (anomenat així entre 1922-1947) és una llengua artificial creada per Edgar von Wahl, un dels primers esperantistes. Von Wahl va néixer a Olviópol, avui Ucraïna i llavors província de l'Imperi Rus, dins d'una família de llengua alemanya. Tenia, com es pot veure, bons motius per a ser un dels pioners de l'esperanto, i els seus consells van ser seguits per Zamenhof. Sense formació acadèmica específica, tenia instint lingüístic.
Oficial de la marina de guerra, va optar pel bàndol tsarista en la Revolució de 1917. Després del triomf dels soviets, es va exiliar a França, canviant el seu cognom per De Wahl.
Descontent amb l'esperanto, va decidir crear el seu propi projecte, al qual anomena occidental. Publica el 1922 el seu projecte de llengua. Formula la regla de Wahl. Va aconseguir reunir un petit grup de seguidors, que continuà editant la revista Cosmoglotta fins als anys 1950.
El 1949 van decidir canviar el nom pel dinterlingue (no interlingua, nom usat per Peano per al seu "Latino sine flexione", i també per Alexander Gode en el projecte de l'IALA de 1953). No obstant això, l'associació no va tornar a donar senyals de vida fins a la dècada dels anys 1990, a través d'Internet.
Història i activitat Començaments Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden veure's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va començar a publicar en 1922 a Tallinn, Estònia sota el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals sota el nom d'auli (de "llengua auxiliar" en anglès, auxiliary language), la qual va usar entre 1906 i 1921 i es va guanyar el sobrenom de "proto-occidental". Durant el desenvolupament de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:
De Wahl també es va escriure sovint amb el matemàtic italià i creador del Latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seva selecció de vocabulari internacional, escrivint que:
Després del seu anunci en 1922, Occidental estava gairebé complet. De Wahl no va tenir la intenció d'anunciar l'idioma durant alguns anys però després de sentir que la Societat de Nacions (SDN) havia començat una recerca sobre la qüestió d'un idioma internacional, va decidir accelerar la seva publicació i després de rebre una resposta favorable l'any anterior del Sotssecretari General Nitobe Inazō de SDN, que havia adoptat una resolució sobre el tema en 19215. La primera publicació coneguda en Occidental, un fullet titulat Transcendent Algebra de Jacob Linzbach, va aparèixer poc abans del debut de Kosmoglott.
L'occidental va començar a reunir seguidors a causa de la seva llegibilitat, malgrat una completa falta de gramàtiques i diccionaris. Dos anys més tard, en 1924, de Wahl va escriure que s'estava comunicant amb unes 30 persones "en bon occidental" malgrat la falta de material d'aprenentatge. Dues societats idistes es van adherir a l'occidental en el mateix any, una a Viena (Àustria) anomenada IdoSocieto Progreso (rebatejada com Societé Cosmoglott Progress) i Societo Progreso en Brno (Txecoslovàquia), que va canviar el seu nom a Federali (Federation del amicos del lingue international). El primer diccionari, Radicarium Directiv, una col·lecció d'arrels occidentals i els seus equivalents en vuit idiomes, es va publicar a l'any següent.
Kosmoglott també va ser un fòrum per a altres idiomes planejats, si bé encara estava escrit principalment en occidental. Fins a 1924, la revista també va estar afiliada a l'Academia pro Interlingua, que promovia el Llatí sine flexioni de Peano. El nom es va canviar a Cosmoglotta en 1927 quan va començar a promoure oficialment l'occidental en lloc d'altres idiomes, i al gener l'oficina editorial i administrativa de la revista es va traslladar al barri de Mauer a Viena, ara part de Liesing. Gran part de l'èxit inicial de l'occidental en aquest període va provenir de la nova ubicació central de l'oficina, juntament amb els esforços d'Engelbert Pigal, també d'Àustria, l'article dels quals Li Ovre de Edgar de Wahl ("L'obra d'Edgar de Wahl") va generar interès en l'occidental per part d'usuaris de l'ido. L'ús a França va començar en 1928 i, a principis de la dècada següent, la comunitat occidental es va establir a Alemanya, Àustria, Suècia, Txecoslovàquia i Suïssa.
Període de Viena i Segona Guerra Mundial El període de Viena va estar també marcat per l'estabilitat financera. Amb l'ajuda de dos suports principals, Hans Hörbiger, de Viena, i G.A. Moore, de Londres, la revista Cosmoglotta va prosperar malgrat la crisi econòmica. Després de la mort de tots dos en 1931, la revista es va veure forçada a dependre de nou dels guanys generats per les subscripcions i les republicacions.
El creixent moviment va començar a fer campanya de manera més assertiva a favor de l'occidental a principis de la dècada de 1930, aprofitant la seva llegibilitat a primera vista en posar-se en contacte amb organitzacions com a empreses, ambaixades, impremtes i la Lliga de Nacions amb cartes enterament en Occidental que sovint s'entenien i contestaven. Aquestes cartes sovint incloïen el peu de pàgina Scrit in lingue international "Occidental" ("Escrit en l'idioma internacional Occidental"). També es va produir un gran nombre de "documents" numerats:ie:Sviss Association por Occidental en aquest moment per a introduir el concepte d'un idioma internacional i defensar l'occidental com la resposta a la "torre de Babel" d'Europa. En aquest període es van realitzar per primera vegada enregistraments d'occidental parlat en discos de gramòfon per a la seva distribució.
Els anys de 1935 a 1939 van ser particularment actius per a Cosmoglotta i es va publicar una segona edició de la revista. Originalment titulada Cosmoglotta-Informationes, aviat va ser rebatejat com Cosmoglotta B, centrant-se en elements d'interès més intern com a qüestions lingüístiques, informes de l'occidental en les notícies i actualitzacions financeres. A principis de 1936, sense comptar els 110 números de Cosmoglotta i altres revistes i butlletins, existien un total de 80 publicacions en i sobre l'occidental.
Però els anys previs a la Segona Guerra Mundial van plantejar dificultats per a l'occidental i altres idiomes artificials. Es van prohibir a Alemanya, ÀustriaCosmoglotta B, 1945, p. 12. Translation öf the last pre-war Occidental postcard from Austria sent to Switzerland in December 1938: "My sadness from not being able to continue my interlinguistic work continues and has made me almost melancholic. Please do not send me mail in Occidental." i Txecoslovàquia, es van veure obligats a dissoldre's,Cosmoglotta B, 1944, p. 109. Translation: "The reality is that Occidental, like the other international languages, is prohibited in Germany, that the Occidental societies have been disbanded there (also in Czechoslovakia and Austria) even before the war, and that only regime change in those countries will make Occidental propagation a possibility again. i es van mantenir baix vigilància per la Gestapo, que també va destruir materials d'ensenyament. La prohibició de les llengües auxiliars a Alemanya va ser particularment nociva, ja que era allí on vivien la majoria dels occidentalistes en aquest moment. La impossibilitat d'acceptar el pagament de les subscripcions va ser un cop financer que va continuar després de la guerra juntament amb la divisió d'Alemanya en zones d'influència, no totes les quals van permetre pagaments.
De Wahl, a Tallinn, no va poder comunicar-se amb la Unió Occidental a Suïssa des de 1939 fins a octubre de 1947, primer a causa de la guerra i després a la intercepció del correu entre Suïssa i la Unió Soviètica. Sense adonar-se d'això, de Wahl estava desconcertat per la falta de resposta a les seves contínues cartes; fins i tot una gran col·lecció de poesia traduïda a l'occidental mai va ser lliurada. L'única carta que va rebre a Suïssa va ser en 1947, preguntant a l'Occidental Union per què no havia respost a cap de les seves. Mentrestant, la casa de De Wahl i tota la seva biblioteca havien estat destruïdes durant el bombardeig de Tallinn. El propi De Wahl va ser empresonat durant un temps després de negar-se a sortir d'Estònia per a anar a Alemanya, i després es va refugiar en un hospital psiquiàtric on va viure la seva vida.
L'esclat de la guerra en 1939 va detenir les publicacions de tots dos Cosmoglottas fins a 1940, però en 1941 Cosmoglotta B va començar a publicar-se una vegada més i va continuar fins a 1950. Es va publicar una edició de Cosmoglotta A o B cada mes entre gener de 1937 i setembre de 1939, i després (després de l'impacte inicial de la guerra) cada mes des de setembre de 1941 fins a juny de 1951. Durant la guerra, només aquells a Suïssa i Suècia van poder dedicar-se per complet a l'idioma, duent a terme activitats de manera semioficial.
Durant la guerra, els occidentalistes van notar que sovint es permetia que l'idioma s'enviés per telegrama dins i fora de Suïssa (especialment des de i cap a Suècia) fins i tot sense reconeixement oficial, suposant que els censors podien entendre-ho i podrien vaig pensar que estaven escrits en castellà o romanx, un idioma menor, però oficial a Suïssa que en aquest moment mancava d'una ortografia estandarditzada. Això va permetre que tingués lloc alguna comunicació entre els occidentalistes a Suïssa i Suècia. Als altres centres d'activitat occidental a Europa no els va ser tan bé, ja que les existències de materials d'estudi a Viena i Tallinn van ser destruïdes en bombardejos i nombrosos occidentalistes van ser enviats a camps de concentració a Alemanya i Txecoslovàquia.
Els contactes es van restablir poc després de la guerra pels quals es van quedar, amb cartes de països com França, Txecoslovàquia, Finlàndia i Gran Bretanya que van arribar a Cosmoglotta. Els escriptors van dir que estaven llestos per a començar de nou les activitats per a l'idioma. Cosmoglotta tenia subscriptors en 58 ciutats de Suïssa uns mesos abans del final de la Segona Guerra Mundial a Europa, i Cosmoglotta A va començar a publicar-se novament en 1946.
Estandardització de l'idioma Durant la guerra molts occidentalistes es van dedicar a estandarditzar l'idioma. De Wahl havia creat Occidental amb una sèrie de característiques immutables, però creia que seguir les "lleis de la vida" li donava una base prou ferma per a seguir una "evolució natural". La seva flexibilitat "permetria que el temps i la pràctica s'ocupessin de les modificacions que resultessin necessàries". Com a resultat, algunes paraules tenien més d'una forma permesa, la qual cosa no podia resoldre's per decret, deixant així la decisió final a la comunitat en incloure totes dues formes possibles en els primers diccionaris de l'idioma.Cosmoglotta B, 1945, p. 3: Translation: "For some hundreds of international words there are two forms between which it is not easy to know which one is better. E. de Wahl wisely wrote both in the first dictionaries, with the intention to let practice make the decision." Un exemple és el verb scrir (escriure) i una possible una altra forma scripter, ja que tots dos creaven derivacions recognoscibles internacionalment: scritura i scritor de scrir, o scriptura i scriptor de scripter. De Wahl va expressar la seva preferència per scrir, trobant scripter una cosa pesada, però va comentar que aquest últim certament estava permès i que l'occidental podria prendre una evolució similar a les llengües naturals en els quals totes dues formes es tornen d'ús comú, amb la forma més llarga tenint un caràcter més pesat i formal i la forma més breu un to més lleuger i quotidià (com el story i history en anglès).