fou un escriptor, crític i poeta equatorià, figura fonamental del contePanorama del cuento ecuatoriano, pàg. 7. i la poesiaLeón Felipe el va definir com "el valor més alt dels nous i joves poetes sud-americans" (citat a Ecuador en el cuento, pàg. 107). al seu país.
De personalitat complexa, l'escriptor va deixar una obra que, prenent temes que apareixen repetidament a la narrativa latinoamericana, com l'opossició entre l'home i la naturalesa, els va tractar d'una forma molt més fosca, més metafísica, sense detenir-se en les reminicències socials o individuals d'aquest xoc.
Malgrat aquesta disposició vers la literatura més hermètica o metafòrica, Dávila Andrade tampoc no va deixar de tractar temes de contingut polític o reivindicatiu. A la revista editada pel Grupo Madrugada, que va fundar amb Galo René Pérez, a més a més de les seves poesies també hi va publicar "anatemes estremecedors contra els blancs que van esclavitzar als indis d'Atahualpa"Ecuador en el cuento, pàg. 107.
Molt jove encara, abans de fer els 50 anys, es va suïcidar cruentment a la casa del poeta veneçolà Juan Liscano.
Obres Espacio, me has vencido (poemes, 1946). Oda al arquitecto (poema, 1946). Canción a Teresita (poema, 1946). Catedral salvaje (poema, 1951). Abandonados en la tierra (contes, 1952). Trece relatos (1955). Arco de instantes (poema, 1959). Boletín y elegía de las mitas (poema, 1967). Poemas de amor (edició pòstuma, sense dada).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Escriptors equatorians en castellà Categoria:Persones de Cuenca (Equador) Categoria:Morts a Caracas Categoria:Correctors de textos Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX