La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos.
Noms i articles Els tradicionals possibles tres gèneres del substantiu (masculí, femení i neutre) han estat reduïts a dos (comú i neutre), distingibles per l'article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dona també en altres llengües germàniques com ara el danès i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i només en queden reminiscències en mots especials.
Articles indefinits:
NombreComúNeutre SingulareeneenPlural--
Articles definits:
NombreComúNeutre SingulardehetPluraldede
Pronoms Els pronoms personals mantenen les declinacions que es perderen en els noms i adjectius.
Pronoms personals i possessius Persona Subjecte Objecte Possesiu Reflexiu 1a sing ik mij, me mijn me 2a sing jij, je jou, je jouw, je je 3a sing (masc)(fem)(neut) hijzij, zehet hemhaarhet zijnhaarzijn zich 1a plur wij, we ons ons/onze ons 2a plur jullie jullie jullie je 3a plur zij, ze hen, ze hun zich
Adjectius Com els noms, els adjectius només varien amb el gènere en el singular de paraules neutres, on desapareix l'acabament -e present habitualment. Si apareixen després de verbs copulatius tampoc no duen -e (Exemple: "Het water is koud" - "L'aigua és freda").
een oude fiets (una bicicleta vella)de oude fiets (la bicicleta vella)oude fietsen (unes bicicletes velles)de oude fietsen (les bicicletes velles)een boot (una barca)de boot (la barca) boten (unes barques)de boten (les barques)een goedkope winkel (un botiga barata)de goedkope winkel (la botiga barata)goedkope winkels (unes botigues barates)de goedkope winkels (les botigues barates)een foto (una foto)de foto (la foto)foto's (unes fotos)de foto's (les fotos)een mooi beeld (una imatge bonica)het mooie beeld (la imatge bonica)mooie beelden (unes imatges boniques)de mooie beelden (les iamtges boniques)een groot huis (una casa grossa)het grote huis (la casa grossa)grote huizen (unes cases grossses)de huizen (les cases grosses)een klein venster (una finestra petita)het kleine venster (la finestra petita)kleine vensters (unes finestres petites)de kleine vensters (les finestres petites)
Verbs Els verbs presenten certa inflexió. En present, afecta només les persones del singular. Existeixen dues formes bàsiques de passat, el perfectum i l'imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi té l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjançant verbs auxiliars (zullen, gaan) o bé afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple: Morgen reis ik naar Parijs. ("Demà viatjo a París.") La taula següent mostra dos verbs conjugats, un de molt irregular (ser) i un de totalment regular (treballar):
Infinitiuzijn (ser)werken (treballar)PresentIk ben (Sóc)Je bent (Ets)Hij/Ze is (És)We zijn (Som)Jullie zijn (Sou)Ze zijn (Són)Ik werk (Treballo)Je werkt (Treballes)Hij/Ze werkt (Treballa)We werken (Treballem)Jullie werken (Treballeu)Ze werken (Treballen)PerfectumIk, je, hij/ze was (fon, fores, fou)We, jullie, ze waren (fórem, fóreu, foren)Ik, je, hij/ze werkte (Treballí, treballares, treballà)We, jullie, ze werkten (treballarem, treballareu, treballaren)ImperfectumIk ben/Je bent/Hij/Ze is geweest (He, has, ha estat)We/Jullie/Ze zijn geweest (Hem, heu, han estat)Ik heb, je hebt, hij/ze heeft gewerkt (He, has, ha treballat)We, jullie, ze hebben gewerkt (hem, heu, han treballat)Futur-Ik ga/zal werken (Treballaré)Je gaat/zal werken (Treballaràs)Hij/Ze gaat/zal werken (Treballarà)We, jullie, ze gaan werken (Treballarem, treballareu, treballaran)
Enllaços externs Algemene Nederlandse Spraakkunst Gramàtica neerlandesa (en neerlandès)
Categoria:Neerlandès Categoria:Gramàtica per llengua