miniatura|Dos DJ de hip-hop creant música nova barrejant cançons de diversos reproductors de discos. A la foto hi ha DJ Hypnotize (a l'esquerra) i Baby Cee (a la dreta). miniatura|MC Hero fa ritmes rítmics coneguts com "rapejar" a Huntsville, Alabama. La música rap o música hip-hop és un gènere musical que sorgeix a les comunitats afroamericanes dels Estats Units a la dècada de 1970 i que consisteix en música rítmica estilitzada que generalment s'acompanya rapejant, un discurs rítmic amb rimes que es canta.Encyclopædia Britannica: rap music Es va desenvolupar a part de la cultura del hip-hop, una subcultura definida per quatre elements estilístics claus: MC/rapejar, DJ/scratch amb platets, break dance, i grafiti. Inclou altres elements com el toc de mostreig o la línia de baixos a partir d'enregistraments o sons del sintetitzador, així com la imitació de sons amb la boca de manera rítmica. Tot i que sovint s'utilitza per referir-se exclusivament al rap, hi ha quin considera que el hip-hop denota més correctament la pràctica de tota la subcultura.Article de hip-hop al Harvard Dictionary of Music, consultat de Google BooksArticle a AllMusic sobre el Hip-hop/Urban, consultat de AllMusic.com El terme "hip-hop" s'utilitza de forma sinònima amb el terme rap,Encyclopædia Britannica: Hip-hop, consultat a britannica.com encara que rapejar no és un component imprescindible de la música hip-hop; el gènere també pot incorporar altres elements de la cultura del hip-hop, com ara el DJ, turntablism, scratch, beatboxing i pistes instrumentals como el truntablism, scratch, beatboxing i pistes instrumentals.
Història El hip-hop va conformar un gènere musical i una cultura durant la dècada del 1970, quan els block party, les festes per barris, guanyaren popularitat a Nova York, particularment entre els joves afroamericans que residien al Bronx. Tanmateix, la música hip-hop no va arribar a difondre's amb normalitat per ràdio o televisió fins al 1979, en gran manera a causa de la pobresa durant el naixement del hip-hop i la manca d'acceptació fora de barris molt concrets.Dyson, Michael Eric, 2007, Know What I Mean?: Reflections on Hip-Hop, Basic Civitas Books, p. 6. En els block party, els DJ tocaven amb instruments de percussió algunes cançons populars fent servir dos platines i un mesclador de DJ per poder jugar a partir de dues còpies del mateix disc, alternant d'una a l'altra i ampliant el "break". La primera evolució del hip-hop es va produir quan la tecnologia de mostreig i la caixa de ritmes esdevingueren populars i assequibles. Es van desenvolupar tècniques de turntablism com ara rascar els discos i beatmatching, juntament amb els trencaments i el torrat jamaicà, un estil vocal. El rap es va desenvolupar com un estil vocal en què l'artista parla o canta de manera rítmica amb un ritme instrumental o temps sintetitzat. Els artistes notables en aquest moment inclouen DJ Kool Herc, Grandmaster Flash and The Furious Five, Fab Five Freddy, Marley Marl, Afrika Bambaataa, Kool Moe Dee, Kurtis Blow, Doug E. Fresh, Whodini, Warp 9, The Fat Boys, i Spoonie Gee. La canço de 1979 de The Sugarhill Gang anomenada "Rapper's Delight" es considera com el primer disc que va guanyar una àmplia popularitat i es va difondre àmpliament. La dècada del 1980 va marcar la diversificació del hip-hop a mesura que el gènere desenvolupava estils més complexos.Benson, G. (2010).Lonely Planet USA, Lonely Planet No obstant això, durant la dècada del 1980, es va estendre a dotzenes de països, molts dels quals van barrejar el hip-hop amb estils locals creant nous subgèneres.
La Nova escola de hip-hop va ser la segona onada de música hip-hop, que es va iniciar el 1983-84 amb les primeres gravacions de Run-D.M.C. i LL Cool J. El període daurat del hip-hop va ser un període innovador entre mitjan dècada del 1980 i principis de la dècada del 1990. Entre els artistes notables d'aquesta època hi ha Juice Crew, Public Enemy, Eric B. & Rakim, Boogie Down Productions and KRS-One, EPMD, Slick Rick, Beastie Boys, Kool G Rap, Big Daddy Kane, Ultramagnetic MCs, De La Soul, A Tribe Called Quest i Non Phixion. El Gangsta rap és un subgènere de hip-hop que sovint se centra en els estils de vida violents i les condicions empobrides de la joventut afroamericana dels barris. Schoolly D, N.W.A, Ice-T, Ice Cube, i els Geto Boys són els artistes fundadors fonamentals, coneguts per barrejar la crítica política i social amb els elements criminals i les històries de crims del Gangsta rap. En el hip-hop de la costa oest G-funk va dominar el panorama musical durant diversos anys a la dècada de 1990 amb Dr. Dre i Snoop Dogg. En el hip-hop de la costa est a principis de la dècada de 1990 va destacar l'afrocèntric jazz rap i el hip-hop alternatiu amb el col·lectiu Native Tongues, així com el rap hardcore d'artistes com Mobb Deep, Wu-Tang Clan, i Onyx. A la costa est també hi va haver músics de Gangsta rap com the Notorious B.I.G. i Lil' Kim.
En la dècada de 1990, el hip-hop va començar a diversificar-se amb altres estils regionals, com el rap del sud i el hip-hop d'Atlanta. Al mateix temps, el hip-hop va continuar sent assimilat a altres gèneres de la música popular, com el neo soul (per exemple: Lauryn Hill, Erykah Badu) i el nu metal (per exemple: Korn, Limp Bizkit). El hip-hop es va convertir en un dels gèneres més venuts a mitjans de la dècada de 1990 i el gènere més venut cap a l'any 1999. La popularitat de la música de hip-hop va continuar durant els anys 2000, amb influències del hip-hop cada vegada més populars. Als Estats Units també van tenir èxit estils regionals com ara crunk (per exemple: Lil Jon & the East Side Boys, the Ying Yang Twins), un gènere del sud que va emfatitzar els cops i la música més que les lletres. A principis de 2005, les vendes de música de hip-hop als Estats Units van començar a disminuir considerablement. Durant la dècada del 2000, el hip-hop alternatiu va aconseguir posar-se al centre de les vendes, degut en part a l'èxit d'artistes com OutKast i Kanye West. Durant la dècada del 2000 i principis del 2010, els rapers com Drake, Nicki Minaj, J. Cole, o Kendrick Lamar esdevingueren molt populars. El trap rap, un subgènere del hip-hop, també arribà a ser popular durant la dècada del 2010 amb artistes i grups de música hip-hop com Migos, Travis Scott, i Kodak Black.
Etimologia La creació del terme hip-hop acostuma a atribuir-se a Keith 'Cowboy' Wiggins, raper que col·laborava amb Grandmaster Flash and the Furious Five. No obstant això, Lovebug Starski, Keith Cowboy i DJ Hollywood empraven el terme com una "crossa" verbal quan improvisaven al micròfon, en un temps on a aquesta música se la coneixia encara com a disco rap. Es creu que Cowboy va crear el terme quan feia broma amb un amic que acabava d'allistar-se a les Forces Armades dels EUA, quan cantava fent scat les paraules "hip/hop/hip/hop" de forma que imitava la cadència rítmica dels soldats quan marxaven. Més tard, Cowboy va desenvolupar la cadència de la seva rima "hip-hop" com a part de la seva actuació en directe, la qual cosa aviat fou utilitzada per altres artistes com The Sugarhill Gang a "Rapper's Delight".
Afrika Bambaataa, fundador de Universal Zulu Nation, està reconegut com el primer en utilitzar el terme per descriure una subcultura a la qual pertanyia aquesta música. Hom ha suggerit també que aquest era un terme que s'emprava per referir-se de forma pejorativa a aquest estil. El primer ús imprès del terme fou a The Village Voice,Hagar, Steven. "Afrika Bambaataa’s Hip-Hop," Village Voice per part d'Steven Hager, autor més endavant d'una història del hip-hop el 1984.Hager, Steven. Hip Hop: The Illustrated History of Break Dancing, Rap Music, and Graffiti. St Martins Press, 1984.
Impacte social del hip-hop Efectes miniatura|Mapa d'alguns subgèneres del Rap originats a Nord-amèrica."Hip Hop Rap and Reggaeton?". Sue Herrod, Febrer 2010
El hip-hop ha tingut un considerable impacte social des dels seus inicis en la dècada de 1970.Asante, MK. It's Bigger Than Hip Hop : the Rise of the Post-hip-hop Generation. New York: St. Martin's Press, 2008. p. 21–23 Orlando Patterson, professor de sociologia a la Universitat Harvard, ajuda a descriure el fenomen de la ràpida propagació del hip-hop al voltant del món. El professor Patterson sosté que la comunicació de masses és controlada pels rics, el govern i les empreses en nacions tercermundistes i països de tot el món.Patterson, Orlando. "Global Culture and American cosmos" The Andy Warhol Foundation for the Visual Arts. Paper Number 21994 01Feb2008. També acredita la comunicació de masses amb la creació d'una escena cultural del hip-hop a nivell mundial. Com a resultat, els joves absorbeixen i són influenciats per l'escena del hip-hop nord-americà i comencen a desenvolupar-ne la seva pròpia versió. Patterson creu que la revitalització de la música hip-hop es produirà en tot el món amb la barreja dels valors tradicionals i les formes musicals del hip-hop nord-americà, i darrerament un procés de canvi i desenvolupament global dels joves de tot el món que permet ser més influenciats per alguna de les formes musicals del hip-hop. També s'ha argumentat que la música rap s'ha format com una "resposta cultural a l'opressió històrica i el racisme, un sistema de comunicació entre les comunitats negres i més endavant llatines als Estats Units"."Hip-Hop: "The Rapper's" Delight". America.gov. Recuperat 2010-04-23. Això es deu al fet que la cultura reflecteix la situació social, econòmica i la realitat política dels joves privats dels seus drets.Alridge D, Steward J. “Introduction: Hip Hop in History: Past, Present, and Future”, Journal of African American History 2005. p. 190 A la Primavera àrab el hip-hop va exercir un paper important en la provisió d'un canal perquè els joves poguessin expressar les seves idees."Is Hip Hop driving the arab spring?".BBC News. 2011-07-24
Moda El vestuari ha estat sempre una part important de l'impacte social i cultural del hip-hop, i com la popularitat del gènere va augmentar, també ho va fer l'efecte de la seva moda. Si bé no van ser part dominant dels elements del hip-hop al principi, i encara que rapers com Run-DMC demostraven afinitat amb algunes marques en aquest cas Adidas o igualment la Wu-Tang Clan amb Wallabees Clark's, no va ser fins al seu auge comercial, que la moda hip-hop es va convertir veritablement influent i ineludible. En realitat l'origen de la roba ampla es troba en la pobresa que afectava els barris on neix el hip-hop i en la necessitat de reutilitzar la roba, que en el jovent sovint era de germans més grans. L'origen de l'ús dels xandalls i les vambes de bàsquet està en la comoditat que suposen per practicar el b-boying. Entre mitjans i finals dels 90, la cultura hip-hop va abraçar alguns dels principals dissenyadors i va establir una nova relació amb la manera clàssica en què es vestien els rapers. Marques com Ralph Lauren, Calvin Klein i Tommy Hilfiger van guanyar un impuls econòmic a l'endinsar lleugerament en la cultura hip-hop i van cedir molt poc al canvi conservant l'autenticitat.
Entrant en el nou mil·lenni, la moda hip-hop va consistir en camises folgades, pantalons i samarretes amples. Homes com Pharrell i Jay-Z van dirigir les seves pròpies línies de roba i altres com Kanye West es van vincular amb dissenyadors com Louis Vuitton, la roba va passar a ser més cenyida al cos, més clàssic del que és moda pròpiament, i augmentat el seu valor econòmic. Fent èmfasi en la recentment descoberta moda de la cultura hip-hop, el disseny va conduir inevitablement a una redefinició de la masculinitat en la cultura i una disminució important en l'homofòbia característica del gènere. En l'actualitat s'observen rapers amb un estil clàssic, pantalons folgats, en cert cas dessuadores pintades a mà, es caracteritzen per l'ús excessiu de joies, cadenes i brillantors, gorra plana, trenes per tot el cap i sabatilles de marca, usualment són tipus Vans i DC's.