Hortoneda de la Conca és un antic municipi que perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà. El 1994 el municipi anomenat d'aquesta manera canvià el seu nom per l'actual, Conca de Dalt, en dividir-se Catalunya en comarques: el nom del municipi es podria confondre amb el de la comarca a la qual era adscrit. El terme actualment anomenat Conca de Dalt es formà amb la unió dels antics municipis d'Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell.
miniatura|esquerra|Sector nord-oest de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, amb el poble d'Hortoneda i, al fons, el Roc de Santa El 1812 amb la implantació dels ajuntaments moderns fruit del desplegament de la Constitució de Cadis, es crearen en un primer moment els ajuntaments d'Herba-savina, Hortoneda i Pessonada. El febrer del 1847, en aplicar-se una nova llei municipal que limitava el manteniment dels ajuntaments a un mínim de 30 veïns (caps de família), aquests tres ajuntaments s'agruparenButlletí Oficial de la Província de Lleida amb Hortoneda, que esdevingué cap del nou municipi, amb el nom d'aquest poble. El Mas de Vilanova (Vilanoveta) pertanyia a Pessonada, i Segan, a Hortoneda.
L'antic terme d'Hortoneda de la Conca limitava al sud amb els antics termes d'Orcau, ara del terme municipal d'Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca; a ponent, amb els antics termes d'Aramunt i Claverol, tots dos dins del terme de Conca de Dalt, i amb la Pobla de Segur, al nord amb un enclavament del terme de Claverol (Baiarri), i amb l'antic terme de Baén, del Pallars Sobirà (actualment formant part del terme municipal de Baix Pallars, al nord-est toca en un punt amb el terme municipal de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) (antic terme de Taús), a llevant amb el terme de Cabó, de l'Alt Urgell, i al sud-est amb el terme d'Abella de la Conca.
Geografia Descripció del terme Si ens situem a l'extrem sud-oest de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, ens trobem en el lloc on es produeix el punt d'unió d'aquest antic municipi amb els antics termes d'Aramunt, ara també de la Conca de Dalt, i d'Orcau, ara d'Isona i Conca Dellà.
Perímetre de l'antic terme Límit amb l'antic terme d'Aramunt El tritermenal del punt anterior és a la meitat de la Costa Gran, a uns 1.080 m. alt. Des d'aquest punt, la línia de terme amb Aramunt davalla cap a llevant per la carena de la imponent muntanya de Sant Corneli, però sense arribar al seu cim, ja que es queda a prop i a llevant del seu punt més alt. Des d'aquest lloc el termenal baixa cap al nord-nord-oest pel Tossal Gros fins a atènyer la vall del riu de Carreu a uns 550 m. alt., passa a prop i a llevant d'Aramunt Vell, i marca un arc en direcció al nord-oest, inflexionat cap al nord-est. A quasi 700 m. alt. ateny el Tossal de Sant Pere, al nord-oest del cim, des d'on segueix cap al nord-oest fins a l'indret conegut com a Llavaés, on troba un nou antic triterme, ara entre Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca, que en l'actualitat queda enmig del terme municipal de Conca de Dalt perquè els tres antics termes en formen part.
Límit amb l'antic terme de Claverol De Llavaés, l'antic límit entre Hortoneda de la Conca i Claverol marxa cap al nord-est, cap a l'extrem nord-oest dels Feixancs de la Tremor, on hi ha la capella de Sant Joanet i el Pla de la Torre, a 835,5 m. alt., des d'on el termenal gira cap a llevant i un toc cap al sud, per anar a cercar el Tossal de Montserè, de 1080,6 m. alt. Un cop dalt d'aquest tossal, el límit del terme emprèn la direcció nord-oest, formant un arc inflexionat al nord-est, seguint una carena, cap al Tossal de Sant Martí, de 1011,4 m. alt. Un cop dalt d'aquest segon tossal, la línia de terme trenca sobtadament cap al nord-est, va a buscar el Roc de Llenasca, de 954,6 m. alt., travessa la vall del barranc de Santa i s'adreça a l'extrem nord-oest del Roc de Santa, on hi ha el Roc de les Creus, de 923,6 m. alt. i, sempre en direcció nord-est, va a buscar la vall del barranc de la Molina, a llevant dels Serrats i una mica al nord-oest de la casa de la Molina. Des d'aquest lloc, el barranc esmentat duu el termenal fins a la mateixa Noguera Pallaresa, al lloc on hi ha la Presa de Sossís, a 530 m. alt., el costat sud-est de la qual era el triterme de Claverol, Hortoneda de la Conca i la Pobla de Segur. El lloc exacte és l'afluència del barranc de la Molina en la Noguera Pallaresa, a 522,5 m. alt.
Límit amb la Pobla de Segur miniatura|esquerra|Llania, antiga quadra i actual bosc De la Presa de Sossís arrenca cap al nord-est, seguint sempre la mateixa Noguera Pallaresa, el termenal amb la Pobla de Segur, que ja no deixa fins al triterme amb Claverol, en el seu antic enclavament dels Masos de Baiarri, i la Pobla de Segur, en el lloc de trobada del barranc de Llabro amb la Noguera Pallaresa, del qual és afluent per l'esquerra.
Aquest tros de termenal travessa el territori de l'antiga quadra de Llania, territori medieval àmpliament documentat, però actualment del tot despoblat. Ocupa bona part de l'antiga quadra el bosc de Llania.
Límit amb l'antic terme de Claverol (enclavament dels Masos de Baiarri) Des del punt anterior, el termenal segueix riu amunt cap al nord-est, però fent un ample revolt inflexionat cap al nord-oest. El límit del terme d'Hortoneda de la Conca deixa aquí la Noguera Pallaresa, i segueix la llera del barranc de Llabro fins que li aflueix el barranc de la Font de l'Alou. En aquest punt el termenal gira poc tros a llevant, per, tot seguit, adreçar-se cap al sud-est pujant per una carena cap a les Roques d'Eroles, fins a la Roca Cavalls, a 1.270,9 m. alt., on ressegueix una cinglera que forma com un petit apèndix, de primer cap al sud-est, després trencant quasi sobtadament cap al nord, per damunt de l'Esplugueta de Roca de Cavalls, i girar al cap d'una mica cap al nord-est. Així, arriba al Roc Roig (pronunciat aquí Roc Roi), de 1.337,4. Des d'aquest lloc el termenal va baixant cap al sud-est, però fent un calaix cap al nord-est, sempre seguint la cinglera, passa pel Coll de Neda, de 1.292,8 m. alt., i segueix encara la Serra de Coll de Neda fins a arribar al seu extrem sud-oriental, el Coll de la Creu, de 1.297,3 m. alt., lloc on aquesta serra connecta amb el Montpedrós i, de fet, els contraforts nord-occidentals de la Serra del Boumort.
En aquest lloc el termenal trenca cap al nord-est i, pel Mal Graó, baixa de dret a la vall de la Llau de Perauba just al sud-oest de la borda del Músic. Un cop ateny aquesta llau, la línia de terme segueix el fons de la vall cap al nord, passant pel Planell d'Ísop, seguint per sota i a llevant de les Costes de Baiarri i a ponent dels Rocs de Brunet. Sempre cap al nord passa per sota i a ponent dels Rocs de la Torre, on la llau i el termenal giren lleument cap al nord-oest, fins a la llau de Castilló, afluent de la Llau Fonda, al lloc anomenat Forcat de les Llaus, on es troba el triterme entre els antic termes d'Hortoneda de la Conca, Claverol (ara tots dos dins de la Conca de Dalt) i Baén, actualment pertanyent a Baix Pallars, del Pallars Sobirà.
Límit amb Baix Pallars (antic terme de Baén) Des del punt anterior, l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, i l'actual de Conca de Dalt (i, a més, el de la comarca del Pallars Jussà), va seguint el barranc de la Torre de Senyús sempre cap a llevant, aigües amunt, decantant-se lleugerament cap al sud. La capçalera del barranc de la Torre de Senyús està format pel Barranquet Negre, que el termenal segueix encara un tros, fins que arriba al lloc on, al nord del Pletiu del Duc, assoleix els 1.675 m. alt., a l'Obaga Negra. Aquí el termenal trenca sobtadament cap al nord-oest, per tal de pujar a la carena de la Serra de Cuberes en el lloc del Coll de Passavent, de 1.700 m. alt. Del Coll de Passavent, el termenal puja per la carena cap al sud-est, passa pel nord-est de les Emprius, on hi ha el Cap del Solà de la Coma d'Orient, de 1.916,5 m. alt. El termenal va seguint aproximadament el Camí del Pi Sec, i marxa cap a llevant, fins a assolir el Roc dels Quatre Alcaldes, de 1.893,2 m. alt., on es troben, com el seu nom indica, quatre alcaldes: el de Baix Pallars (antic terme de Baén), al nord-oest (del Pallars Sobirà; el de Ribera d'Urgellet (antic terme de Taús, al nord, el de Cabó a llevant (els dos darrers pertanyents a l'Alt Urgell), i el d'Hortoneda de la Conca.
Límit amb Noves de Segre (antic terme de Taús) Hortoneda de la Conca i Taús, actualment Conca de Dalt i les Valls d'Aguilar es troben en un sol punt: el Roc dels Quatre Alcaldes, on es troben quatre termes municipals: Baix Pallars (antic terme de Baén), les Valls d'Aguilar (antic terme de Taús), Cabó i Conca de Dalt (antic terme d'Hortoneda de la Conca). És, a més, per tant, el punt de trobada de tres comarques: el Pallars Sobirà, cap al nord-oest, el Pallars Jussà, cap al sud-oest, i l'Alt Urgell, cap a l'est.
Límit amb Cabó El termenal amb Cabó és bastant llarg, contrastant amb la brevetat amb què es troba amb Taús. Del Pedró dels Quatre Alcaldes, aquest termenal va a buscar la carena que separa les aigües de la Noguera Pallaresa de les del Segre (i, per tant, les comarques del Pallars Jussà i de l'Alt Urgell), i va seguint tot de cims: el Tossal Negre, de 1.890,6 m. alt., i el de Caners, de 1.942,5 m. alt., en un primer tram en què el límit discorre de nord a sud. En aquest darrer tossal la línia de terme torç cap al sud-oest, per anar a cercar la carena principal de la Serra del Boumort, i la remunta pel Prat Montaner, coll a 1.837,3 m. alt. que enllaça totes dues serres.
Ja a la Serra del Boumort, el termenal puja cap al Coll de Cap de Dalt (2.064,4 m. alt) i el Coll de la Creueta de Boumort (2045,6), sempre, tot i que no del tot en línia recta, cap al sud-oest. En arribar al Coll de la Creueta del Boumort, el termenal trenca cap al sud, per una carena entre la Canal de la Creueta, que queda a ponent, i el Forat de Coma de Castell, a llevant. Aquesta carena va baixant sempre cap a migdia, fins als 1.983,2 m. alt., als Pletius de la Creueta, on es troba el triterme entre Hortoneda de la Conca (Conca de Dalt), Cabó (de l'Alt Urgell) i Abella de la Conca, del Pallars Jussà.
Límit amb Abella de la Conca Dels Pletius de la Creueta, el termenal amb Abella de la Conca (la vall de Carreu) segueix la direcció oest. No segueix cap accident geogràfic concret, sinó, aproximadament, una línia recta que passa per la capçalera del Clot de la Dona Morta, i just al límit sud de la Pinata Fosca i al sud-est del Pletiu dels Roquissos, prop de la Font de Fonts, a una alçada de 1.885,5, el termenal canvia de direcció, ara cap al sud-oest. És just a la cruïlla de les pistes de Boumort i de les Bordes de Segan, on hi ha les restes d'una borda. Sense seguir tampoc cap accident geogràfic, el termenal baixa pel Pletiu Gras cap al costat de llevant d'una carena, fins que, a les Solanes de Carreu, a 1.690 m. alt., torna a emprendre la direcció de ponent, en un lloc sense cap element de relleu que pugui servir de referència. Travessa el barranc de Baixera i, a punt d'arribar al Serrat Blanc, a 1.580 m. alt., torna a trencar cap al sud-oest. Al cap d'una mica ateny la part sud-oest del Serrat Blanc, a 1.518,8 m. alt., i, sempre cap al sud-oest, baixa pels contraforts del serrat esmentat, cap al barranc de la Malallau, travessant les Solanes del Pla del Tro. Arriba a aquest barranc prop de la Font de les Passades, a 1.175 m. alt.