miniatura|Vista general de les plantes miniatura|Roseta de mossegada del diable miniatura|Fuits Succisa pratensis20090812 185.jpg|miniatura|Detall de les flors on destaquen les anteres dels estams La mossegada del diable (Succisa pratensis) és una espècie de plantes amb flors del gènere Succisa, dins la família de les caprifoliàcies, nativa d'Europa i Sibèria, Turquia, el Caucas i el nord-oest d'Àfrica. És present a prats de muntanya i també a zones humides, com molleres. Tolera també condicions seques.
Addicionalment pot rebre els noms d'escabiosa, escabiosa de bosc, escabiosa mossegada, fulles de curar llagues, herba de l'enaiguament, herba de la tos, herba del jueu, herba del mos del diable, mossec del diable, viuda, viuda silvestre i viudes bordes. També s'han recollit les variants lingüístiques escabioja i herba de l'anaigament.
Descripció La mossegada del diable és una herba perenne rizomatosa. Les seves fulles són oposades, coriàcies, lluents i lanceolades. Les basals són llargament peciolades i més grans que les caulinars. Els pecíols de dues fulles d'un nus es solden a la seva base formant una beina.
Floreix del juliol al setembre. Les flors es disposen en capítols en cimes, llargament pedunculats. El capítol terminal de la mossegada del diable és hermafrodita, mesurant 3 cm de diàmetre, mentre que els capítols laterals són femenins i més petits. El calze és petit, acabant en 5 setes persistents. La corol·la, d'un color violat blavós clar molt delicat, és no radiant. El fruit és un aqueni coronat pel calze persistent.
El nom català que rep aquesta petita planta és deguda de la forma del seu rizoma que s'interromp bruscament, semblant com si hagués estat mossegat des de sota.
Antigament hom creia que el diable havia fet servir aquesta planta per als seus rituals màgics malignes, fins que a un cert punt la Verge Maria va intervenir i no l'hi va deixar. Llavors, pujant de l'infern, el dimoni va mossegar l'arrel de la planta des de sota en un atac de ràbia.Rae Spencer Jones & Sarah Cuttle, Wild Flowers of Britain and Ireland
Taxonomia Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1794 a l'obra Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis del botànic alemany Conrad Moench (1744-1805).
Sinònims Els següents Nomenclatura binomial|noms científics són Sinònim (taxonomia)|sinònims de Succisa pratensis:
Sinònims homotípics
Asterocephalus succisa Asterocephalus succisa var. hirsutus Lepicephalus succisa Scabiosa succisa Scabiosa succisa var. hirsuta Succisa succisa
Sinònims heterotípics
Asterocephalus succisa var. glabratus Asterocephalus tomentosus Scabiosa borealis Scabiosa glabrata Scabiosa glabrata Scabiosa hirsuta Scabiosa praemorsa Scabiosa pratensis var. glabrata Scabiosa prolifera Scabiosa succisa var. arenaria Scabiosa succisa var. gigantea Scabiosa succisa var. glabra Scabiosa succisa var. glabrata Scabiosa succisa var. grandifolia Scabiosa succisa var. incisa Scabiosa succisa var. latifolia Scabiosa succisa var. nemorosa Scabiosa succisa var. oblongifolia Scabiosa succisa var. ovalis Scabiosa succisa var. pratensis Scabiosa succisa var. serrata Scabiosa succisa var. silvestris Scabiosa succisa var. typica Succisa altissima Succisa angustula Succisa aurigerana Succisa beugesiaca Succisa brevis Succisa cagiriensis Succisa cuspidata Succisa dentata Succisa elliptica Succisa fuchsii Succisa fuscescens Succisa gigantea Succisa glabrata Succisa glabrata Succisa gracilescens Succisa incisa Succisa laetevirens Succisa microcephala Succisa palustris Succisa parvula Succisa platyphylla Succisa praemorsa Succisa praemorsa var. nana Succisa pratensis var. arenaria Succisa pratensis var. boccae Succisa pratensis var. glabrata Succisa pratensis var. grandifolia Succisa pratensis var. hirsuta Succisa pratensis subsp.hirsuta Succisa pratensis var. hispidula Succisa pratensis var. minor Succisa pratensis var. ovalis Succisa pratensis f. pinnatifida Succisa pratensis subsp. scotiaca Succisa pratensis var. subacaulis Succisa pratensis var. vestita Succisa prativaga Succisa procera Succisa propera Succisa pyrenaica Succisa rhodanensis Succisa sabauda Succisa stricta Succisa subacaulis Succisa sylvatica Succisa tardans Succisa viretorum Succisa vogesiaca Succisa vulgaris
Usos A l'antiga medicina popular, la mossegada del diable es feia servir per tractar la sarna i altres malalties. Té també propietats contra l'asma i la bronquitis.Medicina herbal L'arrel de la planta s'utilitzava per protegir les cases contra els mals esperits. Tradicionalment hom creia que la mossegada del diable protegia contra els atacs del dimoni i contra la màgia negra. Penjada a l'estable, protegia al bestiar contra en encanteris i les malediccions.
Referències
Bibliografia
Kremer: Wildblumen, München 2001,
Enllaços externs
The Plant Press Natural England Website
Categoria:Caprifoliàcies