L'ocell de foc (rus: Жар-пти́ца, Jar-ptitsa) és un ballet orquestral d'Ígor Stravinski. Té dues parts i set quadres que es van estrenar amb coreografia de Mikhaïl Fokin per als Ballets Russos, basat en els contes tradicionals russos del mateix nom, amb llibret d'Aleksandr Golovín i vestuari de Léon Bakst. Es va estrenar el 1910 a París. Va ser el primer encàrrec que els Ballets Russos van fer a Stravinski i l'èxit que el va presentar en societat i el va fer famós.
Història Creació de l'obra L'any 1909, Stravinski tenia 27 anys i encara no se'l coneixia per Europa, tot i que algunes de les seves obres ja havien tingut cert reconeixement pel fet d'haver estudiat amb Rimski-Kórsakov, qui el va impulsar a compondre. Les seves primeres obres orquestrals van ser ben rebudes, però no van impactar gaire ni el van posicionar en l'elit musical.
Aquell mateix any, Stravinski va rebre un telegrama de Serguei Diàguilev, qui acabava d'arribar a Sant Petersburg. Diàguilev li proposava escriure la música de L'ocell de foc per a la temporada dels Ballets Russos de l'Òpera de París, que tindria lloc durant la primavera del 1910. Aquesta oferta ja s'havia fet a Aleksandr Txerepnín, a Anatoli Liàdov i eventualment a altres, els quals l'havien refusat. Stravinski coneixia Diàguilev, ja que, poc temps abans, quan Stravinski havia estrenat la seva obra per a orquestra Scherzo Fantastique, Diàguilev era al públic. I, tot i que no se sap exactament si es van conèixer immediatament després del concert o no, es conserva la descripció de la seva primera reunió, explicada pel mateix Stravinski:
L'ocell de foc va ser el segon encàrrec que Diàguilev va fer a Stravinski. No li va agradar la idea de la data límit, perquè creia que no l'acabaria a temps. Malgrat tot, va acceptar la temptadora oferta.
El que Diàguilev buscava era un "ballet purament nacionalista" i l'argument de l'obra va ser desenvolupat durant conferències amb persones importants, des de poetes i escriptors fins a pintors. Evidentment, Stravinski ho va veure com una oportunitat d'ensenyar internacionalment el seu potencial, i durant l'hivern del 1909 va començar a treballar en el ballet. Un dia, mentre componia, estava poc concentrat en l'obra, i li va sorgir una melodia, que posteriorment es convertiria en el tema de La consagració de la primavera.
Tot i que ell va afirmar a la seva biografia que L'ocell de foc mai l'havia atret com a tema, que no li havia agradat la coreografia perquè demanava massa als ballarins, i que no havia tingut mai ganes de complir amb l'encàrrec, el va acabar complint. A mesura que anava acabant-ne fragments els entregava a Mikhaïl Fokin, coreògraf amb qui va treballar molt estretament, i que s'ocupava de la coreografia del ballet.
Referent a la feina que va fer amb Fokin, Stravinski explica el següent:
Aquesta opinió era compartida per Fokin, amb relació a Stravinski, però es va començar a desfer quan Fokin i Diàguilev van començar a exercir més control sobre el producte final, i Stravinski va quedar en segon pla, com a "acompanyament per a la dansa", fet que el va irritar molt.
Tot i aquesta disputa, Stravinski va acabar la composició per a piano el 21 de març de 1910, i va enviar per correu la partitura orquestral completa el maig del mateix any. A partir d'aquí, Fokin va començar tots els assajos de L'ocell de foc, i a Stravinski, a més d'assistir a aquests assajos, se'l va presentar per primer cop a la companyia.
Segons Fokin:
Recepció Els Ballets Russos van estrenar L'ocell de foc a l'Òpera de París el 25 de juny de 1910, sota la direcció de Gabriel Pierné. Va tenir un èxit sensacional i Stravinski es va convertir en un nom conegut i en el compositor estrella de Diàguilev. Es va fer amic dels aristòcrates patrocinadors de Diàguilev, d'altres compositors com Debussy (que el va anar a felicitar personalment després de l'espectacle) o Ravel, i fins i tot de coneguts escriptors com Claudel, Proust i l'actiu Sarah Bernhardt.
Les crítiques que va rebre L'ocell de foc van ser molt bones. Al públic de París li van encantar els ballarins, la decoració i la música, ja que aquest era el motiu pel qual compraven les entrades, la història era poques vegades allò en què se centraven. Fins i tot abans de l'estrena, la companyia sentia que seria un gran èxit, i amb cada interpretació del ballet, l'èxit creixia.
A la Nouvelle Revue Française, Henri Ghéon va descriure L'ocell de foc de la següent manera:
Visió de Stravinski sobre el ballet Stravinski tenia la seva pròpia visió sobre L'ocell de foc i el seu èxit.
Ballet Argument Origen de la història L'ocell de foc és un personatge molt present en els contes de fades del folklore eslau. Apareix, per exemple, a la llegenda "L'ocell de foc i la princesa Vassilissa" o a "Ivan Tsarevitx, l'ocell de foc, i el llop gris". Sempre és descrit com un ocell que brilla sota la llum de la lluna i té plomes de color daurat. Sovint és l'objecte de la recerca de l'heroi de la història, que, després d'haver-ne trobat una ploma, l'utilitza per trobar l'ocell viu i capturar-lo. Aquesta història ha inspirat vàries obres literàries, com El cavallet geperut, de Piotr Ierxov, i Ígor Stravinski mateix s'hi va basar per al seu ballet.
Sinopsi El programa dels Ballets Russos en l'estrena del ballet resumia l'acció de la següent manera: miniatura|270x270px|Dibuix de Léon Bakst que mostra al Príncep Ivan capturant l'ocell de foc.Malgrat tot, aquest resum omet parts de l'obra com la coronació i el casament d'Ivan Tsarevitx, que va ser idea de Stravinski mateix. Mikhaïl Fokin, coreògraf del ballet, va fer-ne un resum més extens en què explica que, al principi de l'obra, el príncep Ivan veu l'ocell de foc sota la llum de la lluna, i és encegat per la seva brillantor. Es prepara per a disparar, però decideix capturar-lo viu. L'ocell vola cap a l'arbre de les pomes daurades al jardí del malvat bruixot Kasxei, on Ivan el captura. L'ocell li suplica, i Ivan el deixa en llibertat, per la qual cosa l'ocell li concedeix una de les seves plomes, la qual, segons diu, li serà útil. Ivan es guarda el talismà i marxa. Aleshores, la porta del castell de Kasxei s'obre i en surten dotze princeses, seguides de la Princesa de Bellesa Sobrenatural, que es posen a jugar amb les pomes d'or. La poma de la Princesa roda cap a un arbust, on Ivan està amagat. Ell la recupera, fa una reverència i li torna la poma. La Princesa, espantada, encara que atreta per la bellesa, modèstia i maneres galants del príncep, marxa vergonyosament. El príncep se n'enamora, i la Princesa també.
L'alba s'acosta, i les princeses retornen al palau de Kasxei. Ivan les vol seguir, però la Princesa l'atura, dient-li que si ho fa morirà. Un cop fora del jardí, s'adona que no pot viure sense ella, i torna per buscar-la. Intentant obrir la porta amb l'espasa, encén l'alarma de Kasxei, un carilló màgic, i els monstres del bruixot surten del palau i el capturen. Apareix Kasxei i l'interroga. Ivan, amb respecte, es treu el barret, i davant l'horrible visió del bruixot, li escup. Els monstres el posen contra al mur, que està construït amb cavallers petrificats, i Kasxei comença l'encantament per tornar-lo de pedra. De sobte, Ivan recorda la ploma de l'ocell de foc. L'agita a l'aire, i l'ocell apareix, llançant un encanteri sobre Kasxei i els seus monstres i forçant-los a ballar fins que caiguin al terra esgotats. Mentrestant, Ivan intenta rescatar la Princesa, però l'ocell de foc el guia cap a un cofre amagat al tronc d'un arbre. Dins del cofre es troba un ou que conté l'ànima de Kasxei i el secret de la seva immortalitat. Quan Ivan l'estreny amb la mà, Kasxei es queixa, i quan se'l passa d'una mà a l'altra, Kasxei vola de banda a banda de l'escenari. Finalment, Ivan el llença contra el terra, i Kasxei cau mort. El seu imperi desapareix i és substituït per una ciutat resplendent. Ivan i la Princesa es casen i són coronats Tsar i Tsarina.
Anàlisi de la música L'orquestració L'ocell de foc, juntament amb Petruixka i La consagració de la primavera es consideren ballets molt potents en termes d'orquestració i so en la historia de la música.
El més rellevant de l'orquestració de Stravinski és la importància que dona als instruments individuals. Les combinacions poc convencionals de grups d'instruments afegides a les dinàmiques i tècniques ampliades que utilitza creen un color sonor molt diferent. Algunes de les tècniques instrumentals que utilitza són els harmònics de les cordes obertes a la introducció o el ponticello i col legno a les cordes.
EstructuraOrquestracióDuradaVent fustaVent metallPercussióCordesBallet de 1910I. Introducció Primer tableau
II. El jardí encantat de Kasxei
III. Aparició de l'ocell de foc, perseguit per Ivan Tsarevitx
IV. Dansa de l'ocell de foc
V. Captura de l'ocell de foc per part d'Ivan Tsarevitx
VI. Súpliques de l'ocell de foc
VII. Aparició de les tretze princeses encantades
VIII. Joc de les princeses amb les pomes d'or
IX. Brusca aparició d'Ivan Tsarevitx
X. Khorovod de les princeses
XI. L'alba
XII. Carilló feèric, aparició dels monstres de Kasxei
XIII. Arribada de Kasxei l'Immortal. Diàleg de Kasxei amb Ivan Tsarevitx. Intercessió de les princeses
XIV. Aparició de l'ocell de foc
XV. Dansa de la suite de Kasxei encantat per l'ocell de foc
XVI. Dansa infernal de tots els subjectes de Kasxei
XVII. Berceuse
XVIII. Reveil de Kasxei. Mort de Kasxei. Profundes Tenebres
Segon tableau
XIX. Desaparició del palau i els sortilegis de Kasxei, animació dels cavallers petrificats. Alegria general.2 piccolos 2 flautes
3 oboès
1 corn anglès
3 clarinets
1 clarinet baix
3 fagots
1 contrafagot4 trompes 3 trompetes
3 trombons
1 tuba
3 trompetes (a l'escenari)
2 tubes wagnerianes tenors (a l'escenari)
2 tubes wagnerianes baixes (a l'escenari)timbales bombo
plats
triangle
pandereta
gong
glockenspiel
xilòfon
celesta
3 arpes
pianoviolins 1 violins 2
violes
violoncels
contrabaixosde 42' a 45'miniatura|346x346px|Portada de la primera edició de la partitura orquestral de L'ocell de foc. Edició de P. Jurgenson del 1911 a Moscú.
Stravinski utilitza l'orquestració com a mitjà per recordar-nos un personatge o un instant concret. Sovint no fa servir la mateixa instrumentació sinó la combinació d'un grup d'instruments que ens recorden a un instrument ja esmentat anteriorment.
Un exemple a destacar és la lluita de l'ocell de foc, que es mostra amb un accentuat sforzando seguit d'un pianíssimo (sf>pp) interpretat per les trompes. Aquest motiu clarifica la captura de l'ocell de foc per part del príncep Ivan quan aquest intenta aconseguir la llibertat a l'escena n. 5 (Captura de l'ocell de foc per part d'Ivan Tsarevitx).
Un altre exemple il·lustra el moment en què l'ocell ensenya una de les seves plomes al príncep Ivan a l'escena nº6 (Súpliques de l'ocell de foc). La presentació de la ploma s'orquestra per a un conjunt molt brillant format per un oboè, un clarinet, un piccolo i les cordes fent pizzicato.
Una part important de l'orquestració i l'arranjament es relaciona amb la coreografia i el ballet i es crea tenint això en compte. Stravinski impulsa aquest principi fent expressa la relació coreografia-música. Un exemple és el diàleg entre Kasxei i el príncep Ivan: a través de primer un grup format per trompes i trombons Kasxei intenta desafiar el príncep Ivan. Seguidament, Kasxei atrau el príncep Ivan amb el tema que continua, interpretat per trompes, clarinet, piccolo i clarinet baix. Davant de l'actitud indiferent del príncep Ivan, Kasxei li exigeix que s'agenolli davant d'ell (això s'exemplifica amb un acord sforzando interpretat per trompes, trombons, tuba, bombo i pizzicato a les cordes inferiors). Tots aquests exemples corresponen a una escena teatral, i no a moviments de dansa. Per tant, la música il·lustra també els gestos físics que fan els personatges, i no només quan aquests ballen.