, nom artístic de Stefani Joanne Angelina Germanotta, és una cantant, compositora, actriu, pianista, activista i empresària estatunidenca. Va saltar a la fama amb el seu primer disc, The Fame, l'any 2008.
Ha publicat set àlbums d'estudi en solitari (per ordre, The Fame, l'EP The Fame Monster, Born This Way, Artpop, Joanne, Chromatica i Mayhem), una banda sonora original (A Star is Born) amb Bradley Cooper i un àlbum de jazz (Cheek to Cheek) amb Tony Bennett, entre d'altres.
Al llarg de la seva carrera, ha estat premiada amb 16 premis Grammy de 45 nominacions en total, set premis Billboard Music de 38 nominacions, tres premis Brit de sis nominacions i divuit premis MTV VMA de 38 nominacions, entre molts d'altres. També té un lloc dins el Saló de la Fama dels Compositors, així com un Oscar i dos Globus d'Or gràcies als seus papers com a actriu a A Star is Born i American Horror Story.
Les seves inspiracions són artistes glam rock com David Bowie i Queen, així com estrelles del pop com Madonna i Michael Jackson. També ha manifestat que una font d'inspiració per a les seves lletres, la seva música, la seva estètica i les seves actuacions, organitzades pel seu equip artístic Haus of Gaga, són la moda, el moviment LGTB i l'escena drag.
Biografia Stefani Joanne Angelina Germanotta, coneguda pels seus com Stefani o Stef, va néixer el 28 de març del 1986 al Lenox Hill Hospital, al barri novaiorquès de Lenox Hill, Manhattan. El seu pare és Joseph "Joe" Germanotta, un empresari d'ascendència italiana, i la seva mare Cynthia Bissett, una activista i filantropa d'ascendència francocanadenca. Té també una germana petita anomenada Natali. Noia prodigi, va aprendre a tocar el piano als quatre anys, va escriure la seva primera balada de piano als 13 anys i va començar a actuar als 14.
Als 11 anys, Lady Gaga va començar a assistir a l'escola privada catòlica del Convent del Sagrat Cor al barri d'Upper East Side a Manhattan, encara que ella ha subratllat que no ve d'una família benestant. A l'escola, era una noia aplicada i estudiosa, però a la vegada insegura i excèntrica, cosa que li va causar burles i problemes amb els companys. Ja llavors, destacava per les seves dots artístiques i de cant.
Amb 17 anys, Germanotta va ser admesa a l'escola d'art Tisch School Of The Arts de la Universitat de Nova York. Va estudiar música i va millorar les seves habilitats en composició, fent assaigs i anàlisis d'art, religió, temes socials i política. El segon semestre del segon any, va deixar l'escola per centrar-se en la seva carrera musical. El seu pare va acceptar a pagar-li un any de lloguer amb la condició que tornés a l'escola Tisch si no tenia èxit. Així, Gaga va començar a buscar algú que vulgués ajudar-la amb els seus projectes musicals.
Carrera 2005-2007: Stefani Germanotta Band i Lady Gaga and the Starlight Revue Germanotta va firmar un contracte inicialment amb Def Jam Recordings als 19 anys, però va abandonar la discogràfica al cap de tres mesos. Poc després, la seva anterior companyia la va introduir com a compositora juntament amb RedOne. La primera cançó que va produir amb RedOne va ser "Boys Boys Boys", un mash-up inspirat per les cançons "Girls, Girls, Girls" de Mötley Crüe i "T.N.T." d'AC/DC. Es va traslladar a un apartament a Lower East Side i va enregistrar un parell de cançons amb el cantant de hip-hop Grandmaster Melle Mel per a un audiollibre del llibre infantil The Portal in the Park de Cricket Casey. miniatura|esquerra|Gaga actuant a The Bazaar (Atlanta, Geòrgia)|212x212pxMés tard va formar una banda anomenada Stefani Germanotta Band amb alguns amics de la universitat. Van enregistar un EP autoproduït anomenat Red & Blue amb les seves balades, en un estudi ubicat sota una botiga de licors de Nova Jersey, que es va convertir en una discoteca. Mentrestant, va començar a experimentar amb les drogues mentre actuava en actuacions neoburlesques. El seu pare no va entendre per què havia estat prenent drogues i no va dirigir-se a ella durant uns quants mesos.
El productor de música Rob Fusari, que l'havia ajudat a escriure les seves primeres cançons, va comparar el seu estil vocal amb el de Freddie Mercury. Fusari va ser qui va crear per equivocació el nom de Gaga, que prové de la cançó Radio Ga Ga de Queen. Mentre Lady Gaga estava en procés de buscar un nom artístic va rebre un missatge de text de Fusari anomenant-la "Lady Gaga" (traduït al català, senyora Gaga). Ell va explicar que:
Al llarg de l'any 2007, Lady Gaga va col·laborar amb l'artista Lady Starlight, a la qual ajudava a crear el vestuari dels espectacles. Les dues van començar a tocar en discoteques novaiorqueses com Mercury Lounge, The Bitter End i Rockwood Music Hall, en actuacions conegudes com a "Lady Gaga and the Starlight Revue". Anunciades com "The Ultimate Pop Burlesque Rockshow", les seves actuacions eren un homenatge al teatre de varietats. L'agost del 2007, Lady Gaga i Starlight van ser convidades a actuar al festival Lollapalooza de Chicago. La crítica les va aclamar i l'actuació va rebre valoracions molt favorables. Ja que s'havia centrat inicialment en l'avantguarda i la música electro-dance, Lady Gaga va trobar el seu lloc musical definitiu quan va començar a incorporar a la seva música melodies pop i glam rock inspirades en David Bowie i Queen.
Fusari va enviar les cançons que produïa amb Lady Gaga al seu amic i productor Vincent Herbert, el qual es va afanyar a firmar un contracte entre ella i Streamline Records, segell d'Interscope Records. Lady Gaga atribueix a Herbert el seu salt a la popularitat, i va dir que "realment sent que estan aportant molt al pop, i que ho seguirant fent". Havent treballat com a compositora per a Famous Musik Publishing, que després seria adquirida per Sony/ATV Music Publishing, va arribar a un acord amb Sony/ATV per publicar la seva música. Com a resultat, se la va contractar per escriure cançons per a Britney Spears, New Kids on the Block, Fergie i les Pussycat Dolls. Mentre estava escrivint a Interscope, el cantant i compositor Akon li va reconèixer les habilitats vocals quan ella estava cantant una referència vocal. Llavors, ell va convèncer el president d'Interscope-Geffen-A&M, Jimmy Iovine, per firmar un contracte de forma conjunta i permetre a Akon tenir-la al seu segell discògrafic, Kon Live Distribution. Lady Gaga va continuar la seva col·laboració amb RedOne, amb qui va produir Just Dance i Poker Face, per al seu àlbum debut. També va col·laborar amb Cherrytree Records, un altre segell d'Interscope amb el qual va produir i coescriure quatre cançons per Martin Kierszenbaum incloent-hi el single Eh, Eh (Nothing Else I Can Say).
2008-2010: The Fame i The Fame Monster
miniatura|esquerra|Gaga durant la seva gira The Monster Ball Tour el 2010.|181x181px El 2008, Lady Gaga es va traslladar a Los Angeles per acabar el seu àlbum debut The Fame. Lady Gaga va afirmar que en aquest disc utilitzaria gèneres musicals molt diversos, com heavy metal o música urbana. L'àlbum va rebre crítiques molt positives. Per exemple, a metacritic va obtenir una puntuació de 71 sobre 100. Va arribar al número 1 a països com Àustria, el Regne Unit, Canadà i Irlanda, i al número 2 als Estats Units.
Just Dance, que va ser el seu primer senzill, va sortir al mercat el dia 8 d'abril del 2008 i va arribar al número 1 en països com els Estats Units, Austràlia, Països Baixos, Irlanda o el Regne Unit, i al número 2 a països com Hongria o el Japó. La cançó va estar nominada als premis Grammy a la categoria de Millor cançó Dance, però no va guanyar. El segon senzill Poker Face es va publicar el 23 de setembre de 2008. La cançó va arribar al número 1 a quasi vint països, entre els quals es troben grans mercats mundials de la música. L'11 d'abril de 2009, el senzill va arribar ser el seu segon número 1 consecutiu als Estats Units.
Gaga va començar llavors la seva primera gira nacional com a telonera amb New Kids on the Block: Live, del grup New kids on the block, els quals també pertanyien a Interscope. La gira va començar a l'octubre de 2008 i va acabar a finals de novembre. Finalment, el 12 març de 2009, a la ciutat de San Diego, va començar la seva primera gira pròpia a nivell mundial, anomenada The Fame Ball Tour, la qual va acabar el 19 de setembre del mateix any a la capital estatunidenca. A les actuacions d'Oceania va ser telonera de les Pussycat Dolls. A l'octubre de 2009, va rebre el premi Rising Star of 2009 de la revista Billboard.
Vist l'èxit de The Fame, el 26 d'octubre de 2009 s'estrenà Bad Romance, que fou el primer senzill del seu EP de vuit temes The Fame Monster, publicat el 18 de novembre de 2009. Aquest àlbum, segons Lady Gaga, tracta sobre les seves experiències amb la fama entre els anys 2008 i 2009. Bad Romance va arribar al número 1 a diversos països com ara els Estats Units i el Regne Unit, convertint-se en una de les cançons més recordades de l'artista. Altres senzills destacats de l'àlbum foren Alejandro i Telephone (en col·laboració amb Beyoncé). Simultàniament, col·laborà a la cançó Video Phone del disc I am... Sasha Fierce de Beyoncé.
Després de cancel·lar-se sobtadament abans de l'estrena una gira col·laborativa amb Kanye West, Gaga va iniciar la seva segona gira mundial anomenada The Monster Ball Tour el 27 de novembre de 2009 a Mont-real, i va acabar-la el 6 de maig de 2011 a Ciutat de Mèxic. La gira fou un èxit i va batre diversos rècords per ser una gira d'artista principiant.
2011-2013: Born this Way, A Very Gaga Holiday i The Born This Way Ball Tour
miniatura|154x154px|Lady Gaga interpretant «Judas» a Good Morning America. El tercer àlbum de Gaga, Born This Way, es va publicar el 23 de maig de 2011. Descrit com «una unió entre la música electrònica amb el metal o el rock'n'roll, el pop, melodies èpiques amb un ritme de dance similar a un martell» i Gaga el va qualificar d'un àlbum «del que ens manté desperts a la nit i el que ens espanta». El seu llançament va seguir la posada a la venda del seu senzill homònim «Born This Way» l'11 de febrer de 2011, interpretat en directe per primera vegada a la 53a edició dels premis Grammy, que va tenir lloc dos dies després del seu llançament. La temàtica de la cançó fa referència a l'autoacceptació sense considerar l'orientació sexual o el color de pell. Va debutar en el primer lloc del Billboard Hot 100 i es va convertir en el dinovè debut al cim d'aquesta llista i el mil·lèsim senzill número u en la història de les llistes. A més va vendre més de tres milions de còpies digitals als Estats Units cap a l'octubre de 2011. Es va fer un video musical de la cançó, que mostra a Gaga parint una nova raça i presenta imatges surrealistes. Els crítics van destacar-ne les referències artístiques i culturals i van elogiar-ne la concepció. Més endavant, Lady Gaga va viatjar a Sydney per promocionar el seu disc amb un concert al Sydney Town Hall el 13 de juliol de 2011.
Dos senzills més, «Judas» i «The Edge of Glory», juntament amb el senzill promocional «Hair», es van publicar més tard. El video musical del primer, en el que Lady Gaga representa a Maria Magdalena i que presenta figures bíbliques com Jesucrist i Judes Iscariot, va ser criticat per les seves referències religioses. El vídeo, però, va rebre elogis per la seva originalitat i altres van afirmar que no era ofensiu. «Judas», a més, va entrar al Top 10 de nombrosos grans mercats de la indústria musical. Originàriament, es va considerar que «The Edge of Glory» seria un senzill promocional, però, a causa del seu èxit comercial, la cançó es va llançar com a senzill acompanyat per un vídeo i va rebre crítiques positives. Després, encara va promocionar i publicar vídeos dels temes «Yoü and I» i «Marry the Night» com a senzills de Born This Way. miniatura|Gaga interpretant «Telephone» el 2011.