fou un eclesiàstic i escriptor català. miniatura|esquerra|Placa en record del naixement d'Anton Palau i Térmens al carrer de Sant Antoni núm. 53 de Valls
Biografia Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona, i teologia al de Tarragona. Seguí estudis de matemàtiques a Cervera i fou ordenat sacerdot el 1837. Fou professor dels seminaris de Barcelona i Tarragona, i canonge magistral de la catedral d'aquesta darrera ciutat fins al 1854, quan fou designat bisbe de Vic, on inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado. El 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona, on substituí Josep Domènec Costa i Borràs, i hi exercí fins al 1862.
El bisbe Palau fou una de les més destacades veus eclesiàstiques contràries al liberalisme en la dificultosa transició de l'antic règim al liberalisme durant l'època d'Isabel II. En aquesta línia, l'any 1844 fundà la Revista Católica, publicació de caràcter apologètic i contrària al liberalisme. El 1858 publicà uns nous estatuts del Seminari Conciliar de Barcelona.
Defensà els valors tradicionals religiosos enfront del món modern i la indiferència religiosa de la societat. Seguia els canvis i transformacions socials, econòmiques i culturals que comportaven les idees liberals i la industrialització. Especialment durant la seva etapa barcelonina, formà part d'un moviment catòlic que treballava per influir en aquests nous temps socials. Una expressió n'era la Llibreria Religiosa que ell contribuí a fundar. Portà a terme reformes a les diòcesis que administrà, com ara la reorganització dels dos seminaris.
Referències
Categoria:Bisbes de Barcelona Categoria:Vallencs Categoria:Religiosos de l'Alt Camp Categoria:Bisbes de Vic Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis