Les eleccions al Parlament Europeu de 1984 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea entre el 14 i el 17 de juny. Van ser les segones eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 434 diputats al Parlament Europeu.

Van ser les primeres eleccions conjuntes després de l'entrada de Grècia a la Comunitat Econòmica Europea, i les darreres abans de l'adhesió d'Espanya i Portugal el 1986.

Sistema electoral De la mateixa manera que a la primera convocatòria electoral europea, per 1984 tampoc hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya i el vot únic transferible a Irlanda del Nord, mateix sistema que la República d'Irlanda, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.

Nombre d'escons El nombre d'escons dels deu estats membre de la Comunitat Econòmica Europea al Parlament es van assignar segons la població, i en alguns casos es van dividir en circumscripcions. Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1984Estat membreEsconsEstat membreEsconsEstat membreEscons81811681251581246 24 Total:434

Dates de les eleccions Les eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de les Comunitats Europees, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 14 de juny al diumenge 17 de juny. 14 de juny17 de junyDinamarca, Irlanda, Països Baixos i Regne UnitAlemanya Occidental, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia i Luxemburg

Resultats

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 129 eurodiputats, 18 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 107 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 28 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que l'Aliança Lliure Europea i la Coordinació Europea de Partits Verds, creats uns mesos abans de les eleccions, es van estrenar amb 3 i 2 eurodiputats respectivament.

Facció EuropeaMEP%MEP %Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea (UPSCE)12918 29,72% Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD)332 7,60% Partit Laborista3215 7,37% Partit Socialista202 4,61% Partit Socialista Italià92,07% Partit del Treball (P.v.d.A)92,07% Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK)71,61% Partit Socialista51 1,15% Partit Socialista Flamenc41 0,92% Socialdemòcrates30,69% Partit Socialista Democràtic Italià31 0,69% Partit Socialista dels Treballadors (LSAP)21 0,46% Siumut10,46% Partit Socialdemòcrata i Laborista10,46%Partit Popular Europeu (PPE)1071 24,65% Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU)347,83% Democràcia Cristiana263 5,99% Nova Democràcia (ND)92,07% Crida Demòcrata Cristiana (CDA)82 1,84% Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)71 1,61% Centre dels Demòcrates Socials (CDS) [en la candidatura de la UDF]71,61% Fine Gael (FG)62 1,38% Partit Cristià Popular40,92% Partit Popular Social Cristià (CSV)30,69% Partit Social-Cristià21 0,46% Partit Popular del Tirol del Sud10,23%Federació de Partits Liberals i Demòcrates Europeus (LDE)286 6,45% Partit Republicà (PR) [en la candidatura de la UDF]62 1,38% Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD)51 1,15% Partit Radical (PRAD) [en la candidatura de la UDF]40,92% Partit Reformista Liberal31 0,69% Partit Republicà Italià31 0,69% Partit de la Llibertat i el Progrès20,46% Esquerra21 0,46% Partit Liberal Italià21 0,46% Partit Democràtic (DP)11 0,23%Aliança Lliure Europea (ALE)30,69% Unió del Poble (VU)21 0,46% Partit Sard d'Acció [dins la coalició Federalisme]10,23%Coordinació Europea de Partits Verds (CEPV)20,46% Agalev10,23% Ecolo10,23%Candidatures sense facció europea1655 38,01% Partit Conservador4515 10,37% Partit Comunista Italià273 6,22% Reagrupament per la República [en la candidatura de la UDF]153,46% Front Nacional102,30% Partit Comunista Francès+Partit Comunista Reunionès+UP109 2,30% Fianna Fáil (FF)83 1,84% Els Verds (GRÜNE)71,61% Moviment Social Italià51 1,15% Moviment Popular Contra la UE40,92% Partit Popular Conservador42 0,92% Unió per a la Democràcia Francesa (UDF)30,69% Partit Comunista de Grècia (ΚΚΕ)30,69% Partit Radical30,69% Centre Nacional d'Independents i Agraris [en la candidatura de la UDF]21 0,46% Partit del Centre [en la candidatura del PASOK]20,46% Acord Progressista Verd (CPN-PSP-PPR-GPN)20,46% Demòcrates de Centre10,23% Partit Popular Socialista10,23% Democràcia Cristiana Francesa [en la candidatura de la UDF]10,23% Federació Nacional de Clubs Perspectives i Realitats [en la candidatura de la UDF]10,23% Moviment Socialista Democràtic de França [en la candidatura de la UDF]10,23% Partit Liberal [en la candidatura de la UDF]10,23% Esquerra Democràtica Unida [en la candidatura del PASOK]10,23% Partit Comunista de Grècia (Interior) (KKE–E)10,23% Unió Política Nacional10,23% Democràcia Proletària10,23% Partit Polític Reformat-Unió Política Reformada-Federació Política Reformada (SGP-GPV-RPF)10,23% Partit Nacional Escocès10,23% Partit Unionista de l'Ulster10,23% Partit Unionista Democràtic10,23% Independent: Thomas Joseph Maher10,23%

Nou parlament Després de les eleccions de 1984, el Parlament Europeu va mantenir els seus grans grups, liderats pel Grup Socialista amb 130 escons enfront dels 110 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, seguits del Grup dels Demòcrates Europeus amb 50 representants, del Grup Comunista i aliats amb 41 i del Grup Liberal i Democràtic amb 31.

Si bé, es van crear tres nous grups: el Grup de l'Aliança Democràtica Europea, amb els partits del Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés excepte el Partit Popular Conservador de Dinamarca, el Grup de l'Arc de Sant Martí, amb els partits del Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats i els nous partits verds i regionalistes que van accedir a la càmera, i el Grup de la Dreta Europea, liderat pel Front Nacional de França i amb la participació del Moviment Social Italià, que formava part dels No Inscrits la legislatura anterior:

+Grup políticPosicióIdeologiaEsconsGrup Socialista (SOC)CentreesquerraSocialdemocràciaSocialisme democràticGrup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)CentredretaConservadorisme liberalDemocràcia cristianaGrup dels Demòcrates Europeus (GDE)DretaConservadorismeGrup Comunista i aliats (COM)EsquerraMarxismeAnticapitalismeGrup Liberal i Democràtic (LD)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)DretaUltradretaConservadorisme nacionalistaGrup de l'Arc de Sant Martí (ARC)TransversalismeEcologismeRegionalismeGrup de la Dreta Europea (GDE)UltradretaPopulisme de dretaEuroescepticismeSobiranismeNo inscrits (NI)

En la mateixa sessió, el popular Pierre Pflimlin va ser elegit com a president del Parlament Europeu, en segona volta, amb 221 vots a favor, guanyant al socialista Piet Dankert, president de la càmera fins al final de la I legislatura. Els socialistes van obtenir el nombre més gran de llocs a la mesa, seguits pel Grup Comunista i Aliats i el Grup dels Demòcrates Europeus.

Referències

Enllaços externs

Pàgina web del Parlament Europeu