"La noia de la llar de foc" (títol original en anglès "The Girl in the Fireplace")La noia de la llar de foc a Doctor Who Català és el quart episodi de la segona temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who, que es va emetre per primera vegada a BBC One el 6 de maig de 2006. Escrit per Steven Moffat i dirigit per Euros Lyn, l'episodi està inspirat en la novel·la d'Audrey Niffenegger The Time Traveler's Wife. És l'únic capítol de la sèrie del 2006 que fou escrit per Steven Moffat.
L'episodi està ambientat a França durant el segle XVIII. A l'episodi, uns androides reparadors d'una nau espacial del segle XXI creen finestres temporals per perseguir Madame de Pompadour (Sophia Myles) al llarg de la seva vida. Intenten extreure-li el cervell com a peça de recanvi per a la seva nau espacial en un moment concret de la seva vida, ja que creuen que és compatible amb la nau.
El productor executiu del programa Russell T Davies, que va concebre la idea mentre investigava per a Casanova, va descriure l'episodi com una història d'amor pel protagonista de la sèrie, el Desè Doctor (David Tennant). L'episodi es va filmar a Anglaterra i Gal·les a l'octubre del 2005. "The Girl in the Fireplace" va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, va ser nominada a un Premi Nebula i va guanyar el Premi Hugo del 2007 a la Millor Presentació Dramàtica, Format Curt.
Argument El Desè Doctor, Rose i Mickey arriben a bord d'una nau espacial abandonada al segle 51. Troben una finestra temporal, un portal a un altre lloc a l'espai i el temps, amb forma de llar de foc barroca. A l'altre costat hi ha una noia anomenada Reinette, que viu al París del segle XVIII. El Doctor la travessa i es troba a l'habitació de Reinette, just a temps per salvar-la d'un sinistre autòmat mecànic. S'emporta l'autòmat i l'identifica com un droide de reparació de la nau. Quan el Doctor torna al món de Reinette, descobreix que s'ha convertit en una dona jove i bonica. Flirtegen i es besen. Un servent crida Reinette utilitzant el seu nom real i el Doctor s'adona que és Madame de Pompadour, la futura amant de Lluís XV.
La nau conté diverses altres finestres temporals, cadascuna de les quals condueix a un moment diferent de la vida de Reinette. El Doctor veu un altre droide en una de les finestres i s'hi acosta per enfrontar-s'hi. El droide revela que ell i els seus companys van matar la tripulació de la nau per tal d'utilitzar els seus òrgans com a parts. Ara volen que el cervell de Reinette substitueixi l'ordinador de la nau. Creient que el trasplantament només funcionaria si Reinette i la nau tinguessin la mateixa edat, van obrir una sèrie de finestres temporals per trobar-ne una en què tenia 37 anys. Rose pregunta per què volen Reinette en particular. El droide simplement diu: "Som iguals".
Un altre droide envia una ràdio a la nau per dir que ha trobat la Reinette, de 37 anys, en un ball de disfresses al Versalles. Els droides arriben i la fan captiva. El Doctor no els pot seguir sense destruir la finestra temporal, però ho fa de totes maneres, deixant-se ell i els droides encallats al segle XVIII. Aïllats del seu món, els droides s'apaguen. La Reinette li diu al Doctor que va fer traslladar la seva llar de foc a Versalles amb l'esperança que ell tornés. El Doctor la troba encara operativa i la fa servir per tornar a la nau, prometent a Reinette que tornarà a buscar-la. Quan torna, descobreix que han passat sis anys i que Reinette ha mort. Louis li dóna una carta en què ella li confessa el seu amor.
Mentre el Doctor i els seus companys es preparen per marxar, es pregunten de nou per què els droides volien específicament la Reinette. L'episodi acaba amb una imatge exterior de la nau espacial; el seu nom és la SS "Madame de Pompadour".
Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català.La noia de la llar de foc a eldoblatge.com
Personatge Actor/actriu Veu en catalàDesè DoctorDavid TennantCarles di Blasi Rose TylerBillie Piper Eva Lluch ReinetteSophia Myles Elisa BeuterLluís XV Benjamin TurnerEnric HernándezMickey Smith Noel ClarkeDavid Jenner Katherine Angel Coulby Rosa Guillén ServentGareth Griffiths Jordi Pineda
Producció miniatura|L'actriu Sophia Myles va aparèixer a l'episodi com a Madame de Pompadour.
Guió i personatges El 2004, Russell T Davies, productor executiu de "Doctor Who", va ser el responsable de "Casanova", una sèrie ambientada al segle XVIII. Durant la seva recerca, Davies va quedar fascinat per Madame de Pompadour i va voler incloure-la en una història que també implicava El Turc un home de rellotgeria que jugava a escacs per la mateixa època i que més tard es va revelar que era una frau. A principis del 2005, a Steven Moffat, que havia escrit "El nen buit" i "El Doctor balla" per a la sèrie, se li va assignar escriure la història. Més tard, Euros Lyn va ser assignat per dirigir-la. Sophia Myles va declarar en una entrevista a Doctor Who Confidential que no havia de fer una audició per al paper de Madame de Pompadour, que li van oferir.
En una entrevista amb The Independent, Davies va dir que l'episodi és "pràcticament una història d'amor per al Doctor... És molt discret, molt ben fet, però no deixa de ser un Senyor del Temps que s'enamora i la reacció de Rose vers ell quan s'enamora d'una altra persona". Moffat es va inspirar en la novel·la d'Audrey Niffenegger "The Time Traveler's Wife", tot i que l'estructura de l'episodi és diferent de la de la novel·la. Durant la producció, Moffat va considerar "Madame de Pompadour", "Every Tick of My Heart", "Reinette and the Lonely Angel" i "Loose Connection" per al títol de l'episodi. "La noia de la llar de foc" es va planejar originalment com el segon episodi de la sèrie, però més tard es va canviar a mesura que avançava la producció. miniatura|esquerra|Els androides mecànics tal com apareixen a la Doctor Who Experience. Mentre Moffat creava els autòmats mecànics, primer va decidir amagar-los les cares amb perruques, però quan el productor Phil Collinson li va dir que això limitaria severament els angles de càmera utilitzables durant el rodatge, als androides se'ls van posar màscares de carnaval. Neill Gorton de Millennium Effects va dissenyar els androides i van ser construïts per Richard Darwen i Gustav Hoegan.
Tot i que l'episodi sembla seguir immediatament l'episodi anterior "Reunió a l'escola", Moffat diu en el comentari d'àudio del DVD que quan va escriure "La noia de la llar de foc" encara no havia llegit el final de "Reunió a l'escola", d'aquí la manca d'animositat contínua de Rose cap a Mickey després que s'uneixi a la tripulació de la TARDIS. Després de llegir la ment del Doctor, Reinette diu "Doctor Who?", una referència tant al títol de la sèrie com al misteri de llarga durada sobre el nom real del Doctor. També diu que és "més que un simple secret", però no dóna més detalls. Moffat va dir que va afegir el diàleg perquè creu que, com que el Doctor no diu el seu nom ni tan sols als seus companys més propers, hi ha d'haver un "secret terrible" al respecte. Moffat també diu que no va incloure la paraula "Torchwood" (una "paraula d'arc" a la segona temporada) al guió perquè Davies no li va demanar que ho fes.
Rodatge El rodatge de l'episodi va tenir lloc entre el 12 i el 27 d'octubre de 2005. Les escenes ambientades al Versalles es van filmar en altres llocs: les primeres escenes filmades, en què es retira el cos de Reinette, es van filmar a Culverhouse Cross a Cardiff; les escenes de la sala d'estar i el dormitori de Madame de Pompadour es van filmar a Tredegar House, una mansió del segle XVII a Newport; Els Jardins Dyffryn, a la Vale of Glamorgan, es van utilitzar com a plató per als jardins del palau; i Ragley Hall, prop d'Alcester, es va utilitzar per a les escenes del saló de ball. Les escenes de la nau espacial, que van ser rodades per la segona unitat, també es van filmar a Newport.
Es van utilitzar dos cavalls a l'episodi; un es va utilitzar per a les escenes en espais propers a la nau espacial i un altre per als salts. Segons Doctor Who Confidential, no es va permetre l'entrada del cavall a la sala de ball per a l'escena culminant. Per tant, els elements del Doctor cavalcant a través del mirall, el cavall, el mirall trencant-se i les reaccions dels extres a la sala de ball s'havien de filmar per separat i després es van compondre juntament amb croma. El cap de Tennant es va superposar al del genet especial en postproducció. Inicialment, l'equip del programa va considerar l'ús d'efectes especials, però es va adonar que això seria molt car i va rebutjar la idea.
Emissió i recepció La noia de la llar de foc es va emetre per primera vegada al Regne Unit a BBC One el 6 de maig de 2006. L'índex d'audiència final de l'episodi va ser de 7,90 milions, convertint-lo en el sisè programa més vist a BBC1 aquella setmana. Va rebre un Appreciation Index de 84. El guió de l'episodi va ser nominat al Premi Nebula del 2006, i "La noia de la llar de foc" va guanyar el Premi Hugo a la millor presentació dramàtica, format curt del 2007.
Escrivint per a IGN, Ahsan Haque va elogiar l'actuació de Tennant i Myles, el ritme de l'episodi i la història "extremadament commovedora", però va considerar que no explicava prou bé per què el Doctor no va poder utilitzar la TARDIS per veure la Reinette abans que morís. Va escriure que "amb una mica més d'atenció als detalls temporals, aquest episodi s'hauria considerat un dels millors moments de la sèrie". Metro va dir que els androides mecànics eren un dels "vilans més memorables" mentre que Daniel Martin de The Guardian va dir que "La noia de la llar de foc" és "un dels episodis més aclamats de l'era [original] de Davies".
Ross Ruediger de Slant Magazine va escriure que l'episodi "pot ser el màxim assoliment" de la segona temporada de Doctor Who. Ruediger el va qualificar d'episodi "per al nou mil·lenni", ja que pensava que "mai podria existir sota la bandera de l'antiga sèrie". El va qualificar de "peça que fa pensar" i va escriure que episodis com aquest no es podrien emetre cada setmana, ja que "seria massa exigent per al cervell de l'espectador mitjà". Matt Wales, d'IGN, va classificar "La noia de la llar de foc" com la tercera millor història de Tennant de Doctor Who, qualificant-la d'"una de les aventures més commovedores de Doctor Who".
No totes les crítiques van ser positives. En un article retrospectiu del 2008, Nivair H. Gabrie va criticar els elements problemàtics de l'episodi, qualificant la relació entre el Doctor i la Reinette de "romanç aleatori i irreflexiu". De la mateixa manera, va qualificar la decisió del Doctor de renunciar a la seva vida i la de la seva companya per Reinette de "bastant discordant" i contrastant amb el seu personatge establert. Al llibre del 2015 The Doctors Are In, la coautora Stacey Smith va elogiar el repartiment però va trobar la relació del Doctor i Reinette incòmoda, sobretot a causa del fet que el Doctor la va conèixer per primera vegada de petita. Critica el diàleg i la caracterització – qüestionant, per exemple, el petit paper de Rose i la seva manca de disgust perquè el Doctor la deixés per Reinette, qualificant-ho de "criminal" per a Rose.
Una seqüela de l'episodi, escrita per Moffat i anomenada "Pompadour", es va publicar com a part d'una marató de l'episodi el maig de 2020. La història mostra Reinette preocupada per un possible duplicat dels seus pensaments i records que es fa, abans que es reveli que la Reinette que parla és de fet la còpia, emmagatzemada a bord de la nau espacial.
Referències
Vegeu també Ciberpunk
Enllaços externs
"The Girl in the Fireplace" a bbc.co.uk
Episode script, BBC Writers Room
Categoria:Episodis de Doctor Who Categoria:Episodis de sèries de televisió del 2006