miniatura|Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 — València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa. Aquest s'havia traslladat a la localitat del Comtat cap al 1596 i es casà amb Aldonça Lleó. Tingueren sis fills, el tercer dels quals fou Jeroni Jacint, batejat el 20 de juliol del 1600. Passa la seua infantesa a cocentaina fins que el 1612 tota la família es trasllada a la ciutat de València.
La seua primera formació es dona al taller patern, amb només dotze anys, es diu que pintà un Naixement d'un Sant (probablement Sant Joan Baptista), quadre en què demostra el seu coneixement de l'obra de Ribalta i un precoç interès pel naturalisme. Amb dèsset anys, el 19 d'octubre de 1616 exactament, s'inscriu al Col·legi de Pintors de València, acabat de crear i amb figures com Porta, Sarinyena o Ribalta. El Col·legi li demanà tres anys més al costat de son pare si volia ser considerat mestre.
El 1622 es casà amb Jerònima de Castro, filla d'un comerciant valencià. L'any següent pinta i signa el Crist del Rescat, a partir d'aquesta obra inicia una llarga sèrie d'encàrrecs. Els nombrosos retrats que pinta donen testimoni de la seua gran capacitat com a retratista, com els de fra Jeroni Mos, el d'Alonso de Camañas (comte de Faura) o l'atribuït de Pasqual de Borja i Centelles (comte d'Oliva). miniatura|Immaculada amb els Jurats de la ciutat de València Espinosa rebé la influència d'Orrente, en obres com el Martiri de Sant Marcel o el Martiri de Sant Pere Màrtir de Verona (obra atribuïda, procedent de l'església de Sant Nicolau de València, on també es conserven dues escenes del mateix retaule: el Naixement de la Verge i Naixement de sant Joan). L'altra influència sobre Espinosa, més profunda si cap, serà la de Francesc Ribalta. L'empremta de Ribalta és notable en el Sant Sopar de Morella, que segueix la mateixa escena pintada per Ribalta per a l'altar del Col·legi del Patriarca de València. Desapareguts els Ribalata (Francesc i Joan) en la dècada de 1630 el seu prestigi i activitat augmentaren considerablement, fins a la seua mort serà el pintor valencià més reconegut.
El pintor tractaria en diverses ocasions el tema de la Verge amb l'infant en les seues obres, són exemples els quadres del Museu Municipal de València, la Mare de Déu del Roser a la basílica dels Desemparats o la Verge i l'Infant en un tron amb àngels del Prado. Una altra temàtica important en la seua obra són les figures de sants aïllades, com el Sant llorenç i sant Vicent Màrtir, Sant Ramón Nonat del Prado, Sant tomàs de Villanueva al Museu de Belles Arts de València, etc. Molts dels quadres que pintà estan signats i datats, cosa que en facilita el seguiment de la seua trajectòria, en la qual s'evidencia una evolució bastant tímida.
A final de la seua carrera li encarregaran una sèrie de quadres de temàtica relacionada amb els mercedaris, Missa de sant pere Nolasc, Aparició de la Verge a sant Pere Nolasc, Descobriment de la Mare de Déu del Puig, etc. Ja el 1665 elabora l'ambiciós projecte del quadre de la Comunió de la Magdalena per a l'altar major de l'església dels caputxins de Massamagrell, que es conserva al Museu de Belles Arts de València actualment. Per relació amb els frares mercedaris se'l relaciona amb Zurbarán, tant per la temàtica com pels paral·lelismes formals entre tots dos.
Fet testament, mor a València el 20 de febrer de 1667, se'l soterra al convent de Sant Doménec. Deixà inacabat un Martiri de sant Leocidi i santa Glisèria per al Col·legi del Patriarca, el quadre l'acabà i entregà el seu fill Jeroni Espinosa de Castro. Entre els seus deixebles que seguiren amb el seu estil està el seu fill, i influí en artistes com Vicent Salvador i Gómez, Pau Pontons o Gaspar de la Huerta.
Relació d'obres destacades Obres datades El miracle del Crist del Rescat, oli sobre llenç (243 x 168 cm.), signat i datat en 1622, col·lecció particular. Retrat del pare Jeroni Mos, oli sobre llenç (205 x 112 cm.), signat, Museu de Belles Arts de València. Visió de Sant Ignasi, oli sobre llenç (425 x 298 cm.), Museu de Belles Arts de València. Datat cap a 1631, quan hauria estat col·locat en l'altar del sant a la Casa Professa dels jesuïtes de València, substituït en 1658 per un altre del mateix artista i conservat també al museu de València, més ajustat a la iconografia tradicional en prescindir dels àngels companys de Sant Ignasi i de la mediació de Maria.García Mahiquez, p. 271 y ss. Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau, oli sobre llenç (207 x 110 cm), signat i datat el 1634, col·lecció particular. Company d'aquest o de data pròxima ha de ser el Retrat del senyor Alonso de Cañamás, Kingston Lacy, col·lecció Bankes. Mort de Sant Lluís Bertran, oli sobre llenç (384 x 227 cm), Museu de Belles Arts de València. Col·locat 1653 en l'altar de la capella del sant en el convent de Sant Domingo de València, on feia de bocaport cobrint l'urna que contenia les relíquies del sant.
miniatura|La Creu impresa en l'arbre, oli sobre llenç (405 x 333 cm), Museu de Belles Arts de València. Un dels quatre miracles de Sant Lluís Bertran, pintats per a la seva capella al convent de Sant Domingo, representa la predicació a l'illa del Cap de Sant Vicent.
Miracles de Sant Lluís Bertran, sèrie de quatre llenços penjats a la mateixa capella del convent de Santo Domingo en 1655, representant La Creu impresa en l'arbre, El foc misteriosament apagat a Albaida, La pistola convertida en un crucifix i Conversió d'una dona en Índies. Amb la desamortització de Mendizábal els quatre van passar al Museu de Belles Arts de València, on van estar exposats fins a 1936. En l'actualitat, dispersos en dipòsits del museu. Últim Sopar, oli sobre llenç (315 x 221 cm), signat, església de Santa Maria, Morella. Se sap que el retaule en el qual està col·locat es va iniciar en 1657. El llenç s'inspira directament en el Sant Sopar pintat per Francesc Ribalta el 1606 per al Col·legi del Corpus Christi de València, tot i que l'artista reinterpreta els rostres acord amb les seves models habituals. Mare de Déu amb el Nen, oli sobre llenç (90 x 67 cm), Ajuntament de València, Museu de la Ciutat. Procedent de l'àtic del retaule de Sant Ignasi que va estar abans de la desamortització a la Casa Professa dels Jesuïtes per al qual Espinosa va pintar en 1658 una segona versió de la Visió de Sant Ignasi. Esmentada per Orellana com Mare de Déu oferint una fruita al Nen.Pérez Sánchez (2000), p. 41. Missa de Sant Pere Pasqual, oli sobre llenç (173 x 123 cm), Signat i datat en 1660, Museu de Belles Arts de València. Procedent de la biblioteca del convent de la Mercè de València, ordre per a la qual Espinosa treballarà assíduament en els seus últims anys. Aparició de la Mare de Déu al Venerable Jeroni Calmell, oli sobre llenç (168 x 136 cm), col·lecció particular. Segons Orellana el quadre portava una signatura desapareguda i es datava en 1660.Pérez Sánchez (2000), p. 176. Aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc, oli sobre llenç (315 x 270 cm), Signat i datat en 1661, Museu de Belles Arts de València. Procedent del cor del convent de la Mercè de València, resulta, en la seva composició rígida, d'un notable arcaisme i posa de manifest la pervivència d'un mateix estil al llarg de tota la carrera del pintor, que continua fent ús d'una intensa llum dirigida, de notable efecte en destacar els hàbits blancs dels monjos. Aparició de Sant Pere i Sant Pau a Constantí, oli sobre llenç (245 x 314 cm), Museu de Belles Arts de València. Procedent de la capella de Sant Joan del Laterà del convent de la Mercè, juntament amb altres dos avui desapareguts i dos posteriors de José Jiménez Donoso, ha de correspondre a aquest moment d'estreta vinculació amb l'ordre de la Mercè. L'infreqüent assumpte, la lepra de Constantí, està pres de la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine, que narra el succés en la llegenda del papa Sant Silvestre. El pintor resol amb habilitat la complexa composició en espais diversos banyats per llum en penombra. Miraculós troballa de la Verge del Puig, oli sobre llenç (225 x 172 cm), Museu de Belles Arts de València. Procedent del monestir del Puig, és probable que correspongui als encàrrecs del pare José Sanchis, provincial de l'Orde de la Mercè, al començament de la dècada de 1660. Retrat del Pare Fra José Sanchis, Mercedari, oli sobre llenç (203 x 101 cm), Universitat de València. Provincial de l'ordre entre 1659 i 1662, va impulsar l'embelliment dels convents mercedaris i la seva iniciativa es deuen les abundants obres que Espinosa va executar per l'ordre. Per l'edat del retratat ha de correspondre a una data propera a 1664, quan va arribar al generalat. Immaculada, oli sobre tela, signada i datada el 1660, Paranimf de la Universitat de València. Frontal i solemne, acompanyada d'un cor angèlic amb els tradicionals atributs, aferrada encara a l'arquetip creat a València per Joan de Joanes. Semblant a aquest era un altre llenç de la Immaculada de l'església parroquial de Llíria, signat i datat en 1663, que va resultar destruït en 1936. Sant Pasqual Bailón, oli sobre llenç (148 x 102 cm), Signat i datat en 1661, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya. Mare de Déu amb el Nen, oli sobre llenç (115 x 85), signat i datat en 1661, comerç.Pérez Sánchez (2000), p. 59. Embolicada en orla d'àngels, la Verge mostra un rosari de corall. Imatge de devoció de la qual va haver de realitzar algunes altres versions en data propera, com la del cambril de la Basílica dels Desemparats. miniatura|La Immaculada amb els jurats de la ciutat, oli sobre llenç (360 x 350 cm), Signat i datat el 1662, Llotja de València. Pintat per encàrrec de l'ajuntament per les festes en honor de la Immaculada. La Immaculada amb els Jurats de la ciutat, oli sobre llenç (360 x 350 cm.), Signat i datat en 1662, Llotja de València, Saló Daurat, en dipòsit de l'Ajuntament. Pintat amb ocasió de les festes amb què la ciutat va celebrar el Breu Pontifici fet per Alexandre VI, del 8 de desembre, pel qual s'autoritzava el culte a la Immaculada Concepció. Sobre un altar, la talla de la Immaculada, entre àngels amb filacteris, és adorada per una sèrie de personatges, els jurats de la ciutat, identificats en la inscripció situada al peu, retratats amb el característic realisme del pintor. Coronació de la Mare de Déu, oli sobre llenç (108 x 96 cm.), Ajuntament de València, Museu de la Ciutat. Pintat, potser, com a guió per a les festes de 1662 en honor de la Immaculada.Pérez Sánchez (2000), p. 190. Crist crucificat, oli sobre llenç (247 x 167 cm), signat i datat en 1665, Museu de Belles Arts de Castelló. El Crist, viu, dibuixat amb perfecte rigor anatòmic, guarda tot i l'avançat de la data el record de Francesc Ribalta.Benito Doménech (1987), p. 221. Comunió de la Magdalena, oli sobre llenç (315 x 226 cm), Signat i datat en 1665, Museu de Belles Arts de València. Obra mestra del pintor, la tela es va pintar per a l'altar major dels caputxins de Massamagrell. Naturalisme i tenebrisme, les dues notes característiques del pintor, segueixen presents en aquesta obra pintada poc abans de morir, amb les que arribarà notable intensitat dramàtica i emoció devota. Martiri de Sant Leodici i Santa Glisèria, oli sobre llenç (270 x 192 cm.), Col·legi del Corpus Christi de València. Obra darrera, conclosa pel seu fill Jacint d'Espinosa, que va cobrar el 1667 l'últim termini, tracta de nou un assumpte infreqüent aliè a la Llegenda daurada, narrat en forma successiva en diferents escenes com ja va fer a l'inici de la seva carrera en el Crist del Rescat.
Obres de datació incerta