El I Concurs de castells de Tarragona és el concurs de castells que se celebrà a la plaça de braus de Tarragona el 2 d'octubre de 1932. Aquesta primera edició fou coneguda també amb el nom de Gran Concurs Comarcal de Castells de Xiquets.La Vanguardia, 2 d'octubre de 1932, anunci "VISITEU TARRAGONA: Gran Concurs Comarcal de Castells de Xiquets" El Govern de la Generalitat Republicana concedí una Copa, 3.000 pessetes i una Faixa d'Honor com a premis. El jurat del concurs va ser presidit pel músic vendrellenc Pau Casals, gran aficionat als castells, i compost per Amadeu Martorell, Martí Güell, Bonaventura Olivé i Francesc Blasi i Vallespinosa, a més d'un representant de les quatre colles.
Aquest concurs representa la primera edició dels concursos de castells tarragonins, que malgrat diverses interrupcions, són els que han assolit consolidar-se i mantenir la continuïtat fins als nostres dies.
Antecedents Si bé durant el segle XIX haviene existit actuacions en què la colla que alcés el castell més difícil rebria un premi, com en la diada de Sant Roc de Tarragona de l'any 1885, es considera el primer concurs de castells el celebrat al parc de la Ciutadella de Barcelona l'any 1902. Des d'aleshores, la decadència castellera havia causat estralls i durant les dècades de 1910 i 1920 els castells de set havien estat el sostre del món casteller.
A partir del 1926, amb el naixement de colles a Tarragona, primer, i al Vendrell després, l'afició castellera va retornar amb força a mesura que les colles van anar millorant les seves construccions.
Les setmanes prèvies al concurs Durant l'any 1932, els castells van recuperar construccions que feia més de dues dècades que no s'havien vist i, arran d'aquest interès en augment que tornaven a despertar després d'anys, la premsa va començar a mostrar-hi interès. En aquest clima de revalorització castellera ajudat pel nou règim de la republicà, s'anuncia, el mes d'agost, la celebració d'un concurs casteller al diari La Veu de Tarragona.S'està organitzant, per a les festes de Santa Tecla, un concurs de Castellers, en el qual hi assistiran les més importants colles de Xiquets, així de Valls, com del Vendrell, Tarragona i altres poblacions on n'hi hagi. D'anar les coses tal com els organitzadors es proposen, hi hauran premis per a les colles que pujaran a més de 5.000 pessetes i ja mai s'haurà vist un conjunt de Castells com el que està en preparacióA finals d'aquell mes, per la festa major de l'Arboç, es recupera el 2 de 7 descarregat i el 4 de 8 carregat a l'Arboç en una diada històrica que prèviament ja s'anunciava com la diada del segle:El cert és a Valls per barberies, rotllos, tertúlies i cafès no es parla de res més sinó de castells i tots els aficionats diumenge aniran a l'Arbós a veure la màxima competició d'aquest segle, les dues colles han arribat a un mateix punt, el tres de set aixecat per baix, cal esbrinar qui pot més i per això mentre les colles vetllen las armes pel gran torneig de demà els aficionats s'apressen a anar a l'Arbós i ajudar cadascú a la seva colla. Fa ja alguns dies que tots els taxis estant llogats i alguns òmnibus és de creure que també s'ompliran.L'ambient casteller estava en el seu màxim històric i durant les setmanes prèvies al Concurs, el Diari de Tarragona s'encarregà de sintetitzar les actuacions més rellevants que passaven arreu de la zona tradicional i ja es parlava del refloreixement de l'Art casteller. Si bé l'elecció de l'escenari, la plaça de braus de Tarragona, portà una polèmica important que no ha desaparegut malgrat el pas del temps, la notícia d'un concurs de castells que reunís totes les colles existents va ser molt ben rebuda arreu de les comarques amb tradició castellera i fins i tot es van organitzar transports des de del Penedès com un autobús ple des de Vilanova i la Geltrú, mentre que «el tren especial de Valls que hom calculava podria recollir tot el contingent de viatges dels pobles de la línia, resulta ara que ja sortirà de Valls complet»havent omplert les quatre-centes places anunciades. A les comarques castelleres els castells tornaven a ser el tema principal de les converses:Regna veritable espectació en els pobles de tota la contrada, davant l'anunci del concurs de castell(e)s humans que tindrà lloc a la Plaça de Braus de Tarragona, amb motiu de les properes festes de setembre. L'èxit esclatant, no vist mai, que han tingut suara les exhibicions castelleres a l'Arbós i a Vilafranca on en qüestió de castells les colles valllenques han fet proeses que de molts anys ençà no s'havien vist. Una cosa extraordinària. Això, naturalment, dóna encara més importància i interès al proper concurs de Tarragona.En un principi el concurs estava programat per al dia de la Mercè, 24 de setembre, però a falta de dues setmanes es va ajornar a l'octubre.No es parla d'altra cosa arreu de la ciutat, que del proper concurs de castellers que tindrà lloc el dia 24, a la tarda, a la nostra plaça de braus. L'espectació és gran a Tarragona, реrò ho és més encara als pobles de les comarques veïnes on l'afició castellera ha arribat ara a un punt, que vοreja ja la passió i en certs moments el deliri.
El concurs va celebrar-se pocs dies després de les Festes de Santa Tecla i ocupaven un lloc prominent dins del programa d'actes festius. S'esperava una gran presència de públic a la plaça de Toros, on, per informar el públic, s'instal·larien «potentes altavoces para informarlo de todas las incidencias del torneo». El dia 23, Diada de Santa Tecla, s'havien fet els tradicionals castells a càrrec dels Xiquets de Tarragona, de qui la premsa comentava que es trobaven «en bones condicions per tal de lluitar dignament al costat d les vallenques i les del Vendrell, al proper Concurs del dia 2 d'octubre». El mateix article recollia que «el treball dels castellers tarragonins fou presenciat per bon nombre d'aficionats i practicants de Valls i Vendrell, que foren els primers en aplaudir la tasca dels tarragonins». Si la premsa tarragonina augurava un bon paper de les seves colles, la premsa vallenca pronosticava una victòria absoluta dels seus XiquetsEls ciutadans de Valls estem gojosos dels nostres xiquets; ells han estat fins ara els que han marcat la fita de la victòria. Els castellers estranys no han bastit, encara, la torre que els nostres no l'hagin salvat abans. Els nostres titans gaudeixen de la justa fama de mestrivolitat; en el seu art, porten quatre castells d'aventatge a les colles adversàries, i això ja és un marge sòlit per a fer-hi florir l'optimisme, de creure en el seu ressorgiment victoríós.
Jo sense recels de relliscar a l'equivocació m'atreviria a assegurar que els dos primers llocs seran disputats ferrívolament, amb certesa d'èxit, per les dues colles vallenques. Per tradició històrica, per orgull de poble, per defensar l'honor que presenta ésser el capdavanter, hem de guanyar la lluita per aferrissada que sigui. Revifallem en nosaltres el record dels nostres avis; penseu en la tristor que broilaria del seu rostre, si Valls menyspreés el llegat seu, perdent la popularitat d'ésser el poble més casteller i millor casteller.El concurs va estar acompanyat d'una campanya publicitària sense precedents. Una imatge castellera acompanyada de gralles va fer ruta per les principals poblacions castelleres anunciant la celebració del concurs. A la vila de Sitges «la presència del Castell publicitari al passeig cons tituí un "succés" tan esclatant, que la gentada que seguia al castell i a les gralles que l'acompanyaven, arribà a semblar una manifestació».
El principal mitjà de la ciutat, el Diari de Tarragona, va publicar gloses d'autors com Lluís Bertran i Pijoan o Joan Ruiz i Porta en què es parlava dels castells des d'una perspectiva literària i sentimental i de la relació històrica de Tarragona amb els castells:Dèiem que Tarragona no és, estrictament, la ciutat productora dels castells o dels castellers; en canvi, també diríem que ens apar la ciutat clàssica de llurs exhibicions. De temps immemorials Tarragona s'han lluït els Castells de Valls. En les tres festes cabdals tarragonines: Corpus, Sant Magí i Santa Tecla, no mancaven mai els castells. Recordem d'haver-hi vist formats, un a cada banda de la porta de la Catedral, sengles pilars, mentre la processó de Corpus, fet el curs, es replegava a la basílica.Malgrat la il·lusió que es vivia les setmanes anteriors del concurs, també hi va haver algunes queixes de sectors vallencs, sobretot a causa de les bases del concurs. La Crónica de Valls publicà una extensa carta adreçada als organitzadors del Concurs en què se'ls demanava que replantegessin alguns dels punts de les bases, principalment els que feien esment que els castells que es provarien s'haurien d'haver anunciat prèviament i no es podrien canviar durant el desenvolupament del concurs. Un fet que provocava que si una colla tenia «la valentia de provar el 4 de 8 i no el pot carregar no pot fer ja més que dos castells i encara que aquests siguin el 2 de 7 i el pilar de 6, es veu arrebassat el primer lloc per una colla que faci el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix i 4 de 7 amb el pilar de 5 al mig ja que una colla guanya 80 punts i l'altra 90 tot i no haver fet castells tant difícils i no haver-se exposat gens».
L'autor de la carta afirmava, per tant, que les bases actuals no afavorien la rivalitat i que, per tant, desincentivaven els intents dels castells de més dificultat. També afegia que els aficionats «que hem vist ja el 4 de 8, el 2 de 7 i el 3 de 7 aixecat per baix i quasi el pilar de 6 no anirem a veure el 5 de 7, ni el 4 de 7 amb el pilar al mig». El també vallenc Lluita, per la seva banda, publicava un text de Figuerola en què es criticava també la puntuació i les bases del Concurs: «el valor de la puntuació, al nostre entendre; no va prou d'acord amb el mèrit del castell, i això és un atac directe contra la brillantesa que podria assolir aquesta gaia festa castellera. Tallen d'arrel l'iniciativa espontània i el contrapunt de les colles I els subjecten a un nivell inferior del que cada una segons les seves possibilitats o valentia s'hauria pogut situar».
Aquestes disconformitats amb les bases van provocar-ne la modificació uns dies més tard amb la modificació del polèmic apartat:Després de fer els tres castells de concurs, les colles poden provar el castell de vuit sumant-se als punts obtinguts en els tres castells, 20 punts si posen els dosos, 34 si es fa el castell i 45 si es descarrega.
D'aquesta manera sí que es veurà el castell de vuit ja que uns per agafar els 20 punts i altres per més tothom l'haurà de provar.
Exemple: Una colla fa el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix i el 5 de 7 i guanya 110 punts; una altra fa el 3 de 7 aixecat per baix, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar de cinc al mig, i en guanya 90 punts. La primera colla no té la victòria assegu-rada ja que només posant els dosos als de vuit guanya 20 punts més la colla que en tenia 90 i empata. Per evitar això i per augmentar l'aventatge també ha de provar el 4 de 8. Creiem que és un encert aquesta adició d'última hora i que ha de contribuir a l'èxit esplendorós que ha d'obtenir el Concurs que si Déu vol demà a les tres de la tarda es celebrarà a la plaça de braus de Tarragona.
Per Valls els ànims s'havien refredat molt ja que per no veure el castell de vuit la gent no volia anar a Tarragona, ara però és de creure que tothom hi anirà i animarà cada ú a la seva colla.
El concurs En la seva prèvia del concurs, Joan Ruiz i Porta, s'atrevia a pronosticar els castells que es veurien al certamen:Hi veurem després de més de vinc-i-cinc anys el quatre de vuit; el trenos de set; el tres de set aixecat per sota; l'espadat de sis, i el cor em diu que el quatre de nou... I em semblarà que torno a aquells jovenívols temps dels meus entusiasmes...