La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) és a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. Fundada l'any 1772, és la biblioteca pública conservada més antiga de la ciutat,"La creació de la primera biblioteca pública catalana". En: Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917): aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et Documenta ; 49). , p. 271-279 i acull un gran fons de teologia, de ciències eclesiàstiques i d'humanitats, amb un total de 360.507 volums. Entre aquests, hi destaca una col·lecció de 95 incunablesSerrallach García, Lluís; Turull Garriga, Josep M. "Catàleg dels incunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona ". En: Revista Catalana de Teologia, vol. XXIV, núm. 2 (1999), p. 359-418. [Consulta: 20 de gener de 2017] i 625 manuscrits,Fàbrega Grau, Àngel. Manuscritos de la Biblioteca Arzobispal del Seminario Conciliar de Barcelona [en línia]. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1965. [Consulta: 20 de gener de 2017]Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), Volum II.1 Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal i Biblioteca de la Universitat. Direcció: Eulàlia Duran. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000. 411 p. (Memòries de la Secció Històrico-arqueològica ; 55). . [Es pot consultar també a: http://mcem.iec.cat/] alguns escrits en àrab, el més antic dels quals és del . També és important la col·lecció d'aproximadament 10.000 goigs (composicions poètiques populars), del fins a l'actualitat.
La BPEB pertany a l'Arxidiòcesi de Barcelona, està integrada el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya i col·labora amb el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.
Història La biblioteca fou erigida l'any 1772 pel bisbe Josep Climent i Avinent,Martí Bonet, Josep Maria. "Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona". En: Mateu Ibars, Josefina; Mateu Ibars, Mª Dolores. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón : siglos IX-XVIII. Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991, p. 201. quan es fusionaren la biblioteca del Seminari Conciliar (també conegut com a Col·legi del Bisbe), creada l'any 1593, amb la biblioteca del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, de la Companyia de Jesús, fundat el 1545. L'emplaçament original va ser a la rambla de la ciutat de Barcelona. Rep la denominació de «pública» a partir de la Pragmàtica Sanció del 2 d'abril de 1767, promulgada pel rei Carles III, en què es decretava l'expulsió dels regnes de la Corona d'Espanya dels jesuïtes, l'ocupació dels seus edificis i la confiscació de tots els seus béns, incloses les biblioteques. De fet, la majoria, com en el cas de la de Barcelona, van anar a parar als Seminaris Conciliars més propers. Pel que fa al propi Col·legi de Betlem, aquest es convertí en el Seminari Conciliar de Barcelona.
El 25 de juny de 1775 Fèlix Amat de Palou i Pont va rebre el nomenament reial de primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona. A gener de l'any 1776 la biblioteca, situada en el segon pis de l'edifici del Seminari, obre les portes al públic. Fèlix Amat de Palou en fou bibliotecari de l'any 1775 al 1785. Entre l'any 1785 i l'any 1803 va escriure la seva Història eclesiàstica i va fer el primer inventari de tots els llibres de la biblioteca. És precisament l'any 1785 quan s'elabora el primer inventari de tot el fons de la Biblioteca: l'«Inventario de los libros, papeles y demas efectos pertenecientes a la Biblioteca Pública Episcopal de esta ciudad...» confeccionat pel mateix Amat de Palou, i cedit al llavors nou bibliotecari Joaquín Nicolás Rincón el 4 de novembre de 1785. Segons aquest, biblioteca era dividida en vuit grans seccions. En total s'hi van inventariar 14.006 volums,Inventario de los libros, papeles y demas efectos pertenecientes a la Biblioteca Pública Espiscopal de esta ciudad, foli 243v tot i que Alarcón i Campdepadrós eleva la xifra a 16.976 volums.Alarcón i Campdepadrós, Xavier. Història de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la més antiga de la ciutat. Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, 2014, p. 24
El seu successor fou el seu nebot Ignasi Torres i Amat de Palou (1768-1811), que fou bibliotecari entre 1795 i 1808, que hi projectà i inicià el famós Diccionario de escritores catalanes. També hi fou bibliotecari el germà d'Ignasi, Fèlix Torres i Amat de Palou. Tots dos van instal·lar a la biblioteca una sala destinada als autors catalans, amb la col·laboració del bibliotecari Ignasi Palaudàries (que fou bibliotecari entre 1816-1824) i del bisbe de Barcelona Pau de Sitjar i Ruata. Durant el seu mandat es va establir el primer reglament intern, el 27 d'agost de 1816. Fou un annex amb entitat pròpia i és anunciat com Biblioteca d'autors catalans a l'edició del Diario de Barcelona del 15 de novembre de 1819. El 1820 aquesta secció de la biblioteca comptava amb 1.800 llibres. El 1877 abandona la seu històrica del Seminari, a la Rambla dels Estudis, i la biblioteca es trasllada de forma provisional a la Casa Magarola, fins al 1882.
El mes de febrer de 1882Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 35 el Seminari es trasllada al nou edifici construït al carrer de la Diputació de Barcelona, on hi és a l'edició d'aquest article. Els llibres de la BPEB es traslladaren al soterrani de l'edifici que era en construcció --sembla que es traslladaren més de 20.000 volums, repartits en 279 caixes-- on hi romangueren durant quinze anys fins que el cardenal Salvador Casañas i Pagès, es va s'instal·lar al lloc que ocupa actualment. A tombant de la Biblioteca tenia una col·lecció d'uns 20.000 volums. La biblioteca s'acaba d'instal·lar definitivament l'any 1924.Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 39.
Durant la Guerra Civil els llibres foren dipositats a la Biblioteca de Catalunya, però malgrat tot es cremaren algunes importants col·leccions. El setembre del 1936 ja es tenia la intenció de traslladar els fons de la BPEB a la Biblioteca de Catalunya, quan aquesta ja havia ingressat més de 100.000 llibres procedents d'altres biblioteques catalanes. El gruix dels fons, no obstant, no es van treure de la biblioteca fins als dies 10 de setembre, 3 d'octubre, 2 de novembre, i finalment l'1, 5 i 7 de desembre de 1936, quan es treu "l'última carretada". Tot aquest trasllat el va coordinar Pere Bohigas i Balaguer. En el registre d'entrada de la Biblioteca de Catalunya hi consten més de cinc-cents manuscrits confiscats el 1936 i incorporats en quatre períodes: entre el 2 i el 24 de juliol, i entre el 2 i el 5 de novembre de 1937; el 15 de novembre de 1938, i finalment el 10 de gener de 1939. Tots aquests manuscrits van tornar el 9 de gener de 1943, amb el mandat com a director de Josep Gros i Raguer. Malgrat les confiscacions efectuades, sembla que molts fons van romandre a la mateixa biblioteca, i que aquests foren utilitzats per la Universitat Popular, que s'instal·là a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. Després de la Guerra, el fons de la Biblioteca s'estimava a més de 30.000 volums.
En tornar al Seminari, la BPEB s'instal·là a la planta baixa de l'edifici i fou novament catalogada per Jaume Barrera i Escudero (1879-1942). Els bibliotecaris Àngel Fàbrega i Grau (1921-2017) i Antoni Briva i Mirabent (1926-1994) la traslladaren un altre cop al primer pis. Abans de la Guerra Civil, concretament l'any 1916, la Biblioteca ja constava de 50.000 volums.Subirà i Blasi, p. 279 Acabada la Guerra Civil, la biblioteca torna a funcionar a partir del 10 de desembre de 1940 i el 22 de febrer de l'any 1944 s'inaugura la sala de lectura, amb una conferència del llavors director de la Biblioteca Central de la Diputació de Barcelona. A l'any 1964 es trasllada a l'actual primer pis de l'edifici del Seminari, on hi romàn des de llavors.
Josep Maria Martí Bonet, nomenat bibliotecari el 14 de novembre de 1972, i que ho va ser fins a l'11 de novembre del 2018 amb el suport de la Facultat de Teologia de Catalunya i del mateix Seminari, va contractar bibliotecàries per a la catalogació dels 360.000 llibres i opuscles que conté la BPEB. Des de llavors sempre hi ha hagut bibliotecaris professionals que se n'encarreguen, a més del titular en la junta de govern del Seminari. La fotografia de la biblioteca, aquell any 1972, era la d'uns 60.000 volums i uns 800 títols de revista. L'any 2011 es va inaugurar la reforma de la Sala de Lectura de la Biblioteca, amb 242m², 47 punts de lectura i actualment amb uns 10.000 volums d'accés lliure.Llisterri i Boix, Jordi. "La biblioteca més antiga de Barcelona s'ha posat maca ". En: Catalunya Religió (03/02/2011). [Consulta: 21/03/2020] El 16 de març de 2016 es van inaugurar nous dipòsits d'accés restringit. L'octubre de 2024 va integrar dins la seva estructura la Biblioteca Balmes, passant a compartir catàleg, i integrant polítiques de gestió, accés i circulació.
Col·leccions Els fons de la Biblioteca Pública Episcopal esta formats per més de 370.000 volums en diversos suports: llibres, materials efímers, revistes, diaris, manuscrits, gravats, goigs, mapes, partitures, enregistraments sonors i audiovisuals, CD-ROM i altres.
Manuscrits Destaca, pel seu valor, en primer lloc el fons de manuscrits, que es compon de 625 (2019) volums, redactats en llatí, castellà, català i àrab. Hi trobem manuscrits de diferents matèries, no només teològica: n'hi ha de filosofia, de cuina, de comerç, d'esport, així com de documents administratius i d'arxiu del propi Seminari. La cronologia abasta des del fins ben entrat el . Per la seva importància i antiguitat, destaquen els següents títols:
Manuscrits 71 i 72 : Exposició sobre lo libre De civitate Dei, de Thomas Waleys, compost entre 1401 i 1410. Manuscrit 73 : Quinti Curtii Rufi historia[rum] Alexandri Macedonis libri, obra de Quint Curci Ruf, i transcrita el 1466, probablement al nord d'Itàlia, a partir d'una còpia de Lorenzo Valla. Manuscrit Ms. 74 : Croniques de totes les nacions quis poblaren en Spanya hi apres de totes les altres nacions ... Tro al Rey Darago qui fou lo darrer Rey dela nacio dels gots en Spanya hi en apres dels Reys Darago e dels comptes de Barchinona, una còpia del de les cròniques de Ramon Muntaner. Manuscrit Ms. 150 : Caronicas o Conquestas dels dos darrers Comtes de Barcelona e dels primers quatre Reis de Aragó post unionem, la primera part del qual és del .
Incunables Es diu incunable (del llatí incunabulae “en el bressol”) a tot llibre imprès durant el . El terme “incunable’ fa referència a l'època en què els llibres es trobaven “en el bressol”, fent referència a la “infància” de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta. Així, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre 1450 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500. La BPEB custodia en el seu fons 95 incunables (2019), set dels quals (el núms. 4, 13, 27, 58, 75, 76, 78) són exemplars únics a Espanya. La majoria d'aquests volums provenen de l'antiga Biblioteca del Col·legi de Betlem de Barcelona, de la Companyia de Jesús. L'exemplar més antic és una obra de Lactanci amb el títol Lactantii Firmiani De diuinis institutio[n]ibus aduersus gentes rubrici primi libri incipiu[n]t, imprès a Roma l'any 1468 pels impresors Konrad Sweynheim i Arnold Pannartz.
Les temàtiques més usuals d'aquest fons són la teologia, la filosofia, el dret canònic, etc.. La majoria d'obres són editades en llatí excepte nou, que són en català (els núms. 20, 21, 41, 46, 47, 55, 58, 70, 74), i el lloc d'edició més usual sol ser Itàlia.
Projectes Entre d'altres, la Biblioteca Pública Episcopal ha participat en els següents projectes:
L'any 1973 va establir un conveni amb la Biblioteca de Montserrat, consistent en la consultat en un únic catàleg de fitxes dels fons allotjats a Montserrat. L'any 1993 es comença la catalogació informàtica amb caràcter retrospectiu.