Michael Kemp Tippett (Londres, 2 de gener de 1905 - Londres, 8 de gener de 1998) fou un compositor i director d'orquestra anglès. És considerat el compositor britànic més destacat del , juntament amb Benjamin Britten, amb el qual contribuí decisivament a revalorar l'obra de Henry Purcell.
Estudià composició amb Charles Wood i direcció amb Adrian Boult i Malcolm Sargent. Exercí com a director de música del Morley College de Londres (1940-1952) i del Festival de Bath (1964-1974), i posteriorment presidí l'Òpera de Kent (des del 1979) i el London College of Music (des del 1983). El 1966 fou nomenat sir.
El seu llenguatge, innovador però allunyat de l'avantguardisme més radical, es caracteritza per un ampli ús del contrapunt i les dissonàncies, així com per la integració de recursos del jazz i de la música popular. La seva trajectòria estètica passà per etapes molt contrastades: una recreació de la tonalitat clàssica als anys trenta i quaranta, seguida d’una atonalitat diatònica pròpia, reconeixible per un ritme lliure i enginyós. Considerava el jazz com la música dels oprimits, cosa que reforça l’arrel ideològica del seu estil.
Entre la seva producció sobresurten quatre sonates per a piano; el Concerto for Double String Orchestra; quatre simfonies; les òperes The Midsummer Marriage (1952), King Priam (1961), The Knot Garden (1970) i The Ice Break (1976); un concert per a piano i orquestra; un concert per a orquestra; un Triple Concerto; cinc quartets de corda; Lullaby, per a cor i orquestra; The Vision of Saint Augustine, per a baríton, cor i orquestra; i The Rose Lake, per a orquestra.
Tippett mantingué sempre una actitud inconformista, antiautoritària, simpatitzant amb els oprimits i profundament pacifista. D’ideologia trotskista, milità un temps al Partit Comunista britànic, que acabà deixant pel seu individualisme. Durant la Segona Guerra Mundial fou objector de consciència, fet que el portà a la presó durant tres mesos el 1943. Aquest compromís ideològic es reflecteix en una música intensa i apassionada, que alguns crítics situaren al costat de la de Olivier Messiaen com una de les més visionàries del final del . També plasmà el seu pensament en els textos de Moving into aquarius, on expressa el seu propòsit d’extraure imatges profundes de la imaginació i donar-los forma artística en un temps de mediocritat i somnis fugaços.
Va morir a Londres als 93 anys, a conseqüència d’una pneumònia.
Família La família Tippett era originària de Cornualla. L'avi de Michael Tippett, George Tippett, va abandonar el comtat el 1854 per fer la seva fortuna a Londres a través de l'especulació immobiliària i altres negocis. Era un personatge extravagant, tenia una forta veu de tenor que el feu popular a les reunions cristianes. Però les seves empreses comercials van fracassar, donant lloc a deutes, processament per frau i un període de presó. El seu fill Henry, nascut l'any 1858, era el pare de Michael. Advocat de formació, va tenir èxit en els negocis i era un home ric en el moment del seu matrimoni l'abril de 1903.Kemp, p. 1–3 Inusualment pels seus coneixements i educació, Henry Tippett era un liberal progressista i un religiós escèptic.Bowen, p. 15
La núvia de Henry Tippett era Isabel Kemp, d'una gran família de classe mitjana-alta amb seu a Kent. Entre els cosins de la seva mare hi havia Charlotte Despard, coneguda per la seva campanya per als drets de les dones, el sufragisme i Home Rule irlandès. Despard va ser una poderosa influència sobre la jove Isabel, que va ser empresonada breument després de participar en una protesta de sufragistes il·legals a Trafalgar Square. Encara que ni ella ni Henry eren músics, ella havia heretat un talent artístic de la seva mare, que havia exhibit a la Royal Academy. Després del seu matrimoni, la parella es va instal·lar fora de Londres a Eastcote, on van néixer dos fills, el segon, Michael, el 2 de gener de 1905.Kemp, p. 4–5
Infància i escolaritat miniatura|esquerra|Stamford School, on Tippett va assistir entre 1920 i 1923 Poc després del naixement de Michael, la família es va traslladar a Wetherden a Suffolk. L'educació de Michael es va iniciar el 1909, amb una infermera i diversos tutors privats que van propiciar un currículum que incloïa classes de piano: el seu primer contacte formal amb la música.Kemp, p. 6–8 Hi havia un piano a la casa, on «jo improvisava amb bogeria ... el què jo anomenava "compondre", tot i que només tenia la noció vaga del què significava».Tippett (1991), p. 5 El setembre de 1914, Michael va anar internat a Brookfield Preparatory School a Swanage, Dorset. Hi va passar quatre anys, i en un moment va guanyar notorietat escrivint un assaig que desafiava l'existència de Déu.Tippett (1991) p. 7 El 1918 va obtenir una beca per anar al Fettes College, un internat a Edimburg, on va estudiar piano, va cantar al cor i va començar a aprendre a tocar l'orgue. L'escola no era un lloc feliç; l'assetjament sàdic dels alumnes més joves era freqüent.Bowen, p. 16Kemp, p. 9–10 Quan Michael va revelar als seus pares el març de 1920 que havia format una relació homosexual amb un altre noi, el van treure. Es va traslladar a la Stamford School a Lincolnshire, on una dècada abans, Malcolm Sargent havia estat alumne.Tippett (1991), p. 8–9
Al voltant d'aquesta època, Henry Tippett va decidir viure a França i es va vendre la casa de Wetherden. Michael i el seu germà Peter, de 15 anys, es van quedar a l'escola d'Anglaterra, viatjant a França durant les seves vacances.Kemp, p. 6–7 Michael va trobar Stamford molt més agradable que Fettes, i es va desenvolupar acadèmicament i musicalment. Va trobar un inspirador professor de piano a Frances Tinkler, que el va introduir a la música de Bach, Beethoven, Schubert i Chopin. Sargent havia mantingut la seva connexió amb l'escola i estava present quan Tippett i un altre alumne van tocar un petit concerto per a dos clavecins de Bach en pianos amb una orquestra de corda local. Tippett va cantar en el cor quan Sargent va dirigir un espectacle local de l'opereta de Robert Planquette Les Cloches de Corneville.Kemp, p. 11 Malgrat el desig dels seus pares de seguir un camí ortodox procedint a la Universitat de Cambridge, Tippett havia decidit decididament fer una carrera com a compositor, una perspectiva que els va alarmar i va ser desanimada pel seu director i per Sargent.Kemp, p. 12
A mitjans de 1922, Tippett havia desenvolupat una vena rebel. Pel seu obert ateisme particularment preocupat per l'escola, es va veure obligat a marxar. Va romandre a Stamford en allotjaments privats, mentre continuava lliçons amb Tinkler i amb l'organista de l'Església de St Mary's. També va començar a estudiar el llibre Musical Composition de Charles Villiers Stanford que, després va escriure, «es va convertir en la base de tots els meus esforços de composició per a les pròximes dècades».Tippett (1991), p. 11 El 1923, Henry Tippett es va convèncer de deixar-li fer d'alguna forma una carrera musical, potser com a pianista de concert, i va acceptar donar suport al seu fill perquè comencés els estudis al Royal College of Music (RCM). Després d'una entrevista amb el director de la universitat, Sir Hugh Allen, Tippett va ser acceptat malgrat la seva manca de qualificació d'ingrés formal.Bowen, p. 17
Royal College of Music miniatura|El Royal College of Music, on Tippett va estudiar entre 1923 i 1928 Tippett va començar a la RCM en acabar l'estiu de 1923, quan tenia 18 anys. En el moment, el seu biògraf Meirion Bowen explica que «les seves aspiracions eren olímpiques, tot i que el seu coneixement era rudimentari».Bowen, p. 18 La vida a Londres va ampliar la seva consciència musical, especialment a The Proms del Queen's Hall, l'òpera del Covent Garden (on va veure l'actuació de comiat de Nellie Melba a La bohème) i el Ballet Diàguilev. Va sentir cantar Fiódor Xaliapin i va assistir a concerts realitzats per, entre d'altres, Stravinski i Ravel.Tippett (1991), p. 17–18 Tippett va superar la seva ignorància inicial de la música antiga assistint a misses de Palestrina a la catedral de Westminster, seguint la música amb l'ajut d'una partitura prestada.
A la RCM, el primer tutor de composició de Tippett va ser Charles Wood, que va utilitzar els models de Bach, Mozart i Beethoven per inculcar una sòlida comprensió de les formes i la sintaxi musicals. Quan Wood va morir el 1926, Tippett va optar per estudiar amb C.H. Kitson, l'enfocament pedant i la manca de simpatia del qual amb els objectius de composició de Tippett va tensar la relació entre el professor i l'alumne.Kemp, p. 14–15 Tippett va estudiar direcció amb Sargent i Adrian Boult, i va trobar en aquest últim un mentor particularment empàtic -deixava que Tippett pugés ell a la tribuna durant els assaigs i seguia la música de la partitura amb el director. D'aquesta manera, Tippett es va familiaritzar amb la música de compositors que li eren nous, com Delius i Debussy,Tippett (1991), p. 14–15 i van aprendre molt sobre els sons dels instruments orquestrals.Kemp, p. 16–17
El 1924 Tippett es va convertir en el director d'un cor aficionat al poble de Surrey d'Oxted. Encara que va veure això inicialment com un mitjà per avançar en el coneixement dels madrigals anglesos, la seva associació amb el cor va durar molts anys. Sota la seva direcció va combinar amb un grup teatral local, els Oxted and Limpsfield Players, per fer actuacions de l'òpera de Vaughan Williams The Shepherds of the Delectable Mountains i de la mateixa adaptació de Tippett d'una ballad òpera del , The Village Opera.Cole, p. 49–50 Va passar els exàmens de Bachelor of Music (BMus), en el seu segon intent, el desembre de 1928. En comptes de continuar estudiant per a un doctorat, Tippett va decidir abandonar l'entorn acadèmic. Els anys a la RCM li van portar amistats intenses i duradores amb membres d'ambdós sexes, en particular amb Francesca Allinson i David Ayerst.
Carrera primerenca Inici fals En sortir de la RCM, Tippett es va instal·lar a Oxted per continuar el seu treball amb el grup coral i teatral i per compondre. Per sostenir-se, va ensenyar francès a Hazelwood, una petita escola preparatòria a Limpsfield, que li va proporcionar un sou de 80 lliures anuals i una casa de camp. També va ensenyar a l'escola de Christopher Fry, el futur poeta i dramaturg que més tard va col·laborar amb Tippett en diverses de les primeres obres del compositor.Kemp, p. 18–22Tippett (1991), p. 22
El febrer de 1930, Tippett va proporcionar la música incidental per a una actuació del seu grup teatral de Don Juan, de James Elroy Flecker, i l'octubre va dirigir-los en la seva pròpia adaptació de l'òpera de Stanford The Traveling Companion. La seva producció compositiva va ser tal que el 5 d'abril de 1930 va fer un concert a Oxted format íntegrament per obres pròpies: un Concert en re per a flautes, oboè, trompes i cordes; escenografia per a tenor de poemes de Charlotte Mew; Salm in C per a cor i orquestra, amb un text de Christopher Fry; Variacions per a piano sobre la cançó "Jockey to the Fair"; i un quartet de corda.Bowen, p. 19–20 Es van contractar solistes i orquestres professionals i el concert va ser dirigit per David Moule-Evans, un amic de la RCM. Malgrat els comentaris encoratjadors de The Times i Daily Telegraph, Tippett estava profundament insatisfet amb les obres i va decidir que necessitava més classes. Va retirar la música, i el setembre de 1930 es va inscriure a la RCM per un curs especial d'estudi de contrapunt amb R. O. Morris, un expert en la música del . Aquest segon període a la RCM, durant el qual va aprendre a escriure fugues a l'estil de Bach i va rebre una matrícula addicional en orquestració de Gordon Jacob, va ser central per a l'eventual descobriment de Tippett del que ell mateix va anomenar la seva "veu individual".