Els Banu Jàhwar () o dinastia jahwàrida o dels jahwàrides foren una nissaga familiar que va governar la taifa de Córdova del 1031 al 1070.
Arran de l'esfondrament polític del Califat de Còrdova, l'any 1031, l'influent visir Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar va decidir expulsar de la ciutat tots els prínceps omeies i proclamar una mena de república. Abu-l-Hazm Jàhwar fou posat al capdavant del govern, i va formar un executiu representatiu dels diversos sectors polítics, controlat pel consell de la ciutat.
Aquest govern fou molt beneficiós per a Còrdova i va restablir-hi la tranquil·litat interior. La ciutat i el seu territori van viure en pau durant un temps, sense guerres amb els veïns. Es va restaurar el comerç i es van reconstruir els edificis que havien estat damnats o destruïts. Abu-l-Hazm Jàhwar va morir el 1043, després de 12 anys de govern, i el va succeir el seu fill Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar, que va prendre el làqab d'ar-Raixid. Aquest tampoc va adoptar cap títol i va seguir l'estil de govern del seu pare. Per evitar un conflicte amb els abbàdides de Sevilla, va reconèixer formalment el fals califa Hixam II que els abbàdides havien proclamat a Sevilla i va tenir un paper negociador en la guerra entre la taifa sevillana i la de Badajoz.
Sense les grans qualitats del seu pare va deixar bona part del govern en mans del visir Ibn ar-Raqà que finalment el va suplantar en quasi tot, provocant la reacció del fill d'Abu-l-Walid Muhàmmad, que va assassinar el visir el març del 1058. El pare llavors va nomenar el fill, Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad, hereu, amb el làqab d'al-Mansur, i li va cedir el govern efectiu.
Ni Muhàmmad ni Abd-al-Màlik no van fer res per evitar la submissió dels reis de les taifes més meridionals als abbàdides de Sevilla. El 1069, mort el rei de Sevilla al-Mútadid, el rei de Badajoz va provar de conquerir Còrdova. Abd-al-Màlik va demanar ajut al rei sevillà al-Mútamid, que va enviar 1.300 soldats que van evitar la conquesta. Després de salvar la ciutat, els oficials sevillans van instigar els notables locals a demanar la destitució del visir de Còrdova Ibn as-Saqà, que fou destituït el mateix 1069 i assassinat l'any següent, 1070, la qual cosa va provocar un fort descontentament popular. L'emir de Toledo va aprofitar l'ocasió per enviar una expedició contra Còrdova i va assetjar la ciutat. Abd-al-Màlik va haver de cridar altra vegada els sevillans, i aquests de nou van salvar la ciutat dels assetjants. Immediatament després, els sevillans van instigar una revolta local a Còrdova que va fer presoner a Abd-al-Màlik i al seu pare Abu-l-Walid Muhàmmad i els va entregar al rei de Sevilla. Els dos homes foren enviats desterrats a l'illa de Saltés, enfront de Huelva, i la taifa cordovesa fou incorporada als dominis dels abbàdides sevillans.
Llista de governants Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar 1031-1043 Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid 1043-1070 Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur (associat) 1058-1070
Referències
Bibliografia
Categoria:Sobirans de taifes Banu Jahwar