La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) o històricament com la Universitat de Praga (), és una universitat pública, la més gran de Txèquia, situada a la ciutat de Praga.Joachim W. Stieber: "Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the secular and ecclesiastical authorities in the Empire: the conflict over supreme authority and power in the church", Studies in the history of Christian thought, Vol. És una de les universitats més antigues del món en funcionament continu, la universitat més antiga al nord dels Alps i a l'est de París. L'any 2004, la universitat consta de 17 facultats ubicades a Praga, Hradec Králové i Plzeň. Gaudeix d'un notable prestigi tant nacional com internacional i destaca per tenir el lectorat de català més important d'Europa, que va iniciar-se el 1991 i es va establir manera oficial el 1993. Des de 1999 la Universitat és dirigida pel Dr. Václav Hampl. En el Rànquing de QS de 2024 estava classificada entre la 201 i la 300 del món i primera del país.
Història Malgrat els intents del rei Venceslau II de Bohèmia per crear un Studium general (Estudi General) a Praga, no fou fins al regnat de Carles IV que la Universitat fou creada (1348), tot inspirant-se en el model de les Universitats de Bolonya i de la Sorbona de París (d'aquí el nom de Carolina). Per tant, es tracta de la universitat més antiga d'Europa oriental.
Ben prest la Universitat s'organitzà com un Studium general de l'època amb la creació de les facultats d'Art, Teologia, Dret i Medicina. A més, amb el ressorgiment de la litúrgia eslava, la Universitat s'encarregava de la formació de cantors per a la Catedral de Sant Vit de la ciutat. Malgrat Carles IV la fundés amb la idea que s'encarregués de la formació intel·lectual dels notables i nobles de Bohèmia, a ella assistien alumnes de tot el Sacre Imperi Romanogermànic del qual el rei Carles IV en fou l'emperador. Per això els alumnes de la Universitat s'organitzaren el 1363 en les següents nacions (nationes): Txeca (que també incloïa els alumnes de Moràvia, Hongria i Sèrbia). Polonesa (que també incloïa als estudiants de Silèsia i els Estats alemanys). Bavaresa. Saxona (que incloïa els alumnes de Suècia, Noruega i Dinamarca). Malgrat tot, els dos grups hegemònics eren els txecs i els alemanys, que es repartien tot els pes als òrgans de decisió i mostraven una enorme rivalitat entre ells. Aquest fet fou molt comú en totes les institucions de Praga fins ben entrat el .
La Universitat arribà a adquirir un notable prestigi a tot Europa i organitzà intercanvis amb altres universitats d'Europa occidental.
El corrent de pensament predominant a la Universitat era la del teòleg John Wycliffe, partidària del pelagianisme. Per tant, era considerada un corrent heretge per l'Església. Aquest fet fou molt contestat per la comunitat alemanya, més partidària del nominalisme. El conflicte fou solucionat per Venceslau IV de Bohèmia quan donà la supremacia als txecs, per la qual cosa els alemanys fundaren una nova universitat a Leipzig (Alemanya) el 1409. Tanmateix, el rector de la Universitat, Jan Hus, fou condemnat per heretge i cremat a la foguera. Actualment és considerat un heroi a la República Txeca. A partir de 1417 la Universitat desenvolupa un programa hussita conservador i publica els Quatre articles de Praga (1419). Per aquest motiu, els alumnes catòlics estrangers deixen la Universitat, que llavors queda apartada del moviment cultural europeu.
Universitat medieval (1349–1419) L'establiment d'una universitat medieval a Praga va ser inspirat per l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles IV.Charles was since 11 July 1346 antiking of Romans, since 26 August 1346 king of Bohemia, since 17 June 1349 lawful king of Romans as Charles IV and from 5 April 1355 Holy Roman Emperor. Va demanar al seu amic i aliat, el papa Climent VI, que creés la universitat. El 26 de gener de 1347, el papa va emetre la butlla que establia una universitat a Praga, seguint el model de la Universitat de París, amb les quatre facultats, inclosa la de teologia. El 7 d'abril de 1348, Carles, el rei de Bohèmia, va atorgar a la universitat establerta privilegis i immunitats davant el poder secular en una butlla d'or i el 14 de gener de 1349 ho va repetir com a rei dels romans. La majoria de fonts txeques des del (enciclopèdies, històries generals, materials de la mateixa universitat) prefereixen donar el 1348 com a any de fundació de la universitat, en lloc del 1347 o el 1349. Això va ser causat per un gir anticlerical al segle XIX, compartit tant per txecs com per alemanys.
La universitat es va inaugurar el 1349. La universitat estava dividida en parts anomenades nacions: la bohèmia, la bavaresa, la polonesa i la saxona. La natio bohèmia incloïa bohemis, moravians, eslaus del sud i hongaresos; la bavaresa incloïa austríacs, suabis, nadius de Francònia i de les províncies del Rin; la polonesa incloïa silesians, polonesos i rutens; la saxona incloïa habitants de la Marca de Meissen, Turíngia, Alta i Baixa Saxònia, Dinamarca i Suècia. Els estudiants ètnicament txecs representaven el 16-20% de tots els estudiants. L'arquebisbe Ernest de Pardubitz i Malowetz va participar activament en la fundació obligant el clergat a contribuir i es va convertir en canceller de la universitat (és a dir, director o gerent).
El primer graduat va ser ascendit el 1359. Les classes es van impartir als col·legis, dels quals el més antic va rebre el nom del rei, el Carolinum, establert el 1366. El 1372 la Facultat de Dret es va convertir en una universitat independent.
El 1402, Jeroni de Praga va copiar a Oxford el Diàleg i el Triàleg de John Wycliffe. El degà de la facultat de filosofia, Jan Hus, va traduir el Triàleg a la llengua txeca. El 1403 la universitat va prohibir als seus membres seguir els ensenyaments de Wycliffe, però la seva doctrina va continuar guanyant popularitat.
En el Cisma d'Occident, la nació bohèmia es va posar del costat del rei Venceslau i va donar suport al Concili de Pisa (1409). Les altres nacions de la universitat van declarar el seu suport al bàndol del papa Gregori XII, per la qual cosa la votació va ser d'1:3 en contra dels bohemis. Hus i altres bohemis, però, van aprofitar l'oposició de Venceslau a Gregori. Pel Decret de Kutná Hora ( ) el 18 de gener de 1409, el rei va subvertir la constitució universitària atorgant als mestres bohemis tres vots. Només quedava un vot per a les altres tres nacions combinades, en comparació amb un vot per cada nació abans. El resultat d'aquest cop va ser l'emigració de professors i estudiants estrangers (principalment alemanys), fundant la Universitat de Leipzig el maig de 1409. Abans d'això, el 1408, la universitat tenia uns 200 doctors i mestres, 500 llicenciats i 30.000 estudiants, va perdre una gran part d'aquest nombre, els relats de la pèrdua varien de 5.000 a 20.000 incloent-hi 46 professors.
A la tardor de 1409, Hus va ser elegit rector de la universitat rumb, ara dominada pels txecs. La universitat es va convertir en un bastió del moviment hussita i principalment en una institució regional.Lexikon des Mittelalters: "Prag. Universität", J.B. Metzler, Vol. Aviat, el 1419, les facultats de teologia i dret van desaparèixer, i només va romandre la facultat d'arts.
Acadèmia protestant (1419–1622) La facultat d'arts es va convertir en un centre del moviment hussita i en la principal autoritat doctrinal dels utraquistes. No es van donar títols entre els anys 1417 i 1430; de vegades només hi havia vuit o nou professors. L'emperador Segimon, fill de Carles IV, va prendre el que quedava com a propietat personal i es van fer alguns progressos. L'emperador Ferran I va cridar els jesuïtes a Praga i el 1562 van obrir una acadèmia, el Clementinum. Del 1541 al 1558, l'humanista txec Mattheus Collinus (1516–1566) va ser professor de llengua grega. Es van fer alguns progressos de nou quan l'emperador Rodolf II va establir la seva residència a Praga. El 1609 es va abolir el celibat obligatori dels professors. El 1616 l'Acadèmia Jesuïta es va convertir en una universitat. (Podia atorgar títols acadèmics.)
Els jesuïtes van ser expulsats entre 1618 i 1621 durant les primeres etapes de la Guerra dels Trenta Anys, que va ser iniciada a Praga per bohemis anticatòlics i antiimperials. El 1622, els jesuïtes tenien una influència predominant sobre l'emperador. Un decret imperial del 19 de setembre de 1622 va donar als jesuïtes el control suprem sobre tot el sistema escolar de Bohèmia, Moràvia i Silèsia. Els quatre últims professors del Carolinum van dimitir, i tots els col·legis del Carolinum i nou col·legis van passar als jesuïtes. El dret de lliurar títols, ocupar rectorats i nomenar professors seculars també es va concedir als jesuïtes.
Universitat Charles-Ferdinand (1622–1882) El cardenal Ernst Adalbert de Harrach es va oposar activament a la unió de la universitat amb una altra institució, a la retirada del dret arquebisbal a la cancelleria, i va impedir la redacció de la Butlla d'Or per a la confirmació de la concessió als jesuïtes. El cardenal Ernst va finançar el Collegium Adalbertinum, i el 1638, l'emperador Ferran III va limitar el monopoli docent de què gaudien els jesuïtes. Els va prendre els drets, les propietats i els arxius del Carolinum, fent que la universitat tornés a ser independent sota un protector imperial. Durant els darrers anys de la Guerra dels Trenta Anys, el Pont de Carles de Praga va ser defensat valentament pels estudiants del Carolinum i el Clementinum. Des del 1650, aquells que rebien algun títol feien jurament de mantenir la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge, que s'ha renovat anualment.
El 23 de febrer de 1654, l'emperador Ferran III va fusionar Carolinum i Clementinum i va crear una sola universitat amb quatre facultats: la Universitat Carles Ferran (). Carolinum només tenia en aquell moment la facultat d'arts, com a única facultat que va sobreviure al període de les Guerres Hussites. El Carolinum, en ruïnes, va ser reconstruït el 1718 a costa de l'estat.
La reconstrucció i les reformes burocràtiques de les universitats de la monarquia dels Habsburg el 1752 i el 1754 van privar la universitat de molts dels seus antics privilegis. El 1757, un dominicà i un agustí van ser nomenats per impartir instrucció teològica. Tanmateix, hi va haver una introducció gradual de reformes il·lustrades, i aquest procés va culminar a finals de segle, quan fins i tot els no catòlics van obtenir el dret a estudiar. El 29 de juliol de 1784, l'alemany va substituir el llatí com a llengua d'instrucció. Per primera vegada, es va permetre l'accés als protestants i, poc després, als jueus. La universitat va reconèixer la necessitat d'una càtedra de llengua i literatura txeca. L'emperador Leopold II la va establir mitjançant un decret cortesà el 28 d'octubre de 1791. El 15 de maig de 1792, l'erudit i historiador Franz Martin Pelzel va ser nomenat professor de la càtedra. Va començar les seves classes el 13 de març de 1793.
A la revolució de 1848, estudiants alemanys i txecs van lluitar per l'addició de la llengua txeca a la Universitat Charles-Ferdinand com a llengua de classe. A causa dels canvis demogràfics del segle XIX, Praga va deixar de tenir una majoria de parla alemanya al voltant de 1860. El 1863, es van impartir 22 cursos de conferències en txec, la resta (de 187) en alemany. El 1864, els alemanys van suggerir la creació d'una universitat txeca independent. Els professors txecs ho van rebutjar perquè no volien perdre la continuïtat de les tradicions universitàries.
Divisió en universitats txeques i alemanyes