miniatura|Daddy Yankee, cantant de reguetó El reggaeton o reguetó (originàriament reggaeton, derivat al castellà en reguetón) és una expressió musical urbana que té els seus orígens en la música llatinoamericana. El so prové del reggae espanyol de Panamà,Franco, Edgardo A. "Muévelo (move it!): from Panama to New York and back again, the story of El General". Entrevista de Christoph Twickel. Reggaeton. Eds. Raquel Z. Rivera, Wayne Marshall, i Deborah Pacini Hernandez. Durham: Duke University Press, 2009, pàg. 99–108.Buckley "Bush", Francisco. La música salsa en Panamá. Panama: EUPAN, 2004.Aulder, Leonardo Renato. "The Panamanian Origins of Reggae en Español: Seeing History through 'los ojos café' of Renato". Entrevista d'Ifeoma C. K. Nwankwo. Reggaeton. Eds. Raquel Z. Rivera, Wayne Marshall, i Deborah Pacini Hernandez. Durham: Dulke University Press, 2009, pàg. 89–98.Andrews, George Reid. Afro-Latin America, 1800–2000. Nova York: Oxford University Press, 2004. tot i que va evolucionar més tard a Puerto Rico, on va adoptar el seu nom i des d'on es va donar a conèixer mundialment. De Panamà en són també la majoria dels artistes. Després de la seua popularització l'any 2004, es va estendre a Amèrica del Nord, les audiències europees, asiàtiques i africanes.
El reguetó combina influències musicals jamaicanes del dancehall, amb llatinoamericanes, com ara la salsa, el hip hop llatinoamericà i l'electrònica. Les veus inclouen versos cantats i rapejats, generalment, en castellà. Les lletres tendixen a derivar del hip-hop en lloc del dancehall. Majoritàriament es caracteritzen per l'ostentació, l'egoisme i l'alta càrrega sexual, trets que li ha generat grans controvèrsies com també una gran popularitat. Les majors crítiques han girat entorn de l'objectivització del cos de la dona amb interessos sexuals com a mostra del masclisme inherent d'aquest estil de música.
Mentre pren influències del hip-hop i del dancehall jamaicà, el reguetó no és precisament la versió hispana o llatinoamericana d'aquests gèneres musicals, ja que té el seu propi ritme i tempo, mentre que el hip-hop llatinoamericà és simplement hip-hop gravat per artistes d'ascendència llatinoamericana. L'específic "riddim" que caracteritza el reggaeton es coneix com a "Dem Bow". El nom prové de la cançó de dancehall de Shabba Ranks que va popularitzar per primera vegada el ritme a la dècada de 1990 i que aparïx al seu àlbum Just Reality.
La controvèrsia envolta el perreo o gosseig, un ball amb explícites connotacions sexuals que es realitza amb la música reguetó. El gosseig, la música reguetó i la cultura predominantment de classe baixa que se'n deriva van ser objecte de controvèrsia nacional a Puerto Rico a mesura que es feia cada vegada més popular i disponible.
Cal destacar que el ritme del reguetó és sovint repetitiu.
Etimologia Segons Saül Escalona el mot reguetó és adoptat a Puerto Rico als anys 1990 per a designar originàriament una forma o mena de fer música underground. Etimològiament és un mot derivat. Regue, de l'anglès reggae, s'afig a town, de l'anglès "ciutat", i deriva en reggaetown, llegit i adaptat al castellà com a reggaetón, que en aquesta llengua vol dir "regue en gran".Saul Escalona. De la salsa... au reggaeton. Un phénomène social. París: L'harmattan, 2016 Town és una paraula anglesa que significa ciutat i, per tant, el reguetó, adaptació catalana derivada del castellà, és un tipus de regue de ciutat. Dit altrament, és un subgènere de la música urbana.
Dissecció del reguetó El dembow El reguetó es caracteritza per una base percussiva pròpia que s'extreu del dancehall i que porta el nom de dembow. És un compàs a quatre temps que definix el reguetó. Dona consistència i identitat al gènere. S'apropa a la batxata sense ser exactament batxata. És ben bé un derivat dels sound systems de Jamaica. És a dir, és una transformació del dembow jamaicà, ritme produït pels punxa discos de dancahall jamaicans, visible a les produccions de Steely & Clevie. En aquest sentit es podria dir que és una variació dels ritmes extrets de Dennis the menace, productor de Nando Boom.
El resultat final s'ha obtingut a partir de la distil·lació dels ritmes llatins a partir de la informàtica. El gènere és de fet el fruït de la perfecció (samplers i seqüenciadors) que aporta la informàtica a principis dels anys 2000 sobre les tècniques i ritmes llatins.
El terme dembow s'extreu de la cançó interpretada per Shabba Ranks i llançada als anys 1990 titulada Dem Bow. És una paraula patuesa, llengua parlada a Jamaica. L'emprava Shabba Ranks tot i que el reguetó l'accelera tot accentuant una combinatòria de 3-3-2 per a un tempo de 4/4 amb l'ús de bombos. A la pràctica el dembow s'obté amb una caixa de ritmes.
El gosseig El ball prové del dancehall i quan s'aplica per primer cop al reguetó és fa dins un ànim anti-colonialista, però al mateix temps un ambient homofòbic. El perreo o gosseig en català, fins i tot twerking, nom que rep el ball, ha estat paradoxalment un element de democratització de l'enculada com a pràctica sexualment acceptada i no estigmatitzada.
Inicialment es parla de dembow per a nomenar el ball. Traduït al català, aquest terme vol dir "ells s'hi inclinen" i en boca de Shabba Ranks és un insult utilitzat per a denigrar el colonitzador europeu, tractant-lo d'homosexual. A la cançó amb què popularitza el gosseig, Shabba Ranks (Dem Bow) diu "aixeca les mans si saps que no t'hi inclines" [trd.]. És un cant d'alliberament anti-colonial que pretén donar "llibertat als negres" [trd.] (S. Ranks).Pòdcast Reguetón, Elordenmundial.com
La inclinació es referix a la postura del gos que trobem al Kamasutra i que practica habitualment la població homosexual quan fa sexe. Quan arriba a Panamà és en mans de Nando Boom (Ellos Benia) i El General (Son Bow) que retrobem aquest gosseig. Tanmateix, el refregament del cul amb el sexe del company de ball no és una idea homofòbica, prové del dancehall que fa d'aquest ball un ritual de seducció entre home i dona.
El ball acaba sent una veneració a l'enculada d'europeus, responsables de la tracta de població de color negre durant les colonitzacions. El Carib fou efectivament un dels focus on més s'hi va practicar l'esclavisme. El llegat colonial pesa en aquest cas de forma molt important dins l'imaginari col·lectiu del Carib, lloc on va néixer el reguetó. El canvi de temàtica del reguetó, inicialment una cançó protesta contra l'Imperialisme americà, a favor d'una promoció del sexe, fa que la lluita social s'abandone i el gosseig s'assimile a l'enculada de dones en signe despectiu, perquè és sota el significat homofòbic que s'arrela la connotació general del ball.
Segons Saül Escalona la salsa també tenia una connotació masclista quan va ser introduïda al mercat. Així el reguetó seguïx una línia d'ascens de popularitat similar a la salsa.
Les tiraderes El lloc d'incubació del reguetó foren les tiraderes. Es tracta de locals que es preparaven a Panamà i Puerto Rico per a acollir-hi baralles de galls. Dins no s'hi cantava pas rap, més aviat reguetó. Són doncs freestyles en reguetó. Durant el germen del reguetó, les tiraderes es feien entre països. Molts artistes panamenys responien als portoriquens i efecte contrari.
Aquestes baralles de galls han acabat caracteritzant el gènere. Quan el reguetó entra en auge la música pop redobla els featurings que és el nom amb què es designa una baralla cantada en el reguetó. És a dir, una cançó de reguetó normalment s'hi canta entre dos, home i home, dona i dona o dona i home. L'un respon a l'altre i això és el featuring. L'hegemonia del reguetó als anys 2010 fa que gairebé tota la música pop s'hi adaptés.
Estètica ostentosa El reguetó és un gènere que adopta a nivell estètic les maneres de fer de la música urbana. Aquesta agafa l'ostentació com a signe de malestar i reivindicació d'una vida millor. En efecte, el gènere neix als barris pobres dels EUA. La misèria i la pobresa fa que el hip hop s'acoste sovint a una estètica ostentatòria que és un oposat a allò que són els barris que han vist néixer el rap.
L'oposat vol ser en aquest cas una exhibició de l'èxit dels pobres. Atès el racisme sistèmic amb què els EUA han tractat històricament la població afroamericana, el rap ha volgut regirar les tornes quan ha aparegut. Així ha fet del xandall una exhibició d'èxit, d'un trencament de murs entre blancs i negres. Els barris pobres de Nova York, on nasqué el rap, eren sovint habitats per població negra. La classe mitjana era blanca, vivia separada dels negres i és ací també on rau la significació de l'ostentació del hip hop.
El reguetó reprèn aquesta dinàmica i fa de l'ostentació un mode de reivindicació contra l'Imperi americà. Vol ser l'èxit del regue castellà, és a dir, l'èxit dels llatins sobre el rap anglosaxó. Però, no contrastant això, aquesta exhibició a ultrança d'elements ostentatoris als videoclips no deixa de ser una demostració de malestar.
Reivindicació anti-imperialista El reguetó es coneix inicialment a Panamà com a regue en castellà. Si més no així mateix va ser categoritzat quan tan sols l'escoltaven portoriquenys i panamenys. Segons Saül Escalonada, el reguetó es vol cantat en castellà perquè és una reivindicació "contra el sistema babilònic" [trd.], és a dir, contra l'Imperi americà.
Panamà és un estat independent que ha estat tutelat pels EUA. A la seua història el país ha estat objecte nombroses vegades d'ingerències vingudes dels EUA. L'Imperi americà acumula ingerències durant tota la segona meitat del segle XX a Centreamèrica. El Carib ha estat especialment tocat per les polítiques imperialistes dels EUA. Això ha conduït amb el ròssec del temps a un recel envers els EUA i que el reguetó ha traduït en forma de reivindicació lingüística.
Així el reguetó es cantava inicialment i volia ser cantant únicament en castellà com a signe de lluita i resistència contra l'Imperi americà. No debades, amb el seu auge, el gènere ha hagut de comercialitzar-se igualment a l'anglès, fet que li ha tret tot el rerefons polític que tenia. El reguetó ha acabat fent del sesquisme entre l'anglès i el castellà un signe identificatori. En efecte, per a accedir sovint a les ràdios i mitjans de comunicació anglosaxons, la indústria llatina de la música no ha pogut desfer-se de l'anglès i ha tendit a traduir-s'hi.
Lletrisme masclista El reguetó és inicialment masclista. Quan arriba al seu auge provoca polèmica a causa del maltracte amb què el seu contingut lletrista tracta les dones. El missatge misogin del reguetó sembla haver-ne estat una característica i inicialment va provocar problemes per a la seua difusió. Països com ara Guatemala, Puerto Rico o Colòmbia volgueren prohibir-lo. El gènere és molt mal vist tot just eixir de Panamà.
En arribar al seu auge el reguetó com a gènere de música va continuar a tenint problemes per a ser difós en alguns cercles radiofònics. En festes majors o a la mateixa televisió, el reguetó va ser molt mal vist. Nombrosos estudis universitaris tenen llavors el costum de disseccionar el seu masclisme. Tanmateix, és igualment amb el seu auge que aparïxen formes menys misògines. L'accés de les dones al reguetó fa que de miqueta en miqueta es comercialitzen cançons on la dona pren el rol empoderador i no és una submisa de l'home.
Cultura de l'oralitat En voler ser un tipus de regue cantat en castellà i rapejat, el reguetó promou una certa cultura de l'oralitat. El cant dins una cançó de reguetó balla entre el rap i el cant. És a dir, no tenim ben bé un cant rapejat, sinó que és a mig temps entre el rap i el cant. Això és així per l'oralitat que promou el reguetó, aconseguida amb les tiraderes.