miniatura|Paper timbrat de l'estat d'Alipura. Alipura fou un estat natiu de l'Índia, a l'Agència de l'Índia Central, Agència de Bundelkhand. Limitava al nord i est amb el districte d'Hamirpur; al sud amb el principat de Garauli i a l'oest amb el de Jhansi. La superfície era de 189 km². La població el 1881 era de 14.891 habitants quasi tots hindús, i el 1931 de 15.316 habitants. El nombre de pobles era de 26. La capital era Alipura () entre Gwalior i Satna amb 3.232 habitants el 1881.
L'antic palau d'Alipura ha estat convertit en un hotel gerit per un dels descendents dels sobirans de l'estat.
Història Les terres que van formar el principat foren concedides el 1757 per Hundupat Aman Singh, raja de Panna, a Achal Singh fill de Mukund Singh sardar de Panna del clan purihar dels rajputs descendents de Jujhar Singh, segon fill de Parihar Raja Mahipaksha Deo de Gwalior (); la concessió fou confirmada al seu fill Partab Singh pel nawab Ali Bahadur de Banda i per això l'estat i la capital van agafar el nom d'Alipura. Després de l'ocupació britànica Partab va veure confirmat el domini per un sanad britànic (1808); el seu rebesnet Hindupat va pujar al tron el 1841. Va ser lleial el 1857 i el 1862 va rebre un sanad que li va garantir el dret d'adopció; va morir el 1871 i el va succeir el seu fill Chhatrapati, que va rebre el títol de Raj Bahadur. L'estat disposava d'un exèrcit de 180 soldats. La residència del raja era a un fortí a la capital. Chhatrapati va morir el 26 de març de 1922 i durant els darrers tres anys i mig el govern va estar en mans d'una regència dirigida pel seu fill i successor Harpal Singh que va veure reconegut el títol de rao el 1923 i el de raja de manera personal el 1931. Va morir el novembre de 1934 i el va succeir el seu fill Raghuraj per haver mort l'hereu al cap de pocs dies. Fou el darrer sobirà amb poder i va rebre el títol de raja com a distinció personal l'11 de juliol de 1946. L'estat va desaparèixer l'1 de gener de 1950 i el sobirà va morir el 15 de març de 1987.
Llista de sobirans Rao Achal Singh, 1757-1790 Rao Partab Singh (fill) 1790-1835 Rao Pancham Singh 1835-1840 (va repartir l'estat amb els germans) Rao Daulat Singh 1840-1841 (un any dos mesos i 4 dies) Rao Hindupat Singh 1841-1871 Rao Bahadur Raja Chhatrapati Singh (adoptat) 1871-1922 Rao Bahadur Raja Harpal Singh 1922-1934 Rao Bahadur Raja Bhopal Singh Ju Deo 1934 Rao Bahadur Raja Raghuraj Singh Ju Deo 1934-1987 Rao Bahadur Raja Yadvendra Singh Ju Deo 1987-1990 (+27 maig 1990) Rao Bahadur Raja Manvendra Singh Ju Deo 1990-
Escut i bandera L'escut apareix al segells de l'estat estant format per dos guerrers que sostenen llances creuades; un símbol per damunt les llances i un per sota, i sota de tot una compta amb inscripció. Les llances porten una bandera triangular monocolor amb símbol que no es pot apreciar i que probablement és la bandera de l'estat.
Referències
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983
Enllaços externs
Categoria:Principats del Bundelkhand